1. Característiques de la Intel·ligència emocional

Descripció de l'episodi:

És important saber com ens sentim, pensem en el nostre dia a dia i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera possible.

Tots podem potenciar i millorar la nostra intel·ligència emocional: Coneixent les nostres pròpies emocions (saber gestionar-les) i reconeixent les dels altres (treballar l’empatia) i tenir la capacitat de motivar-se un mateix. En aquest pòdcast ens centrarem en la intel·ligència emocional. Què és? D’on surt aquest concepte? Quin paper pot jugar en les nostres vides fer-ne ús? Quins factors intervenen? Quines habilitats necessitem per tenir una bona intel·ligència emocional?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de pòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris en salut mental. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui ens volem centrar en parlar de la intel·ligència emocional. Què és? D’on surt, aquest concepte? Quin paper pot jugar a les nostres vides fer-ne ús? Quins factors intervenen i quines habilitats necessitem per tenir una bona intel·ligència emocional?

Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco, que soc comunicadora. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives.

I avui comencem, -hola, Xavi— aquesta col·lecció amb un concepte que tothom en parla força en els darrers anys, que és la intel·ligència emocional. Per tant, jo crec que el millor que podem fer és explicar què és, la intel·ligència emocional?

XAVI SAVIN: Molt bé! La intel·ligència emocional és la capacitat que tenim les persones de superar dificultats crítiques, automotivar-nos i per actuar independentment de les nostres emocions. Aquest seria el titular.

LOLA CARRASCO: D’acord. Aquest és un concepte que se’n parla molt actualment, però no sé quan es va descobrir, o quan es va començar a fer algun experiment o tenir dades per poder investigar una mica més sobre el tema.

XAVI SAVIN: Sí que és veritat que la intel·ligència emocional com a concepte és relativament modern. De fet, és fàcil que tu facis memòria de quan anàvem al col·le, quan anàvem a l’escola i ens passaven un test, i amb aquest test ens deien a què ens podíem dedicar de grans. De què anava, aquest test, quines preguntes hi havia?

LOLA CARRASCO: Una mica de tot: matemàtiques, conceptes, memoritzar…

XAVI SAVIN: Molt bé, hi havia numèrica, espaial, verbal… De fet, era l’avaluació de la facilitat que teníem per les assignatures tipus matemàtiques, llenguatge… N'hi havia de relacionar, aquest tipus de coses. Això ho coneixem com el quocient intel·lectual, què és el QI. Durant molts anys, s’entenia que la millor manera de predir el futur èxit d’una persona era a través del seu quocient intel·lectual. Ara han passat molts anys, tu m'imagino que continues tenint contacte amb alguns companys d’escola, i es compleix, això?

LOLA CARRASCO: No. No sempre. La gent que destacava molt a escola no sempre després ha tingut un èxit professional.

XAVI SAVIN: Molt bé. I especialment al revés: gent que potser tenia moltes dificultats per aprovar i ara veus que la vida els va força bé.

LOLA CARRASCO: Llavors, això per què passa?

XAVI SAVIN: Al final, quan utilitzem el mètode científic és: intuïm alguna cosa —i això mateix ho van intuir a Harvard als anys 40— però després s’ha de demostrar, i la manera de demostrar-ho va ser agafant 95 estudiants, que eren estudiants brillants amb un alt QI, i els van acompanyar per veure si correlacionava el quocient intel·lectual elevat i el bon expedient acadèmic amb l’èxit. I ells entenien com a èxit una persona que es guanyés bé la vida, que es dediqués a desenvolupar un dels seus talents, que tingués un cercle d’amistats estable, que tingués un cert prestigi, etc. I van veure que no, i com que van identificar que no, llavors hem de buscar a veure què és el que aquestes persones exitoses tenien en comú.

LOLA CARRASCO: Llavors van descobrir que les emocions hi tenen alguna cosa a veure, o no? O m’estic avançant?

XAVI SAVIN: Sí, però al quocient emocional, la intel·ligència emocional —però també ho anomenem així, quocient emocional—, evidentment l’emoció hi té una part molt important, però hi ha altres aspectes.

LOLA CARRASCO: Com per exemple?

XAVI SAVIN: Com per exemple la resiliència, la capacitat de resistir les dificultats. Com per exemple l’automotivació, i després tindrà un pes fonamental ser capaç d’identificar una emoció, posar-li nom i identificar-la en un mateix i els altres. I, sobretot, ser capaç de gestionar-la un mateix i d’influir en els altres.

