2. Importància de la intel·ligència emocional en el treball

Descripció de l'episodi:

En aquest pòdcast es parlarà de la importància de la intel·ligència emocional en el treball. El que marca la diferència, més enllà de fer bé la feina, és la intel·ligència emocional. Les persones emocionalment intel·ligents comprenen millor els altres, s’adapten millor a les situacions canviants i incertes, són més empàtiques, tenen una vida més sana… Les persones amb una intel·ligència emocional alta compten amb molts avantatges, també en l’àmbit laboral.

Com influeix la intel·ligència emocional en la nostra feina? Com podem desenvolupar-la?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris.

És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui parlem de la importància de la intel·ligència emocional a la feina. Com influeix la intel·ligència emocional en el treball? Com podem desenvolupar-la?

Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives.

Hola, Xavi. A veure. En el primer pòdcast d’aquesta col·lecció vam parlar de la intel·ligència emocional, però avui volem centrar-nos en aquest tipus d’intel·ligència en el món laboral. Per tant, volem parlar de la importància de la intel·ligència emocional a la feina. Quin és el motiu que avui parlem un altre cop de la intel·ligència emocional, però aquest cop posant el focus en el món laboral?

XAVI SAVIN: Perquè el primer pòdcast era més genèric: vam estar parlant dels diferents tipus d’intel·ligència, vam recordar com en Goleman li va acabar de donar importància, i ja vam apuntar que teníem tendència a creure que l’èxit depenia sobretot del quocient intel·lectual quan, en realitat, depenia de la intel·ligència emocional. El que volem fer avui és parlar de quins aspectes de la intel·ligència emocional podem desenvolupar a la feina per poden afavorir un bon rendiment i, sobretot, un millor ambient.

LOLA CARRASCO: Sí, perquè tenir intel·ligència emocional és el que fa que les persones puguin assolir aquest èxit personal i professional, que de vegades va molt lligat, no?

XAVI SAVIN: Les persones emocionalment intel·ligents comprenen millor els altres, s’adapten millor als canvis, són més empàtics i, en general, tenen una vida més sana.

LOLA CARRASCO: Tot són avantatges.

XAVI SAVIN: És un «chollo», ser emocionalment intel·ligent.

LOLA CARRASCO: Doncs anem per feina! Com ajuda, a la feina, desenvolupar aquesta intel·ligència? Posem una mica d’exemples? Clar, la feina és un lloc on es poden viure tensions, pressió… Llavors, si no ho sabem gestionar bé, ens pot complicar la vida, a nosaltres i a la resta de companys. Aquí intervindria la intel·ligència emocional?

XAVI SAVIN: Un dels aspectes que comentàvem és que la intel·ligència emocional em permet identificar millor els meus sentiments i els dels altres. I això em permet ser més empàtic i, evidentment, m’ajuda a gestionar de manera molt més fàcil qualsevol conflicte o situació que hi ha a l’entorn laboral.

LOLA CARRASCO: En Goleman ja ho deia, que es és la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments, els dels altres, motivar-nos, gestionar adequadament les relacions. I el quocient emocional, no l’intel·lectual, el que fa és predir la manera i les capacitats que té una persona per reaccionar davant dels esdeveniments i els problemes quotidians.

Avui el que podríem fer és parlar de quines habilitats hauríem de tenir, aprendre, cultivar, o el que sigui, per arribar a tenir aquesta intel·ligència emocional. Perquè ja ho vam dir l’altra vegada, però ho podem recordar, que el quocient intel·lectual és el que tens,,,

XAVI SAVIN: Hi ha un component innat importantíssim.

LOLA CARRASCO: Amb el que tu neixes. Però, en canvi, l’emocional podem treballar-lo. És a dir, si no tenim gaire quocient emocional ara, podem aconseguir tenir-ne un bon nivell d’aquí a un temps.

XAVI SAVIN: De fet, nosaltres direm alguna cosa de com ho podem treballar. Un pot aprendre a desenvolupar qualsevol d’aquests aspectes en qualsevol moment de la seva vida.

LOLA CARRASCO: Doncs comencem, si et sembla bé. Què podríem treballar primer de tot?

