11. Per què si estic preocupat treballo més lent i faig més errors?

Descripció de l'episodi:

Què li passa al nostre cos si estem preocupats? Pot afectar el nostre rendiment laboral? Podem acabar patint estrès? D’on prové l’estrès? Quan ens sentim sotmesos a pressió, el nostre sistema nerviós dona instruccions al cos perquè alliberi hormones de l'estrès, com a adrenalina i cortisol, que produeixen canvis fisiològics amb la finalitat d'ajudar-nos a fer front a l'amenaça o al perill. En aquest pòdcast es parlarà de l’estrès, d’eustrès i de distrès. Saps què són?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera. Avui us volem parlar de per què si estic preocupat treballo més lent i faig més errors. Què li passa al nostre cos si estem preocupats? Pot afectar el nostre rendiment laboral? Podem acabar patint estrès? Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.

XAVI SAVIN: Hola, Lola.

LOLA CARRASCO: A veure, avui tornem a parlar de les emocions i com ens poden portar problemes en l'àmbit professional si no les sabem gestionar correctament. I avui exactament volem parlar que les preocupacions fan que treballem de manera més lenta i que acabem cometent errors. Si et sembla bé, podríem començar parlant de com reacciona el nostre cos quan estem preocupats, quina és la simptomatologia, què li passa?

XAVI SAVIN: El nostre sistema nerviós dona instruccions perquè el cos allibera hormones de l’estrès, que són l’adrenalina i el cortisol. Una de les coses que hem de saber és que no hi ha un estrès sinó que n’hi ha dos. Aquí parlem de la preocupació com la font de l’estrès, i llavors parlem d’estrès i distrès. Et sona, això?

LOLA CARRASCO: Normalment, la gent fica en el mateix sac l’estrès. Aquí fiquem que són nervis.

XAVI SAVIN: I donem per fet que sempre és negatiu.

LOLA CARRASCO: Ansietat, nervis, pressió… mil i una dades. Ho fiquem tot al mateix sac. Tu m’estàs dient que no, que no és així.

XAVI SAVIN: Quan parlem a la ràdio, quan preparem un pòdcast, tu tens un puntet de nervis o no?

LOLA CARRASCO: Sí.

XAVI SAVIN: Són bons, aquests nervis?

LOLA CARRASCO: Sí.

XAVI SAVIN: Per què?

LOLA CARRASCO: Perquè et fan estar alerta, tens atenció, et poses el xip d'“això ha de quedar bé”.

XAVI SAVIN: Saps quan ve una persona que està excessivament relaxada? No hi ha qui ho aguanti, això. Soporífero, no sé dir-ho en català. Doncs aquest puntet és l’eustrès, quan jo he practicat algun esport, me’n recordo que abans de competir tenia mal de panxa, i si no tenia mal de panxa, la competició no anava bé, perquè volia dir que tenia aquest puntet, que estava connectat, que estava atent al rendiment. Això és l’eustrès. Quan ens adormim a l’oficina després de dinar, aquí no hi ha eustrès. Per què? Perquè com vingui el cap o la cap… llavors m’activo una miqueta. Aquest és l’eustrès, és aquest puntet de nervis que em fa rendir, que em fa estar despert, que em fa estar alerta i no cometre tants errors.

LOLA CARRASCO: I que no ens crea problemes mentals.

XAVI SAVIN: Ni orgànicament ni res, al contrari. Lubrica amb por una mica l’organisme, fa que la cosa xuti bé.

LOLA CARRASCO: I després hi ha el distrès, i a aquest què li passa?

XAVI SAVIN: És quan això s’accelera més i arriba un moment que el rendiment baixa. El que passa és: molt poqueta activació. I amb molt poqueta activació, el meu rendiment és baix, jo em vaig posant nerviós, el meu rendiment puja. Fins que arriba un moment que apareix el distrès i llavors el meu rendiment tornarà a baixar.

LOLA CARRASCO: Què passa, per què baixa, aquest rendiment?

