La regidoria d'urbanisme

5. Marc normatiu en matèria d'urbanisme i ordenació del territori

Referències normatives més rellevants en els diferents nivells administratius en l’àmbit de l’ordenació del territori i l’urbanisme:

Administració de l’Estat

Texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana (RDL 7/2015) Llei que incorpora els continguts de la legislació de sòl i valoracions (orientada tradicionalment a actuacions de nous creixements urbanístics), amb la nova legislació orientada a la transformació d’àrees urbanes.

Reglamento de valoraciones de la Ley de Suelo (RD 1492/2011) Reglament que desplega la Ley de Suelo en relació a les “valoracions immobiliàries”, precisant les tècniques i mecanismes per dotar de major transparència aquest sector i evitar les pràctiques especulatives.

Generalitat de Catalunya

Text Refós de la Llei d’Urbanisme (DL 1/2010) i modificacions posteriors (esp., L 3/2012) Llei bàsica de l’ordenament urbanístic de Catalunya, resultat de l’evolució de la llei d’urbanisme de Catalunya de l’any 2002 i de les múltiples modificacions incorporades amb posterioritat

Reglament de la Llei d’Urbanisme (D 305/2006) i modificacions posteriors Reglament que desplega globalment el contingut de la Llei d’Urbanisme

Reglament de protecció de la Legalitat Urbanística (D 64/2014) Reglament elaborat en posterioritat a l’aprovació de la Llei 3/2012, i que desplega de forma exhaustiva dos àmbits concrets de la legislació urbanística, el relatiu a la intervenció en l’ús del sòl i del subsòl, i el relatiu a la protecció de la legalitat urbanística

Llei de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics (L 3/2009) Llei específica que aborda la problemàtica de les urbanitzacions amb dèficits. Conté disposicions de contingut urbanístic - orientades a la flexibilització del marc urbanístic d’aplicació, així com diverses línies d’ajuts per a la seva regularització (aturades des de l’any 2010

Llei de política territorial (L 23/1983) Llei que estableix els criteris per a l’ordenació del territori de Catalunya i els instruments per a materialitzar-ho, definint les diferents categories de plans territorials (servint de base legal per a la redacció de tot el planejament territorial vigent)

Plans territorials i urbanístics desenvolupats per la Generalitat de Catalunya (valor reglamentari). A tall de resum:

  • Pla Territorial General de Catalunya (aprovat per llei l’any 1.995)
  • Plans Territorials parcials – vegueries (aprovats 2.006-10; en redacció el del Penedès)
  • Plans Territorials sectorials (en nombre significatiu, tant els el.laborats des del departament competent en matèria d’ordenació territorial (relatius a continguts de mobilitat i ambientals), com aquells altres corresponents a àmbits d’actuació d’altres departaments (equipaments esportius, equipaments comercials)
  • Plans Directors territorials (Empordà, Alt Penedès i Garrotxa).

Sabies que…

L’any 2017, el govern de la Generalitat va aprovar l’Avantprojecte de Llei de Territori. Aquesta nova iniciativa legislativa (en procés de tramitació i aprovació) té per objecte ser el nou marc regulador de les polítiques territorials a Catalunya (substituint les legislacions vigents en matèria d’ordenació territorial, urbanisme i paisatge). Cas d’aprovar-se en termes anàlegs al contingut de l’avantprojecte, representaria una reformulació global de tot el marc regulador de l’urbanisme i comportaria canvis substancials en l’acció dels ens locals.

Administració local

  • Ordenances municipals amb continguts urbanístics (intervenció en edificació, rehabilitació, paisatge urbà, patrimoni, barreres arquitectòniques, etc.)
  • Plans urbanístics desenvolupats per ens locals (valor reglamentari)

Àmbit internacional

La dimensió global de les temàtiques que afecten els territoris i les concentracions urbanes, i l’avenç del paper de les organitzacions i institucions que des de l’escala internacional participen en aquestes temàtiques (sigui exercint funcions de govern transnacional –Unió Europea- o des de l’òptica d’institucions d’altres característiques –ONU, Unesco, etc.) fan que proliferin les iniciatives de tota mena (Partes, Pactes, Acords, Convenis, Agendes, etc.) amb continguts i propostes vinculades a les problemàtiques territorials o urbanístiques. Tot i que habitualment aquestes iniciatives no tenen caràcter vinculant, (o quan la tenen es transposen a l’ordenament legal de cada país o comunitat a través de les pròpies disposicions normatives), a títol referencial és interessant tenir-les en consideració:

  • Nova Agenda Urbana – Hàbitat III,
  • Agenda 2030. Objectius de Desenvolupament Sostenible
  • Carta Europea d’Ordenació del Territori (Consell d’Europa – 1983)
  • Estratègia Territorial Europea (Consell d’Europa, 1999)
  • Conveni Europeu del Paisatge (Consell d’Europa, 2000)
  • Declaració de Toledo d’impuls a la Regeneració Urbana Integrada (Reunió de Ministres, 2010)
  • Directiva Marc de l’Aigua (Plans de Conques)
  • Directiva de Transport de Matèries Perilloses (Seveso)
  • Decisió Xarxa Trans-Europea de Transports (TEN-T) (Corredor Mediterrani)
  • Decisió Xarxa Trans-Europea de l’Energia (Línia de Molt Alta tensió- MAT)
Pujar