Planejament territorial:
-
Emana de la llei de política territorial
-
Competència de la Generalitat de Catalunya
-
Àmbit territorial: Catalunya (8 àmbits de planejament territorial)
-
Capacitat ordenadora:
-
Delimita i protegeix els espais oberts
-
Assigna estratègies pels assentaments
-
Proposa traçats per infraestructures
-
No pot classificar ni qualificar el sòl
El planejament territorial, que està regulat a Catalunya de la Llei de Política Territorial de 1983 i és competència autonòmica, té un paper fonamental en tant en quant estableix un marc i unes directrius que el planejament urbanístic haurà d’integrar.
La llei de política territorial recull diverses figures de planejament:
-
Pla territorial general, aprovat com a llei l’any 1995
-
Plans territorials parcials, de totes les matèries i un àmbit territorial.
-
Plants territorials sectorials, de tot Catalunya, d’una matèria.
-
Plans directors territorials, amb les mateixes competències que el Pla territorial parcial però d’un àmbit més reduït.
La coherència entre les diferents escales i figures de planejament, territorial i urbanístic, és un dels principis generals recollits a la Llei d’Urbanisme.
Per saber-ne més
Planejament urbanístic:
-
Emana de la llei d’urbanisme
-
Competència compartida entre governs locals i Generalitat de Catalunya
-
Àmbit territorial: municipal o supramunicipal
-
Capacitat ordenadora:
-
Defineix la ordenació física de l’espai
-
Classifica i qualifica el sòl
-
Atribueix usos i intensitats
El planejament urbanístic és el sistema de concreció en el territori dels principis d’ordenació urbanística. L’administració competent ordena el territori del seu àmbit administratiu mitjançant la redacció d’instruments de planejament urbanístic o plans.
Aquesta ordenació serà el fruit d’un ampli treball de formalització d’un projecte que la col·lectivitat urbana elabora per si mateixa. Per aquesta raó, en democràcia, el paper dels electes que vetllen i fan seu el projecte, i el paper dels tècnics que ho redacten, han de tenir en compte que actuen en nom de la col·lectivitat que els ha confiat directament o indirectament aquesta tasca.
Així, els plans d'ordenació urbanística municipal són projectes a llarg termini. Per tant, són projectes que hauran de desenvolupar-se en circumstàncies que no es coneixen i són també projectes dels quals només es podran arribar a verificar les primeres etapes de realització. Les últimes etapes imaginades molt probablement seran subsumides, al seu dia, en altres projectes que podran mantenir-les, modificar-les o substituir-les.
L’instrument urbanístic fonamental en l’ordenació d’un municipi és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o POUM.
El planejament urbanístic té caràcter normatiu amb rang reglamentari i la seva vigència és indefinida fins que no se n’aprovi la revisió. Tradicionalment, tant la legislació urbanística com la doctrina han diferenciat dos tipus de plans urbanístics:
-
El planejament urbanístic general, que estableix les directrius bàsiques del municipi o d’un àmbit supramunicipal (més d’un municipi o comarca), està integrat pels plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, les normes de planejament urbanístic i els programes d’actuació urbanística municipal.
-
El planejament urbanístic derivat, que desenvolupa els criteris i directrius fixades pel planejament urbanístic general, està integrat pels plans especials urbanístics, els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i els plans parcials urbanístics de delimitació.
La relació entre el planejament general i derivat és de jerarquia, de manera que el pla derivat no pot contenir aspectes contraris a un pla d’ordenació urbanística municipal.
Si be el planejament urbanístic s’ha desenvolupat tradicionalment a escala municipal, durant de la darrera dècada s’han impulsat un seguit de plans de caràcter supramunicipal amb el propòsit d’ordenar unes dinàmiques o uns projectes territorials amb una naturalesa i expressió local que supera àmpliament l’àmbit municipal.
Es tracta de l’acció política i administrativa que fixa les directrius bàsiques del municipi pel que fa a la seva configuració física actual i futura i estableix els paràmetres d’ús que es poden acceptar i/o promoure en els diferents teixits, urbans i/o rurals, que configuren el municipi.
El planejament urbanístic general és, doncs, una política pública en sentit ampli i adopta un component ideològic indubtable, si be la seva expressió normativa i projectual comporta una elevada complexitat tècnica i documental que, a més, ha d’encaixar-se en un marc legal enormement reglamentat.
És necessari, doncs, recordar, o si més no esmentar, alguns elements inherents del planejament urbanístic en tant que política pública:
-
És un projecte col·lectiu.
-
És un projecte a llarg termini.
-
Ha d’expressar una estratègia municipal o supramunicipal.
-
Ha d’intervenir i resoldre les necessitats de regulació i/o actuació sobre la situacions actuals.
-
Ha de vetllar per una adequada participació i per les garanties dels particulars.
-
Ha d’encaixar amb plans de rang superior i/o sectorials.
El planejament general municipal s’instrumenta en diverses figures:
-
Plans d’ordenació urbanística municipal (POUM): L’expressió màxima del planejament urbanístic general és el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal
-
Normes de planejament urbanístic (NPU)
-
Plans d’actuació urbanística municipal (PAUM)
Molts municipis mantenen tanmateix la figures de planejament general prèvies a Llei d’Urbanisme aprovada l’any 2002, com son:
-
Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), que és la figura equivalent al POUM.
-
Normes subsidiàries (NNSS), que és la figura de planejament general per municipis d’estructura urbana poc complex.
El planejament derivat desenvolupa els criteris i les directrius fixades pel planejament urbanístic general, que no pot contradir i ha de respectar, es el que anomenem principi de jerarquia. Això no obstant, els plans especials urbanístics poden introduir en l’ordenació del planejament urbanístic general modificacions específiques necessàries per acomplir llurs funcions, pel seu principi d’especificitat.
Els instruments de planejament derivat estan integrats pels:
-
Plans parcials urbanístics (PP), aquest es diferencien en de delimitació o no, segons determini el POUM si es necessari el seu desenvolupament o es tan sols una reserva de creixement.
-
Plans especials urbanístics (PE)
-
Plans de millora urbana (PMU)
La legislació urbanística anterior al 2002 recollia dins les figures de planejament derivat l’Estudi de Detall, alguns municipis que encara no tenen el planejament general adaptat a la legislació actual, si el seu planejament ho recull, encara podrien tramitar-los, tanmateix també es pot optar per tramitar plans de millora urbana.
Pel que fa al sistema de planejament urbanístic de caràcter supramunicipal cal diferenciar dos grans blocs d’instruments:
-
Plans Directors Urbanístics
-
Plans d’ordenació urbanística supramunicipal
Tenim altres figures, que si be no estan considerades d’àmbit supramunicipal de fet ho acaben sent, com plans especials que afecten més d’un municipi o normes de planejament de mes d’un municipi.
Per saber-ne més
Planejament, conceptes generals
Instruments de gestió urbanística