XAVI SAVIN: Primer seria l’empatia, que és una paraula molt de moda, no? Tothom diu que és molt empàtic…

LOLA CARRASCO: Sí, que tothom ho diu, però no sé si ho practica.

XAVI SAVIN: Doncs es tracta de reconèixer l’altre amb les seves emocions i les seves idees. Comportaments empàtics a la feina suposarien millorar les relacions tant dels equips, com amb els companys, com amb clients, proveïdors, usuaris… tot aquest tipus de coses.

Com ho faig per millorar la meva empatia? M’he de fer la pregunta de com crec que se sent el meu company, en què el puc ajudar i si hi ha alguna cosa que puguem fer perquè aquesta persona es trobi millor. La manca d’empatia parteix d’un error cognitiu que s’anomena «personalització» que es concreta en creure que els altres se senten tal com ens sentim nosaltres.

LOLA CARRASCO: I això és un gran error.

XAVI SAVIN: Mira, et poso un exercici, que sembla que no tingui res a veure, però ens servirà per veure que, de vegades, pensem així. Jo tinc una capsa de sabates, i et pregunto: “Què creus que hi ha dins d’aquesta capsa de sabates?”.

LOLA CARRASCO: Unes sabates.

XAVI SAVIN: Unes sabates! Llavors jo l'obro i, efectivament hi ha unes sabates. Doncs has guanyat un gomet. Trec les sabates i hi poso, per exemple, aquests auriculars i la tanco. Llavors, ve en Joan i, si jo li pregunto al Joan què creu que hi ha a dins d’aquesta capsa de sabates, què em dirà?

LOLA CARRASCO: Unes sabates.

XAVI SAVIN: D’acord. Doncs quan no som empàtics, diem “uns auriculars”. Això ens passa moltes vegades, que interpretem la vida segons el que hem vist. Si l’altra persona actua o es comporta d’una manera diferent, és perquè en cap moment ha vist que tréiem les sabates i hi posàvem els auriculars perquè ell era en un altre lloc. L’empatia és fer l’exercici de posar-se a la pell de l'altra

LOLA CARRASCO: En el lloc de l’altra.

XAVI SAVIN: No de pensar: “Si jo fos ell, diria que són uns auriculars”. Doncs aquest és el primer exercici que proposem, que és fer un exercici sincer, conscient i racional: »Si aquesta persona diu que hi ha unes sabates és perquè segurament la seva experiència respecte d’aquesta capsa és diferent de la meva«. Què et sembla, aquest exercici? És la primera vegada que l’utilitzo, però…

LOLA CARRASCO: Em sembla molt bé. És molt gràfic, queda molt clar.

XAVI SAVIN: L’empatia és això. És un exercici que s’utilitza com a un dels criteris per diagnosticar la síndrome d’Asperger, que són persones que poden ser empàtiques sempre que jo els expliqui de manera literal què és el que jo he percebut. Aquest exercici de posar-se a la pell del altres, els costa per una qüestió d’una comunicació amb l’amígdala.

LOLA CARRASCO: Quin altre aspecte o habilitat hauríem de treballar per tenir intel·ligència emocional a la feina?

XAVI SAVIN: La motivació.

LOLA CARRASCO: Ai, que costa de vegades, trobar-la….

XAVI SAVIN: De vegades parlem de motivació extrínseca i intrínseca. Aquí hem de treballar la intrínseca, l’extrínseca és: si tu fas això jo et dono cent euros. Llavors, és una motivació que ve de fora. Però a la feina ja ens donen cent euros a final de mes. Però no ens ho poden estar recordant constantment. I un ha de ser capaç de motivar-se per si mateix.

LOLA CARRASCO: I hi ha estratègies o maneres de treballar-la, aquesta motivació? Com?

XAVI SAVIN: Sí. Hi ha una part que té a veure amb l’aprenentatge vicari, amb el que jo he viscut amb la meva infància i preadolescència, com sempre comentem. Però també és important com em parlo. La sensació que jo faig les coses per obligació normalment em genera frustració.

