3. Les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional. Part 1.

Descripció de l'episodi:

En aquest pòdcast es parlarà de quines són les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional. L'autoconsciència ens permet saber com estem: si patim estrès, pensaments, emocions i creences. És un gran mecanisme que influeix en el desenvolupament personal. Practicar l'atenció plena i saber escoltar són grans eines per treballar la intel·ligència emocional. Per on comencem? Com podem desenvolupar-les? Com trobar la motivació?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de pòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui us volem parlar de quines són les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional: per on comencem, com podem desenvolupar-les i com trobar la motivació. Tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives. Hola, Xavi.

XAVI SAVIN: Hola, Lola.

LOLA CARRASCO: Ja us hem parlat en altres pòdcasts de la intel·ligència emocional, i avui us volem explicar precisament com podem desenvolupar estratègies que ens ajudin a desenvolupar aquesta intel·ligència de la que tant es parla, que tants beneficis ens pot suposar, però que a vegades no sabem per on començar.

XAVI SAVIN: Per a aquells que se sorprenguin de per què fem tants pòdcasts sobre la intel·ligència emocional, és perquè al final és un títol que és un calaix de sastre on hi ha la capacitat d’entendre les emocions, de gestionar-les, d’influir, d’automotivar-nos. Hi és tot, sobretot quan parlem de psicologia aplicada a la feina.

Quan parlem de psicologia clínica, aleshores no. Aleshores estem parlant d’altres tipus, anem més enllà de la intel·ligència emocional; però, quan parlem de com apliquem la psicologia als estudis o a la feina, doncs hem d’anar a petar a aquí.

LOLA CARRASCO: Ja ho hem parlat en altres pòdcasts. Aquesta intel·ligència emocional, si l’apliquem a la feina perquè hi trobarem una sèrie d’avantatges, després d’una manera natural l’acabarem aplicant a tots els àmbits de la nostra vida: potser al familiar, a la reunió de l’escala de veïns o amb el grup de pares dels nostres fills, perquè veurem que hi ha molts avantatges en posar-la en pràctica.

XAVI SAVIN: Sí, però sobretot al principi, requereix un esforç. Això és com quan…

LOLA CARRASCO: Hem d’anar al gimnàs.

XAVI SAVIN: Els que som psicòlegs o treballem de psicòlegs no estem tot el dia en mode psicologia. De vegades dius les coses i et diuen: “I tu ets psicòleg?”. “Doncs sí, sóc psicòleg, però…”

LOLA CARRASCO: Home, tu ets una mica així, a tot li passes el filtre del psicòleg, no? Diria que sí.

XAVI SAVIN: Recordem què és la intel·ligència emocional: la intel·ligència emocional és la capacitat de l’ésser humà per superar les dificultats i les crítiques, per automotivar-nos i actuar independentment del nostre estat d’ànim, sent capaços de llegir les emocions dels altres.

Aquí hi ha com tres potes. Una és el fet que jo soc capaç de tolerar que no agrado a tothom, de suportar les crítiques. Després hi ha la capacitat de motivar-me, de tenir objectius, de ser resilient, de no procrastinar, totes aquestes variables, que són tan importants al nostre lloc de treball. I la d’interpretar les meves emocions i les dels altres i gestionar-les. Doncs tu diràs.

LOLA CARRASCO: Hi ha una cosa que molts cops surt vinculada a la intel·ligència emocional, i és l’autoconsciència. No sé si l’autoconsciència és el mateix que conèixer-se un mateix. Potser hem de començar per aquí? Perquè si no, no sabem ben bé per on hem de tirar, oi?

XAVI SAVIN: Quan parlem d'autoconsciència, parlem de dos aspectes. Un, l’autoconeixement, que és saber quines són les meves debilitats i fortaleses, però també saber identificar quin és el meu estat: si estic preocupat, angoixat, enfadat… hi ha els dos coneixements.

LOLA CARRASCO: I és important identificar correctament quina és l’emoció que se’ns desperta quan passa alguna cosa que no hauria de passar? Sempre hem de recordar que la intel·ligència emocional no és només allò que fem servir o aquells hàbits que podem aprendre a fer servir en unes circumstàncies determinades. Sobretot és interessant conèixer-la quan hi ha crisis, conflictes, … És molt més important en aquests moments, que és quan perdem els nervis, quan ens discutim, quan no trobem solució perquè ens bloquegem.

