Entenem per gestió urbanística l’activitat d’execució del planejament que comprèn el conjunt de procediments establerts per la llei per a la transformació de l’ús del sòl.
S’inclou dins el concepte de gestió urbanística la urbanització i l'edificació dels solars resultants de les actuacions d'execució.
El procés de transformació i ús del sòl es materialitza mitjançant els projectes de reparcel·lació. És un sistema d’actuació que consisteix en l’agrupació de les finques aportades pels propietaris incloses en una unitat d’actuació, per a la seva nova divisió ajustada al planejament urbanístic amb l’adjudicació de les finques resultants als respectius propietaris en proporció als drets aportats. A més es l’instrument on es materialitzen les cessions obligatòries a l’Administració municipal d’espais lliures, equipaments, vialitat i aprofitament urbanístic.
L’expropiació, en canvi, és la potestat que te l’administració per transferir la propietat o els drets patrimonials d’un particular a l’administració, per causes d’utilitat pública o interès social, mitjançat la corresponent indemnització.
Així, a grans trets, per tal de transformar el sòl, es preveuen dos sistemes:
-
Reparcel·lació: basat en el repartiment equitatiu de beneficis i càrregues. Segons la iniciativa de la reparcel·lació es diferencien 3 modalitats:
-
Modalitat de cooperació, iniciativa municipal.
-
Modalitat compensació bàsica, iniciativa privada.
-
Modalitat compensació concertada, iniciativa d’alguns particulars.
-
-
Expropiació: adquisició dels sòls per part de l’administració actuant. La delimitació dels polígons així com el sistema de gestió el defineix el planejament urbanístic, ja sigui el POUM directament, el Pla Parcial en sòls urbanitzables, o Plans de Millora Urbana en sòls urbans no consolidats.
Per tal d’obtenir els sòls destinats a sistema, un cop aprovat el planejament urbanístic i prèvia a la reparcel·lació la llei articula l’ocupació directa.
Per saber-ne més