XAVI SAVIN: Amb el distrès passen diverses coses. Una, que afavoreix el desenvolupament de moltíssimes malalties, entre elles, les cardíaques. I després, que ens recorda que la meva energia ja està més posada, més enfocada a fugir que no a ser resolutiu o cap al nostre cervell, per tant, això és el que passa.

LOLA CARRASCO: I en l'àmbit de malalties. Si vivim sempre estressats, nerviosos, si aquest eustrès se’ns escapa de les mans, això quines conseqüències pot tenir en l'àmbit físic o mental?

XAVI SAVIN: Les principals són les cardíaques, però les persones podem tenir tendència a somatitzar. Què és, somatitzar?

LOLA CARRASCO: Que finalment físicament pateixes mal de cap, mal de panxa…

XAVI SAVIN: És important entendre que la dificultat orgànica ja hi és. Jo quan estic angoixat, a mi m’agrada parlar de dos llocs, un és l’estómac. Però l’estómac jo el tinc una mica tocat. Quan menjo molta fruita FRUITS SECS 5.15 seca o he fet dues copes, hi ha gent que ho tolera bé; jo, malament. I l’altra és la boca. Hi ha un queixal que em fa mal. Aquest queixal me l’haurien de treure, però quan no estic amb aquest nivell distrès, el meu organisme està prou fort per combatre. Però en el moment que jo tinc aquest puntet… l’estrès és tensió psicològica i orgànica. Això m’afecta. Tu quan estàs angoixada, cap on va?

LOLA CARRASCO: És que ara t’estava escoltant i pensava, quan diuen allò que els nervis se’t fiquen a la panxa, ve per aquí?

XAVI SAVIN: Sí, però a tu et van a la…? Hi ha gent que els agafa mal de cap.

LOLA CARRASCO: No, a mi no.

XAVI SAVIN: O hi ha gent que a l’oïda, i hi ha gent que a la boca, hi ha gent que els surten flegmons quan els passa. A tu et va a l’estómac.

LOLA CARRASCO: A mi em va a l’estómac, se’m tanca l’estómac i és terrible.

XAVI SAVIN: És probable que tu ja tinguis tendència que si no menges molt bé, potser… o no?

LOLA CARRASCO: No, els nervis els tinc a l’estómac.

XAVI SAVIN: Doncs seria això.

LOLA CARRASCO: Anem al tema. El tema d’aquest pòdcast és la preocupació. Preocupat treballo més lent i és més fàcil que acabi cometent errors.

XAVI SAVIN: La primera part, ja ho hem explicat, que és quan jo estic en aquest punt que tinc un puntet de nervis, però no arribo a estar prou preocupat perquè el meu rendiment baixi, cometo menys errors i vaig més àgil. Però després ve la part de la preocupació, per què ens preocupem? Perquè aquí podem dir molt bé, fantàstic, i ja està, ara què fem? Per què ens preocupem? Ens preocupem perquè les persones tenim tendència a malpensar. I malpensem per dos motius. Un, perquè generalitzem, cometem un error cognitiu; i l’altre és perquè pensem que si després passa allò, no ens causarà tant de dolor.

LOLA CARRASCO: Sempre ens acabem posant en el pitjor?

XAVI SAVIN: Ja saps que sempre no, però tenim tendència a posar-nos en el pitjor. Quan tu anaves a l’escola… No era una pregunta, jo ja sé que tu has anat a l’escola. Deien: “Diguem les notes”. I tu què pensaves? “He suspès”. És difícil que algú pensi: “Això està superat”. Has estudiat, ho has preparat, hi havia 30 preguntes, n’has contestat 28. LOLA CARRASCO: Hi ha gent que no. Hi ha gent que sempre tenia claríssim que haurien tret un 10, però sí que és veritat que la gran majoria, fins i tot gent que treia bones notes, era com: “Ostres…”.

XAVI SAVIN: Si algú estava segur de tenir un 10 és perquè tenia l’examen abans. Fins i tot el que treia el 10 potser creia que potser tenia un 6 o un 7. Perquè les persones tenim tendència a malpensar. Per què?, perquè prefereixo creure que suspendré i després aprovar que creure que aprovaré i després suspendre. Perquè crec que serà més dolorós.

