8. Intel·ligència emocional i eficàcia personal i professional

Descripció de l'episodi:

La intel·ligència emocional és l’habilitat per a reconèixer, entendre i gestionar les emocions en nosaltres i en la interacció amb els altres. Una persona amb intel·ligència emocional serà capaç de modificar el seu estil de lideratge en funció de l’altra persona. Té molt a veure amb la capacitat d’influir i d’escollir com em relaciono amb els altres.

Sabies que la intel·ligència emocional és responsable d’entre el 85% i el 90% de l’èxit dels líders en les organitzacions? Com podem aplicar la intel·ligència emocional a la feina? I a la nostra vida personal? De tot això es parlarà en aquest pòdcast.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de videopòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris. És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui us volem parlar de la intel·ligència emocional i l’eficàcia personal i professional. Com podem aplicar aquesta intel·ligència emocional a la feina i a la nostra vida personal? Tot això ens ho explicarà en Joan Pinyol, que és psicòleg expert en treball, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives.

Hola, Joan.

JOAN PINYOL: Hola, Lola, com va?

LOLA CARRASCO: Un cop més, parlem d’intel·ligència emocional, i aquest cop posem el focus a ser molt més eficaços a la feina. Avui volem parlar d’aquesta intel·ligència emocional però aplicada a l’eficàcia.

No sé per on podem començar. No sé si començar parlant d’intel·ligència emocional, què és o què comporta i després aplicar-ho al treball.

JOAN PINYOL: La intel·ligència emocional, com que sé que s’ha anat treballant i comentant al llarg dels pòdcasts, és un factor d’èxit. Avui en dia, parlar de la intel·ligència emocional és un factor d’èxit.

Ja sé que s’ha mencionat 25 mil vegades el Daniel Goleman, però realment, més que l’eficàcia, quan parlem de l’àmbit laboral, també és important pel fet personal i una mica egoista de poder estar bé en aquest entorn, al que sabem que li dediquem molt de temps. I hi ha un fet clar que és la relació social. Tu tens una vinculació amb persones. Aquestes persones són companys, són caps, són col·laboradors, són clients. Sobretot, pensant en la Diputació, imagina’t, amb la quantitat del que en diuen »stake holders», que tenen molt contacte amb gent molt diversa. En aquests entorns aquesta intel·ligència emocional és pur egoisme, pur pensar en un mateix. Començant amb què? Que és important estar bé. És important estar bé i rodejar-te de gent que nosaltres en diem gent positiva…

LOLA CARRASCO: Gent que també està bé.

JOAN PINYOL: Això és així, normalment tu vas amb qui realment estàs bé. Quantes vegades ens passa que et truca algú que hi tens una bona sintonia, i agafes el telèfon o li respons de pressa. I hi ha unes altres vegades que tens una trucada d’algú o t’envia alguna cosa i ostres… Ho posposes una mica. Ara parlaríem una mica d’aquesta part d’intel·ligència emocional, de com fer-ho, de com afrontar-ho i què és el que pot ajudar.

LOLA CARRASCO: Però podríem dir que la base, al cap i a la fi, és que som socials. És a dir, que som persones. A la feina o fora de la feina.

No sé si durant molts anys això no s’ha tingut en compte. És a dir, s’ha obviat que al final la gent es relaciona amb altres persones. Aquesta fluïdesa a connectar amb aquelles altres persones facilita que la feina surti millor, perquè si tenim una bona connexió amb altra gent, encara que estiguin treballant, facilitarà les coses.

JOAN PINYOL: Tot és més fàcil, això per començar.

LOLA CARRASCO: Això seria la base?

JOAN PINYOL: Estem parlant de coses òbvies però és així. Hi ha una cosa que hem comentat en algun altre pòdcast quan parlem de l’evolució. El nostre cervell el marca, no només els anys i la millora de l’alimentació, sinó que el gran canvi ve amb la socialització. Som gent sociable. La situació de la pandèmia ha fet que per a molta gent un dels grans problemes que es trobaven en l'àmbit emocional vingués perquè no havien tingut la possibilitat de socialitzar-se.

Però és veritat que avui en dia, per raons tecnològiques, per WhatsApp… Hi ha eines que ens facilitaven, no el contacte físic, però sí poder-te socialitzar. I això a la feina, tot i que hi ha aquest component que es fa molt teletreball, ajuda també: és veritat que és bo anar a la feina, perquè et dona l’opció i possibilitat de poder socialitzar-te, socialitzes amb la gent que tens més propera o és més afí a com ets tu.