LOLA CARRASCO: Aquí hem de deixar clar que no parlem d'habilitats. Podríem dir, per exemple, un company de feina que era molt bo dibuixant, que ha tingut un gran èxit professional gràcies al fet de no tenir —potser— aquells coneixements en matemàtiques o en llengua, però, en canvi, va desenvolupar aquesta part artística. No parlem d’això, sinó que parlem de com ens relacionem o com entenem la vida.

XAVI SAVIN: Estem parlant d’habilitats socials. En canvi, quan pensem en habilitats, què pensem?, en fer esport…

LOLA CARRASCO: Tocar la guitarra… o fer ceràmica. Aquí estem parlant que és molt important per gestionar un contracte, un sou, la compra d’una casa.

XAVI SAVIN: La convivència amb la parella.

LOLA CARRASCO: O amb els veïns. Llavors, aquests estudiants de Harvard, al final què va passar? Es va veure que tots tenien uns nivells acadèmics similars, però no a tots els va funcionar igual la vida.

XAVI SAVIN: Van veure que el nivell acadèmic, o les diferències denivell acadèmic i de quocient intel·lectual, no servien per predir l’èxit. Fins els anys 90, que aquí va ser Salovey i Mayer, que van parlar d’intel·ligències múltiples, ho estic buscant perquè… No, perquè m’he equivocat, és en Gardner el que parlava d’intel·ligències múltiples, que són la verbal, la logico-matemàtica, espacial, musical, cinestèsica —que és la corporal—, etc. I aquí sí que ve Salovey i Mayer, que ja comencen a parlar als anys 90 —o sigui que ja veus que és molt recent— de la intel·ligència emocional. I aquí ja parlen de la capacitat de posar nom a les emocions, de gestionar l’emoció pròpia, d’influir en l’emoció de l’altre, tot aquest tipus de coses. Però és al 95 quan ve el nostre amic.

LOLA CARRASCO: En Goleman. Daniel Goleman. Què va passar amb en Goleman? Què va fer que a tothom li esclatés el cap?

XAVI SAVIN: En Goleman va fer un llibre que es diu Intel·ligència emocional.

LOLA CARRASCO: No es va trencar massa el cap.

XAVI SAVIN: No, amb el títol, no. Amb el llibre, sí. I nosaltres el recomanem sempre perquè és possiblement un dels manuals més importants de psicologia moderna.

LOLA CARRASCO: I què el fa diferent? Què aporta?

XAVI SAVIN: En un primer moment, la psicologia neix de la filosofia, i tenim Aristòtil, Descartes, Epíctet… molts filòsofs que parlaven de l’esperit, de l’ànim, de la felicitat, de la realització personal, de tot això. I parlaven des d’un aspecte lògic. Al final, la filosofia se centra en la lògica, que és: “No em faré trampes amb l’argument i així trauré conclusions”.

LOLA CARRASCO: De fet, en Goleman aporta una cita d’un filòsof, en aquest llibre, que és una mica el resum del que hi trobarem a dins.

XAVI SAVIN: Si el vols llegir tu.

LOLA CARRASCO: Sí, mira« “Qualsevol es pot enfadar, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això certament no és tan senzill”. És Aristòtil qui ho diu a L'ètica a Nicòmac

XAVI SAVIN: I Goleman obre el seu llibre d'intel·ligència emocional, el primer que llegeixes és aquesta cita. I això resumeix perfectament quina és la seva intenció, que és fer-nos entendre que les emocions són importants, que no hi ha emocions bones i dolentes. Diu: “Qualsevol es pot enfadar”.

LOLA CARRASCO: Tots, tots ens podem enfadar.

XAVI SAVIN: Però, a més, no ho critica, no diu: “no t’has d’enfadar”, que és una cosa que ens diuen des de ben petits.

LOLA CARRASCO: Perquè fins aleshores el tema era que aquelles emocions que patíem, fos la que fos, les havíem de reprimir.

