L’organització administrativa del nostre país té una complexitat notable, caracteritzada per múltiples nivells administratius que intervenen sobre els mateixos àmbits físics i temàtics. No obstant això, el marc regulador en matèria urbanística (a diferència d’altres matèries, com ara l’habitatge) té, en termes generals, un marc competencial clarificat, en base a les disposicions legals que precisen la distribució competencial entre les diferents administracions públiques, i també a les sentències judicials que han contribuït a precisar-lo.
Pel que fa al marc regulador en matèria urbanística, es circumscriu a un nombre reduït de textos legals, que tenen un caràcter estructurant del regim legal d’actuació, i amb vocació de continuïtat i permanència, si bé resulten reiteradament modificats en qüestions concretes, en un intent d’adequació a les noves problemàtiques emergents (cicles econòmics, accés a l’habitatge, etc.), a correccions de regulacions que la pràctica ha evidenciat com inadequades, o a determinacions procedent de sentencies judicials.
D’altra banda, cal fer esment que més enllà de les Lleis i el seu reglaments, la legislació reconeix als plans territorials i urbanístics (amb independència de quina sigui l’administració que els impulsa o aprova) categoria reglamentària, pel que suposen de fet un corpus normatiu addicional que condiciona de forma determinant l’exercici de l’acció urbanística.
Tanmateix, cal fer esment que l’acció urbanística local, més enllà del seu marc regulador específic, interactua amb moltes matèries que disposen d’un marc regulador propi, amb les seves particularitats pel que fa a la regulació normativa i al marc competencial.
La regulació de règim local té una incidència fonamental en la forma i procediments que les administracions locals intervenen en l’activitat urbanística.
El marc regulador (recollit en les disposicions legals i normatives) determina dos aspectes fonamentals:
-
El marc normatiu en matèria d’urbanisme i ordenació del territori: el corpus central específic que regula la pràctica urbanística.
-
El marc normatiu sectorial, en temàtiques concurrents a l’acció urbanística, amb una legislació específica amb gran incidència en relació als continguts, agents i tramitació. Entre d’altres, poden esmentar-se els següents àmbits:
-
Medi ambient
-
Espais naturals
-
Aigua i domini hidràulic
-
Mobilitat (carreteres, ferrocarril, …)
-
Forestal i agrari
-
Patrimoni cultural
-
Altres
-
-
El marc normatiu en matèria d’Administració pública, singularment, en els següents àmbits:
-
Règim Local
-
Procediment Administratiu
-
Contractació pública
-
Tots tres àmbits configuren conjuntament el marc legal en el que es desenvolupa l’acció urbanística local.