Salta al contingut principal

Pòdcast - Neurociència i aprenentatge

4.Mentalitat de creixement

Descripció de l'episodi:

La mentalitat de creixement és el convenciment que hom pot sempre incrementar les seves capacitats cognitives. La va proposar originàriament la psicòloga estatunidenca Carol Dweck, per oposició a la mentalitat fixa que seria la creença que les capacitats cognitives venen prederminades i per tant no poden incrementar-se. La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents: Què és la mentalitat de creixement i quin és el motiu de proposar la seva existència? Què caracteritza la mentalitat de creixement a nivell psicològic i neuronal? Quins altres tipus de mentalitat hi ha i què els caracteritza? Es pot adquirir la mentalitat de creixement? Quines característiques cognitives i mentals cal treballar per potenciar la mentalitat de creixement? Quins avantatges té tenir mentalitat de creixement a nivell individual? I pels equips de treballs, quins avantatges comporta que els seus membres tinguin mentalitat de creixement? Quines recomanacions es poden fer per treballar a nivell individual i d’equip la mentalitat de creixement?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

ANNA FORÉS: Benvinguts i benvingudes a aquesta nova col·lecció de Neurociència i Aprenentatge. Anem a parlar del concepte mentalitat de creixement.

DAVID BUENO: La mentalitat de creixement és aquest convenciment que sempre podem incrementar les nostres capacitats cognoscitives. La va proposar originàriament la psicòloga estatunidenca Carol Dweck. En oposició, mentalitat de creixement, en oposició a mentalitat fixa. La mentalitat fixa és més la creença que aquestes capacitats cognoscitives ja venen predeterminades i, per tant, no es poden incrementar. És aquesta sensació de l’encara no.

LOCUTOR: En parlem amb en David Bueno i l'Anna Forés, directors de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona EDU1st.

ANNA FORÉS: Hola, David. Anem a parlar del concepte mentalitat de creixement, que és un concepte molt, molt bàsic per entendre com hi ha persones que ens queden amb aquesta idea que jo soc així, que, com que jo no puc fer més, que sempre he pensat que no serveixo per les matemàtiques o que no serveixo per qualsevol altra disciplina. I quin creus va ser el motiu per proposar l'existència d'aquesta mentalitat de creixement?

DAVID BUENO: El concepte aquest de mentalitat de creixement és un concepte no només molt interessant, sinó molt, molt potent, que va proposar ja fa unes dècades la psicòloga estatunidenca Carol Dweck. Bàsicament, en veure que hi havia persones que pensaven que les seves capacitats cognitives ja venien determinades i que no podien fer res per canviar-les. De fet, inicialment ella va centrar els seus treballs bàsicament en el coeficient d'intel·ligència. Persones que pensen que la seva intel·ligència ja ve donada i que no poden fer res per canviar-la, per incrementar-la. I va veure que hi ha persones que, que és tot el contrari, que pensen que les seves capacitats mentals, no només la intel·ligència, després aquest concepte s'ha ampliat a qualsevol capacitat mental, doncs sempre la poden incrementar, sempre la poden millorar. I d'això en va dir «mentalitat de creixement». Quan ho va començar a estudiar, va veure que hi ha diferències mentals, psicològiques, clares, entre les persones que tenen una mentalitat fixa i una mentalitat de creixement, que tenen a veure també amb la capacitat de motivar-se, amb la capacitat d'esforçar-se i amb l'optimisme amb el qual accepten els nous reptes. Això és molt lògic. Una persona que creu que pot continuar progressant sempre serà més optimista, en cada repte que hagi d'assumir, que una persona que creu que ja està tot dat i beneït, que ja no pot canviar res, si el repte el veu assequible, doncs el farà, però si no el veu assequible, ja no s'hi esforçarà perquè jo soc incapaç de fer això. I això té una correlació directa amb la capacitat d'aprenentatge. De fet, la Dweck, els primers treballs que va fer els va basar en estudiants. Va veure que els estudiants amb capacitat, amb mentalitat de creixement, són molt més capaços d'adquirir coneixements nous que els que tenen mentalitat fixa. I aquí va ser on va proposar no només l'existència d'aquests dos tipus de mentalitat, sinó que hi ha possibilitat de canviar de mentalitat fixa a mentalitat de creixement. I aquest és el pinyol, realment, d'aquesta proposta.

ANNA FORÉS: Clar, llavors, aquesta és la pregunta. Com fem per passar d'una mentalitat fixa a una mentalitat de creixement? Es pot adquirir aquesta mentalitat de creixement? Què podem fer?

DAVID BUENO: La proposta original deia que si a una persona que tingui mentalitat fixa, que pensi que ja no pot canviar, que ja no pot millorar, que ja no pot continuar progressant, se li explica que el cervell és plàstic i mal·leable, que sempre pot aprendre coses noves, a poc a poc, va adquirint aquesta mentalitat de creixement. Bàsicament, aquesta explicació en què consisteix? Consisteix en el que s'anomena la plasticitat neural. La plasticitat neural és la capacitat que té el cervell, les neurones del cervell, d'anar fent connexions noves constantment.

