5. Com gestionar de manera positiva les emocions?

Descripció de l'episodi:

L'autocontrol emocional és un component essencial en la intel·ligència emocional. Permet regular totes les emocions positives i negatives que s'experimentin i expressar-les de manera adequada.

En aquest pòdcast parlarem de quines són les emocions bàsiques, com ens ajuden i com podem aprendre a gestionar-les. Quines són? Per a què serveixen? Com ens ajuden a sobreviure? Al llarg del pòdcast s’intentarà donar resposta a aquests preguntes.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui us volem parlar de com gestionar de manera positiva les emocions. Quines són les emocions bàsiques, com ens ajuden, com podem aprendre a gestionar-les. I tot això ens ho explicarà en Joan Pinyol, psicòleg expert en treball, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Joan.

JOAN PINYOL: Hola, Lola.

LOLA CARRASCO: Com estem?

JOAN PINYOL: Molt bé.

LOLA CARRASCO: A veure: la intel·ligència emocional està molt lligada a les emocions. Per tant, volíem dedicar aquesta píndola a parlar de la importància, però també treure-li una mica de pes, que a vegades en els pòdcasts estem parlant de com hem de procurar gestionar i tal… fer-ho d’una manera positiva.

Si et sembla bé, podríem començar parlant de les emocions, i com són d'importants les emocions, i de com és d'important gestionar aquestes emocions si estem parlant d’intel·ligència emocional. Et sembla bé? Doncs… per on comencem, Joan?

JOAN PINYOL: Bé, la intel·ligència emocional, com a tal, ja sabem que hi ha un psicòleg, que és el Daniel Goleman.

LOLA CARRASCO: Que n’hem parlat força amb en Xavi.

JOAN PINYOL: Se n’ha parlat força amb en Xavi i en els dos pòdcasts que heu anat fent. Jo em basaré més des de l’origen. Tu ho has dit molt bé, amb el tema de l’origen de les emocions. I per què les emocions? Les emocions són una primera reacció que tenim enfront d’un estímul. Això ha estat fonamental per a la supervivència.

LOLA CARRASCO: Clar, a vegades hem viscut la repressió d’aquestes emocions durant molts anys. Sembla que hem de reprimir sentir-les, però que si no les sentíssim potser ens hauríem extingit, no? Són vitals per a la supervivència.

JOAN PINYOL: Ho has dit molt bé, exactament, són vitals per a la supervivència. Clar, hi haurà gent que potser tindrà un pensament diferent del que us diré ara: no deixem de ser emocions.

És veritat que tenim una part d’emoció i una part de raó. Però tot el que ha estat la supervivència, el nostre dia a dia, es regeix per l’emoció. Després li podem donar un component o una pàtina de raó, és important, perquè si no això seria una autèntica bogeria; però podríem entrar al detall després —si vols— de cadascuna de les que hi havia.

LOLA CARRASCO: Sí, doncs si vols comencem per la por. La por, què passa quan tenim por?

JOAN PINYOL: Bé, per començar, com tot, si et sembla bé, el que farem serà parlar una mica d’aquestes emocions, hi ha un psicòleg que es diu Paul Ekman —com que hem parlat al principi del Daniel Goleman, que és famós pel tema de la intel·ligència emocional—, i ell es basava en la idea que tota la humanitat —en general, independentment de raça, cultura, d’on siguin—, tots tenim sis emocions bàsiques. Una d’elles, efectivament, és la por. Bé, potser estem entre sis o set. Però la por, a part que totes les emocions són universals, la por és la que realment ens ha portat al que és la supervivència.

LOLA CARRASCO: Per què?

JOAN PINYOL: Perquè la por és la que dona la percepció del perill, si no tinguessis percepció de perill… Antigament, els homínids, des de fa milions d’anys, després dels Homo sapiens ja fa menys, el que podríem dir més el nostre entorn… clar, si tu anaves per la selva i et venia un tigre i no tenies por…

LOLA CARRASCO: Se’t menjava, se’t cruspia.

