4. Les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional. Part 2

Descripció de l'episodi:

En aquest pòdcast es parlarà de l’efecte Pigmalió, de la influència que una persona pot exercir sobre una altra basada en la imatge que aquesta té d'ella, ja que les seves creences poden influir en el rendiment de l'altre. I, també, de com podem motivar-nos per tirar endavant projectes.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Aquest pòdcast és la segona part de quines són les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional. Un cop més, amb en Xavi Savin, psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco, comunicadora. Som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives, En aquell primer pòdcast vam parlar de la intel·ligència emocional i de com n’és d’important saber escoltar. Hi ha una cosa que es diu efecte Pigmalió. Xavi, ens podries explicar què és i què té a veure amb la intel·ligència emocional?

XAVI SAVIN: Pigmalió surt del mite de Pigmalió, que està a Les Metamorfosis, i explica una història, que és molt curteta. Pigmalió és un escultor i fa el seu ideal de bellesa. Ell s’imagina una dona, la dona més bella, i llavors li queda tan bé, perquè era un bon escultor, que s’enamora. Llavors clar, està molt trist. I Afrodita veu aquest escultor tan trist, enamorat d’un tros de pedra, que li dona vida. Llavors s’utilitza per dir: fins a quin punt l’opinió dels altres és important? Quan jo tinc un cap o tinc un company que parla de mi com que soc el millor, això m’apropa una miqueta més a ser el millor? Això és l’efecte Pigmalió. Si jo penso que la meva filla és molt maldestra, serà més maldestra. Li diré: “No pugis a l’arbre perquè ets molt maldestra”. Quan els altres nens pugin a l’arbre, ella no pujarà. Llavors, què passarà?

LOLA CARRASCO: Que caurà.

XAVI SAVIN: Que serà maldestra. Vam parlar de com donar els missatges als companys, no sé en quin pòdcast, perquè fa dies, però és important ser un bon Pigmalió, ser un Pigmalió positiu. I jo què faig? Recorda que des del punt de vista de la psicologia, sempre és: el que depèn d’un, no el que depèn dels altres. Jo què faig? Jo escullo amb qui passo més temps. I passaré més temps amb aquells Pigmalions positius.

LOLA CARRASCO: Una cosa, la motivació també té a veure amb la intel·ligència emocional, no sé si hi ha alguna pauta o alguna indicació que podríem donar per trobar-la.

XAVI SAVIN: L’automotivació.

LOLA CARRASCO: O no sé si fomentar la motivació en els altres. No ho sé. Si un va motivat, això s’encomana.

XAVI SAVIN: Això connecta tothom. El que haurem de tenir són objectius clars, objectius no desitjos! Quina diferència hi ha, entre un objectiu i un desig?

LOLA CARRASCO: Que són realitzables i que depenen de tu.

XAVI SAVIN: I que tenen data. Jo desitjo deixar de fumar. “Fumar de deixar”, anava a dir. Deixar de fumar. Això és un desig. “Demà no fumo més”, això és un objectiu. Llavors, han de ser realitzables, han de ser un pèl cobdiciosos, han de ser engrescadors. Han de dependre de mi i el següent serà que jo em doni ordres o em doni missatges que m’ajudin.

LOLA CARRASCO: I per definir aquests objectius, no sé si també hi ha alguna tècnica o alguna manera…?

XAVI SAVIN: SMART, que ho tens aquí, ho tenim perquè tenim un guió.

LOLA CARRASCO: Hi ha una tècnica que es diu SMART l’acrònim de?

XAVI SAVIN: “Específic, mesurable, assolible, realista i marcat en el temps”, en anglès. Específic. Vull ser més feliç, vull ser més eficaç, vull rendir millor… De vegades ens passa, això, inclús a la feina, objectius de l’estil “augmentar la valoració”, “ser més ben valorats”.

LOLA CARRASCO: Però com valorem aquesta valoració?

XAVI SAVIN: Específic ha de ser una cosa concreta. Caminar tres quilòmetres, contestar deu mails. Mesurable. Per què?, perquè és el que a mi em permet saber que hi ha una progressió. Tres, quatre, cinc correus electrònics. Dos, tres, quatre, cinc trucades. Atendre tres, quatre, cinc persones… Assolible. Jo aquí, assolible… ha de ser assolible, però que no sigui gaire fàcil d’assolir.

LOLA CARRASCO: Un pèl ambiciós.

XAVI SAVIN: Un pèl ambiciós perquè si no… Jo em proposo aprimar-me mig quilo aquest mes, que no seria un bon objectiu, perquè després direm una cosa més que no és a SMART. Mig quilo al mes, doncs si estem a dia 1, quan estiguem a 25 ja m’hi posaré, perquè mig quilo…

LOLA CARRASCO: Per mig quilo no m’hi poso.

XAVI SAVIN: Un dia em salto un dinar i ja m’aprimo mig quilo.

LOLA CARRASCO: Ha de ser un repte, que sigui un pèl difícil.

XAVI SAVIN: Mig quilo a la setmana, o començo a fer-ho dilluns o la cosa és complicada. Ha de ser així, ha de ser un pèl ambiciós, d’acord?