XAVI SAVIN: Fins aleshores no, encara ara! Em sembla que t’ho vaig explicar un dia, que anava pel carrer amb la meva filla Maria plorant, i una dona li diu: “No ploris, que estàs molt lletja”. Però això ens ho han dit sempre: »No t’enfadis, no ploris, no has d’estar trist, anima’t…« Ens han vinculat les emocions agradables a coses que jo puc mostrar i les emocions desagradables a coses que no puc mostrar. En Goleman el primer que diu és: aquí no hi ha emocions bones ni dolentes. Si tu tens una emoció és perquè hi ha un motiu. L’important és que aquesta emoció no l’expressis de manera exagerada, que no l'expressis amb la persona equivocada, i que no ho facis per motius poc adequats. Si jo mostro enuig per atracar , llavors està malament. Però si jo mostro enuig perquè algú intenta aprofitar-se de mi, aleshores és adaptatiu.

LOLA CARRASCO: També ens dóna eines perquè puguem fer front o gestionar aquestes emocions, o no? O el Goleman es queda que això és el que hi ha i ja t’ho faràs?

XAVI SAVIN: El seu llibre (que no l’he portat i el podria haver portat) és un llibre d’aquest gruix. Què?, 400, 500 pàgines? És gruixudet! Llavors, la primera part…

LOLA CARRASCO: És per a tots els públics, és a dir, qualsevol persona que no sigui psicòloga o entesa en la matèria s’hi pot trobar còmode, llegint-lo?

XAVI SAVIN: S’entén tot, però és cert que és un manual. És una lectura que qualsevol persona habituada a llegir sobre psicologia pot llegir sense cap tipus de dificultat, i jo el recomano. El recomano sempre. Però sí que és veritat que és un manual. Si estic acostumat a…

LOLA CARRASCO: Novel·les… Bé, llavors en Goleman què diu? Hi ha alguna cosa que podem posar en pràctica del que ens diu?

XAVI SAVIN: Ell parla de les emocions, i parla de les bàsiques. Quines són, les emocions bàsiques?

LOLA CARRASCO: Doncs el fàstic, la por, la tristesa, la felicitat… la sorpresa. Quantes en portem, cinc?

XAVI SAVIN: I l’amor. L’enuig l’has dit?

LOLA CARRASCO: Em sembla que sí. Cinc o sis.

XAVI SAVIN: Ell el primer que diu és que les emocions serveixen per sobreviure com a individu i com a espècie, però serveixen per sobreviure en una societat menys evolucionada que la que tenim ara. O sigui, els nostres avantpassats. Per tant, farem un exercici, només amb dos o tres, i jo crec que s’entendrà molt bé. Per exemple, l’enuig. La ira. Què podria fer enfadar moltíssim els nostres avantpassats?

LOLA CARRASCO: Doncs per exemple que ens robessin el menjar. O els animals, si teníem animals, que ens robessin…

XAVI SAVIN: Molt bé, que em prenguin la collita o que em prenguin les gallines, o que algú intenti atacar els meus. Molt bé. Llavors, el cos reacciona per què? Per defensar… Si em prenen la collita i jo me la deixo prendre em moriré a l’hivern. Per tant, jo he de defensar, amb violència, en aquest cas. El meu cos, com reacciona? A la pupil·la, què li passa?

LOLA CARRASCO: Es focalitza, no? Es fa petita.

XAVI SAVIN: Es fa petita perquè jo m’enfoco cap al meu enemic. Inclús tinc una mirada de túnel. Quan un està molt enfadat no veu pràcticament l’entorn, només veu l’enemic. La respiració…

LOLA CARRASCO: S’accelera.

XAVI SAVIN: S’accelera, el cor…

LOLA CARRASCO: Bombeja més de pressa.

XAVI SAVIN: El batec és fort, la respiració és ràpida i superficial i, per exemple, hi ha dos grans consumidors, que són el cervell… som més intel·ligents o menys, quan estem enfadats?

LOLA CARRASCO: Jo crec que menys.

XAVI SAVIN: Estem superats, ens costa accedir a les paraules.

LOLA CARRASCO: Estem com focalitzats en aquella persona que ens fa mal.

XAVI SAVIN: Jo estic molt enfadat i li vull dir a algú que no m’agrada com ha actuat i no m’acaben de sortir les paraules.

LOLA CARRASCO: No penso en res més.

XAVI SAVIN: I l’estómac? Tens malestar d’estómac?

LOLA CARRASCO: Sí, et fa mal, no?