LOLA CARRASCO: He de fer aquest informe, he de presentar-lo demà mateix…

XAVI SAVIN: Si és un “he de fer” real, doncs cal que hi sigui perquè aquesta pressió m’anirà bé. Però, moltes vegades, és “necessito” quan en realitat és “prefereixo”. “Necessito sortir a les cinc”: potser ho necessito, si a les cinc i cinc surt el meu fill de l’escola.

LOLA CARRASCO: O he d’anar al metge.

XAVI SAVIN: Efectivamwnt. Però potser és: “Home, jo preferiria sortir a les cinc”. I, evidentment, si el meu horari és aquest he de fer el possible per complir-lo; però en realitat hi ha coses que jo prefereixo. “Necessito canviar de feina”, “Necessito marxar d’aquí”. No ho sé si ho necessito, potser és “m’agradaria, ho preferiria”.

LOLA CARRASCO: Doncs seria vigilar els verbs, les paraules que utilitzem per parlar-nos a nosaltres mateixos.

XAVI SAVIN: El que comentem moltes vegades.

LOLA CARRASCO: Que el cervell entén literalment allò que li diem.

XAVI SAVIN: Això t’ho has après de meravella.

LOLA CARRASCO: Sí, això ho porto ja de fàbrica.

XAVI SAVIN: Ja m’ho has sentit moltes vegades. És això!

LOLA CARRASCO: Aquestes obligacions que ens posem d’una manera que pesa molt.

XAVI SAVIN: Imagina’t que et dic: “Jo necessito canviar de feina”. Tu el que pensaràs és que no estic bé, que hi ha urgència…

LOLA CARRASCO: Començaré a pensar coses, buscar raons per les quals he de canviar de feina.

XAVI SAVIN: Però si jo et digués: “M’agradaria” o “Preferiria”, llavors pensaràs: “No està malament del tot, però voldria estar millor”. Doncs igual que ho interpretes tu, ho interpreto jo.

Per això, hem de vigilar les paraules que utilitzem. Per exemple: la queixa.

LOLA CARRASCO: Uf, això sí que acostuma a passar molt a les feines. Solem queixar-nos per moltes coses.

XAVI SAVIN: I la queixa m’intoxica a mi i intoxica l’entorn. La paraula “intoxicar” no m’acaba d’agradar, però…

LOLA CARRASCO: Encomana?

XAVI SAVIN: Sí, perjudica, genera mal ambient. Jo he de poder queixar-me, però he d’escollir-ho bé.

LOLA CARRASCO: Hi ha molta gent que està instal·lada en aquesta queixa, i sempre tenen molta feina. Tant que, a vegades, que sembla que no evolucioni. Fan tan poc perquè aquesta feina baixi, o per delegar… Aquí ja entraríem en molts altres temes; però la queixa és molt negativa.

XAVI SAVIN: I genera un mal ambient. Aquesta gent que tot el dia bufa…

LOLA CARRASCO: Sí, no ho suporto.

XAVI SAVIN: No ho suporto, no! “Preferiria que no ho fes”. No exagerem!

LOLA CARRASCO: Preguntes: “Com estàs” i ja està bufant, està sempre estressat.

XAVI SAVIN: Doncs això ens recorda que les emocions s'encomanen, i hem de procurar no propagar-les. No vol dir que no ens hem de queixar, sinó que ens hem de queixar quan toca.

LOLA CARRASCO: Si tenim molta feina, demanar ajuda, delegar, buscar maneres de rebaixar-ho.

XAVI SAVIN: La por: “Tot és terrible, tot és un desastre, tot serà fatal”. “Si no entrego això…”. I de vegades li dius: “Si no entregues això, què?”. “Bé, si no ho entrego, ho entrego demà” o «He d’avisar». Però tot és terrible. Aquí, el mateix, ens recorda que el que fem és que les persones prestin atenció al llenguatge. Que quan jo dic “No suporto” o “No puc més”, o “No accepto”, o “No tolero”…

LOLA CARRASCO: Abans de dir-ho, pensar.

XAVI SAVIN: O després, perquè de vegades no pensem, però anar corregint. Agafar l’hàbit de dir: “Bé, no, en realitat això no és intolerable, és incòmode”. O: “En realitat això, doncs sí, hauré d’advertir”. En la majoria de casos, les persones normalment negociem uns terminis.

