Descripció de l'episodi:
L’atenció és un recurs cerebral clau per desenvolupar tasques amb eficiència, però tanmateix és limitat per la gran quantitat d’energia metabòlica que consumeix. Hi ha dos tipus principals d’atenció: la voluntària, que forma part de les funcions executives, i la involuntària, que se sustenta al sistema límbic. Ambdues són importants. La conversa entre Anna Forés i David Bueno gira al voltant de les preguntes següents: - Què és l’atenció per al cervell i quins tipus hi ha? - De quina manera gestionem l’atenció? - És possible dividir l’atenció en diversos temes, per exemple en el multitasking? - Com es relaciona l’atenció amb la motivació? - Quins estats emocionals són més proclius a l’atenció? I, d’aquests, quins afavoreixen la realització de tasques més eficients i que al mateix temps siguin satisfactòries per a qui les realitza?
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació, de la Diputació de Barcelona.
ANNA FORÉS: Benvingudes i benvinguts a la col·lecció Neurociència i Aprenentatge. Parlarem de l’atenció. L’atenció és aquest recurs cerebral clau per desenvolupar tasques amb eficiència, però tanmateix l’atenció és un recurs molt limitat. Per què? Per la gran quantitat d'energia metabòlica que consumeix. Hi ha dos tipus d’atenció, la voluntària, que forma part més de les funcions executives, i aquesta involuntària, que se sustenta més en el sistema límbic. Les dues són importants.
LOCUTOR; En parlem en David Bueno i l'Anna Forés, directors de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona EDU1st.
ANNA FORÉS: David, això de l’atenció a la feina de vegades ens costa? Estem atents?
DAVID BUENO: Hola Anna, moltes vegades sí que estem atents a la feina, i hi ha moltes vegades que no ho estem tant com caldria, o com podríem estar-ho. L’atenció és un aspecte cognitiu clau en qualsevol activitat diària, però amb la feina especialment. És aquesta capacitat que tenim de focalitzar-nos en allò que estem fent, en allò que ens interessa, prescindint, anava a dir, del soroll de fons, d'aquelles altres coses que sempre hi ha al nostre voltant, però que podem no fer-ne cas. Això és el que constitueix bàsicament l’atenció. És aquesta capacitat de discriminar entre aquelles entrades sensorials, vista, oïda, segons que estiguem fent, tacte, si estem passant algun tipus de materials, discriminar aquestes entrades sensorials que són clau per la tasca que estem fent, d'aquells sorolls, d'aquelles imatges, d'aquelles sensacions que sempre hi són, però que en aquell moment no ens resulten útils.
ANNA FORÉS: Clar, però David, llavors això xoca frontalment en fer tasques alhora, el multitasking de la feina i de la vida, llavors què podem fer?
DAVID BUENO: És que hi ha molt de mite al voltant del multitasking, però ara sí que podem fer diverses tasques, alhora no moltes, però si unes quantes, però l’atenció és un recurs molt limitat pel cervell, sobretot l’atenció conscient, la voluntària, aquella que nosaltres expressament focalitzem amb allò que nosaltres volem. És una activitat mental que consumeix moltíssima energia metabòlica, i això el que fa és que sigui molt cansat, mantenir molta estona l’atenció fixa en una cosa. Si estem fent diverses coses simultàniament, el multitasking, a veure, el cervell ho permet, però aquesta atenció limitada l'hem de repartir entre totes aquestes coses. Això vol dir que dediquem menys atenció a cadascuna d'aquestes coses. Això és una qüestió purament de decisió personal. Si són diverses coses i no requereixen massa atenció conscient, doncs les puc fer, però si alguna d'elles requereix tota la meva atenció, doncs he de decidir què faig. I aquí sí que el cervell no permet focalitzar tota l’atenció en diverses coses simultàniament.
ANNA FORÉS: Perfecte, llavors quina seria la relació entre atenció i concentració?
