L’habitatge digne i adequat per tots els ciutadans és un principi constitucional i per tant ha de ser regulat per l’ordenament jurídic i assegurat per totes les administracions.
La vinculació evident entre l’habitatge i el sòl sobre el que s’assenta converteix l’urbanisme en un mecanisme necessari per assegurar aquest dret i modular el seu desplegament en el territori.
La normativa urbanística estableix uns paràmetres bàsics de presència, localització i promoció d’habitatge públic, per assegurar-ne l’accés als col·lectius amb majors dificultats.
Així mateix, l’acció urbanística local pot explotar un marge molt més gran de promoció de polítiques d’habitatge assequible mitjançant un seguit d’instruments específics:
-
Les àrees residencials estratègiques, per generar sòl per destinar-lo a habitatge protegit.
-
L’habitatge protegit.
-
L’habitatge dotacional, per generar habitatge per emergències socials, acollir temporalment necessitats socials, especialment destinat a joves i gent gran.
La legislació recull un títol concret destinat a les polítiques d’habitatge:
-
Patrimoni municipal de sòl i Habitatge, per tal de generar un parc d’habitatge públic i generar un finançament.
-
Dret de tanteig i retracte, per tal d’adquirir patrimoni per ampliar el parc d’habitatges.
-
El registre de solars, per evitar el bloqueig d’edificar i evitar l’especulació.
Polítiques de sòl i de l'habitatge
