6. Gestió del canvi. Què puc fer jo!

Descripció de l'episodi:

Els canvis són inevitables i la capacitat a l'hora de modificar la conducta ens permet treure més profit i augmentar la nostra competència. Per on començar? Quines fases formen part dels procés? Com preparar-nos psicològicament per a gestionar els canvis que a nivell professional es produeixen en la nostra vida? Quines habilitats i recursos podem desenvolupar per a millorar tant el nostre entorn com la gestió dels equips?

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

Benvinguts a AudioFormació, un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.

LOLA CARRASCO: En aquesta col·lecció de pòdcasts mirarem de donar-vos a conèixer informació, eines i recursos per fer front als reptes diaris.

És important saber com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia, i desenvolupar aquelles capacitats que ens poden ajudar a fer front a situacions d’estrès de la millor manera.

Avui us volem parlar de la gestió del canvi i què podem fer. Per on començar? Quines fases formen part d’aquest procés? Quines habilitats o recursos podem desenvolupar?

Doncs tot això ens ho explicarà en Xavi Savin, que és psicòleg general sanitari, i una servidora, Lola Carrasco. Tots dos som els encarregats de donar veu a aquestes píndoles formatives.

Hola, Xavi.

XAVI SAVIN: Hola.

LOLA CARRASCO: No sempre és possible ni fàcil acceptar els canvis que ens arriben, no? Però és per això que avui volem dedicar aquest pòdcast a aquest tema, a la gestió del canvi. Què puc fer jo? Per on podem començar?

XAVI SAVIN: El primer serà preparar-nos psicològicament. Les persones tenim tendència a resistir-nos al canvi.

LOLA CARRASCO: Tu creus?

XAVI SAVIN: Sí, ho sé.

LOLA CARRASCO: Per què tenim aquesta resistència? Per què no ens agrada, si és com que ens ho venen com que és molt atractiu, no: canviar, nous horitzons, obrir-nos! I això és molt publicitari i ja està, i en realitat la ment humana és com més conservadora?

XAVI SAVIN: Ens ho venen perquè és com el repte, no? Sortir de la zona de confort, però les persones el que volem és el que coneixem. Ha de ser molt dolent el que és conegut perquè tinguem ganes del que és desconegut. Hi ha la tendència a resistir-nos al canvi. Jo puc projectar i que m’il·lusioni. Per exemple, visc en una casa i em puc il·lusionar que m’agradaria viure aquí, però d’aquí a començar a fer coses per fer una hipoteca, buscar el pis, etc.

LOLA CARRASCO: És a dir, que la il·lusió a vegades es pot quedar una mica tèrbola si ens comencem a plantejar tot el que hem de fer per aconseguir aquell objectiu.

XAVI SAVIN: Ens resistim. El canvi és risc i tenim tendència a resistir-nos al canvi. Què passa? Que aquí no parlem d’aquests canvis buscats, sinó que parlem dels canvis sobrevinguts. Dels que de cop ens trobem i que no podem fugir-ne.

LOLA CARRASCO: Doncs a veure, hi ha estratègies que podem portar a terme perquè aquests canvis siguin més fàcils?

XAVI SAVIN: El primer serà ser capaç d’identificar l’emoció i la conducta que aquesta emoció m’acaba generant. Les emocions, que ens porten pel camí de l’amargor. Passem per una mena d’itinerari i, si et sembla bé, ho anem parlant.

Tenim sis fases. La primera d’elles es diu “el repte”.

El repte de vegades també s'anomena “la crisi”. El que ens diu és que el canvi és una cosa natural i, per tant, és segur que amb el pas del temps s’aniran donant. La vida és canvi. Alguns d’ells venen en forma de crisi, de ruptura (per exemple, la covid), mentre que uns altres són viscuts des d’un inici com una oportunitat. Quina serà la diferència?: que sigui sobrevingut o que jo el vagi a buscar.

