Descripció de l'episodi:
Ens agrada dir que les persones, els «Homo sapiens», som una espècie racional. Però som, de fet, una espècie emocional que pot raonar. Les emocions són les directores de la nostra conducta instintiva i impulsiva, i són presents en totes les nostres decisions. Tanmateix es poden gestionar, però per fer-ho cal evitar les situacions estressants. La conversa entre Anna Forés i David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents: Què són les emocions i quina zona del cervell les genera? Quina és la seva utilitat biològica? Quantes emocions tenim? Són totes equivalents? Quina zona del cervell permet fer conscients els estats emocionals i gestionar-los? Com podem gestionar els nostres estats emocionals?
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
ANNA FORÉS: Benvinguts i benvingudes a la col·lecció de Neurociència i Aprenentatge.
Parlarem de les emocions.
Ens agradaria dir que les persones, els Homo sapiens, som una espècie racional, però som, de fet, una espècie emocional i que pot raonar. Les emocions són les directores de la nostra conducta instintiva i impulsiva i són presents en totes les nostres decisions. Tanmateix, es poden gestionar, però per fer-ho cal evitar les situacions estressants.
LOCUTOR: En parlem amb en David Bueno i l'Anna Forés, directors de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona EDU1st.
ANNA FORÉS: David, què són les emocions i en quines zones del cervell les generem?
DAVID BUENO: Mira, les emocions són patrons de conducta, patrons de reacció, que es desencadenen de manera automàtica, preconscient. És a dir, no som conscients quan es genera una emoció. Després ens en podem fer conscients i la podem reconduir, però inicialment no. Són aquests patrons de conducta, de reacció automatitzats que es posen en marxa davant d'un canvi en l' statu quo, especialment quan aquest canvi pot implicar la necessitat d'una resposta urgent. Qualsevol resposta reflexiva sempre és més lenta que una resposta emocional. I davant d'una urgència, moltes vegades reflexivament, no hi arribaríem a temps. Per això som una espècie emocional que pot raonar.
Podríem sobreviure sense raonar, no és el més convenient, però podríem, però no podríem sobreviure sense les emocions. M'agrada molt posar un exemple. Si ara, allà on estiguem cadascú escoltant aquest pòdcast, sentim un soroll molt fort darrere nostre, que pot ser una possible amenaça, si ens posem a pensar «Ui! Un soroll, què deu ser? Què s'ha trencat un got? Què s'ha trencat un plat? Què hi ha una persona? Què…». Si és algú que ens vol fer mal, ja ens l'ha fet.
L'amígdala, que és la zona del cervell que genera les emocions, s'activarà en mode possible amenaça. I això activarà emocions com pot ser la por, com pot ser la ira, emocions de lluita o de fugida per defensar-nos d'aquesta possible amenaça i farem un bot. A partir d'aquí, serem conscients d'allò que hem sentit, serem conscients de l'emoció que tenim i podrem reconduir-la si cal. Però ja haurem tingut aquesta resposta ràpida, que és simplement de supervivència. Això és el que són les emocions. Són aquests patrons ràpids que es generen de manera automàtica a l'amígdala.
ANNA FORÉS: I quina és la seva utilitat biològica? Per què han d'existir les emocions?
DAVID BUENO: Les emocions tenen sobretot utilitat de supervivència. Són la clau de la nostra supervivència. Primer, perquè ens permeten aquestes respostes ràpides. I segon, perquè ens permeten comunicar-nos emocionalment amb les altres persones per poder, primer, saber l'estat emocional dels altres i compassar el nostre amb el dels altres i que els altres el compassin també amb el nostre. Aquest compassament serveix justament per generar vincle, per generar aquesta sensació de pertànyer a un equip, de pertànyer a un grup i de saber com t'has de comportar, com has de respondre, segons com estiguin emocionalment parlant, les altres persones del teu equip o del teu grup. Clar, emocions n'hi ha moltes. Però n'hi ha unes quantes que són bàsiques i transversals i que potser són les que val la pena emfatitzar-ne una mica quina és la seva utilitat perquè ho tinguem present i les puguem després reconduir si cal.