JOAN PINYOL: Doncs clar, la por es va generar a partir d’això, a partir de depredadors, a partir de perills que poguessin haver-hi. Està bé que parlem d’això perquè dins del que és la intel·ligència i com gestionar les emocions positives, jo he de dir que com a psicòleg l’experiència que tenim és que es parla de les emocions positives, però també cal entendre que les que en diem «negatives» no serien tan negatives, sinó desagradables. Cal també saber enfocar-les, perquè també és bo tenir aquest tipus d’emocions.

LOLA CARRASCO: Totes serveixen per a alguna cosa.

JOAN PINYOL: Totes, efectivament, i la que tu deies, la por —per anar centrant-nos– igual que antigament, o fa milions d’anys, era per això, per defensar-te… perquè té una característica molt important, i que avui en dia també ens passa: el que et fa és que la por genera una mica d'estrès i la sang baixa a les cames, i això era per poder fugir. Ara això avui en dia no pots agafar…

LOLA CARRASCO: Bé, en principi no tenim tigres ni animals que ens puguin atacar pel carrer, però…

JOAN PINYOL: Correcte, però sí que és veritat que tu ets en un lloc fosc i vas de nit i, si tens por, que puguis fer aquesta reacció d’escapar. Si tu, per exemple, ets a la feina, i hi ha una situació que et supera, que et fa por, clar, això…

LOLA CARRASCO: No pots marxar, no és una opció.

JOAN PINYOL: No pots marxar. La gent de què té por? Avui dia avui té por de…

LOLA CARRASCO: D’una entrega que no es du a terme, o que s’ha fet malament una feina…

JOAN PINYOL: Molt bé.

LOLA CARRASCO: Una esbroncada del cap.

JOAN PINYOL: O sobretot això, emmalaltir, o per exemple amb el tema de no presentar un projecte, com tu has dit molt bé, etc. I això és una cosa que es pot gestionar i mirarem de quina manera es pot gestionar.

LOLA CARRASCO: D’acord. Després, una altra emoció que podríem estar sentint és la ira o l’enuig. Això per a què servia abans i com ha evolucionat fins el dia d’avui?

JOAN PINYOL: Era sobretot quan és agressió, la ira et ve per una agressió. Sobretot era també antigament, i ara ho veurem, quan et volien robar…

LOLA CARRASCO: Atacar.

JOAN PINYOL: Molt bé. Quan et volien atacar. Súper bé!

LOLA CARRASCO: El nostre cos s’havia de preparar per fer front a aquesta agressió externa.

JOAN PINYOL: Exactament, una agressió, i comporta lluitar. A diferència de la por, que la sang va a les cames, amb la ira i l’enuig la sang va als braços. Això és així, cada una té les seves peculiaritats!

Avui en dia, quan tens ira o enuig? Quan no se’t té en compte, quan tu veus que hi ha una injustícia, quan hi ha una discussió, quan tens una certa agressió?

Estem parlant de coses que són molt bàsiques, però és que és important que la gent entengui que hi ha situacions que te les genera l’amígdala. Això es genera dins el sistema límbic i és així. Allò bo és que, coneixent-ho, ho convertirem en positiu. És a l’hora de dir: sé que això ho tinc així i hi ha moments que hi ha una cosa que es diu segrest de l’amígdala, i davant d’una discussió necessites discutir-te més perquè no pots parar. Però bé, sabent que això és així hi ha també tècniques que explicarem, tècniques de relaxació, de respiració, de ser conscient; això és molt important: l'autocontrol de què està passant. I això seria una miqueta el resum, de ser conscient i de fer autocontrol, però aquest és bàsicament el tema de la ira.

LOLA CARRASCO: Un altre seria el fàstic, per a què servia abans sentir fàstic?

JOAN PINYOL: Faig així, quan miro cap a dalt és per un tema de reflexió. És rebuig, el fàstic. De fet. Això fa fàstic, o aquesta persona fa fàstic.

LOLA CARRASCO: Persones, coses, menjars, circumstàncies.

JOAN PINYOL: Exacte, sí. En l’origen era el menjar, perquè és una cosa que el sistema límbic detectava que, per l’olor, si un menjar no estava bo —que al principi produïen vòmits i malestar— l'oloraves alguna cosa i et produïa…

LOLA CARRASCO: Era també autoprotecció, no?

