La regidoria d'urbanisme

Territori

El territori és el marc físic que acull l’acció urbanística: Des d’una visió urbanística, el territori es composa de tres elements principals:

• Els assentaments urbans, àrees fortament artificialitzades, on es concentra la població i les activitats que desenvolupen. Fonamentalment, els nuclis històrics i les seves extensions, i altres àrees especialitzades (residencials, industrials, terciàries)
• Els espais oberts, territori lliures d’urbanització intensa, on es reconeixen els elements i valors naturals i que acullen fonamentalment les activitats compatibles amb la seva naturalesa rústica.
• Les infraestructures de mobilitat, que vertebren el territori facilitant l’accessibilitat i el desplaçament de les persones i bens.

Activitats

Sobre el territori s’hi desenvolupen les activitats.

L’urbanisme ho regula des d’una doble perspectiva, considerant:

• L’àmbit físic de l’activitat: el sòl, el subsòl i l’edificació. Distingint la regulació segons el lloc on l’activitat ha de desenvolupar-se
• El contingut de l’activitat: usos i intensitats. Determinant els usos admesos o compatibles amb aquell àmbit físic i quantificant el grau en que aquest pot desenvolupar-se.

Agents

En la planificació i gestió urbanística del territori, intervenen una gran diversitat d’agents. Esquemàticament, es poden distingir quatre grans grups:

• Ciutadania: És, en darrer terme, el destinatari de l’acció urbanística. Pot intervenir a títol individual o a través d’organitzacions, en diferents fases del desenvolupament urbanístic.
• Administracions públiques (i òrgans associats) en exercici de competències urbanístiques: Són les administracions amb competències urbanístiques reconegudes. La seva actuació és determinant pel desplegament de l’acció urbanística (en cas d’iniciativa pública) o per la seva habilitació legal (en cas d’iniciatives privades). Cal significar, amb atribucions normatives i executives, els ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.
• Administracions públiques (i òrgans associats) en exercici de competències sectorials: Participen activament (en l’àmbit de les seves competències) en el desplegament de l’acció urbanística. Poden distingir-se:
  1. Diputacions provincials i consells comarcals: Com entitats de caràcter supralocal, en raó de les seves competències sectorials, i en l’acció genèrica de suport als ajuntaments.
  2. Generalitat de Catalunya: Departaments i òrgans associats, en relació a les seves competències sectorials amb incidència en matèria urbanística
  3. Administració general de l’estat: Departaments i òrgans associats, en relació a les seves competències sectorials amb incidència en matèria urbanística
  4. Tribunal de Justícia: A través de les sentències judicials i de la jurisprudència, tenen un protagonisme rellevant en la interpretació i aplicació del marc normatiu en l’acció urbanística (en relació al planejament, la gestió i l’execució)
• Operadors professionals: Són els actors que intervenen des de la pràctica professional específica en el desenvolupament de l’acció urbanística. Intervenen una gran diversitat d’agents (propietaris, promotors, professionals, industrials, empreses de serveis, entitats financeres, etc.),segons l’especificitat de l’actuació i en les seves diferents fases (definició, execució, gestió, etc.) de desenvolupament.