XAVI SAVIN: Per què?, perquè el que fa és que tota aquesta energia, aquesta sang tan rica en oxigen, no la porta al cervell i a l’estómac i a l’aparell digestiu sinó que la porta…

LOLA CARRASCO: A les mans.

XAVI SAVIN: A les mans, i després hi ha l’adrenalina, hi ha una química que a mi m’ajuda a ser impulsiu i fort. I això em permetria lluitar.

LOLA CARRASCO: Què passa avui en dia?

XAVI SAVIN: Què passa avui en dia? Què t’enfada, a tu? T’han robat les gallines avui o no?

LOLA CARRASCO: No tinc gallines ni collita. Per tant, em pot enfadar que Rodalies vagi malament i perdi el tren o no arribi, no sàpiga a quina hora passarà. O que hi hagi alguna cosa que no vagi bé a la feina, alguna entrega que no estigui a temps. Coses d’aquestes.

XAVI SAVIN: Això de Rodalies segurament l’emoció no seria l’enuig, sinó que seria la frustració.

LOLA CARRASCO: Sí, però t’enfades amb allò que no està funcionant.

XAVI SAVIN: Perquè ens costa, i això és un dels exercicis, que és aprendre a diferenciar entre melancolia i pena, entre culpa, entre ràbia i frustració…

LOLA CARRASCO: Posar nom a l’emoció.

XAVI SAVIN: I posar el nom adequat. La ira es correspon amb un abús, hi ha un abús intencionat.

LOLA CARRASCO: D’acord, que et prenguin la plaça d’aparcament.

XAVI SAVIN: Que te la prenguin per un descuit o que te la prenguin amb intenció?

LOLA CARRASCO: Amb intenció, veient que anaves a aparcar i se’t colen.

XAVI SAVIN: Es colen, o al supermercat, o que un company faci passar per seva la teva feina. La ira normalment és la resposta a un abús, que abans era “em prenen la collita” i avui és… Potser em prenen la meva feina, el meu reconeixement, o la meva plaça de pàrquing o el que sigui. I llavors què fas, quan algú intenta fer passar per seva la teva feina? aixar del cotxe i barallar-te amb la persona que te l’ha robat no pertoca. Però escoltaria, però el teu cos està en marxa per fer-ho. urant uns instants, potser toques el clàxon molt fort i després te n’adones i dius…

LOLA CARRASCO: No paga la pena.

XAVI SAVIN: Me’n vaig a un altre pàrquing i ja està. Aqest moment, aquesta acció impulsiva és el segrest de l'amígdala, el que ell vol dir quan diu que l’emoció de vegades et segresta. Potser hauria de ser capaç de parar, d’anar a aquesta persona i dir-li: “Escolta, jo estava aquí, he posat l’intermitent”.

LOLA CARRASCO: O sigui, queixar-nos o dir que…

XAVI SAVIN: Però sense segrest emocional. El que passa és que, quan jo intento parlar, estic tan nerviós, se'mveu tan tens, no escullo bé les paraules, i l’altra persona potser em diu: “Tranquil, eh”. I com ens afecta, aquest “tranquil”?

LOLA CARRASCO: Ens posem més nerviosos.

XAVI SAVIN: O sigui, al contrari de tranquil: la ira és la resposta a un abús, i el meu cos reacciona per lluitar. Però avui en dia les persones ja no solucionem les coses lluitant. Fem anar més la ira i la por. Què podria fer molta por als nostres avantpassats?

LOLA CARRASCO: Doncs que un animal et pogués atacar.

XAVI SAVIN: Depredador? Alguna cosa més?

LOLA CARRASCO: Que vingués una altra tribu a emportar-se la collita o trencar la teva cabana, no ho sé.

XAVI SAVIN: Depredadors i tribus veïnes. Algú que em pugui agredir, que em pugui fer mal i que posi en risc la meva vida. I llavors la pupil·la, què li passa amb la por?

LOLA CARRASCO: Es dilata, és com que veu més camp.

XAVI SAVIN: Hi veig més clar, hi veig millor i veig més camp. Amb por jo veig una porta que no la veia, però amb por jo veig la porta. Amb ira, no perquè la pupil·la es dilata, s’obre el camp, entra més llum, hi veig millor…

LOLA CARRASCO: La por, a diferència de l’enuig, seria que volem escapar?, estem mirant vies…?