JOAN PINYOL: Exactament. Avui en dia això ho utilitzem per a situacions que no ens agraden, o gent que no ens agrada, o aliments. Però és una de les sis emocions bàsiques.

LOLA CARRASCO: Després també veurem com podem fer-ho per controlar o gestionar aquesta emoció. La sorpresa, està vinculada també al passat, del que feien els nostres avantpassats?

JOAN PINYOL: A la novetat. La sorpresa ve amb la novetat.

LOLA CARRASCO: La curiositat de descobrir o de saber…

JOAN PINYOL: Correcte, de descobrir coses noves.

LOLA CARRASCO: Sí, m’he après els deures, Joan.

JOAN PINYOL: Molt bé. Molt bé.

LOLA CARRASCO: L’alegria, aquesta seria una de les positives, no? Perquè fins ara potser… la sorpresa també, però… i suposo que la sorpresa ha permès evolucionar l’ésser humà.

JOAN PINYOL: Sí, sobretot a descobrir coses noves. Per exemple, amb la situació de la pandèmia, la sorpresa és una de les emocions que, quan nosaltres parlàvem amb pacients i amb gent, et deien: realment m’ha produït una sorpresa, independentment de la incertesa i tot, perquè descobrien una cosa nova, que era que hi havia una malaltia que ningú coneixia i de cop i volta…

LOLA CARRASCO: Hi havia molts dubtes.

JOAN PINYOL: El descobriment, la sorpresa fa això. El que dius tu, l’alegria. L’alegria és quan hi ha abundància. Tot s’ha d’entendre el perquè, són evolucions de milions d’anys i això és així; potser d’aquí a més milions d’anys hi haurà unes altres emocions. Però era perquè hi havia gran producció d’aliments.

LOLA CARRASCO: O que la collita havia anat bé.

JOAN PINYOL: Excedents d’alimentació.

LOLA CARRASCO: O el bestiar, que havien fet una venda de bestiar…

JOAN PINYOL: O que havies caçat un mamut.

LOLA CARRASCO: Que hi havia menjar, també, potser.

JOAN PINYOL: Sobretot era així.

LOLA CARRASCO: Coses molt bàsiques.

JOAN PINYOL: Molt bàsiques, i això era el que produïa, perquè bàsicament era tot supervivència.

LOLA CARRASCO: Estem parlant d’éssers molt bàsics i que nosaltres som descendents d’aquests bàsics. Però, en canvi, el nostre cos ha evolucionat i això encara queda..

JOAN PINYOL: Ara no parlarem tant, potser de l’emoció, però és una cosa que a mi m’agrada molt, i és un fet interessant de conèixer. Els homínids com a tal, fa sis milions d’anys. Tot això venia dels primats, dels primats als orangutans, als goril·les, amb els quals compartim un 99% a nivell genòmic… Això des de fa 70 milions d’anys. Però com a homínid, el que podríem dir la nostra estirp és de fa uns sis milions d’anys.

Tot això va anar evolucionant fins al que fa 250 mil o 300 mil anys eren el que en diem els Homo sapiens- I hem continuat evolucionant. Però ja des d'un inici les emocions hi eren. I clar, tot això que ells estaven evolucionant nosaltres ho hem anat arrossegant. De fet, estem actuant igual que fa milers i milers d’anys. El que passa és que les situacions d’ara són diferents.

Hi va haver un canvi molt important amb la Revolució Industrial. El que nosaltres diem, els psicòlegs (sé que parlem de moltes coses, però crec que és interessant de cara a la gent que ens escolti,ja que fem una mica un compendi de coses de psicologia) hi ha un psicòleg molt famós que es diu Maslow i que parla que és la piràmide de Maslow. La piràmide va des de la base del més principal fins a coses molt més concretes. Doncs això és una mica…

LOLA CARRASCO: L’evolució.

JOAN PINYOL: El que estem fent amb l’evolució. Però això ho seguim tenint. I amb el tema de l’alegria que has dit abans, per reprendre-ho, on és l’alegria? L’alegria avui està en ganes de fer coses. De saber que tens salut, coses d’aquest estil.