DAVID BUENO: Són dos aspectes que estan relacionats però no són exactament el mateix. Aquí caldria parlar dels tipus d'atenció que hi ha. Hi ha dos tipus d'atenció, l'atenció involuntària, que és aquella que es genera en una part molt automatitzada del cervell, forma part del que s'anomena el sistema límbic. És una zona molt automatitzada que serveix per generar emocions, per tenir sensacions de recompensa i també perquè el cervell focalitzi l'atenció davant d'un canvi al nostre voltant que requereixi, doncs això, que ens hi fixem més. Hi ha una zona d'aquesta part del cervell, del sistema límbic, s'anomena tàlem, que s'activa per exemple davant d'una imatge inesperada, davant d'un soroll sobtat, davant d'un company que entra i que no esperàvem que entrés en aquell instant. Aquesta atenció és involuntària i fa que oblidem temporalment, tot allò que estàvem fent per focalitzar-nos en aquest aspecte. Després hi ha la segona atenció, que és la voluntària, aquella que nosaltres fem perquè expressament volem concentrar-nos en allò que estem fent. I això depèn d'una altra zona del cervell. Forma part del que s'anomena l'escorça prefrontal, que és la zona més complexa del cervell, és la que gestiona la reflexió, la planificació, la presa de decisions i també ens permet gestionar tots aquests estats emocionals, que són els que també es poden distreure o afavorir moltes vegades. Clar, activar aquesta atenció voluntària és el que ens permet que ens concentrem expressament en allò que nosaltres volem fer. I aquesta atenció és la que realment consumeix grandíssimes quantitats d'energia. Per això podem estar concentrats durant un temps, però no podem passar moltes hores concentrats en una cosa perquè el cervell no dona per tant.
ANNA FORÉS: Perfecte. I per explicar-ho senzillament, no? I, quines són aquelles parts del cervell, no?, o com funciona l'atenció? Si, quan jo dic que estic atenta, què està passant al nostre cervell per entendre-ho?
DAVID BUENO: Passen diverses coses simultàniament. A veure, si és una atenció voluntària, això requereix d'una decisió prèvia. I aquesta decisió prèvia depèn del nostre estat emocional i depèn també de quina motivació tinguem. Tenir una concentració, una atenció plena, sense una motivació prèvia, és molt complicat. Ho podem fer?, sí ho podem fer, però mai arribarem al mateix nivell de concentració i d'atenció que si estem fent allò per una motivació intrínseca, perquè realment creiem en allò que estem fent i creiem que ho estem fent de la manera que ho hem de fer. Per això és tan important en qualsevol equip de treball, mantenir aquests nivells de motivació tan alts com sigui impossible, però no imposant-los. Ha de ser una qüestió de convenciment mutu comú, de què allò és la manera de fer-ho, és el que s'ha de fer. I aquí intervenen també els estats emocionals.
ANNA FORÉS: Aquí està.
DAVID BUENO: A través, per exemple, d'un estat emocional proper a la por. No dic al pànic, però a un temor que si no ho fem doncs vindrà el nostre cap. Doncs bé, això sí que activa l'atenció, però no l'activa de la mateixa manera que fer-ho a través d'un sentiment, d'una sensació, d'unes emocions de confiança, de què confiem en el que estem fent, confiem en les nostres capacitats, confiem en els nostres companys i companyes, confiem en els nostres caps perquè estem anant en el bon camí. Clar, aquesta combinació de factors, que moltes vegades són inconscients, és el que permet que després, conscientment, ens focalitzem en allò que nosaltres hem de fer o que volem fer.
ANNA FORÉS: O sigui, hem vist la importància de certs estats emocionals per estar atents, no? i la relació entre l'atenció i la motivació, no?
DAVID BUENO: Sí, hi ha una relació directa entre atenció i motivació, de fet, l'atenció, tant la conscient com la involuntària, les dues també utilitzen aquesta zona més instintiva del cervell, el tàlem, la conscient també, i està molt a prop de les zones que impliquen la motivació, que generen la motivació. És una altra zona del cervell que s'anomena estriat, que està vinculada amb les sensacions de recompensa i amb anticipar futures recompenses per allò que estic fent ara. Per tant, hi ha una relació directa entre aquesta sensació què allò que estic fent serà útil. Per tant, em sentiré recompensat amb mi mateix que he fet una cosa interessant i la capacitat que tenim de posar l'atenció voluntàriament i d'estar concentrats amb allò que estem fent.
ANNA FORÉS: I per acabar, quin seria aquest lligam entre l'atenció i l'eficiència en la nostra feina, en la nostra tasca?