Tot el que aprenem, totes les experiències que vivim, que per algun motiu mereixen ser recordades, queden emmagatzemades al cervell en connexions noves que es van fent entre les neurones. Connexions noves que hibriden amb les connexions prèvies, que tenen alguna relació amb aquells coneixements que estem adquirint o amb aquelles experiències que estem vivint. Aquesta plasticitat neural la tenim tota la vida. És màxima a la infantesa, té un altre pic màxim a l'adolescència, però la mantenim durant tota la nostra vida. Per tant, a nivell cerebral podem aprendre coses noves, podem perfeccionar les nostres habilitats constantment.

Clar, la proposta era, si tu a una persona que té mentalitat fixa li expliques que el seu cervell és plàstic i que pot continuar aprenent, que li cal un cert esforç, però que pot fer-ho, passa de mentalitat fixa a mentalitat de creixement. Amb tots els avantatges psicològics i cognitius que té aquesta mentalitat de creixement, no només pel fet de veure't capaç de fer coses, sinó pel que fa a la teva capacitat de motivar-te, de ser optimista, no només a la feina, sinó molt especialment a la teva vida personal, al teu dia a dia. Quan es va intentar demostrar si aquesta proposta que s’havia fet sobre bases purament psicològiques realment s'ajustava al funcionament del cervell, si la neurociència recolzava aquest canvi, aquest possible canvi de mentalitat fixa a mentalitat de creixement, van començar a sorgir algunes coses interessants. Hi ha molts treballs publicats sobre això, hi ha més de 200 treballs neurocientífics publicats sobre el tema. I quan es fa una anàlisi sobre això es veu que, aproximadament, el 60% dels treballs publicats diuen que sí, que aquesta proposta funciona, i el 40% diuen que no.

ANNA FORÉS: I aquí tenim un hàndicap.

DAVID BUENO: Aquí tenim un greu problema, perquè amb ciència això no permet assegurar quina de les dues alternatives. Podem canviar de mentalitat o no. De totes maneres, quan es fa una anàlisi molt detallada d'aquests treballs es veuen algunes regularitats que són molt interessants. La primera. No tothom té el mateix nivell de mentalitat fixa o de mentalitat de creixement. Una persona amb una mentalitat molt fixa, si se li explica i se li donen eines perquè ell vegi que pot continuar progressant, canvia de mentalitat fixa a mentalitat de creixement, però durant un temps. I al cap d'un temps, si no s'hi continua treballant, si no s'hi continua insistint, torna a passar a mentalitat fixa. Per tant, és un tema que cal anar recurrentment repetint per mantenir-nos dins tota la potencialitat que implica aquesta mentalitat de creixement. Hi ha persones que no, que estan molt al límit i els expliques un cop i ja passen a creixement i ja està. Però cal tenir-ho present. I la segona regularitat, que és interessantíssima, és que s'ha vist que si qui explica aquesta potencialitat del cervell té mentalitat de creixement li resulta molt més fàcil que les persones de mentalitat fixa passin a creixement que no pas si qui ho explica és una persona de mentalitat fixa que s'ho ha après de memòria, que ho repeteix, que potser ho repeteix molt bé, però que ell no viu en primera persona aquesta mentalitat de creixement: és incapaç de fer que les persones de mentalitat fixa canviïn. I això té a veure amb unes neurones del cervell, les anomenades «neurones mirall», que permeten reflectir en el teu interior allò que veus a fora. Si algú t'explica que pots canviar de mentalitat, però tu inconscientment estàs percebent que aquella persona no té aquella altra mentalitat, no t'ho creus. I, per tant, no pots fer aquest canvi.

ANNA FORÉS: Per tant, un bon líder, un bon director d'equip, hauria de ser el primer que hauria de tenir mentalitat de creixement i quin és l'avantatge de tenir un equip amb mentalitat de creixement?

DAVID BUENO: L'avantatge de tenir un equip amb mentalitat de creixement és l'optimisme, la motivació i aquest impuls, aquesta capacitat d'esforç que tenen les persones amb mentalitat de creixement. Un equip motivat, amb motivació extrínseca que el líder encomana, però també amb l'apoderament que et dona la motivació intrínseca de cadascun dels seus membres. Un equip que veu amb optimisme els reptes que es planteja, perquè veu que potser no arribaran tan lluny com els agradaria, però sempre arribaran més lluny d'on estan ara. És un equip que genera coses interessants, que genera productes útils. Un equip que creu que ja no pot anar més enllà, potser gestiona el que s'ha fet abans, però no continua progressant i la societat és progrés, la societat exigeix constantment progrés. Aquest és l'avantatge de tenir un equip amb mentalitat de creixement que ha de néixer per la mentalitat del seu líder o de la persona que està organitzant aquest equip. De tota manera cal tenir molt clar que la mentalitat de creixement no és pensar «Si vull fer-ho, puc». No és això. Perquè hi ha coses que no les poden fer. La mentalitat de creixement implica ser també molt conscient de les teves potencialitats. No tots tenim les mateixes potencialitats. Hi ha gent que és més hàbil per unes coses o per unes altres. I tu has de ser conscient de quines són les teves fortaleses i les teves debilitats. Però sabent que tant les fortaleses com les debilitats sempre les pots millorar. I aquest és el fet diferencial de la mentalitat de creixement. Puc millorar, el meu equip pot millorar allò que està fent, sabent que potser no arribarem tan lluny com ens agradaria. Però sempre podem anar un pas més enllà.