LOLA CARRASCO: O aconseguir objectius, o un projecte que s’ha aprovat, una feina que t’han donat, una promoció…

JOAN PINYOL: Exactament. De la feina, perquè hem de tenir en compte que tenim una part de la nostra vida, parlo de l’àmbit laboral… Ens passem un terç dormint, un altre terç per a oci, família, personal, i en l’altre terç hi ha la feina. Té un component molt important.

Doncs, efectivament, hi ha projectes que si et surten bé et donaran alegria. Per altra banda, et produeix frustració si no s’aconsegueixen. Per això és molt important el que estem parlant de passar-ho a positiu. Jo més que emocions positives has de ser conscient de dir “això és així”, doncs és fàcil dir-ho aquí i és més difícil de fer-ho. D’això n’hem de ser conscients, però sí que és veritat que cal saber-ho reenfocar i buscar la part positiva de dir “bé, a veure com li puc donar la volta a això”.

LOLA CARRASCO: Molt bé, i acabaríem amb l’amor. Què hi pinta l’amor en tot això? Però més enllà d’un amor romàntic, entenem, no?

JOAN PINYOL: Sí, l’amor… hem estat parlant que hi ha sis emocions bàsiques. Aquesta hi ha gent que parla d’una més, que és l’amor, i que jo ho comparteixo totalment. Primer: no deixa de ser supervivència en algun sentit, l'amor, perquè representa la reproducció i l’evolució també de l’espècie.

Però també el sentit d’afecció. El sentit d’afecció: cal pensar que nosaltres, sense amor, si no hi hagués aquest concepte d’amor com a emoció… (després a vegades parlem de sentiments; sentiment és una emoció, però molt més evolucionada, està molt més elaborada) …. Doncs és el que parlem, la maternitat, per dir alguna cosa. Qui ens escolti, sobretot les mares que tinguin fills, l’amor és el que fa que realment tu (malgrat tots coneixem les dificultats que tens quan tens canalla) doncs l’amor el que fa és que tu protegeixis aquella persona.

Doncs el mateix que fas amb un nadó o amb un nen petit, l’amor també és el que et dóna… entenent-ho des del punt de vista evolutiu, és l’emoció, que fa que estiguis per aquella persona. Tinc amor per una persona, “estic enamorat”. Aquí hi ha alguna cosa que et vincula a ella i és una cosa que t’ho marca el teu propi sistema límbic perquè, com déiem, l’evolució va començar en una part del cervell. Fem una mica més de part biològica: va començar en una part cervell que es diu “cervell reptilià”. Això ho portem de quan hi havia tota la part dels dinosaures. És així: és el més bàsic, respirar i tot això.

Després va passar cap a la part més del sistema límbic. Això es genera molt amb el tema sobretot dels mamífers. Per aquest mateix fet, també. De reproducció. Clar, perquè el que eren els rèptils, ells feien ous i vinga, ja estava, però els mamífers…

LOLA CARRASCO: Necessiten aquest component d’amor o de dependència o de lligam.

JOAN PINYOL: Sí, perquè és un tema purament de supervivència també, perquè tu…

LOLA CARRASCO: Un cop neix una criatura.

JOAN PINYOL: Una dona o un humà, un dofí, qualsevol dels mamífers que tenim, no poden tenir milers d’ous. I, els que hi ha, s’han de cuidar molt bé. Llavors, l’amor és el que fa això, i això està al sistema límbic.

I després hi ha el que va anar evolucionant en milers d’anys, que és el que es diu el còrtex, que és el que coneixem tots més, que és allò que sembla una nou, que està damunt, i realment aquí és on comença a treballar més la part de la raó. Però tot es genera molt en la part central, que és el sistema límbic.

LOLA CARRASCO: Molt bé, Joan. A veure, hem fet una repassada d’una mica quines són les emocions bàsiques, quines són les emocions que ens mouen, mai millor dit.

Les positives potser sí que s’haurien de gestionar per no passar-nos, potser, de passada? Si anar-nos-en massa de mare. Però clar, les que tenen molt mala premsa serien les negatives, però igualment s’han de viure, no?

