4. Comunicació assertiva i col·laborativa

Descripció de l'episodi:

El nostre estil comunicatiu té impacte en les nostres converses i relacions. Prendre consciència de quins estils existeixen i saber quin és el nostre ens ajudarà a mantenir una millor comunicació amb els companys i equips. També reflexionarem sobre com podem gestionar conflictes de forma constructiva mitjançant la col·laboració.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Capítol 4 - Comunicació assertiva i estils comunicatius

Benvinguts a Àudio Formació, un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona. Benvingut, benvinguda de nou al podcast de comunicació i influència. Arribem al quart capítol havent parlat ja de diferents elements que intervenen en la comunicació i havent assentat les bases per poder establir relacions i comunicacions autèntiques, respectuoses i efectives. Però el cert és que no totes les persones comuniquem de la mateixa forma. De fet, cadascú tenim el nostre estil comunicatiu que forma part de la nostra personalitat i individualitat. No hi ha dos estils ni dues persones que es comuniquin exactament igual. El que sí que existeix són estils comunicatius que emmarquen, a grans trets, una tendència a l'hora de comunicar. D'això i més en parlarem avui en el nou capítol del podcast sobre comunicació i influència. A grans trets, existeixen dos grans estils comunicatius passiu i agressiu. Com els podem detectar? Doncs? Hi ha dos aspectes clau que ens ajuden a identificar que estem davant d'un estil comunicatiu concret. Com sempre sol passar en l'àmbit de la comunicació, per detectar-los hem de desenvolupar la capacitat d'observació o veure el comportament verbal i no verbal de les persones. Ens ajudarà a obtenir molta informació sobre el seu estat d'ànim i sobre les seves emocions en un moment puntual. Si en la nostra observació trobem de manera recurrent uns comportaments que es repeteixen, llavors estaríem parlant d'un patró o estil comunicatiu predominant. I recorda que l'observació no és només cap als altres. Aquí incloem també la autoobservació i, per tant, la capacitat de donar-nos dels nostres propis patrons i estils comunicatius. Anem, doncs, a desgranar una mica més els dos estils més comuns emprant una situació de l'entorn laboral.

Com a exemple, la situació que et proposo és la següent. Estàs treballant en un projecte que implica la participació de diferents persones de l'equip i teniu establertes reunions periòdiques del grup de persones implicades en el projecte. Una d'aquestes persones de manera sistemàtica, arriba cada setmana uns 10 minuts tard a la reunió. Un estil agressiu seria aquell que davant aquesta situació manifestaria el següent tipus de comunicació verbal. Un altre cop arribes tard, sempre arribes tard, mai arribes a hora. Potser aquestes frases es diuen a la persona en qüestió, o potser es comparteixen amb algun altre company o companya de l'equip. De fet, i independentment de qui s'adrecin davant la situació que he descrit a aquesta comunicació denota agressivitat. I és que paraules com sempre, mai tot res, són mots que solen formar part d'aquest estil comunicatiu agressiu que tendeix en certa forma a generalitzar les situacions i a veure poques excepcions o poques solucions en els diferents fets o circumstàncies. Per contra, un estil comunicatiu passiu davant una situació com la que hem descrit, és a dir, una persona que de forma sistemàtica arriba tard a les reunions reaccionaria i diria frases com ara no passa res, no té importància, estigues tranquil o tranquil·la. Això no vol dir ni molt menys que la persona que està parlant. Pensi que no és important la puntualitat a les reunions o que pensi que realment no passa res. Potser en el fons està molt molesta per aquest comportament, però realment no té les eines ni els recursos per manifestar-ho comunicativament i es recolza en un estil passiu que l'ajuda a treure importància al fet que li ha molestat simplement per què no sap com afrontar-lo.