LOLA CARRASCO: Aquí entraria la comunicació: quan de vegades hi ha una cosa que no surt a temps, comunicar-ho. A vegades és molt pitjor intentar arribar a temps i al final no arribar que dir: “Mira, segurament en lloc de dijous ho entregarem divendres perquè estarà molt millor, el projecte o l’entrega”.

XAVI SAVIN: La culpa. Ahir a consulta parlava amb una persona sobre la culpa. Com se soluciona, la culpa? Amb reparació. Aquesta persona, que té un horari flexible, deia: “L’altre dia, a les onze del matí, em vaig posar a mirar la tele i em vaig sentir fatal. Com ho puc fer per no sentir-me tan malament?”. Jo li vaig dir: “Quanta estona vas veure la tele?”. “Deu minuts”, perquè després li va venir la culpa. Jo li vaig comentar: “Si tu has mirat deu minuts la tele, i normalment després de sopar et poses a treballar…”. És una persona autònoma, ho fa per ella mateixa. Li vaig dir: “Si després de sopar, t’haguessis posat a fer feina, aquella que no has fet i una miqueta més, i t’hi haguessis posat una hora, sentiries la mateixa culpa?” Diu: “No, clar, si he vist la tele deu minuts al matí i al vespre aprofito, no em sentiré culpable”. Doncs la culpa se soluciona amb reparació. “He deixat penjat aquest company”, doncs l’endemà no només em comprometo més sinó que porto esmorzar; això és una reparació, i la culpa se soluciona d’aquesta manera.

I després, el ressentiment. Sempre parlem que les emocions no són ni bones ni dolentes, però és veritat que les desagradables —la ira, la ràbia, l’odi—, aquestes tenen un component d’estrès, em generen malestar, no estic còmode.

LOLA CARRASCO: La rancúnia.

XAVI SAVIN: El que he de fer és no odiar ningú. Tu creus que jo odio gent o no? M’has sentit odiar?

LOLA CARRASCO: No.

XAVI SAVIN: D’acord. Estava pensant… de veritat, no? Jo no odio ningú.

LOLA CARRASCO: Tu pots parlar de determinades activitats de gent, però d'això a la paraula “odiar” és com molt grossa, no?

XAVI SAVIN: I genera un malestar molt gran. Però el que sí que faig —i això ho has sentit— és: “Si ve tal persona, passo”. L’odies?, no, no l’odio. «Vens?, no, passo». Això és el que hem de procurar. El ressentiment normalment és la conseqüència que hi ha algú que té conductes que són contràries als meus valors i jo continuo insistint.

Quan això és el meu cap, o la meva cap, o el meu cunyat o el meu sogre, doncs m’ho menjo. Aquí ho hem de gestionar d’una altra manera que avui no tenim temps. Però moltes vegades el que hem de fer és agafar i dir: “Com que tu tens aquesta conducta jo vaig a esmorzar en un altre moment”. Ho vam parlar, te’n recordes? El ressentiment es guanya agafant i dient: “La gent que té aquest tipus de conductes perd el privilegi de la meva companyia en determinats moments”. I així desapareix el ressentiment.

La motivació, sii jo em parlo bé, si soc capaç de marcar límits, si no estic instal·lat en la queixa, si jo faig tot això, és molt més fàcil que la pugui mantenir. Si el meu parlar amb mi mateix i el que jo estic reflectint cap als altres és “no puc, no suporto, bufar, l’odio, li tinc mania…”.

LOLA CARRASCO: Això es va fent una bola i al final es crea un clima insuportable, no? Hi ha unes maneres de millorar per arribar a fer tot aquest procés? No sé si podem treballar alguna habilitat a l’hora de potenciar aquesta intel·ligència emocional.

XAVI SAVIN: Utilitzar unes paraules o unes altres al final és un hàbit.

LOLA CARRASCO: Ser conscient. Avui posaríem una primera pedra: ser conscient d’allò que ens diem i per què ens ho diem.

XAVI SAVIN: Quan ho faig me n’adono. El “sempre”, “tot”, el “mai”, el “ningú” i l’“hauria”… quan algú diu “sempre”, jo penso: “Sempre, vols dir que sempre?”. És començar a captar quan utilitzo aquest tipus d’expressions.