XAVI SAVIN: La por ens paralitza, d’entrada et sona això? T’ha passat alguna vegada?

LOLA CARRASCO: Sí, és com que et bloqueja.

XAVI SAVIN: Et bloqueja el temps suficient per decidir entre amagar-te i fugir, i llavors el que necessito és veure-hi molt bé. Al cor què li passa?

LOLA CARRASCO: Batega també de pressa.

XAVI SAVIN: El cor s’accelera, la respiració… passa gairebé el mateix que l’enuig, però la meva intenció és fugir o amagar-me i tota aquesta energia no va als braços sinó que va a les cames, i això et permet córrer moltíssim. Si tu corres perquè t’estan atracant o perquè et persegueix un gos o un toro, és igual, corres molt, no hi ha estrebades… no has d’escalfar. Per sortir corrents d’un cocodril, un no ha d’escalfar.

LOLA CARRASCO: És a dir que la ment està focalitzada a fugir, evita que tots els altres senyals puguin distreure.

XAVI SAVIN: Tota l’energia se’n va cap a les cames, a les extremitats inferiors. Què et fa por últimament?

LOLA CARRASCO: Uf, doncs no ho sé, alguna pel·lícula, eh. No ho sé. Ara, amb tot el tema de la covid, doncs potser emmalaltir.

XAVI SAVIN: Buscaríem una por de les antigues: que m’atraquessin o un incendi. En el cas d'una pel·lícula, que el meu cos reaccioni per sortir corrents és igual, no surto corrents perquè estic a la butaca, però aquesta reacció és adaptativa. Ara, tenir por de la covid i llavors no vull ni sentir-ne a parlar, no puc ni anar a vacunar-me… seria una reacció que jo faig: intento fugir d’una cosa de què no puc fugir corrents. Per exemple, hi ha molta gent que li fa por parlar en públic, i el seu cos com reacciona? Li treu la sang del cervell i l’envia a les cames. Li dilata la pupil·la, li accelera el cor i la respiració és ràpida i superficial, i això ho complica encara més. El que hem d’entendre és que l’emoció em dóna informació útil. La por vol dir que he identificat una amenaça. Ara seria que m’acomiadin, que em deixi la parella, emmalaltir… Abans era que m’ataqués un d’una tribu. La ira vol dir que he identificat un abús. Els abusos anteriors és “em roben la collita”, l’actual és “algú intenta aprofitar-se de mi o dels meus”.

LOLA CARRASCO: Em fan treballar més hores o m’abaixen el sou…

XAVI SAVIN: La tristor és la reacció a “he perdut alguna cosa”. Quan ells havien perdut una cosa important el que feien era amagar-se en una cova. Nosaltres ens amaguem a casa. No volem sortir del llit. El que hem d’entendre és que la informació que em dóna l’emoció és correcta i la reacció del meu organisme havia estat adaptativa i ara no ho és.

LOLA CARRASCO: Avui dia què hem de fer?

XAVI SAVIN: Hem d’aprendre a posar-li nom a l’emoció, que molta gent només sap identificar si és agradable o desagradable. Hem de diferenciar entre enuig i frustració: si triga el metro a venir, jo no tinc ganes de barallar-me, però si algú se’m cola al supermercat, una mica més sí… són dues emocions una miqueta diferents. Jo li he de posar el nom adequat, he d’aprendre a gestionar-ho (després explicarem dos trucs) i després, quan ja he gestionat la reacció del meu organisme, he de fer alguna conducta que m’ajudi a solucionar-ho. Si tinc por de perdre la feina, continuar formant-me; si tinc por de trencar amb la parella, cuidar-la; si tinc por de parlar en públic, potser apuntar-me a un grup de teatre o anar a parlar a la ràdio.

LOLA CARRASCO: A veure, Xavi, si et sembla bé… segons Goleman podem potenciar i millorar la nostra intel·ligència emocional. Ens hauries d’explicar com ho podem fer.

XAVI SAVIN: Això és importantíssim! Sabem que tenim el quocient intel·lectual dinsen una forquilla, i no ens movem d’aquí. Hi ha un component genètic altíssim. Sí que és veritat que un nen o una nena que neixi en un entorn molt ric i motivador, i que pugui experimentar, etc., doncs anirà a màxims d’aquesta forquilla; i un que tingui molt poquets estímuls anirà a mínims, però hi ha un component genètic i, a més, fins a una edat bastant primerenca, podrem jugar però sempre dins forquilla.