ANNA FORÉS: Molt bé, doncs explica'ns quines tenim i quines són les més útils, en aquest cas, per la feina.
DAVID BUENO: Mira, d'emocions, hi ha classificacions amb més de 500 emocions diferents, però que ningú pateixi, dels que ens esteu escoltant, perquè no les direm totes. Però la immensa majoria neixen de sis, que són bàsiques i transversals i que es poden combinar en diferents percentatges i diferents maneres i que generen totes les altres.
Aquestes sis són: - La por. La por és l'emoció que ens permet fugir o amagar-nos davant d'una amenaça per simple autoprotecció.
- La ira, és l'emoció que ens porta cap a l'agressivitat defensiva, que no és violència, però que ens permet protegir-nos també davant d'una amenaça quan la possibilitat de fugida no existeix o nosaltres no la sabem veure.
- El fàstic o l'aversió, que és el que ens permet protegir-nos d'un ambient contaminat. Pot ser un fàstic físic o pot ser un fàstic moral. El cervell no ho distingeix.
- La tristesa, que és una emoció que tradicionalment hem bandejat, hem tingut com una emoció que no s'ha de mostrar, que no hem d'estar tristos, i és una emoció importantíssima. La tristesa és com la tireta que ens posem quan ens fem una ferida per evitar que la ferida s'infecti i cicatritzi més de pressa. La tristesa és l'emoció que permet que cicatritzin les ferides emocionals prèvies, les frustracions, les decepcions, per poder tornar a començar, per poder-nos recuperar.
Per això, quan estem tristos, ens tanquem una mica més en nosaltres mateixos per deixar temps a regenerar. Per això, quan una persona està trista, la respectem molt més per deixar-li espai. I si algú no respecta qui està trist, que de vegades passa, és aquest algú qui té problemes emocionals greus i no qui està trist. Ara bé, la tristesa és deixar-la fluir. No és recrear-nos en la tristesa. Recrear-nos seria com treure'ns la tireta i rascar la crosta per no deixar que cicatritzi aquella ferida.
Ja en tenim quatre. Fixeu-vos que aquestes quatre donen sensacions incòmodes.
De les sis, com a mínim quatre, són incòmodes. Estan vinculades amb la supervivència i les amenaces representen un perill més gran per la nostra supervivència que les oportunitats. És simple biologia.
- La cinquena, la sorpresa, que és una emoció ambivalent. Pot ser una sorpresa negativa o pot ser una sorpresa positiva, que és el que sovint en diem una curiositat.
- I la sisena és l'alegria entesa com a confiança. L'alegria no és festa i xerinola, que també ho pot ser, però és una emoció que transmet confiança cap als altres, fa que els altres confiïn en mi i fa que mostrem i guanyem en autoconfiança. Totes les emocions són importants quan fan falta. El problema és quan, de manera transversal, vivim situacions amb un cert temor, no dic amb pànic, però amb un cert temor, quan en realitat moltes vegades no hi ha cap amenaça en aquell moment que ens obligui a tenir aquesta emoció activa. I aquí és on cal estar molt atents per reconduir-les. Viure amb sensació de temor, viure amb sensació d'ira, viure amb sensació de fàstic fa que tot allò que estiguem fent, el nostre cervell ho associï amb aquestes emocions que són incòmodes. I, per tant, ens està traient qualitat de vida i possibilitats de futur.
ANNA FORÉS: És molt interessant veure que totes les emocions són legítimes, totes tenen la seva funció, si no per evolució les haguéssim eliminat, i com algunes d'elles ens ajuden a treballar les injustícies, les frustracions o els temors. Però com les podem gestionar? Perquè hem dit que les emocions són molt bàsiques, però sí que les podem gestionar. Però llavors quines són les dues parts del cervell que estan en diàleg?