LOLA CARRASCO: Una bona manera de potenciar aquesta intel·ligència emocional seria conèixer-nos millor? Això ho hem parlat moltes vegades. <ens aniria bé saber les nostres fortaleses i també les nostres febleses, per reforçar aquelles coses en què anem una mica més fluixets?

XAVI SAVIN: Ens han educat per reconèixer públicament les nostres debilitats i amagar les nostres fortaleses. Quan un diu: “Jo soc molt bo fent alguna cosa”, el miren com dient: “Ets un cregut”.

LOLA CARRASCO: Posar-te medalles no queda bé socialment.

XAVI SAVIN: A la gent no li costa dir: “A mi em costa moltíssim parlar en públic, em fa molta vergonya.”. Però si algú ve i diu: “Jo parlo en públic i m’ho passo de conya”…

LOLA CARRASCO: Empatitzem més amb les febleses o necessitem que l’altra persona tingui algun punt, alguna cosa que no el fa perfecte?

XAVI SAVIN: Hem estat educats amb valors cristians, i els valors cristians, en general, estan força bé. El respecte, no robar, no matar, tot aquest tipus de coses. Però dins dels valors cristians també hi ha el tema del perdó, que donaria per molt. S’ha de perdonar sempre, i hi ha persones que abusen de nosaltres, perquè com que perdonem sempre… hi ha qui se n’aprofita. I això és un valor cristià. I em sembla que és un dels pecats capitals, no, la supèrbia. Doncs…

LOLA CARRASCO: Bé, en la seva justa mesura.

XAVI SAVIN: Clar! Jo he de ser capaç d’agafar i dir: “Això, això, i això no ho faig prou bé, però amb això soc talentós”. Jo faig una truita de patates … no és veritat,

LOCAL CARRASCO: No la fas bé la truita?

XAVI SAVIN: No, jo la truita no la faig bé. Què faig bé? De cuina, poc.

LOLA CARRASCO: També estaria bé saber això: què fa que salti la nostra ira, què ens fa enfadar o què ens frustra? Perquè, a més a més, això de vegades és molt important per controlar aquesta manera de dir: “No, t’has de rebaixar”…

XAVI SAVIN: L’autoconeixement seria: «Jo sé que en això soc fort, això ho he de millorar, i sé que això m’afecta i això no. Com que depèn de mi, el que he de procurar moltes vegades és: m’aparto, gestiono i ja hi tornaré.

LOLA CARRASCO: L’autocontrol, seria una part important en aquesta intel·ligència emocional? Som animals però a vegades… A vegades, no! Hem de recordar que ja estem socialitzats i no podem perdre els estreps per coses per molt importants que siguin… O la proporcionalitat, no? Perquè no has entregat una cosa a temps, o perquè s’ha perdut un client… Poden passar mil coses en una feina però, a vegades, això no justifica segons quins comportaments, sigui de caps o de companys.

XAVI SAVIN: L’autocontrol… de fet, m’agradaria dedicar-li un monogràfic, a la gestió d’aquest segrest emocional. Però no en tenim tants, de pòdcasts. El més fàcil és: un ha de ser capaç de captar quan el seu nivell de nervis o de preocupació, o d’enuig, és suficient per perdre el control. I aquí el més fàcil és: un temps fora.

LOLA CARRASCO: Saber dir: “Mira, ho sento, he de sortir un moment”.

XAVI SAVIN: Jo, poca estona abans, em tremola aquest ull. Si veus que faig així veuràs que el següent que faig és anar-me’n al bany. Tu ho tens captat?

LOLA CARRASCO: No, no. He de practicar l’autoconeixement, pel que veig.

XAVI SAVIN: Doncs a mi em tremola l’ull. Hi ha persones que trontollen o mouen la mà, o es noten que la respiració s’accelera una miqueta, o noten que es posen una mica nerviosos i que ja s'entrebanquen amb la parla, i el següent és perdre el control. Doncs el s'ha de fer és aprendre quin indicador tinc que estic arribant a aquest punt. Perquè hi ha un punt que és de no retorn, i el punt de no retorn és com quan… jo ja m’estic enfadant, estic dient coses que preferiria no dir, que no hagués dit d’estar controlat, i llavors això es coneix com el segrest de l’amígdala.