LOLA CARRASCO: Ens preparem mentalment per al pitjor escenari. Perquè així després és menys problemàtic.

XAVI SAVIN: Aquesta és la nostra teoria, però estem equivocats. Anticipar que les coses aniran malament fa que la probabilitat que vagin malament sigui més alta —després veure, per què— i, en canvi, no disminueix el dolor. Què vull dir? Van a donar les notes dels exàmens i jo penso: “He suspès segur.” I després diuen: “Xavi, un 4”. I no penso: “Buf, sort que ja ho sabia”. No, el meu disgust és igual. O vaig a buscar uns resultats mèdics, imagina’t que penses que et sortiran malament i jo penso que sortiran malament. I estem els dos fotuts. Algun dels dos està alegre?

LOLA CARRASCO: No, estem fotuts igual.

XAVI SAVIN: Per tant, no serveix de res…

LOLA CARRASCO: Pensar que anirà malament.

XAVI SAVIN: En canvi, el que sí que fa, no en el cas del resultat mèdic, però en el cas de l’estudi, és disminuir la probabilitat que em vagi bé. Per què?, perquè si crec que suspendré estic menys motivat per estudiar. Una entrevista de feina, una promoció. Si jo penso que la feina me la donen o la promoció me la donen, jo m’ho prepararé molt bé.

LOLA CARRASCO: Però si ja d’entrada pensem que no ens ho donaran, ja anem desmotivats.

XAVI SAVIN: És que a sobre aniré desmotivat, no m’ho hauré preparat, no m’ho donaran i em sabrà igual de greu. Per tant, anticipar que el resultat és negatiu no disminueix el dolor. I sí que disminueix la probabilitat de tenir èxit.

LOLA CARRASCO: Molt bé, ara ens has explicat com funciona el nostre cap o el nostre cervell i què podem fer per canviar aquesta situació, per fer-ho diferent.

XAVI SAVIN: Mira, et poso un últim exemple, que és quan ens fan una analítica. Tu quan et donen el paper de l’analítica, què busques? Fa temps que no has agafat un paper… Ho has de fer, Lola.

LOLA CARRASCO: Jo he de mirar els resultats meus, i sempre et posen com una comparativa per veure si estàs dins dels paràmetres que se suposa que són els normals.

XAVI SAVIN: I tu el que busques és…? En quines estàs fora del paràmetre. Te’ls marquen normalment amb un asterisc. Busquem asteriscs. No és: “A veure si vaig bé de leucòcits”. El que busquem és allò que està malament, és la tendència que tenim. Com ho corregim? Em va molt bé fer-me dues preguntes: què em fa pensar que això anirà bé i què em fa pensar que això anirà malament. “Segur que suspenc”. A veure, què em fa pensar que suspendré? Que no he estudiat, hi havia deu preguntes, n’he contestat dues i crec que me les he inventat. Molt bé, doncs això no és malpensar. Això és ser realista. Però si jo agafo i dic: “Ho he preparat bé. He contestat les deu preguntes, sí que és veritat que n’hi ha vuit que estava bastant convençut i n’hi ha un parell que no tenia del tot clar”… Només el fet de pensar això ja m’ajuda a gestionar moltíssim l’emoció. I em faré també l’altra pregunta: què em fa pensar que sí que suspendré? Me les faig les dues perquè jo no vull enganyar-me, vull ser racional.

LOLA CARRASCO: I això com ho aterrem en un lloc de feina? Ja hem superat l’època escolar, ja hem passat les notes i els exàmens, però estem en un lloc on treballem amb més gent i seguim tenint aquesta tendència, perquè quan érem petits també pensàvem que sempre ens aniria malament, i ara estem treballant.

XAVI SAVIN: Ho aterrem exactament igual. Què et fa pensar que aquesta ponència t’anirà malament? “Doncs que no m’ho he preparat…”. Doncs t’anirà malament, prepara-t’ho. O dir: “No, què et fa pensar que t’anirà bé?”. “Doncs que m’he preparat la presentació, és un tema que conec, són els meus companys i companyes i no tenen per què anar a fer sang”. I llavors jo faré aquest pensament. L’ideal seria que això ho fes un temps abans, que ho vagi fent, i que vagi buscant estratègies per anar minimitzant això que em fa pensar que la ponència m’anirà malament.