LOLA CARRASCO: Pot ser una feina que hem perdut, o pot ser també una promoció. Aleshores, una és una oportunitat; però és veritat que l’emoció serà diferent, però el risc, la por o l’emoció varia. Pot ser una oportunitat d’ascendir, però podem tenir por.

XAVI SAVIN: Aquesta crisi o aquesta oportunitat generarà una emoció amb una certa intensitat. I recorda que quan parlàvem d’intel·ligència emocional dèiem que el primer que hem de fer és ser capaços de posar-li el nom correcte, que és por o preocupació, o il·lusió inclús, però no deixen de ser emocions.

LOLA CARRASCO: Aquesta és la primera fase, el repte. Saber què és.

XAVI SAVIN: Ens centrarem en els canvis que venen a conseqüència d’una crisi. Aquests canvis que en principi semblen no ser positius, i que jo no els he anat a buscar. Llavors, què és el primer que passarà?

LOLA CARRASCO: Que no volem acceptar-ho.

XAVI SAVIN: La negació: quan el canvi ve a conseqüència d’una crisi és freqüent trigar a acceptar aquesta nova situació. Per exemple, aquí vam estar durant un temps negant que la covid hi fos.

LOLA CARRASCO: Que no passava res.

XAVI SAVIN: “No, si només hi ha dos casos, només n’hi ha cinc, són tots importats”, etc. Per què?, perquè ens resistíem a aquesta crisi que ens venia. Però també, per exemple, quan potser es fusionen dos departaments i això vol dir que hem de trobar noves tasques a fer. O quan hi ha un avenç tecnològic i potser una cosa que jo feia queda desfasada.

LOLA CARRASCO: Novetats, processos que hem d’aprendre per millorar la nostra feina.

XAVI SAVIN: Quan van sortir les càmeres de fotos digitals, segur que n’hi havia dels de les analògiques que van trigar deu anys encara, perquè «Em resisteixo, perquè jo sé fer anar això, amb això em sento segur». La negació és: jo miro cap a una altra banda.

LOLA CARRASCO: I això porta un problema, no?, si ens quedem aturats en aquesta fase?

XAVI SAVIN: Porta un problema que és que la crisi s’ha produït i m’atropella. Les persones que siguin capaces d’adaptar-se més ràpidament seran les que gestionaran millor la crisi. El primer és la negació. La negació és: faig el possible per no adonar-me que la crisi, el canvi, s’ha produït.

LOLA CARRASCO: He d’acceptar que allò està passant m’agradi o no.

XAVI SAVIN: La següent serà la por. L’emoció natural davant de qualsevol canvi o amenaça és la por. La por ens fa romandre immòbils el temps suficient per decidir la millor estratègia per afrontar l’amenaça. Nosaltres sabem que la por primer paralitza i després em permet buscar una estratègia o una altra. Els canvis generen por perquè, quan hi ha un canvi, hi ha un risc, que és: «jo ara canvio de l’analògica a la digital, potser ara les fotos no em surten bé, o potser als meus clients no els agrada». El que sigui. Aleshores, què és el que hem de tenir en compte? Que. quan apareix la por, és perquè jo ja he deixat de negar-ho. Mentre jo ho nego, aquí no hi ha por, no hi ha res. Hi ha immobilitat. I llavors arriba un moment que dic: “D’acord, ha passat això, tenim aquí la covid”. Llavors ve la por.

LOLA CARRASCO: I després de la por què ve?

XAVI SAVIN: Després de la por vindrà la transició. Que ens diu: temps que transcorre des que modifiquem la nostra conducta per respondre a aquest nou escenari. Com ho expliquem d’una altra manera? Hi ha una crisi, jo tinc por. Amb la por m'adono que he de canviar coses, però quan jo començo a canviar coses no se soluciona tot de cop. Hi ha una temporadeta…

LOLA CARRASCO: Que m’he d’adaptar a allò que és nou.

XAVI SAVIN: Jo tinc la meva estratègia, la poso en pràctica, però no se soluciona tot de cop. Això és la transició, la transició és: des que començo a esforçar-me fins que veig el resultat.