LOLA CARRASCO: D’acord, realista.

XAVI SAVIN: Sí, bé, que no ens passem d'ambiciós. Quan jo em passo d'ambiciós el que faig és dividir-ho, per exemple: vull guanyar o vull estalviar cent mil euros. És realista? Per mi no.

LOLA CARRASCO: No, per mi tampoc. Clar, depèn de quant guanyis al mes.

XAVI SAVIN: Llavors, com ho faig? Bé, doncs el que pot ser realista és estalviar cent euros o cent cinquanta al mes.

LOLA CARRASCO: Bé, en funció de la teva economia.

XAVI SAVIN: O seria realista pensar un 10% del meu salari. O sigui, de cada deu euros, nou me’ls gasto i un l’estalvio. Llavors, el que faré serà veuré quant de temps necessito per aconseguir aquests cent mil. Això serà realista. I marcat en el temps. Quan ens marquem un objectiu, l’ideal seria que, encara que fos de manera simbòlica, el moment d’acabar sigui fàcil de calcular: quin estalvi puc fer i quant de temps per arribar a la quantitat que jo vull? O sigui que aquí, sumes i restes. Però el moment d’iniciar, aquí molta gent diu: “L’1 de gener”. No. El moment de començar sempre és avui. Sí? Avui, encara que sigui… imagina’t que avui decideixo deixar de fumar la cigarreta de després de dinar, ja no et dic per complet.

LOLA CARRASCO: I per què, això?

XAVI SAVIN: Perquè llavors el control el tinc jo.

LOLA CARRASCO: No, si posposem i diem: “Deixo de fumar dilluns que ve”…

XAVI SAVIN: Perquè ens fem trampes. I el que estic fent és donar-li el poder a la cigarreta. I el poder l’he de tenir jo. Vull deixar de fumar. Tu no fumes, però si fumessis… Pots començar a fumar per poder comprovar-ho! Si tu dius “l’1 de gener deixo de fumar”, tot el poder el té la cigarreta, però si tu dius “realment vull deixar de fumar” i tinguessis un paquet i agafes i el tires, aquí manes tu.

LOLA CARRASCO: Si he pres la decisió ara, avui, el millor és començar ja, en el moment que estic com amb el subidón, no?

XAVI SAVIN: Que de vegades inclús pot ser generar un petit punt de no retorn tipus envio un correu al meu gestor del banc i li dic “obre’m un compte”, i li dones l’ordre de traspassar cent euros cada mes. Però tinc els cent mil? No. En tinc cent i he arrencat en el moment que jo he decidit.

I després et deia que hi ha un altre que no apareix aquí, i aquest està molt bé. a mi m’agrada! És: una persona ha d’estar viva per fer-ho millor. No pot ser que estigui mort. Ara hem dit deixar de fumar. Imagina’t que els dos fumem, que no és el cas, i decidim deixar de fumar alhora. Inclús apostem diners. I jo surto d’aquí de la ràdio, em passa un cotxe i em mata. Doncs he guanyat. No fumo més.

LOLA CARRASCO: No, no, això està clar.

XAVI SAVIN: Em deus cent euros. Però si agafem i diem: “Jo per deixar de fumar, el primer que puc fer, per exemple, és tornar a agafar l’hàbit de fer esport, perquè mentre vaig corrent no fumo i em sento millor i recupero i això m’ajuda a motivar-me”. Si a mi m’atropellen i tu surts a a córrer, qui ho fa millor aquesta tarda?

LOLA CARRASCO: Jo.

XAVI SAVIN: Doncs és un bon objectiu. Abans hem dit perdre pes, perdre pes no és un bon objectiu…

LOLA CARRASCO: És perdre una quantitat exacta.

XAVI SAVIN: No. Si tu i jo apostem a veure qui perd abans…

LOLA CARRASCO: Deu quilos.

XAVI SAVIN: Si tu perds deu quilos et quedes en el espíritu de la golosina. Un quilo, d’acord? Inclús un quilo, i a mi m’atropellen. El perdré?

LOLA CARRASCO: Sí, clar.

XAVI SAVIN: Ràpidament. Però si apostem a veure qui és capaç de prendre dos litres d’aigua… tu beus més aigua que jo. Imagina’t que diem: “Dos litres d’aigua”. Aquesta és l’aposta. Qui ho fa millor, un viu o un mort?

LOLA CARRASCO: Un mort.

XAVI SAVIN: Beure aigua? LOLA CARRASCO: Ah, no, el viu.

XAVI SAVIN: Doncs això és un bon objectiu. Un objectiu a la feina no pot ser que ningú es molesti, pot ser saludar tothom quan entra. No pot ser deixar de fer, ha de ser el que jo faig.

LOLA CARRASCO: Una cosa activa.

XAVI SAVIN: I que allò que jo faig ajudi a… si jo saludo tothom, la probabilitat que ningú es molesti és més alta, però el meu objectiu no és que no es molestin, perquè els morts no molesten. El meu objectiu és fer una cosa que millori la percepció.

LOLA CARRASCO: Mira, l’autogestió, també, de passar la conducta per sobre de les ganes, no sé si vols comentar alguna cosa.