Un altre truc molt senzill és: quan jo rebo un correu i aquest correu em disgusta. el que hauria de fer és contestar-lo però no enviar-lo. De fet, la resposta va ser correcta, va ser «polite». No em vaig passar, el WhatsApp… si jo rebo un WhatsApp d’un exnòvio, d’una exnòvia, d’algú amb qui no tinc una bona relació, algú amb qui tinc un conflicte… Jo sempre explico el mateix: el podeu contestar al moment perquè necessito gestionar aquesta crítica que em fan sobre la meva feina, però el contesto a les notes. Me’n vaig a esmorzar i quan torni ho torno a llegir.

LOLA CARRASCO: Contestar-ho és per desfogar-te?

XAVI SAVIN: Perquè necessito posar paraules a aquella emoció. Jo he rebut això, jo ho contesto a les notes. Me’n vaig a esmorzar, torno i ho torno a llegir. Si encara em sembla una bona idea, l’envio.

LOLA CARRASCO: Però contestar en calent, mai.

XAVI SAVIN: No, i al correu electrònic, el mateix. Jo envio un e-mail que potser és una crítica o un retret, una cosa d’aquest estil, jo contesto però no l’envio.

LOLA CARRASCO: Perquè per no tenir aquest autocontrol i patir aquests moments d’ira, d’enuig, podria ser que al final ens haguem de penedir.

XAVI SAVIN: Amb mitja horeta n’hi ha prou. Quan un té una emoció sembla que es quedarà instal·lada tot el dia. I no és veritat, ve de mitja hora. Al tanatori, que en un minut estem plorant, després estem rient, després tornem a plorar… Perquè les emocions, quan canvia l’estímul… quan et donen un entrepà de pernil, ja es veu tot d’una altra manera. Si l’emoció canvia i el missatge ja no t’agrada, vol dir que aquell missatge era emocional i no era racional.

LOLA CARRASCO: A més de marxar, tu què recomanes? Marxes al lavabo, et rentes la cara, prens un cafè, estires les cames? Algun truc? Canviar d’escenari ja és molt?

XAVI SAVIN: T’obliga a modificar els estímuls, em podria posar una estoneta de ràdio, puc posar un pòdcast.

LOLA CARRASCO: El nostre, d’intel·ligència emocional.

XAVI SAVIN: El que sigui, és fer alguna cosa que m’ajudi a rebre estímuls diferents dels que estic rebent en aquest moment del correu electrònic.

LOLA CARRASCO: Canviem de tema. La gent que té intel·ligència emocional, també acostuma a tenir habilitats socials? Va molt lligat?

XAVI SAVIN: Sí, les habilitats socials semblen una cosa innata: “És que ell té molta facilitat”. En realitat, són conductes apreses.

LOLA CARRASCO: Ah, sí? Però hi ha algun componentm alguna cosa portem de base, de fàbrica, o no?

XAVI SAVIN: El que portem de base, de fàbrica, és que s’aprèn molt per aprenentatges vicaris. Si els meus pares tenen moltes habilitats socials és molt fàcil. Si jo sóc el fill de la Isabel Preysler, quan venen convidats oferiré un Ferrero.

LOLA CARRASCO: Ja ho tinc com molt assumit.

XAVI SAVIN: Però no hi ha el gen del Ferrero. Llavors, les habilitats socials són apreses. Què és el que he de fer? He de buscar models i copiar conductes.

LOLA CARRASCO: Una vegada més: buscar a qui vull assemblar-me.

XAVI SAVIN: Qui ho fa molt bé, això? Tal persona. Tal persona què fa? Fa això, això, i això. Ho copio. Després de copiar, veuré si amb aquesta conducta que he copiat em sento a gust.

LOLA CARRASCO: I també suposo que es poden adaptar a tu. Aquesta persona ho fa molt bé però jo ho faig a la meva manera, intentant…

XAVI SAVIN: Normalment, els nostres models o referents són la gent que a mi m’agrada com ho fa, perquè ho fa segons els meus valors. Si no, no aniria amb una safata de Ferrero, perquè em sentiria ridícul.

