Descripció de l'episodi:
El benestar és la percepció personal i subjectiva de sentir-se relativament a gust amb un mateix i amb l'entorn, incloses les relacions amb altres persones. Inclou els desitjos, els objectius i les necessitats, els factors ambientals que ens afecten i les experiències que tenim al llarg de la nostra vida, i també els aspectes físics, mentals i socioemocionals. Benestar, tanmateix, no és sinònim de felicitat. La conversa entre l'Anna Forés i el David Bueno girarà al voltant de les preguntes següents: Quina diferència hi ha a nivell personal entre felicitat i benestar? I a nivell cerebral i neurohormonal? Quins estat emocionals afavoreixen el benestar? Com es relaciona el benestar amb l’optimisme, la motivació i els estats d’ànim proactius? El benestar afavoreix la resiliència? Com podem potenciar el benestar?
Transcripció:
Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat
LOCUTOR: Benvinguts a Audioformació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.
ANNA FORÉS: El benestar és la percepció personal i subjectiva de sentir-se relativament a gust amb un mateix i amb l'entorn, incloses les relacions amb els altres. Inclou els desitjos, els objectius, les necessitats, els factors ambientals que ens afecten i les experiències que tenim al llarg de tota la nostra vida. I també aquells aspectes físics, mentals i socioemocionals. «Benestar», tanmateix, no és un sinònim de «felicitat».
LOCUTOR: En parlem amb en David Bueno i l'Anna Forés, directors de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona EDU1st.
ANNA FORÉS: Hola, David. Quina és la gran diferència entre benestar i felicitat? Perquè ben bé no són el mateix, no?
DAVID BUENO: No, Anna, no és el mateix i penso que és un d'aquells elements que val la pena, val molt la pena tenir-ho en compte. I val molt la pena tenir-ho en compte perquè hem comercialitzat la felicitat. Vivim en una societat on sembla que si no ets feliç, que si constantment no estàs a dalt de tot de les onades, és que ets un desgraciat. I no és així, no és en absolut així. I per això val molt la pena tenir la diferència clara entre felicitat i benestar.
Mira, la felicitat és un moment puntual d'eufòria, de plaer, per una situació, per qualsevol cosa que t'ha passat que tu et sents especialment recompensat. Però és una sensació que és efímera, que s'acaba. El nostre cervell no pot mantenir aquest estat de felicitat durant molta estona perquè és excessivament esgotador. I després d'un estat de molta eufòria, ve una davallada, perquè el mateix cervell necessita regenerar-se, necessita reciclar-se, necessita tornar-se a equilibrar.
El benestar no és això. El benestar és una sensació molt més planera, que també té alts i baixos. També té moments més alts i moments més baixos. Però que, et genera una sensació d'estar raonablement còmode sent com ets, raonablement còmode estant amb qui estàs, raonablement còmode fent el que fas.
Fixa't que dic raonablement còmode per incorporar aquests alts i baixos, que sempre hi ha moments, que puc estar molt còmode i moments en què puc tenir una certa incomoditat. Però és aquesta mitjana que em fa estar bé, amb mi mateix i amb el meu entorn. Així com la felicitat és efímera i s'acaba, el benestar no té data de caducitat.
ANNA FORÉS: Això és una bona notícia.
DAVID BUENO: Molt bona! Es pot mantenir durant molt de temps, de fet, per sempre, si el sabem gestionar bé. Per exemple, hi ha emocions, com la tristesa, que no té cabuda en la felicitat. Si estàs trist, no pots ser feliç. I quan ets feliç i et ve un moment de tristesa, deixes de ser feliç. Però, en canvi, té un paper central en el benestar. La tristesa és el que ens permet, davant d'una d'aquestes baixades, deixar una mica d'espai intern de recolliment per reconduir-ho i tornar a notar el benestar ple una altra vegada. Per tant, la tristesa no elimina el benestar, sinó que el potencia, permet mantenir-lo. Aquestes són les principals diferències a nivell personal que fan que una persona tingui moltes pujades i baixades a través del benestar o una vida molt més còmoda, molt més plaent a la llarga a través del benestar.