Però això ajuda moltíssim, perquè ajuda també a compartir, ajuda a poder expressar, davant de certes dificultats que tens aquella dificultat i tens algú al teu costat que et pot ajudar.

Dediquem una gran part de la nostra vida a l’àmbit laboral i el que hem de fer és intentar estar bé. Amb això hem de ser egoistes, això és veritat. Si tu ets a la feina i tens un entorn perquè més o menys el gestiones bé, sempre hi ha situacions que hi ha alguna persona (un client, un col·laborador o algun cap o algun company) que en un moment determinat no estàs tan i tan bé. Doncs un ho nota: “Ostres, no em sento molt bé”. Fas la teva feina, que requereix un esforç, unes tensions, un estrès, perquè és així, però si a sobre li sumem que no tens un bon entorn social dels companys, no ajuda.

LOLA CARRASCO: Jo no sé si un pot començar a generar aquests canvis. És a dir, imagina’t que ens senten i diuen: “Jo em trobo a vegades amb certes circumstàncies o amb un entorn en unes reunions que aquesta energia positiva o aquesta mena de flexibilitat no hi és”. Un pot prendre la iniciativa, podem donar algunes pautes? Com podríem fer-ho per ser nosaltres els iniciadors, els que agafem la bandera de la intel·ligència emocional i la plantem?

JOAN PINYOL: És molt bonic i fàcil de dir: rodeja’t sempre de gent positiva. Però la vida, és la que és i et trobes el que et trobes. Inclús amb l’entorn familiar. És el que és. Hi ha una cosa que es diu assertivitat. Això és molt important.

LOLA CARRASCO: També se’n parla molt últimament.

JOAN PINYOL: Se’n parla molt però s’ha de treballar. Les coses no són fàcils. És fàcil de dir, però no és fàcil de fer! Però és com tot: és una tècnica i una habilitat que has d’anar treballant. L’assertivitat és quan tu veus que alguna cosa que no t’agrada, dir-ho, però d’una manera que no sigui feridora, que sigui expressant des de la primera persona. No: “Tu m’has fet” sinó: “Jo em sento així en aquesta situació”. No voldrà dir que hagis de ser amic tota la vida, perquè la vida és així, tens els amics que tens, tens coneguts i tens saludables.

Al final, l’entorn és així. Però sí que és veritat que l’assertivitat no deixa de ser això, és —a part de l’empatia, de posar-te en el lloc de l’altre— quan hi ha una cosa que realment veus que no t’agrada, exposar-ho i fer-ho d’una manera sempre constructiva i positiva. Parlem d’emocions positives, doncs també en positiu dir: “Escolta, jo això que m’estàs plantejant, a mi no m’ha sentat molt bé”. Argumentar-ho.

No és qüestió de posar-te en una discussió, perquè et produeix més ansietat, etc. Repetim que són situacions que un ha d’anar plantejant amb tècniques que ja hem parlat: tècniques de respiració, comptem fins a tres,… Però sobretot l’assertivitat és poder dir als altres que una cosa no t’agrada.

I la gent que és positiva és la gent que t’escolta, la que no et pregunta, les coses les fa perquè tu ja realment estàs amb ell i per ell. És aquella gent que et fan sentir bé. És aquella gent que estàs una estona amb ells i et generen un equilibri. Tot no pot ser un món feliç, perquè és impossible; ni tot ha de ser un món en què tot siguin problemes, discussions, angoixes, perquè al final emmalalteixes. El que tinguis de bo, aprofita-ho al màxim. Perquè al final, jo sempre dic que hi ha dues coses, potser no són políticament correctes: la família és la que tens, els amics te’ls busques tu. Al llarg de la vida anem aprenent i, allò que diuen de les canes, doncs efectivament, va aprenent i va valorant de dir: “Doncs jo em veig millor amb aquest perfil de gent”. És així, la humanitat va triant.

LOLA CARRASCO: Has parlat d’assertivitat i també d’empatia, però quina diferència hi ha? Es confonen? Què seria, l’empatia?

JOAN PINYOL: L’empatia seria posar-te al lloc de l’altre.

LOLA CARRASCO: Llavors et serveix per comunicar assertivament o no?

JOAN PINYOL: Sí, perquè el que fa és posar-te al lloc de l’altre. Si et poses al lloc de l’altre, perquè un està bé, està molt bé, perquè la positivitat s’enganxa. Però també la negativitat s’enganxa molt.