LOLA CARRASCO: Sabent que tenim un quocient intel·lectual bàsic…

XAVI SAVIN: que varia poc, tret que hi hagi una demència, un Alzheimer, o una cosa d’aquest estil.

LOLA CARRASCO: Però. podem potenciar l’emocional?

XAVI SAVIN: L’emocional el podem treballar sempre, i això és fantàstic perquè, a més, aquest és el que realment correlaciona. Tindria molts exercicis, però el més senzill de tots i el que jo proposo és agafar l’hàbit de posar nom a l’emoció.

Per exemple, si algú em diu: “Em canvies el torn?” jo li puc dir sí o no. Però no li estic donant tota la informació. Potser li he de dir: “Home, ja m’agrada que em facis confiança, però no t’ho canvio perquè em fa moltíssima il·lusió dissabte fer tal cosa”.

LOLA CARRASCO: Aquí ja parlaríem d’aprendre a posar límits o aprendre a comunicar-nos d’una manera assertiva. Ja entraríem a tocar altres temes.

XAVI SAVIN: És que si jo comunico sense l’emoció no estic comunicant, i l’altra persona no sap. El dia que parlem d’assertivitat, que crec que tenim un programa, parlarem de moltes coses, però la qüestió principal és que jo he de ser capaç d’identificar l’emoció i posar-li nom.

I un altre exercici que és molt senzill és fer allò que es correspon no amb l’emoció que tinc, sinó amb l’emoció que vull tenir, l’emoció que em serveix. Que vinc molt neguitós a casa? Segurament si jo arribo a casa molt neguitós el que em ve de gust és anar a la nevera i començar a menjar. Però això no m’ajuda a gestionar el meu neguit. Què m’ajudaria? Una dutxa? Una banyera?

LOLA CARRASCO: Canviar una mica la nostra ment.

XAVI SAVIN: Sortir a córrer, o llegir? O, per exemple, a les persones ens agrada escoltar música, però quina música escoltem?, la que és coherent amb l’estat d’ànim que tenim i és millor que escoltem la música que és coherent amb l’estat d’ànim que volem tenir.

LOLA CARRASCO: Per exemple, si estem tristos, no ens posarem música que faci que aquesta tristor vagi a més, sinó que buscarem tot el contrari. Temes que ens motivin i que ens facin ballar. I això fa que la ment faci aquest canvi, canviï? És a dir, faci el clic?

XAVI SAVIN: Això es coneix com a informació propioceptiva, no només la part de la música, que té un altre component que té a veure amb l’àrea del cervell que estimula, sinó el fet que, quan la conducta i l’emoció no són coherents, la conducta guanya.

O sigui, si jo estic trist i somric, la química del meu cervell és la pròpia de la felicitat i no de la tristor. Si jo estic molt neguitós i em faig una banyera, el meu cervell arriba un moment que agafa i diu: “Doncs no deu estar tan neguitós”. Si jo he de parlar en públic i m’assec o em poso darrere un faristol amagat, llavors jo no li donaré la volta a la confiança; si jo agafo el micro i començo a passejar entre les cadires, sé que pot semblar difícil, però, si ho faig, en dos minuts el meu cervell em reconeix com una persona segura i començo a sentir-me segur.

LOLA CARRASCO: Molt bé. No sé si vols afegir alguna cosa més.

XAVI SAVIN: Jo, amb aquests dos exercicis que proposem, un és el de ser capaç de posar nom a l’emoció, i el nom ajustat. O sigui, no estic bé o malament. Com estàs? Fatal. No, fatal què? Trist, melancòlic, frustrat? Et sents culpable? Tens neguit? I després el fet de saber que jo primer he de gestionar el meu organisme, i després puc començar a treballar el que m’ha generat aquesta emoció. Amb aquests dos exercisi, ja ho tenim!

LOLA CARRASCO: Doncs ho deixem aquí, Xavi.

Recomanem a tots aquells que estigueu sentint aquest pòdcast, que en tenim d’altres! Seguirem parlant de la intel·ligència emocional perquè dóna per molt, i que són tot estratègies que finalment fan que ens entenguem millor nosaltres i la gent que està al nostre entorn, així que moltes gràcies. Fins la propera.

XAVI SAVIN: Molt bé, igualment.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.