Per exemple, imagina’t, el fax queda desfasat, comença el correu electrònic, jo començo a dir a tothom que amb el correu electrònic les coses aniran millor. Al principi no van millor perquè tothom estava molt habituat al fax, i m’he de donar un temps, m’he de donar tres o quatre mesos.

LOLA CARRASCO: Perquè al final tothom faci servir el correu i deixi l’altre mecanisme.

XAVI SAVIN: Clar, però quan jo passo… som grans, eh, tu i jo. Potser ens està escoltant algú i diu: “El fax, com?”.

LOLA CARRASCO: Encara n’hi ha, eh.

XAVI SAVIN: Sí, per a determinats tipus de comunicacions, sí. Però, abans, jo me’n recordo a l’oficina que tenia mon pare, que tenien camions, que el fax era constant. I s’anava enrotllant allà. A més, va ser aquest moment de passar del fax al correu electrònic.

I al principi el correu electrònic era com molt més carregós, la transició és aquest temps, fins que no m’habituo, fins que m’acostumo; jo, clients, proveïdors, companys, etc. ens adaptem. Cada vegada que en una organització com pot ser la Diputació de Barcelona hi ha un canvi de programa, és quasi segur que el programa nou té millores respecte al programa antic.

LOLA CARRASCO: Sí, però costa posar-s’hi.

XAVI SAVIN: Per què? Primer, perquè hi ha aquesta resistència al canvi, hi ha gent que es resisteix més que d’altres; però és evident que al final el canvi ens atropellarà. I després perquè quan jo començo: ara no sé on està el desplegable, jo no sé on està l’índex.

LOLA CARRASCO: On ho he d’enviar… m’he de començar…

XAVI SAVIN: Ara, al cap d’un any, si ara tenim el Windows… per quin anem?

LOLA CARRASCO: Ui, ni idea!

XAVI SAVIN: Que ens donessin el 3 o el 4, o el 5, veuríem que realment l’evolució… Jo crec que hi estem molt més acostumats, perquè, per exemple… els telèfons constantment canvien.

LOLA CARRASCO: Mira, i fins i tot et diré una cosa, les xarxes socials normalment van fent canvis. Per tant, els usuaris d’aquestes xarxes socials, que som gairebé tots, tu entres un bon dia i dius: “Ostres, i això on és ara?”.

XAVI SAVIN: «Si el menú el tenia a baix i ara el tinc a dalt».

LOLA CARRASCO: “Si això és nou! A veure, esbrinem”. Al final, som en un món tan tecnològic que de vegades, sense avisar fins i tot, has d’adaptar-te i buscar com es fa el que feies fins ahir d’una manera i avui es fa d’una altra.

XAVI SAVIN: Normalment, els canvis són a millor. La transició és aquest temps fins que jo m’adapto. Des que jo inicio els nous procediments o protocols fins que se’n treu el resultat. Amb el cas aquest, ens comencem a vacunar i l’endemà no van deixar d’haver-hi ingressos.

LOLA CARRASCO: Hi ha un temps fins que tothom està vacunat, o la gran majoria, i va baixant la incidència.

XAVI SAVIN: Doncs el tema és aquest, és: jo utilitzo aquesta estratègia, que considero que és bona, i dono temps suficient per veure si el resultat és el que jo esperava.

LOLA CARRASCO: La següent fase seria el resultat, quan ja comencem a veure resultats sobre aquell procés que hem iniciat fa un temps.

XAVI SAVIN: D’acord. Normalment, serà millor; si no és a millor, doncs escolta, hauré de canviar d’estratègia.

LOLA CARRASCO: O trigaré més o menys a assolir-ho, no?

XAVI SAVIN: Però aquí sí que ja ha passat aquesta transició, aquest desert, i aquí l’objectiu és veure si els resultats són els que jo esperava.

LOLA CARRASCO: I finalment ja tenim una nova realitat.