Però jo busco aquest model, el copio, i després analitzo. Em trobo millor quan jo faig la conducta tal com ho fa la Maria que com ho faig jo? Sí?, doncs ja ho tinc! Llavors és convertir-ho en un hàbit. I això és repetició.

LOLA CARRASCO: Hi ha algunes habilitats que tenen les persones que tenen habilitats socials… O sigui, saben escoltar, et miren als ulls.

XAVI SAVIN: Són capaços de motivar.

LOLA CARRASCO: Què fan? No sé si podem donar alguna recomanació, avui, aquí.

XAVI SAVIN: Jo no la donaria.

LOLA CARRASCO: Saben negociar? Fan sentir-te bé? No ho sé.

XAVI SAVIN: Jo faig una conducta. Si després em sento malament, vol dir que aquesta conducta l’he fet tan bé com jo creia, però que no estic satisfet amb el resultat. Recorda que sempre diem: “L’emoció em dona informació”. I llavors puc analitzar aquestes conductes com ara: “Ostres, he anat a una reunió i la veritat és que no m’he sentit a gust perquè crec que he participat poc”. O que, quan he parlat, potser ho he dit de manera una miqueta agressiva, o nerviosa…». Llavors ve el penediment i és el moment d’analitzar: qui hi havia a la reunió que ho hagi fet molt bé? Tal persona. Què ha fet, tal persona? Doncs mira, he vist que tenia els punts preparats. He vist que ha demanat la paraula. Que no ha interromput, que ha fet… Doncs llavors jo això ho copio i ho forço.

És veritat que al final les habilitats socials, al principi les he de forçar, i després s’acaben instal·lant.

LOLA CARRASCO: Molt bé. I el lideratge també té alguna cosa a veure amb la intel·ligència emocional?

XAVI SAVIN: Hem d’entendre el lideratge no com aquella conducta que fa un cap, sinó com aquella capacitat que tenen determinades persones d’influir en els altres.

LOLA CARRASCO: Que podríem tenir tots si ho treballem…

XAVI SAVIN: I que podem tenir tots, clar. El lideratge és un préstec. Quan tu em suggereixes alguna cosa, jo decideixo si seguir-te o no. No és un tema d’atribucions. Com ho fem? Doncs, evidentment, serà un bon líder aquell dels nostres companys que sigui empàtic, que tingui un bon llenguatge. El que parlàvem de bufar, al final esquivem el que bufa, sí? Ara, aquell que es preocupa per mi….

LOLA CARRASCO: Que té una bona actitud cada dia…

XAVI SAVIN: Que veu en què em pot ajudar, que està compromès. Tot aquest tipus de coses.

LOLA CARRASCO: Que està motivat… tot això ajuda. Doncs tenim molta feina, no? Se’ns gira feina. Perquè si no tenim aquestes habilitats, s’han de treballar.

XAVI SAVIN: Ho hem de treballar, ho hem de fer a poc a poc. I, com a tots els pòdcasts que estem proposant, si les persones n’agafen ni que sigui una idea… Si algú diu: “Doncs jo m’adono que sempre dic que això és fatal, i ara quan digui fatal me n’adonaré i veuré si realment és tan dolent o és una cosa que té menys importància”. Amb una sola cosa que canviem de cadascun d’aquests pòdcasts, ja hem fet molt.

LOLA CARRASCO: Doncs cal recomanar que tenim més pòdcasts dedicats a la intel·ligència emocional, que els podeu trobar en aquesta col·lecció. Que també tenim experiments, i tenim síndromes i parlem una mica de tot el que té a veure amb la psicologia, de com ens afecta en el nostre dia a dia malgrat a vegades no ho sembli. Perquè a vegades nosaltres tenim reaccions i treballem i ens comuniquem d’una determinada manera i sempre hi ha alguna cosa al darrere que explica per què som així.

Moltes gràcies, Xavi.

XAVI SAVIN: Fins a la propera.

LOLA CARRASCO: Fins a la propera.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.