DAVID BUENO: Mira, l’amígdala és la part del cervell que genera les emocions i és de funcionament molt automatitzat. Quan genera una emoció, automàticament el nostre cos respon. Però al mateix temps que el cos comença a respondre a aquella emoció, l'amígdala envia un altre senyal cap a una altra zona diferent del cervell, que és l'escorça prefrontal, que és l'encarregada de reflexionar, planificar, decidir, basant-nos en els raonaments que haguem pogut fer prèviament i de gestionar les nostres emocions.
En aquest moment és quan ens podem fer conscients de l'emoció que tenim i reflexionar sobre si és la millor emoció que podem tenir en aquell moment o no per reconduir-la. Reconduir-les no és fàcil, no sempre ho podrem fer al 100%, però qualsevol pas que fem de reconducció quan faci falta, sempre serà molt benvingut per al nostre propi benestar personal. Deia que aquesta zona del cervell és la que permet prendre decisions basades en els raonaments previs que hem fet. Això és molt interessant. S'ha vist que en qualsevol decisió que prenem, el sistema emocional del cervell està sempre actiu. Totes les nostres decisions tenen components emocionals. Per això és tan important vetllar pel nostre estat emocional. I si abans hem pensat sobre la decisió que volem prendre, podem incorporar també elements racionals a la decisió que prenem. Com ho podem fer per reconduir-les?
Doncs el primer que cal fer, és disminuir el nivell d'estrès. Moltes vegades no voldrem reconduir emocions de confiança o de curiositat perquè ens faran sentir bé. Potser de vegades també cal, però normalment les que volem reconduir són aquelles que ens generen incomoditat. Doncs com que generen incomoditat, és molt fàcil que també estiguin incrementant el nostre nivell d'estrès. Són emocions que poden fer front a una amenaça i l'estrès és una reacció fisiològica del cos i del cervell justament que serveix per afrontar les amenaces. Ara bé, quan estem estressats, l'escorça prefrontal, aquesta zona que ens permet reflexionar i gestionar les emocions, perd eficiència de funcionament. I com que perd eficiència de funcionament, no reflexionem tan bé, no decidim tan bé, i ens costa molt més gestionar les nostres emocions. Per tant, el primer punt és disminuir el nostre estrès. I a partir d'aquí podrem reflexionar una mica més, per valorar aquest estat emocional: «és el que toca, ara?». Perquè potser sí que toqui. Doncs si toca endavant. I si no toca, és buscar dins nostre, en el nostre entorn, en els nostres companys, elements que ens permetin reconduir-lo.
Si és que tenim una sensació com de temor que la feina no sortirà, no ens sortirà prou bé, doncs busquem el suport dels companys. O si veiem un company que està incòmode perquè pensa que no se'n sortirà, donem-li el nostre suport perquè rebaixi el seu estrès i, per tant, pugui reconduir millor aquest estat emocional.
ANNA FORÉS: Voldríem acabar amb això, amb aquestes recomanacions. Molt bé, les emocions estem veient que són molt importants a la feina, però moltes vegades no les hem tingut en consideració a la feina. Llavors, com ens recomanaries tenir-les presents per això, per treballar millor?
DAVID BUENO: Jo el que recomanaria és, abans de començar qualsevol projecte, abans de començar al matí qualsevol cosa que hàgim de fer, és examinem-nos a nosaltres mateixos i dediquem una estoneta a tenir cura de les nostres emocions i a les dels nostres companys. Fer un cafè, un te, una xocolata, és igual, abans de començar a treballar no és perdre el temps. És justament guanyar un bon estat emocional per tota la resta de la jornada. És establir aquest vincle que ja el portem a sobre els equips de treball que ja ens coneixem de fa temps, però que hem de potenciar, hem de recuperar cada vegada que ens hem de tornar a trobar.