XAVI SAVIN: El moment en el qual la nova conducta ja s’ha convertit en un hàbit i ens preparem per al següent repte. Normalment, sí! Això també ho posaré en una gràfica, que és: jo arrenco aquí, aquí hi ha una crisi, si ho gestiono bé, normalment arribo aquí. Estem d’acord que el correu electrònic és més eficient que el fax. Però que les primeres setmanes a les empreses amb el correu electrònic, la gent anava més lenta, sí o no?

LOLA CARRASCO: O que a algú li explotava el cap també.

XAVI SAVIN: Doncs mira, ara me’n recordo d’una altra anècdota. Jo treballava en una empresa i una persona em diu: “¿Cómo se envía el correo?”. I li dic: “Pues tienes que poner a quién se lo mandas”. I al destinatari va posar “Pepe”. Ni arrova ni res.

LOLA CARRASCO: Clar, perquè ningú li havia explicat que li havia d’enviar al Pepe, però que el Pepe tenia una adreça electrònica.

XAVI SAVIN: Doncs aquesta persona segur que ja se n’ha sortit i ja sap com s’envien els correus. Per tant, la conseqüència del canvi moltes vegades no vol dir que el que jo hagi passat pel mig sigui millor. Però la conseqüència és: jo el que hi havia abans ja sabia gestionar-ho i ara sé gestionar el d’abans i això. Per tant, normalment quedo en una posició més favorable que al principi.

LOLA CARRASCO: A veure, ens has explicat les fases, però estaria bé explicar si hi ha algunes habilitats, estratègies, que podríem desenvolupar per poder viure aquestes fases una mica millor.

XAVI SAVIN: Molt bé. La primera era negació.

LOLA CARRASCO: No, la primera era el repte. El repte és el que t’arriba. La notificació que això a partir d’ara es farà així.

XAVI SAVIN: De vegades el repte és: “Escolta, que em diuen que a partir d’ara passarà això”, “tindrem aquest nou client”, “donarem aquesta atenció en aquest lloc concret”. Com surto de la negació? Com ho faig per no mantenir-me immòbil? El que he de fer és recaptar informació fiable per poder, al més aviat possible, adonar-me del nou escenari. Jo he de buscar fonts que siguin fiables i que em donin informació.

LOLA CARRASCO: Com més informació, millor.

XAVI SAVIN: De la negació sortim amb informació.

La por… aquí el que hem de fer és aprendre a gestionar aquesta emoció, que ho hem comentat en altres pòdcasts, però al final és: la por em paralitza i només donant-me una miqueta de temps, normalment ja soc capaç de gestionar-ho. Com més aviat passi la negació, abans superaré la por.

I m’he de plantejar petits reptes. Diu: “Ja sabem que l’escenari ha canviat, però ens costa començar a prendre decisions”. En aquest moment, aprendre a gestionar l’emoció, i que aquesta no impedeixi modificar determinades conductes, serà la clau. El que faré seran passos petits. Em proposaré: «He de parlar amb públic. Jo sé que això em fa molt de respecte», però diré: “Bé, doncs potser parlar davant de 400 persones em costa moltíssim, però…” Començaré per fer-me un guió, això és fàcil! I després, quan tingui el guió, potser puc practicar sol, i després de practicar-ho sol puc fer-ho amb cinc. La manera de vèncer la por és amb exposició progressiva.

LOLA CARRASCO: Esglaonadament. Després de la por, aquesta transició, com ho podem fer perquè no ens agafi un atac de nervis? Perquè potser, a vegades, el que ens pot passar és que assumim que hi ha un canvi, ens hi posem, però ens fa com una mica de basarda, tirar-nos a la piscina.

