Els principis generals són un seguit de conceptes recollits a la llei d’urbanisme entesos com a valors comuns que han de regir i orientar l’acció urbanística local. La Llei d’Urbanisme de Catalunya recull els següents principis generals:
-
Desenvolupament urbanístic sostenible, basat en la utilització racional del territori i el medi ambient.
-
Participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística.
-
El dret de propietat subjecte al principi de la funció social.
-
Inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de sol i les construccions.
-
El repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic.
-
El de publicitat i participació dels ciutadans i ciutadanes en els procediments de planejament i gestió urbanístics.
-
Regles d'interpretació del planejament urbanístic.
-
Nul·litat de les reserves de dispensació.
-
Acció pública com a dret universal d’exigir el compliment de la normativa en matèria urbanística.
-
Jerarquia normativa i coherència del planejament urbanístic.
Aquests principis generals han d’imbuir l’acció urbanística en la seva globalitat.
A més d’aquests principis, la normativa urbanística recull un seguit de directrius, de caràcter més concret que permeten orientar l’acció urbanística des d’uns paràmetres més definits.
Els agents són totes aquelles institucions, col·lectius o persones que, en diferents graus, funcions i competències, degudament regulades, han de promoure, desplegar, participar, intervenir, validar, arbitrar… per una adequada aplicació de l’acció urbanística local.
Pel que fa als agents públics amb competències directes, els Ajuntaments i la Generalitat de Catalunya es reparteixen el gruix de l’acció pública:
-
Els Ajuntaments (i de forma minoritària altres administracions locals) impulsen i tramiten el planejament urbanístic general i ostenten les funcions de gestió i execució, així com la protecció de la legalitat urbanística.
-
La Generalitat ostenta la funció d’aprovar en darrera instància el planejament urbanístic general.
Pel que fa al planejament derivat, si aquest ja ha estat recollit en el planejament general i redactat en el marc legal de la Llei 2/2002 d’urbanisme o posterior, podrà ser aprovat definitivament pels ajuntaments.
Qualsevol instrument de planejament urbanístic, general o derivat, estarà sotmès al control i intervenció d’òrgans col·legiats, amb participació d’administracions sectorials i de diferents nivells, que vetllaran, durant la seva tramitació, pel l’ajust de les propostes a la normativa urbanística i sectorial.
Així mateix, en matèria d’execució del planejament derivat, (reforma i extensió urbana, canvis d’usos, etc.) els propietaris i promotors privats podran exercir la funció d’impuls dels documents que s’escaiguin, sempre sota el control i, si escau, intervenció de l’administració pública. A més de l’acció particular derivada de la propietat privada, qualsevol instrument de planificació urbanística ha de comptar amb les garanties de publicitat i participació pública per tal que la ciutadania, organitzada o de manera particular, pugui conèixer i participar durant el procés de la seva redacció.
Finalment un cop aprovat el planejament, o fins i tot la seva execució, pot ser objecte de litigi mitjançant contenciosos. La resolució d’aquests genera una jurisprudència que cal tenir present per la interpretació i nova redacció de planejament i normativa urbanística.
Així doncs cal diferenciar quatre grans grups:
-
Agents públics amb competències urbanístiques directes
-
Ajuntaments i altres governs locals
-
Impulsen planejament general.
-
Aproven planejament general en les fases de tràmit i aproven el derivat.
-
Executen i gestionen planejament i intervenen en la protecció de la legalitat urbanística.
-
-
Generalitat de Catalunya
-
Aprova definitivament el planejament general.
-
Impulsa i aprova planejament director.
-
Vetlla per la coherència i encaix normatiu del planejament.
-
-
-
Agents públics sense competències urbanístiques. Intervenen de manera col·legiada en els òrgans establerts pel control del planejament urbanístic.
-
Departaments sectorials de la Generalitat.
-
Administració de l’Estat.
-
Altres administracions públiques.
-
Tribunals de justícia. Aquests actuen en resposta a litigis generant jurisprudència que pot guiar els agents competents en la interpretació i execució de planejament.
-
-
Agents privats i operadors professionals. Els propietaris i promotors poden impulsar la redacció i l’execució de planejament derivat, a més de ser part afectada en el seu patrimoni.
-
Ciutadania i societat civil organitzada. La societat civil organitzada o de manera particular ha de ser informada i pot participar en la redacció de planejament.