XAVI SAVIN: Les persones anem amb el pilot automàtic. En castellà diuen «como pollo sin cabeza», que és dir que funcionem per inèrcia. Doncs ser capaç d’identificar i dir : «Compte, que m’estic angoixant, o m’estic estressant o m’estic enfadant, o alegrant o calmant”, doncs això ens va genial i serà un dels aspectes importants que haurem de desenvolupar.

LOLA CARRASCO: Hi ha alguna estratègia a seguir si detectem que estem a punt de perdre els nervis, o si estem tristos perquè no han sortit les coses, i aquesta tristor ens provoca que ens bloquegem, perquè no podem veure'n un resultat què podem fer? Hi ha alguna estratègia que puguem aplicar?

XAVI SAVIN: Una d’elles és utilitzar en el nostre favor la informació propioceptiva. Passa una cosa en psicologia i en consulta, que ens repetim molt. I per què ens la repetim molt?, perquè volem que aquesta persona acabi fent seu aquest coneixement, i que l’acabi aplicant. La informació propioceptiva és quan jo tinc una emoció i això em porta a fer determinades coses.

LOLA CARRASCO: Acció-reacció.

XAVI SAVIN: Per exemple: si estic nerviós, trontollo; si estic alegre, somric; si estic trist, ploro.

Aleshores, el meu cervell identifica una emoció i dona una sèrie d’ordres. Des de fer una ganyota fins a no parar quiet, moure’m. Però aquesta comunicació és en els dos sentits, que vol dir que va del cervell, de l’amígdala, de l’hipotàlem, del cervell reptilià, cap al meu organisme, i viceversa, de manera que si jo aconsegueixo fer la conducta pròpia d’una emoció, l’acabo modificant.

LOLA CARRASCO: És a dir, si jo estic trista i no vull estar trista, perquè no vull perpetuar-ho (perquè em puc permetre estar trista) però no perpetuar-ho, o potser en un lloc determinat no puc estar constantment trista, he de fer una acció contrària a la tristesa.

XAVI SAVIN: Una cosa que jo parlo de vegades amb la gent a consulta és quan algú em diu: “Xavi, avui no em puc aixecar”. I de vegades els dic: “Avui d’acord, demà no”. De vegades, si hi ha un motiu… “És que m’ha passat això i avui, ostres, avui no puc”. “D’acord, avui ens ho regalem, avui m'hi delecto: em poso un blues, pel·lícules d’aquestes dels anys 60”, tot aquest tipus de coses. Però demà no.

Llavors, com ho faig l’endemà? Doncs l’endemà el que faré serà una conducta pròpia d’un estat d’ànim diferent.

LOLA CARRASCO: Per exemple? Què puc fer per no estar trist?

XAVI SAVIN: Apujar totes les persianes, preparar-me un bon esmorzar, posar música alegre. A l’Spotify jo puc escollir música per estat d’ànim: doncs posaré la música de l’estat d’ànim que jo vull tenir. També pot ser caminar, per què?

LOLA CARRASCO: Activar el cos.

XAVI SAVIN: Activar el cos, o córrer. En el cas que el que jo vulgui sigui animar-me, si el que jo vull és relaxar-me, faré el contrari.

LOLA CARRASCO: Fer esport què genera?

XAVI SAVIN: A part que genera serotonina, genera estímuls, accelera el cor. Jo, per exemple, si estic angoixat he de fer el contrari. Llavors, el primer pas serà aquest. Jo imposo la meva conducta i, quan l’emoció i la conducta no són coherents, guanya la conducta.

LOLA CARRASCO: Trio aquella conducta que vull sentir.

XAVI SAVIN: Mira: ahir estava amb una persona a la consulta que no estava excessivament animada, i aquesta persona és surfista, fa surf. I jo li deia: “Es pot fer surf i no ser feliç?”. I em deia: “No, clar, si tu estàs amb el neoprè, estàs a la platja i estàs a sobre una onada, en aquell moment, passi el que passi, tu en aquell moment estaràs feliç”. Això és la informació propioceptiva. El teu cervell diu: “Si és que és la bomba!”.