XAVI SAVIN: Aquí el que faré serà, en el moment que jo negocio què faré, em donaré un termini. Agafaré i diré: “Jo provaré això”. Imagina’t que és un canvi de programa, doncs l’ideal seria: “Escolta, posem el programa, el posem en marxa i d’aquí a tres mesos en parlem. I, durant tres mesos, farem el possible. Que no? Doncs si hem de tirar enrere, tirem enrere”. Jo no estaré jutjant des del primer dia, perquè el primer dia, quan hi ha una crisi, el resultat se’n va cap a baix. Per què? Perquè l’antic procediment era un hàbit i això vol dir que em sortia de manera molt fàcil. Jo anava allà, em posava el paper, marcava el número de telèfon i fax enviat. Ara he de crear un nou hàbit. Si jo agafo i em dono l’oportunitat de “va, un parell de mesos i ho valorem”, d’aquesta manera puc gestionar molt millor la transició.

LOLA CARRASCO: Si fem aquesta transició correctament, el més normal és que tinguem bons resultats, però pot ser que no.

XAVI SAVIN: Ho revisem. Per què? Perquè si passats dos o tres mesos no tinc millors resultats, el que faré serà revisar el procediment, però és evident que el principi ja ha passat.

LOLA CARRASCO: Ja hem fet la primera feina.

XAVI SAVIN: Aquí hi ha hagut una crisi i aquella estratègia és evident que no m’anava bé. Si jo m’he adonat que hi havia una crisi és perquè de sobte el mercat ha canviat, o les normes han canviat.

LOLA CARRASCO: És a dir, si obtenim resultats que no són d’allò més adients, tornar a la por o a la negació podria ser?

XAVI SAVIN: Hauré de canviar d’estratègia. Si ho faig diverses vegades, que també ho tenim en un altre pòdcast, pot aparèixer la indefensió. Això a l’altre ja hem dit com gestionar-ho.

LOLA CARRASCO: Que el busquin i l’escoltin.

XAVI SAVIN: Ja hem dit com gestionar-ho, però el tema és aquest: si els resultats no em surten, reviso el procediment.

LOLA CARRASCO: I aleshores ens trobem una nova realitat.

XAVI SAVIN: Que és: jo encara sé utilitzar el fax i, a més, ara sé utilitzar el correu electrònic. O: jo sé utilitzar la versió 2.0 i la versió 2.3. I segur que la 2.3 té més coses. El que hem d’entendre és… ara m’anaves a dir: “I això com…?”

LOLA CARRASCO: No, no, no, estava pensant això, que ara, amb aquesta nova realitat, el que haurem assolit és un nou hàbit, que això a vegades és el més complicat, però ja haurem passat aquest procés.

XAVI SAVIN: I al final la intel·ligència és la capacitat que tenim per adaptar-nos. Crisis n’hi haurà constantment, crisis o canvis o modificacions; per tant, aquelles persones que siguem conscients que ens costa una miqueta i tinguem clars aquests passos i anem avançant a poquet a poquet, som els que ens adaptarem més vegades a més canvis.

LOLA CARRASCO: Molt bé, si et sembla bé, recordem per què fem aquests pòdcasts.

XAVI SAVIN: Fem aquests pòdcasts perquè volem promocionar, a part de la intel·ligència emocional, el benestar emocional, perquè la gestió del canvi és fonamental, perquè a les organitzacions, on les persones podem treballar durant moltíssims anys, és evident que ens va genial anar-nos adaptant; i perquè si jo sé que tinc tendència a resistir-me al canvi, potser puc posar un plus d’esforç per modificar-ho. En qualsevol cas, això no vol dir que tots els canvis siguin bons. Vol dir que jo he de donar l’oportunitat de durant un temps provar-ho, veure els resultats i després veure si això ho adapto o no.

LOLA CARRASCO: Decidir.

XAVI SAVIN: Si ho adapto, serà perquè és millor, i això vol dir que hauré arribat a un punt millor que l’inicial.

LOLA CARRASCO: Dit tot això, us recomanem que escolteu els altres pòdcasts que hem fet relacionats amb el benestar emocional, i moltes gràcies, Xavi.

XAVI SAVIN: A tu, fins a la propera.

Heu escoltat un pòdcast de la Direcció de Serveis de Formació de la Diputació de Barcelona.