No sé si valdria la pena que ens diguessis, si tenim por, de quina manera podem gestionar-la perquè no ens bloquegi, perquè no ens limiti, perquè no ens segresti, podríem dir, que a vegades és el que acostuma a passar, no? Abans la por servia per fugir d’un enemic real, que era un mamut, però avui dia, si estem en una oficina o a la feina, i tenim por d’entregar una feina o que allò que fem no estigui prou bé, la por no ens ajuda gaire.

JOAN PINYOL: No ens pot paralitzar, correcte! O emmalaltir… està bé que tinguis por d’emmalaltir.

LOLA CARRASCO: Però si no sortim de casa…

JOAN PINYOL: Por de la por, que això ja és pànic, això és més complicat.

LOLA CARRASCO: Hi ha alguna estratègia, si identifiquem que tenim por, què podem fer per superar-la o per gestionar-la? No sé quin seria el verb més adequat.

JOAN PINYOL: D’acord. No és fàcil, respondre-ho d’una manera ràpida. És la millor pregunta que pots fer. El més important és que cal entendre que cada emoció està pensada o feta per a una circumstància determinada. Si tu tens la defunció d’un familiar, el normal és que estiguis trist, això és el més lògic. Si tu vas per un lloc que no coneixes, si fas un viatge i vas de nit, és normal que tinguis por. Això és molt important. I que si les coses et van bé, estiguis alegre. Hi ha gent que, efectivament, hi ha coses que poden anar bé i no estan alegres, això ja és una altra cosa, no?

Llavors, de què parlem? De la part positiva, que està bé, i en la mesura que ha de ser. Amb el que en diríem (jo no en dic ) negatiu, que no és tan agradable, sembla que sigui més políticament incorrecte. Però és veritat, perquè hi han de ser. Jo sempre dic: has de ser conscient de la situació en què estàs i si tens una situació de por al davant, per exemple, que siguis a un lloc i amb tot el tema de la covid, tinguis por, això és correcte. Tu has de prendre les mesures oportunes. Preparar-te millor, si has de fer algun tipus de feina, això el que fa és minimitzar. Fer el que es diuen mesures preventives. Hi ha moltes circumstàncies que t’ho porten.

Nosaltres una de les coses que també recomanem és expressar les teves emocions, expressar-les, efectivament, encara que sigui… si tens algú amb qui pots expressar-les, millor. Això el que sempre diem a la psicologia, això es diu mètode socràtic, poder expressar, que algú t’escolti i que et pugui respondre. Això t’ajuda, però moltes vegades no tens aquesta oportunitat o no vols fer-ho. Doncs tu mateix, fer una mica d’autoanàlisi de per què, i trobar la mesura correcta. Que tindré por? Tindré por. Tindré pànic? No.

Si tinc pànic, doncs això sí que és una cosa que quan algú li produeix aquesta angoixa i malestar, de vegades no és tan fàcil com “m’ho faig jo mateix”. Després hi ha tècniques de molts tipus, però és que toquem 125.000 temes, però per exemple: davant d'aquestes situacions, poder respirar bé, de forma diafragmàtica, no és cap ximpleria, perquè té un sentit. Inspirar pel nas, diafragma vol dir no pulmó, que baixi fins a baix i poder expulsar. Allò que dius “comptaré fins a tres”, doncs no, compta fins a deu o compta un minut, i això el que fa és oxigenar molt més el cervell. Oxigenar-te més el cervell fa que et trobis una miqueta millor, trobar-te una miqueta millor vol dir que generes més endorfines i redueixes una cosa que es diu cortisol. No és que sigui una classe tècnica, però sí que són coses que…

Compartir és molt important. És molt important perquè fa que treguis una part de la teva part de pensaments, d’emocions més negatives, però l’altre, pobre, no s’ho ha de menjar, però sí que et pot dir: “Ostres, mirat, des de fora…”

LOLA CARRASCO: I a vegades pot passar que un cop tu verbalitzes allò que et fa por o que et crea enuig, quan ho estàs dient potser ho rebaixes? Dir: “Ostres, ara que em sento jo mateix, potser no és tan greu o no és tan exagerat com m’imaginava a la meva ment”. Perquè a vegades fem aquesta mena de retroalimentació d’un tema i val la pena treure-ho fora.