ANNA FORÉS: Ja que parles de la tristesa i tal, quin és l'estat emocional que afavoreix aquest benestar?
DAVID BUENO: Els estats emocionals que afavoreixen el benestar són aquells que ens generen sensacions de comoditat. Emocions en tenim moltes, totes són importants, totes són crucials per a la supervivència, però n'hi ha moltes que ens generen sensacions d'incomoditat. La por, la ira, el fàstic, la tristesa, també. Ens generen sensacions d'incomoditat.
Això no vol dir que no siguin importants i necessàries. Davant d'una amenaça, tenir por o defensar-nos és important. La qüestió, és quanta estona mantenim aquests estats emocionals que ens generen sensacions d'incomoditat.
Els estats emocionals que generen sensacions de comoditat són bàsicament l'alegria, entesa com a confiança, confio en mi mateix, confio en els altres, i la sorpresa, però entesa com a curiositat, tinc interès per allò que passa al meu voltant, tinc interès pel que em passa a mi, tinc interès per continuar avançant, per continuar progressant, per integrar-me en el meu entorn. Aquests són els estats emocionals que afavoreixen, un benestar més ple, més a llarg termini, però sabent que les altres emocions, que generen incomoditat també són importants i també les hem de saber gestionar.
Repeteixo, davant d'una situació on hi ha una possible amenaça, tenir por o defensar-nos és vital, és crucial. El problema és no recrear-nos en aquesta por, no portar-la més enllà del que sigui necessari, o la tristesa, que ja ho he dit, és important, per fer de cura de qualsevol error, de qualsevol fracàs que puguem tenir d'una decepció, d'un sotrac emocional, però és deixar-la fluir per recuperar aquest benestar de la confiança, aquest benestar de la curiositat. Les emocions bàsiques haurien de ser aquestes dues, alegria entesa com a confiança i curiositat, la sorpresa basada en aquesta curiositat, però hi ha d'haver lloc per totes les emocions dins un benestar, un benestar ple. Pensem que a nivell cerebral, benestar i felicitat estan molt a prop.
ANNA FORÉS: Aquesta és la pregunta que t'anava a fer ara, no? Justament, a nivell cerebral, com és el benestar? I a nivell també neurohormonal?
DAVID BUENO: A nivell cerebral i neurohormonal, felicitat i benestar estan molt a prop l'una de l'altra. Tenir benestar no implica que no puguem tenir moments de felicitat, que ens agraden a tots, no és evitar la felicitat, és tenir felicitat des del benestar, perquè quan baixi ens mantinguem en aquest nivell del benestar i no tinguem una baixada massa acusada.
A nivell cerebral, les xarxes neuronals que s'activen quan estem feliços, l'eufòria, i quan tenim benestar, són pràcticament les mateixes. I a nivell neurohormonal també són les mateixes hormones, els mateixos neurotransmissors. El que canvia és la intensitat de les xarxes que s'activen i l'equilibri entre els diferents neurotransmissors que tenim, quan som feliços o quan tenim benestar. Això és molt clar a nivell de neurotransmissors. Els neurotransmissors són les molècules que permeten que les neurones enviïn senyals entre elles. En tenim més de 60, de neurotransmissors diferents, molts dels quals no sabem gaire bé què fan, però dels que sí sabem què fan, n'hi ha tres que són clau pel benestar. Són: la dopamina, la dopamina és el neurotransmisor que genera sensacions de recompensa, plaer, motivació, optimisme; la serotonina, que és el neurotransmissor que genera un estat d'ànim positiu i proactiu; i les endorfines, que són les que generen aquelles sensacions de benestar suau, íntim, tranquil. La felicitat se sustenta bàsicament en la dopamina, eufòria, gran intensitat de plaer, de sensacions de recompensa. El benestar també té dopamina perquè necessita d'una certa motivació, d'un cert optimisme, però té sobretot grans quantitats de serotonina, un estat d'ànim positiu, proactiu, em sento còmode i sap gestionar molt bé les endorfines. És a dir, aquesta sensació de: «He fet una cosa i ara em toca relaxar-me i sentir-me a gust, tranquil·lament a gust, per allò que he fet». I a nivell de xarxes neuronals, hi ha una diferència similar.