ANNA FORÉS: Per tant, quines recomanacions tu faries per treballar a nivell individual i com a equip aquesta mentalitat de creixement? N'has dit moltes. Però si te'n vols quedar dos o tres, així…

DAVID BUENO: Mira, jo n'afegiria una. I és la valoració de les feines que fem.

ANNA FORÉS: Molt bé.

DAVID BUENO: La valoració de la feina que tu fas, l'autovaloració, però també la valoració de la feina que fan els teus companys o els teus subordinats, si ets el líder d'un equip.

Si tu no valores positivament allò que es fa, que no vol dir sempre dir «Oh, que bonic! Oh, que fantàstic!» perquè potser no és prou bonic ni és prou fantàstic, però és millorable. Però si tu valores l'esforç que s'hi ha dedicat, si tu et valores l'esforç que hi has dedicat, et sentiràs còmode, et sentiràs a gust, sentiràs aquesta sensació íntima de satisfacció, de recompensa, que és el motor per continuar estant motivat, per continuar sent optimista, per continuar veient que el creixement és possible i que l'únic que cal és arremangar-te i dedicar-hi nous esforços. Perquè Anna, m'has estat preguntant sobre la mentalitat de creixement, però jo et volia preguntar, hi ha altres tipus de mentalitat a banda d'aquesta mentalitat de creixement o el que sembla que seria l'oposat, la mentalitat fixa? Per exemple, jo he llegit que hi ha una mentalitat positiva, una mentalitat de repte, emprenedora, estratègica… Com s'integren totes aquestes mentalitats? Què impliquen i de quina manera potser estan contribuint a la mentalitat de creixement?

ANNA FORÉS: Sí, clar, si ho revisem en un sentit més global o més holístic, evidentment totes elles podien estar formant part o integrant el que entenem nosaltres com mentalitat de creixement. Si una persona té una mentalitat de creixement, evidentment li agraden els reptes, per tant, hi hauria una mentalitat del repte integrat, és una mentalitat positiva, però també sense caure en l'extrem, de tot ho puc o tot ho podré aconseguir, sinó també un principi de realitat, que hi ha coses que evidentment no ens en sortirem i que hem de seguir treballant o perseverant per aconseguir-ho. Si tenim una mentalitat emprenedora, fàcilment, estarem veient els temes com a reptes i, per tant, estem contribuint a la mentalitat de creixement. Ara bé, també hi ha emprenedors que tenen una mentalitat molt fixa. O quan estem en una mentalitat estratègica, el que estem fent és buscant sortides a allò que tenim com a repte també al davant. Per tant, quan estem parlant d'aquestes mentalitats, podem estar pensant en una mentalitat més de creixement que en una mentalitat fixa.

DAVID BUENO: I si ens passem d'alguna d'aquestes mentalitats? Per exemple, estic pensant ara que una mentalitat positiva portada a l'extrem seria aquella frase de pots fer el que vulguis, només ho has de desitjar i es farà realitat. Què passa si alguna persona entén malament aquests conceptes i es pensa que només per voler una cosa la pot aconseguir segur?

ANNA FORÉS: Clar evidentment, aquesta societat també de la happy cràcia, que hem d'estar sempre bé i ho podem aconseguir tot. Evidentment, és un principi de realitat que no ho aconseguirem tot, sinó que justament el que cal és perseverar, esforçar-nos. Si no, estem abocats a una frustració, a un sentiment de no èxit i a un sentiment de no donar la talla. Llavors, hem de ser molt realistes amb les nostres capacitats i seguir fent camí justament per aconseguir les fites que ens anem plantejant, però que aquestes fites siguin realistes i no utòpiques en el sentit més pervers del concepte.

DAVID BUENO: I si et demanés un consell per poder fer aquest camí i per poder treballar a nivell individual o de grup, totes aquestes diverses mentalitats que conflueixen en la mentalitat de creixement d'una manera realista, què ens podries dir?

ANNA FORÉS: Mira, tot el que involucri aquesta flexibilitat que tenim o aquesta plasticitat cognitiva, que tu sempre en parles, tot allò que ens tregui de l'etiqueta de jo soc així i treballar més el que puc fer per anar assolint aquestes noves situacions, tant a nivell individual com a nivell grupal, com a equip, què ens podem plantejar, quins són els canvis que podem executar i què ens plantegem com a desafiament per poder assolir. Per tant, traiem etiquetes i ho provem. Per què no? Per què no?

DAVID BUENO: És molt interessant aquest tema de la mentalitat de creixement, perquè jo penso que és la base, la base no només del creixement personal, que seria una redundància, perquè hi ha mentalitat de creixement, sinó també la porta cap a un benestar intern molt més intens. Doncs moltes gràcies, Anna, i ens veiem aviat.

ANNA FORÉS: A tu, David.

LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.