Perquè, és clar, jo amb això faig referència als equips de treball, però moltes vegades ens trobem amb qui és un company, una persona puntual, una persona del nostre entorn que percebem que està estressada i sovint no sabem per què.
Quin consell ens donaries tu en aquestes situacions? Com podem ajudar un company o una companya que estan estressats a què pugui gestionar una miqueta millor el seu estrès?
ANNA FORÉS: Clar, jo crec que el punt bàsic seria, primer, estar atents, observar aquests companys o aquestes companyes, perquè de vegades estant emetent senyals de «necessito el teu ajut», però simplement com cadascú anem a la nostra feina, com que no mirem l'altre… I, per tant, dedicar un temps a observar els altres o a tenir cura els uns dels altres, jo crec que seria un primer pas. Després, una mirada sense jutjar. No sabem quina és la circumstància vital d'aquella persona. Pot estar-li passant mil coses, que estan repercutint en un estrès també a la feina, que no és de la feina, sinó d'un altre indret. I jo crec que bàsicament seria també demanar-los-hi: «Què puc fer jo per millorar la teva situació?». Sense ser salvador de ningú ni anar ajudant així com així… Sinó: «Que en alguna cosa puc contribuir? Puc descarregar-te d'alguna manera?». No ho sé, potser la gent l'únic que necessita és que algú l'escolti i amb això ja baixa el seu estrès. Llavors, no ja com un cafè per a tothom, sinó que cal estar en sintonia amb els altres i estar pendent de si realment podem ajudar al benestar dels altres, perquè amb això guanyem el benestar de tots nosaltres.
DAVID BUENO: Clar que l'està present en l'altre també, i deixant que l'altre també estigui present en tu per poder percebre les situacions aquestes. Perquè hi ha un tema, que a mi de vegades em preocupa també quan he de gestionar qualsevol cosa amb el meu equip de treball, i és que de vegades em costa veure fins a quin punt allò que els estic demanant que faci, que ens estem implicant tots a fer, pot ser motivador o pot ser un factor d'estrès. I una darrera cosa relacionada amb totes aquestes situacions que hem estat parlant, i és que sovint a la feina, ens trobem situacions estressants. L'estrès puntual no ens ha d'espantar mai, és una reacció per poder fer front a una situació urgent. Però moltes vegades, si hem tingut vàries d’aquestes situacions estressants a la feina, sense voler ens les emportem cap a casa. I això ens repercuteix en la nostra vida privada. O al revés, podem haver viscut una situació estressant fora de la feina i portar-la cap a dins de la feina i perjudicar tot el que estem fent allà.
Com ho podem fer per gestionar, per parcel·lar millor les diferents fonts d'estrès per afavorir el nostre propi benestar?
ANNA FORÉS: Aquí també és molt important, ho hem parlat en algun altre pòdcast, sobre aquests rituals de desconnexió, aquests rituals d’ara estic a la feina i ara estic a casa, o ara estic amb els amics, o ara estic on sigui. De l'estar present en allò que estàs fent en aquell moment. I tenir aquestes vies d'escapament, justament, per treure o per gestionar aquest estrès en forma de… Potser a algú li agrada tocar un instrument, posar música a la vida, o la importància dels amics i poder xerrar o amb la família. Buscar aquests canals per desconnectar d'un sistema a un altre sistema.
DAVID BUENO: El tema de l'estrès és realment, no només important, sinó impactant. Perquè l'estrès de la societat, totes les enquestes indiquen que ha anat augmentant els darrers anys, les darreres dècades, i per tant és importantíssim saber gestionar aquests estats d'estrès.
ANNA FORÉS: Sí, i un moment de calma, un moment de natura, que és el més desestressant que pot haver-hi.
DAVID BUENO: Correcte. Ens veiem al proper pòdcast, Anna.
LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.