LOLA CARRASCO: I de cara als altres, és a dir, de cara a la resta d’equips, podríem fer alguna mena d’estratègia perquè aquesta relació millorés?

XAVI SAVIN: Explica-m’ho perquè ho entengui.

LOLA CARRASCO: Tu sempre dius que ens hem de centrar en allò que nosaltres podem fer, però sí que és veritat que de vegades aquests climes de preocupació, de nervis, d’estrès… són com encomanats els uns amb els altres. Jo no sé si en l'àmbit d'equip podríem fer alguna cosa perquè això es controlés. Perquè de vegades és com: “Ostres, estic preocupat perquè aquest client, això no caurà”. “Aquest projecte, no arribarem a temps”. Ens anem encomanant i ens anem posant tots molt nerviosos i al final potser les raons no són les que toquen. Però…

XAVI SAVIN: Aquí poden passar dues coses, una és que aquesta persona el que faci és una crida d’atenció. Llavors, el que farem serà no alimentar-ho. També igual a la feina que als estudis, hi havia el que… “Ai, trauré un 0”. I pensaves: “Després treu un 10”. Doncs a la feina també passa, això.

LOLA CARRASCO: Els cenizos fora.

XAVI SAVIN: Si jo tinc clar que és una crida d’atenció, no li prestaré la meva atenció. Sí, sí, el que vulguis, ja està. Això, d'una banda. Si és una persona que realment n’està convençuda i està preocupada, aquí l’exercici que jo t’he dit de fer-me aquestes preguntes, vaig i li faig a ell. “Escolta, com és que estàs preocupat? Que no t’ho has preparat?”. “Sí, que m’ho he preparat.”

LOLA CARRASCO: O en què et bases per dir que això no anirà bé.

XAVI SAVIN: Quan un no fa la feina, quan un ha copiat, això és com quan fèiem un treball i el copiàvem. Doncs si et feien dues preguntes llepaves. Però si el treball l’havies fet tu… Doncs això és el mateix, al final cadascú és l’expert del seu lloc de feina. Si jo soc el tresorer, el que en sap més dels comptes soc jo. I si em pregunten una cosa que no sé, serà possiblement perquè no em toca saber-ho o no m’han avisat i no m’ho he preparat. Llavors jo el que li he de dir a aquesta persona és: “Què et fa pensar que tindràs aquesta dificultat o que tindràs aquest problema i què et fa pensar que no?”. El diàleg socràtic, que és: jo no et diré “relaxa’t” perquè no pots relaxar-te ni que t’ho proposis. El que diré és: “Realment tens motius, quins motius tens per preocupar-te així com et preocupes?”. La persona em dirà això i això. D’acord, “quins motius tindries per estar tranquil?”. Això, això, això i això. Només de dir-ho, l’emoció que es genera ja és una altra. I si es tracta una persona que el que fa és cridar l’atenció, aquí, ni cas. No premiaré aquest tipus de conducta.

LOLA CARRASCO: Si et sembla bé, per acabar, recordem per què fem aquests videopòdcasts, en què podem ajudar les persones que ens estiguin escoltant o veient.

XAVI SAVIN: Al final, tots aquests videopòdcasts tenen l’objectiu que modifiquem determinats hàbits i que de tant en tant, quan fem alguna cosa, tant de bo hi hagi algú que es recordi del Xavi i la Lola i diguin: “És veritat, aquí el que hem de fer és aquesta conducta o aquesta altra”. Ser feliç, estar bé, el benestar emocional, tenir una bona relació amb els companys, és una qüestió d’hàbit. Si heu identificat conductes que no us van bé, el que heu de fer és veure per quina ho substituïm, a cada videopòdcast n’hem donat algun exemple —com ara, que n’hem donat dos—, i fer d’això un hàbit.

LOLA CARRASCO: Moltes gràcies i fins a la propera, Xavi.

XAVI SAVIN: Fins a la propera.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.