LOLA CARRASCO: Estàs concentrat en allò que tens: has de veure l’onada, agafar-la, és a dir, el teu cervell ha de començar a treballar.

XAVI SAVIN: Molt bé. Ara, si jo em poso així: tanco els ulls, em poso les mans sobre la panxa, abaixo els ombros, miro a terra i sospiro profundament…

LOLA CARRASCO: Encara m’ensorro més.

XAVI SAVIN: En dos minuts estic enfonsat.

LOLA CARRASCO: Si per exemple estic enfadada i no vull estar enfadada?

XAVI SAVIN: Aquí depèn del motiu. Si l’enuig és perquè algú ha abusat, a part que jo faci conductes pròpies de l’alegria, possiblement hauré de posar límits, hauré de parlar amb aquesta persona.

LOLA CARRASCO: Què més? Què més podem fer per aplicar aquesta intel·ligència emocional al nostre dia a dia?

XAVI SAVIN: Hi ha un terme que ja comença a fer una mica de ràbia, que és el de l’atenció plena. Que si la zona de confort, que si l’atenció plena.

LOLA CARRASCO: Hi ha certes paraules que no t’agraden.

XAVI SAVIN: Quan això arriba a Instagram és que fem tard, però la veritat és que l’atenció plena és un concepte important. Que és? He de prestar atenció a allò que estic fent. Quan jo no practico l’atenció plena és: jo estic fent un cafè i estic pensant en el que tinc pendent de presentar demà. Llavors, jo no sé quin gust té el cafè.

És igual que diguem marques, tu has anat alguna vegada a una botiga Nespresso?

LOLA CARRASCO: Sí.

XAVI SAVIN: I de vegades et diuen: “Vols provar aquest nou cafè?”.

LOLA CARRASCO: Sí, tenen una zona de degustació.

XAVI SAVIN: Llavors tu agafes i et treuen aquell cafè i tu el degustes.

LOLA CARRASCO: Has de saber, has de triar… a més, és una mica exercici de pressió de dir: “A veure quin gust té, si ametlles o mandarina”.

XAVI SAVIN: I normalment aquell cafè és boníssim, per què? Perquè tota la teva atenció, tots els teus sentits estan posats en aquell cafè. En canvi, tu vas al matí i prems el botó i cau.

LOLA CARRASCO: I te'l prens directament.

XAVI SAVIN: Jo tinc un cafè d’aquests de… una mica friqui, molc el cafè i el poso i tal.

LOLA CARRASCO: Que la màquina no va amb càpsules.

XAVI SAVIN: Perquè així en prenc algun menys, com que és entretingut… Però el que em refereixo és: quan he tingut una màquina d’aquestes, és igual la marca que sigui, i tu poses una càpsula, treus el cafè i normalment t’estàs prenent el cafè i estàs fent altres coses. I quin gust té?

LOLA CARRASCO: De cafè.

XAVI SAVIN: Ni ho saps. Però quan tu ets a la botiga no. Això és l’atenció plena. L’atenció plena és: si jo m’estic dutxant i estic pensant que arribo tard a la feina no m’estic dutxant. Estic de camí a la feina ja.

LOLA CARRASCO: Escoltant el tema de l’atenció plena em ve al cap fer activitats que requereixen molta atenció. No sé què aporta al nostre cervell, a la llarga, tenir hobbies, per exemple, de fer puzles de 1.000-1.500 peces, que requereixen tota aquesta atenció.

XAVI SAVIN: El cervell, si jo el treballo…

LOLA CARRASCO: O fer, mots encreuats…

XAVI SAVIN: O sudokus, aquest tipus de coses.

LOLA CARRASCO: Que activen al cervell, no sé si determinades àrees.

XAVI SAVIN: Jo no treballo amb gent gran, gent molt gran. A partir de tres metres ja no.

No treballo amb gent gran, però hi ha la psicogeriatria que en són experts i una de les activitats que fan és aquesta.

Jo, per exemple, sí que he treballat amb temes d’addiccions i, quan una persona ha passat per un tema d’alcoholisme durant molt de temps, de vegades ens costa una miqueta recuperar, i fem des de sudokus fins a puzles, fem la compra sense llista de la compra….. O sigui, han de memoritzar i intentar recordar el passadís, etc.