XAVI SAVIN: És precisament això, jo agafo compromisos i a mi em ve de gust beure els dos litres d’aigua? No, em ve de gust saludar tothom? No.

LOLA CARRASCO: Ja, però val la pena dir: “Aquesta activitat té aquests beneficis”.

XAVI SAVIN: L’ésser humà té una cosa que s’anomena voluntat, “a mi em ve de gust això i faig això altre”.

LOLA CARRASCO: Mira, per acabar, si vols, podríem comentar o explicar quatre exemples que podrien ajudar en aquesta classe de millora en el sentit d’aconseguir que la nostra intel·ligència emocional se'n beneficiï.

XAVI SAVIN: Establir una nova rutina. Per exemple, jo tinc una rutina que és: em llevo més d’hora. No més d’hora que tothom que ens escolta; em llevo més d’hora del que en tenia costum. Jo em llevava a les set i ara em llevo a dos quarts de set. Ostres, se m’han acabat les presses. Doncs que cadascú triï la seva rutina. Hi ha gent que pot dir “comprar al mercat”. O pot dir “anar a treballar amb bicicleta”, el que sigui. Crear un horari. L’horari és fonamental. Te’n recordes quan anàvem al col·le i ens pintàvem aquests horaris: pati, llengua, mates… que fàcil era, la vida. No havíem de decidir res, estava tot programat. Això què fa? El dimarts piano —jo no feia piano, eh—, el dimecres futbol, el dijous… llavors estaves molt millor i estaves molt millor perquè no improvisaves. No improvisaves en funció del teu estat d’ànim. La gent que se’n va tres-quatre dies al gimnàs tenen un estat d’ànim, no millor, però més fàcil que sigui millor. En qualsevol cas, el tenen millor que si no anessin al gimnàs, això segur. Llavors, crear un horari.

LOLA CARRASCO: L’alimentació també és important.

XAVI SAVIN: Alimentar-nos bé és fonamental. Com que jo no soc dietista, no diré el que és… però per a mi alimentar-me bé, a més, és no fer un sopar…

LOLA CARRASCO: I també pot incloure deixar les presses, triar a última hora qualsevol cosa. No només allò que menges, sinó que a vegades hi ha tot una sèrie d’hàbits vinculats a com mengem, com esmorzem, la gent que no esmorza res i s’està hores i hores fins al migdia.

XAVI SAVIN: Clar, no menjar dret, no menjar de qualsevol manera.

LOLA CARRASCO: Davant de l’ordinador, potser. I per últim: energia negativa. Què fem amb aquesta energia?

XAVI SAVIN: Hem parlat bastant de les emocions en diversos pòdcasts. L’emoció ve del llatí emovere, que vol dir que et treu d’un estat i et porta a un altre. Normalment, et treu d’un estat de calma i tranquil·litat i et porta al caos. Ja que tens aquest excés d’energia que arrencaries caps o sortiries corrents, doncs ves al gimnàs, o pinta, o dibuixa, o cuida el jardí.

LOLA CARRASCO: Busca alternatives positives a aquella negativitat que surt no sap ben bé d’on.

XAVI SAVIN: La meva parella es diu Marta. I té una sèrie de companys de feina que li diuen: “El teu marit és hiperactiu o què?”. I no és que sigui hiperactiu, és que tinc molt mala llet, i si un dissabte estic tot el dia a casa, m’enfilo per les parets, és que no puc, és que mossegaria algú.

LOLA CARRASCO: I què fas? Busques activitats?

XAVI SAVIN: Pinto i cuido el pati i arreglo la bicicleta o la moto. Sí, faig un munt de coses. Doncs això és el que hem de fer. Al final, les persones sentim emocions, això ens activa, i el que hem de fer és, amb aquesta activació, fer alguna cosa que sigui útil.

LOLA CARRASCO: Que no sigui destructiva, per a nosaltres ni per als altres.

XAVI SAVIN: Si estigués assegut i parat, això sortiria per una altra banda. Per tant, canviem la rutina, creem un horari, ens alimentem el millor possible. També és veritat que hi ha menjars que estan molt bons.

LOLA CARRASCO: Sí, però combinar-ho, no? Menjar mongeta amb patata un dia i un altre dia menjar una pizza, no passa res.

XAVI SAVIN: I si tenim un excés d’energia perquè l’emoció que sentim és la frustració, l’enuig, la ira, la por, la ràbia o la que sigui, doncs fem alguna cosa útil amb això.

LOLA CARRASCO: Per acabar, recordar per què estem fent aquests pòdcasts, què aporten, per què serveixen.

XAVI SAVIN: Aporten tenir l’hàbit d’establir determinades conductes que ajudin amb el benestar emocional, especialment en el nostre entorn professional. Però, com tu deies, després això ho generalitzo i em va bé per al meu dia a dia.

LOLA CARRASCO: Xavi, moltes gràcies per explicar-nos quines són les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional. Recordeu que aquest pòdcast té una primera part i que en tenim d’altres dedicats a conceptes psicològics que us poden ajudar a millorar el vostre entorn laboral.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.