També l’empatia fa que si tu veus que algú reacciona d’una manera, si tu saps per què reacciona d’aquella manera, també aquesta empatia t’ajuda a entendre més les coses. Per exemple, posem un cas: tu i jo som companys i al matí, sigui el teu cap o sigui un company, et dic: “Mira, Lola, ahir vaig tenir un problema a casa i vinc una mica creuat”. Tu entendràs moltes coses de per què. Això es diu empatia, tu estàs posant-te a la meva pell. Si jo, per exemple, arribo al despatx i faig mala cara i no et dic res, i tu no saps res…

LOLA CARRASCO: No em puc posar en el teu lloc.

JOAN PINYOL: No et pots posar al meu lloc, com a molt faràs l’assertivitat, que és dir, si jo et digués alguna cosa: “Ostres, Joan, que això que m’estàs dient em fa sentir…”. I és veritat, aquestes coses, el que té a l’altra banda el fa reaccionar també. I dir: “Ostres, doncs potser sí”.

LOLA CARRASCO: Doncs aquí intervindria un tercer factor: la comunicació. Val la pena que, si aquell dia no tenim el millor dia de la nostra vida, perquè no hem pogut dormir, perquè el nen ens ha plorat, perquè estem pre-griposos, ho comuniquem a l’equip, de dir: “Escolta, avui, mira, potser dic alguna cosa fora de to, però enteneu que avui…”. A vegades això es tapa i la bola es va fent més grossa.

JOAN PINYOL: Ho has dit molt bé. Al final, tot és la comunicació, explicar les coses. Nosaltres som ara aquí fent aquesta sessió, i ho estem gravant, i s’està sentint; però realment som conscients que nosaltres també treballem dia a dia, i tenim companys i parlem des de la pràctica. I un dirà: “Això sembla una mica una entelèquia”.No és veritat, si tu això ho tens com un hàbit, que no és fàcil, això s’ha d’anar treballant, però s’ha de començar, hi ha d’haver un moment en què a un li han de dir: “Escolta: nosaltres això, a la nostra organització, és una cosa que intentem”. La gent ve a treballar normal, un tindrà el seu dia millor o pitjor, però si algú té alguna cosa aquell dia molt concreta, que hagi passat el dia abans, podrà dir-ho o no podrà dir-ho; però si ho diu, els altres és una cosa que entenen. Això és el que se’n diu empatia. És ficar-te a la pell de l’altre, d’una manera molt resumida.

LOLA CARRASCO: Tota aquesta mena d’accions o de comportaments o d’hàbits, que podríem dir que són de la intel·ligència emocional, , si finalment els treballem, si normalment els practiquem, es tradueix en ser més eficaços? Perquè ens sentim millor? Sentir-nos millor fa que siguem més bons professionals? Què passa al nostre cervell?

JOAN PINYOL: No sé si et diria millor professional.

LOLA CARRASCO: No fins a aquest punt.

JOAN PINYOL: Jo simplement dic l’eficàcia entenent-la des del mateix benestar, d’estar bé. Tot això, si tu estàs bé, estàs bé, el teu entorn no està bé. Això afavoreix molt. És bo tant en l'àmbit personal com en l'àmbit professional.

A vegades, és difícil fer la gran diferència entre les coses personals i les professionals: entro al meu despatx, o la meva feina; i pum, canvio.

Sí, pots adequar certes conductes, però la base, l’estructura, és la mateixa. Si tu ets d’una manera a fora… Hi ha gent que sí que pot tenir algun canvi molt radical. Però, en general si un és d’una manera fora, arrossega gran part del mateix a la feina. Estar bé, aplicar intel·ligència emocional, pot ser un tema molt «soft».

Hi ha una cosa que és l’aptitud, perquè s’entén que tu la feina l’has de fer, l’has de fer bé perquè ets un professional d’allò, perquè hi entens tècnicament. I, després hi ha l’actitud. L’actitud és multiplicadora. Posarem un exemple. Estar bé forma part del que es diu la psicologia positiva, que no vol dir que tot sigui positiu.

LOLA CARRASCO: No tot és fantàstic i meravellós, però…

JOAN PINYOL: Això en un pòdcast ja ho hem parlat, hi ha coses que no són tan agradables, però tu les enfoques perquè ho siguin. Per exemple, la NASA té un exemple molt xulo, que no és un experiment. Ells en diuen el quocient d’optimisme i actitud, que vol dir tenir intel·ligència emocional. Vol dir: tu, si has de ser enginyer o un biòleg, omatemàtic, el que sigui, ja s’entén que has de tenir això, màsters…

LOLA CARRASCO: Uns coneixements tècnics.