DAVID BUENO: Aquest és un lligam clau, per descomptat, si no, no tindria gaire sentit parlar de l'atenció. Com més atenció tenim, més eficient surt el treball que estem fent, perquè podem tenir en compte més elements d'allò que estem fent, focalitzats en allò que estem fent. Justament si l'atenció el que permet és que descartem informacions que no són necessàries, com més informacions externes, sorolls, sons, imatges, el que sigui, descartem, més capacitat li quedarà al nostre cervell per valorar tot allò que nosaltres estem fent, més opcions veurà, més alternatives veurà. I, per tant, amb més eficiència acabarem construint allò que estiguem fent.
ANNA FORÉS: Que interessant, David, la importància de l'atenció a la nostra tasca, de com podem dirigir aquesta atenció també d'una manera voluntària i la importància de l'atenció en l'equip de treball per intentar fer més eficient la nostra feina.
DAVID BUENO: Per què, escolta, Anna, tu quins exercicis recomanaries per treballar o millorar l'atenció a la feina?
ANNA FORÉS: Clar, és que moltes vegades a la feina estem massa dispersos, amb moltes tasques que no podem justament parar atenció a allò que estem fent, no? Llavors, un petit exercici de concentració, d'estar present, del kairós, del sentit més pur de gaudir del temps. Això, el símil seria quan tu et menges una mandarina, te la pots menjar de moltes maneres, però tu olores?, tu fas el tacte a la mandarina?, doncs en allò que estem fent a la feina, estar presents en aquell moment en allò que estem fent. Si estem fent un informe, en fer l'informe. Si estem fent una conversa amb un altre col·lega, doncs estar present en aquesta conversa.
DAVID BUENO: Per tant, seria utilitzar, anava a dir, tots els sentits gairebé. És com la mandarina que dius, és estar pendent de la vista, de l'oïda, del tacte, de les coses que passen al nostre voltant. Però sempre hem d'estar pendents o és important anar desconnectant de tant en tant per poder mantenir l’atenció?
ANNA FORÉS: Clar, és molt important poder tenir aquests moments de no res. Hi ha moltes empreses, per exemple, que tenen espais de la calma, on els treballadors poden tenir aquest moment de no fer res, justament perquè després siguin molt més productius. O espais de joc, un billar, un espai on desconnecten i després saben que seran molt més eficients en allò que estiguin fent.
DAVID BUENO: I a casa també. També serà interessant tenir aquests espais, potser no físics, però sí temporals de desconnexió?.
ANNA FORÉS: I tant, sobretot això, aquest trasllat de la feina a casa o de la casa a la feina. Poder fer neteja de tot allò que ens ha amoïnat durant el dia i quan estem a casa, estem a casa i quan estem a la feina, estem a la feina.
DAVID BUENO: I quins consells ens podries donar per ajudar-nos a desconnectar? Tots tenim dies d'aquells que són feixucs, que hem hagut de fer moltes coses, que hem tingut molta dispersió i que de vegades costa trobar aquest moment de relax, de desconnexió que és tan important. Quin consell ens podries donar per afavorir-ho?
ANNA FORÉS: Clar, cadascun de nosaltres tenim el nostre ritual. Hi ha gent que necessita córrer després de la feina o hi ha gent que necessita llegir abans de la feina. O hi ha gent que necessita anar a nedar, justament per aquesta desconnexió. O tan senzill com poder parlar amb algú. Que de vegades ens oblidem d'aquests espais, de poder compartir amb algú altre allò que ens ha passat. Però sí que és molt important, abans d'anar a dormir, fer aquesta neteja emocional, especialment si hem tingut un mal dia o hem tingut unes males vibracions a la feina o a casa. És molt important tenir cura de nosaltres justament per després poder parar atenció a allò que és realment important.
DAVID BUENO: És interessant això de l'atenció i sobretot de tenir cura també de saber desconnectar, de no passar-nos tot el dia amb l'atenció posada en alguna cosa. Perquè a la llarga no ens beneficia de res. L'atenció, com deies tu en començar aquest pòdcast, és un recurs limitat i per tant, l'hem de saber gestionar molt bé per poder justament fixar l'atenció en els moments en què fa falta. Fixar aquesta atenció i saber també desconnectar, justament perquè després puguem tornar a fixar l'atenció quan sigui necessari. Com diuen els experts en atenció, molta atenció amb l'atenció.
LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.