Recorda sempre, mai tot o res. Ens ajuden a identificar un estil amb tendència a l'agressivitat, mentre expressions com tranquil no passa res, ens pot donar indicis d'un estil de comportament més passiu. Com sempre, les persones no actuem sempre de la mateixa manera i estem influïts per les nostres emocions i experiències. Recorda, com dèiem a l'inici, que es tracta d'observar fins a quin punt aquestes respostes es repeteixen i formen part d'un patró de comportament per saber si estem davant d'una persona amb un estil o un altre. Ara bé, quina és la forma correcta i equilibrada de respondre davant d'una situació o circumstància com la que estàvem descrivint? Els estils comunicatius passiu i agressiu formen part de les dues parts d'una balança en mig. Quan busquem l'equilibri trobem l'estil assertiu. Què és l'assertivitat? Comencem per definir l'assertivitat com l'estil comunicatiu que té les eines i recursos per a donar a conèixer la seva opinió, emocions i pensaments de forma sincera i coherent, respectant els seus drets i els de la resta de persones. Això vol dir que davant de qualsevol situació, aquest estil trobarà la manera de comunicar com se sent i de donar a conèixer la seva opinió, respectant-se a si mateix i al seu interlocutor en concret. Davant d'una situació d'aquest tipus, com reaccionar de manera assertiva? En primer lloc, esbrinant i preguntant a la persona si arriba tard per algun motiu concret. De vegades no sabem quines circumstàncies hi ha al darrere de cada cas. Anem a imaginar que en aquest cas no hi ha cap motiu de pes per arribar tard. Llavors hem de fer saber que aquesta situació ens molesta, ja que té un impacte en nosaltres i en altres persones. Interrompen el ritme de la reunió, fa perdre el fil a qui està intervenint, etc, etcètera. I per últim, demanarem a la persona en qüestió com creu que es podria solucionar aquesta situació per saber si està disposat o disposada a fer un canvi en aquest sentit. En el proper capítol entrarem en més detall de com estructurar aquest tipus de converses amb tres senzills passos, però primer anem a veure si reconeixes els diferents estils que hem vist fins ara. Si escoltem o diem frases, com ja he dit, que ho facis d'aquesta manera, per què ho fas malament? Estaríem davant d'un exemple de comunicació agressiva en què s'imposa la voluntat i es menysprea la persona que fa la feina. O no M'importa que abans es fes diferent. Ara això és el que farem. En aquest cas es mostra una falta de respecte per les opinions i idees dels altres i imposant la mateixa opinió. Per contra, m'hauria agradat que em diguessis abans, però no té importància. Jo ho arreglaré. En aquest exemple es prefereix evitar el conflicte en lloc de comunicar clarament les mateixes necessitats. O no tinc cap opinió sobre això. Tria tu el que creguis millor. Aquest exemple mostra una actitud passiva davant la presa de decisions, delegant la responsabilitat a altres sense expressar una opinió o preferència.

Com comunicar-nos de forma assertiva. Comparteixo amb tu alguns exemples. Entenc que tens una opinió diferent i ho respecto. Jo també et vull expressar la meva opinió i defensar la meva posició en aquest tema. Aquí es mostra una actitud assertiva, expressant les mateixes opinions i desitjos sense agredir ni menysprear les opinions dels altres. Vull entendre la teva perspectiva i també m'agradaria que entengués la meva. Podem buscar-ho un punt en comú. Aquest exemple mostra una actitud assertiva i col·laborativa, cercant una solució que satisfaci les necessitats i desitjos de totes les parts involucrades. Això és el que necessito per poder complir amb les meves tasques en temps i forma. Què podem fer per assegurar que pugui tenir els recursos necessaris? Aquí tenim una actitud assertiva, defensant les mateixes necessitats i desitjos, sense agredir ni menysprear la posició dels altres. Com hem vist, el nostre estil comunicatiu té impacte en les nostres converses i relacions. Prendre consciència de quins estils existeixen i saber quin és el nostre ens ajudarà a mantenir una millor comunicació amb els companys i equips. Com sempre, escoltar-nos, observar-nos i fer també aquesta escolta i observació amb les persones del nostre entorn. Tot això ens donarà senyals per prendre consciència del nostre estil predominant i poder així modular la nostra comunicació per comunicar-nos de forma clara, projectant confiança i seguretat. Vols seguir desplegant i activant les teves habilitats de comunicació i influència? Ens veiem al proper capítol.

Heu escoltat un podcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.