JOAN PINYOL: Però això no és el més important. Una vegada això ja ho tens, ells el que valoren és el quocient d’optimisme, d’una bona actitud, d’intel·ligència emocional. Per què?. Perquè tu compartiràs durant un temps, i en una situació de molt de risc (perquè anar a l’espai no deu ser fàcil) treballaràs dia a dia amb algú, col·laborant amb algú, i necessites gent que sàpiga dir les coses en el seu moment i que sigui positiva quan ha de ser-ho.

LOLA CARRASCO: Parles d’astronautes. Quan algú decideix que l’enviaran a l’espai, si han de passar quatre mesos quatre persones en un espai molt reduït compartint-ho absolutament tot, si no tenen una bona intel·ligència emocional…

JOAN PINYOL: O tinguis algú que sigui molt negatiu o molt pessimista… “Això no anirà bé”.

LOLA CARRASCO: El projecte se’n va en orris.

JOAN PINYOL: “Quan baixem es cremarà la nau”, val la pena dir-li…

LOLA CARRASCO: No vinguis. És un exemple molt clarificador de com funcionem.

JOAN PINYOL: I a la feina de vegades passa, tens algú al costat que diu: “Això no sortirà bé”. Al final, t'ho creus que no sortirà bé. Tenir aquests paràmetres d’intel·ligència emocional, que al final no deixem de ser aquestes coses que hem parlat, d’assertivitat, d’empatia, d’intentar…

LOLA CARRASCO: De comunicació assertiva.

JOAN PINYOL: Ser comunicatiu. Això és el que entenem que fa que estiguis millor personalment i professionalment.

LOLA CARRASCO: Això ho has explicat fa un moment, però val la pena recordar-ho. Podríem dir que la gent que ens està escoltant digui «Mira, començaré a aplicar aquesta intel·ligència emocional a la feina per millorar el clima, millorar l’ambient. Així les relacions que establim fluiran i tot anirà més rodat». Però clar, si tu ho comences a aplicar a la feina, que pot ser que hi estiguis vuit hores al dia, això després t’ho acabaràs emportant a casa, amb els amics. Al final, aquesta intel·ligència emocional l’aplicaràs a tot perquè hi trobaràs beneficis, no? És una mena com de pràctica que al final es va estenent i si veiem que tots hi posem una mica de nosaltres, al final és una millora per a la societat.

JOAN PINYOL: Tornem a dir-ho. Primer, és important, per a un mateix, egoisme pur i dur. Per a un mateix és el més important. I per a tot el teu entorn. I tot el teu entorn és, per un cantó, l’entorn professional, que estàs molt de temps amb ells, i per l’altre, amb tot el teu entorn personal-familiar. Tot això al final és una cosa que va en benefici teu, personalment, i et va bé a l’entorn professional. És així, són hàbits que pots anar treballant i que et valen per a tots els àmbits de la vida.

LOLA CARRASCO: Per acabar, Joan, valdria la pena recordar per què fem aquests pòdcasts, què és el que aportem explicant o parlant, que hem parlat molt, sobre la intel·ligència emocional, sobre experiments psicològics, que al final ens fan entendre com funciona el nostre cervell, no? Tu ho has explicat molt bé, ve de milers i milers d’anys, de com el més bàsic, l’ésser humà més bàsic, reaccionava. Per què és important entendre com funciona el nostre cervell? Entendre les coses fa que ens plantegem fer aquests canvis que a vegades són importants per millorar?

JOAN PINYOL: També estem ara en un entorn, estem fent aquest programa per a la gent de la Diputació de Barcelona, i sabem que ells estan dia a dia amb molts inputs de tot tipus, des de les relacions que tenen amb els ajuntaments, des de gent que va a demanar, des de col·laboradors que tenen, entre els mateixos companys, que és una entitat molt gran. I són eines que els poden ajudar, que molts d’ells això ja ho deuen saber, i fer, però si amb això podem aportar aquest petit granet de sorra, que és la tendència que hi ha ara a escala mundial, de reforçar aquesta part d’emocions…

Com a psicòleg, tenim un pes molt important d’emoció enfront de la raó, doncs això és el que, per mi —parlo com a professional—, em faria sentir satisfet, anar aportant aquest petit granet de sorra de dir: «Ostres, doncs això m’ha ajudat a veure això d’una altra manera i m’ha ajudat a estar millor». Jo crec que és l’objectiu: que la gent estigui millor en l’entorn professional i personal, i saber que hi haurà moments que no tot serà com un espera, però que això també forma part de la vida, i que haguem pògut ajudar a gestionar-ho de la millor forma possible.

LOLA CARRASCO: Moltes gràcies, Joan, fins a la propera.

JOAN PINYOL: Moltes gràcies, Lola, fins a la propera.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.