En el cas de la felicitat, s'activen zones de recompensa i de plaer, com pot ser l'estriat, s'activen moltíssim, però, en canvi, no s'activen tant altres zones, que són les que permeten reflexionar o gestionar les emocions, com és l'escorça prefrontal. En el benestar, l'estriat també està actiu: ens sentim recompensats per allò que estem fent, però també tenim molt activa tota la part de l'escorça prefrontal, perquè tenim sensacions de recompensa però estem pensant sobre allò que ens fa feliços, sobre allò que ens fa estar bé. Estem gestionant les nostres emocions per mantenir aquest benestar i no perdre'l.
ANNA FORÉS: Hem parlat d'aquesta relació entre optimisme, motivació, estats d'ànims proactius i benestar, però com podem potenciar aquest benestar? Als equips, a un mateix?
DAVID BUENO: El benestar l'hem de començar potenciant en nosaltres mateixos. Hem de tenir molt clar quins són els nostres objectius vitals. S'ha vist que una persona que té objectius vitals clars, vitals i professionals, de qualsevol mena, incrementa el seu benestar. Tenir un propòsit, saber per què fas les coses, afavoreix el benestar, i això ho podem exportar al nostre grup de treball. Tant si som un membre més d'aquest equip com si som el líder d'aquest grup de treball, cal generar aquesta sensació que els objectius són compartits. L'objectiu no és només del líder, del cap, sinó que aquest objectiu ha de ser compartit. Tot l'equip, ha de fer propi aquest objectiu, ha d'estar apoderat d'aquest objectiu per poder treballar a partir d'aquesta convicció que el que estem fent és un treball col·lectiu, és un treball comunitari, és un treball en xarxa, és un treball que ens fa sentir recompensats a tots. I que quan hi ha un èxit, l'èxit és de tot l'equip, no només de la persona. Moltes vegades és una persona que ha fet alguna cosa, que genera un moment de trencament cap a positiu, però aquest moment de trencament cap a positiu ve del treball que prèviament ha fet tot aquest equip. Això s'ha de compartir amb tot l'equip per mantenir aquesta sensació de treball conjunt, de benestar conjunt, de recolzament i de sensacions de recompensa de tot aquest equip.
ANNA FORÉS: I en el dia a dia, així, cosetes molt petitones d'aquest benestar, hem dit també, aquest reconeixement de l'altre, aquestes mirades, la importància de la mirada. Quines petites coses hi ha, ja, per tancar el pòdcast? Què recomanaries per treballar aquest benestar?
DAVID BUENO: Jo recomanaria, el primer de tot, estar molt pendent de l'estat emocional de les altres persones. Molt pendent no vol dir estar constantment pendent, però vol dir estar alerta de veure que si un company té un mal dia, això vol dir que potser aquell dia jo hauria d'assumir alguna part de les tasques que hauria de fer ell. Però no per tirar-li en cara, no per apuntar-me jo al mèrit d'això que estic fent, sinó simplement com a recolzament personal per mantenir entre tots aquest benestar global. Això vol dir agrair qualsevol cosa que facin els altres. Però agrair no vol dir donar les gràcies constantment per tot. És suficient amb una simple mirada de recolzament, amb una simple mirada de satisfacció. És més potent l'efecte d'una mirada de satisfacció que no pas mil paraules d'agraïment. És tenir presents aquests petits detalls, que es van construint durant el dia, que són els que a la llarga permeten mantenir aquesta sensació d'equip, de grup, de grup que treballa per convenciment i que a més a més ho fa bé.
ANNA FORÉS: Doncs seguirem treballant el benestar per fer aquest caliu per treballar millor. Moltes gràcies, David.
DAVID BUENO: A tu, Anna.
LOCUTOR: Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.