Tot això ens va molt bé; però són dues coses diferents: l’atenció plena i el flow. Avui no parlarem del flow, perquè no tenim temps, però el flow és això: són aquestes activitats en les quals jo deixo de prestar atenció a tota la resta, i que són una miqueta buscades.

LOLA CARRASCO: Em focalitzo en aquella activitat i no penso en res més.

XAVI SAVIN: Tocar un instrument, veure una pel·lícula, llegir una novel·la…

LOLA CARRASCO: Però, a la llarga, nosaltres tenim aficions o activitats que fan que abaixem el ritme?

XAVI SAVIN: Sí, però l’atenció plena la puc aplicar… T’ha passat alguna vegada que, per venir aquí a la ràdio, sempre passes pel mateix carrer, i un dia està tallat i passes pel del costat.

LOLA CARRASCO: I descobreixes un altre món.

XAVI SAVIN: I dius: “Ostres!”

LOLA CARRASCO: Aquesta botiga no l’havia vist mai.

XAVI SAVIN: Això és l’atenció plena.

LOLA CARRASCO: Descobrir llocs, carrers, gent… fins i tot a vegades…

XAVI SAVIN: Quan viatgem, que maques són les altres ciutats! I, de vegades, podem mirar la nostra ciutat o el nostre poble amb ulls del que viatja. Això és l’atenció plena, i és fonamental. Per què ho passem tan bé viatjant? Ostres, perquè les sensacions que tenim són així de xules.

LOLA CARRASCO: Perquè descobrim molts llocs o indrets. Què més?

XAVI SAVIN: Saber escoltar: escolta activa. Tu fas molta ràdio, molta més que jo, i no et passa de vegades que tu estàs parlant amb algú i veus que l’altre està pendent del que dirà després i no t’està escoltant?

LOLA CARRASCO: Et diré una cosa, això passa i ha passat moltes vegades. Per fer ràdio, per exemple, has de fer un guió. La gent es pensa que no, que vas amb les mans al cap, i que ja fluirà, i això no sempre és així.

XAVI SAVIN: Si no féssim un guió, ens podem saltar moltes coses, no?

LOLA CARRASCO: Clar, evidentment! A partir del guió, tu pots improvisar el que vulguis, però que hi hagi un guió és bàsic. L’entrevistat que no el té acaba parlant d’un altre tema. I l’entrevistador li acaba preguntant allò que s’ha deixat passar perquè tu estàs a l’altra banda i dius: “Ostres, segueix per aquí, no? Pregunta, explica-m’ho més”.

XAVI SAVIN: Perquè està més pendent del guió.

LOLA CARRASCO: Aquí no hi ha escolta.

XAVI SAVIN: Doncs l’escolta activa és això: jo dic una cosa i escolto.

LOLA CARRASCO: Recullo el que m’estàs dient i d’aquí doncs…

XAVI SAVIN: A les entrevistes de feina passa molt això, que la persona està molt pendent que vol dir això o fins i tot, el que és pitjor encara, que no vol dir això…

LOLA CARRASCO: I ho diu.

XAVI SAVIN: Jo feia entrevistes just quan vaig sortir de la universitat. Vaig estar treballant un temps en recursos humans perquè no em sentia prou segur per anar a la consulta. En aquella feina, venia que et deia: “Jo, d’anglès, res”.

LOLA CARRASCO: Si, no hem parlat d’aquest tema.

XAVI SAVIN: Però devia sortir de casa pensant: “Que no em preguntin per l’anglès, que no em preguntin per l’anglès”. Això és perdre l’escolta activa. L’escolta activa és l’atenció plena a la conversa. O sigui: tu i jo estem parlant, evidentment tenim un guió, però de tant en tant un dels dos surt i si allò és interessant es recull.

LOLA CARRASCO: I això a vegades no ho apliquem perquè és bastant complicat posar-ho en pràctica.

XAVI SAVIN: Ens costa molt escoltar.

LOLA CARRASCO: Si et sembla Xavi, ho deixem aquí, però seguirem parlant de les millors estratègies per desenvolupar la intel·ligència emocional en un altre pòdcast on parlarem de l’efecte Pigmalió, de motivació, d’objectius, rutines i d’energia negativa.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.