JOAN PINYOL: Ho has dit molt bé, Lola, tot això és molt científic. Algú pot pensar, el Joan està explicant aquestes coses, i hi ha coses molt tècniques, per això també hi som els psicòlegs, hi ha gent que té unes situacions molt complicades i requereixen una atenció professional. Però ara estem fent…

LOLA CARRASCO: Una cosa que ens pot passar a tots.

JOAN PINYOL: Doncs tu ho has dit molt bé, quan t’he dit “expressa les emocions”, no tothom té algú al costat que li pugui expressar aquestes emocions. Expressa-les, tu expressa una emoció. “Em trobo en aquesta situació”, sembla que estiguis parlant amb tu mateix… això està demostrat científicament, no és que diguis…

LOLA CARRASCO: Explica-li a algú, encara que no hi hagi aquest “algú”.

JOAN PINYOL: Exacte, tu mateix ho estàs expressant, ho estàs exterioritzant, i això són tècniques de psicologia que ajuden a poder gestionar aquesta part. Igual que, a vegades algú que es veu supereufòric dius: “ostres, em trobo com eufòric”, també un mateix diu, “ostres, ho rebaixaré”, no?

Estem parlant d’aquestes coses. Doncs bé, són coses bones, el que hem parlat avui, de conèixer les emocions, l’origen que tenien, que les tenim, i les tindrem, vull dir… molts anys. I que realment n’hi ha moltes, d’emocions, calculen que n’hi ha més de 300. Hem parlat ara de les bàsiques, però que són les bàsiques perquè es considera que són les que ens han portat fins on som ara.

LOLA CARRASCO: I tu per què creus que durant tants anys s’ha condicionat que la gent les reprimís? I ara és com molt recent, que és: no, no, s’han de viure, s’han de gestionar, s’han d’entendre, s’han d’acceptar, i no passa res.

JOAN PINYOL: Perquè evolucionem. No, no, és veritat.

LOLA CARRASCO: És una part més.

JOAN PINYOL: Sí, és una part més, també és veritat que a vegades les emocions sempre han anat acompanyades d’una certa debilitat. Ostres, si jo mostro que soc així…

LOLA CARRASCO: Que estic trist…

JOAN PINYOL: Nosaltres moltes vegades a consulta molta gent diu: “Escolta’m, jo ploro molt davant d’una defunció. Això és de debilitat?”. No, tot el contrari. Això ja seria per fer una altra sessió. Però sí que és veritat que tots hem anat evolucionant amb les circumstàncies de la vida. Ens han anat portant a veure que realment és necessari exterioritzar les coses, és així, que s’han anat fent, però de vegades potser en un àmbit molt més familiar, més d’amics, però clar, arriba on arriba. La conversa amb un amic. “Et passa alguna cosa?”, et pot dir tal, i també perquè hi havia una certa estigmatització en dir “si dic això pensaran que”…

LOLA CARRASCO: És una feblesa i es pot fer servir.

JOAN PINYOL: O que realment puc tenir un problema, parlant de terminologia més normal, no anem a fer coses tècniques.

Avui en dia, al contrari, tot això s’està normalitzant moltíssim i la gent entén perfectament que davant de situacions de dificultat emocional, igual que en l'àmbit físic ningú ha tingut mai cap problema, que si em fa mal la boca he d’anar al dentista, o si em trenco una cama he d’anar al traumatòleg; doncs en una situació emocional, sigui la que sigui —avui hem parlat d’unes, però les circumstàncies a la vida són moltes, de parella, de fills, de feina—, doncs poder posar-te en mans d’un professional que t’ajudi a enfortir, a reconduir, això és molt important.

LOLA CARRASCO: Doncs si et sembla ho deixem aquí, ens quedaríem amb aquest missatge, que és important viure les emocions, no reprimir-les i gestionar-les de la millor manera possible.

Moltíssimes gràcies, Joan, per ser amb nosaltres. Recomanem que tenim més píndoles i pòdcasts sobre la intel·ligència emocional, que en els darrers anys ha viscut un despertar.

Moltes gràcies i fins a la propera.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.