La regidoria de comerç

El comerç és en general un dels motors més importants de l’economia local. Sempre ha estat una font de riquesa de les ciutats i ha contribuït en el seu desenvolupament tant econòmic com social. A més, l’activitat comercial té una importància cabdal en el desenvolupament territorial, ja que va més enllà de la pròpia activitat.

El sector del comerç és sinònim de dinamisme i vitalitat a les ciutats i els seus carrers. La presència del comerç en els municipis, el tracte i el suport que els comerciants ofereixen dia rere dia als seus clients, converteixen el sector en un agent rellevant dels municipis.

La mera presència de teixit comercial en els espais urbans fa del sector un dels principals actius de les ciutats. És, per tant, un generador de progrés, riquesa i ocupació del territori. El comerç no només es pot concebre com un sector productiu dels nostres municipis, perquè es tracta d’un sector capaç de promoure un ampli ventall de subjectes en relació amb el foment de la convivència, amb l’impuls de les relacions socials.

Així mateix, es fa ben palès que el comerç és un sector essencial de l’economia local. Un sector necessari perquè els espais comercials urbans siguin vius i vibrants, i actuïn com a espais de referència per al passeig de les persones. Es tracta, alhora, d’un sector amb un pes econòmic fort.

Així doncs, en aquest recurs podreu trobar els conceptes, les eines i els exemples necessaris per impulsar aquest sector tan important com és el comerç.

El primer que cal saber quan s’inicia un procés de gestió pública del comerç d’un municipi són els factors que determinen la seva importància:

• Genera ocupació. El comerç genera llocs de treball i reflecteix l’estat i la prosperitat dels municipis i ciutats.
• Aporta cohesió. Cal entendre el comerç com un agent font de relació i vida dels habitants d’un municipi. Allà on hi ha comerç, hi ha un flux de persones important.
• És memòria. El comerç reforça la memòria del municipi. És un sector que s’ha anat adaptant al pas del temps i ha vist molts canvis. Els establiments més antics o centenaris esdevenen miralls del temps.
• Fomenta la socialització. El comerç ajuda a la socialització entre les persones i constitueix un punt de trobada i contacte directe entre persones.
• Genera sinergies. El comerç i la resta d’activitats econòmiques urbanes, la restauració i els serveis generen sinergies amb les entitats socials i culturals de les ciutats y són un dels elements més importants per la promoció de la ciutat.
• Abasteix la població. El comerç garanteix l’abastiment de productes essencials per a la població; en el cas concret dels petits municipis, aquesta funció es fa molt més evident i necessària.
• Vertebra el territori. El comerç vertebra el territori amb la seva diversitat i les diferents realitats.

El comerç viu immers en un context altament competitiu. La presència d’un elevat nombre de formats comercials, els nous estils de vida de les persones i la irrupció de les tecnologies digitals han contribuït, entre d’altres fets, a crear un escenari comercial, del sector, molt competitiu.

L’evolució del consum també ha sofert canvis importants. La presència de nous consumidors procedents d’altres parts del món, la recent involució salarial, la mobilitat de les persones, que cada vegada es desplacen més, i aspectes demogràfics com el canvi en les estructures familiars o l’envelliment de la població han contribuït a modificar els hàbits de compra de la societat.

Des del punt de vista de l’oferta de les activitats econòmiques urbanes —comerç, restauració i serveis—, atesos aquests canvis, és important considerar l’omnicanalitat. El botiguer i el restaurador han d’arribar al consumidor amb els seus béns i serveis a través de tots els canals, digitals i presencials, i fer atractiva la seva oferta.

En molts casos, fins i tot, la combinació de la tecnologia amb l’ús dels mitjans socials ha contribuït al fet que els consumidors puguin prendre decisions de compra en mobilitat i en temps real. A més, tot plegat, ha afavorit l’empoderament dels consumidors, que disposen d’una major informació i s’han convertit en prescriptors del producte o servei.

A tot això, cal afegir-hi la sobresaturació d’oferta i la maduresa de la major part de mercats que han contribuït, de manera inequívoca, a l’aparició de consumidors que es tornen més exigents i, en molts casos, menys fidels.

Els clients han començat a buscar en la seva compra una millor experiència i no només volen comprar productes o serveis, sinó que en fer-ho, volen que aquests vagin acompanyats d’una vivència. Els consumidors, cada vegada més, premien la transparència de les marques, són més sensibles al medi ambient i a fer una compra socialment més responsable.

La forma en què les persones compren configura, en un sentit o en un altre, el nostre municipi. Hi ha un impacte social o urbà innegable en la manera de consumir. Si hi ha un humanisme tecnològic, també hi ha una manera més humana de consumir.

Els hàbits han canviat. Les pautes i els patrons de consum també. Tot i que el consumidor continua valorant positivament la compra física als comerços, les ciutats han de reforçar les estratègies col·laboratives per enfortir i preservar el model de comerç de proximitat.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible és el pla adoptat per l’Assemblea General de l’ONU en favor de les persones, el planeta i la prosperitat. Té també la intenció d’enfortir la pau universal, el partenariat i l’accés a la justícia.

L’Agenda està organitzada en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que plantegen 169 fites que abasten els àmbits econòmic, social i ambiental, i interpel·len tothom, és a dir, governs de tota mena, empreses i ciutadania.

Més específicament, en l’àmbit del comerç, responsable i compromès, els ODS més destacables són els que es detallen a continuació:

• ODS 5 Igualtat de gènere.
• ODS 8 El treball digne i el creixement econòmic.
• ODS 11 Les ciutats i comunitats sostenibles.
• ODS 12 La producció i consum sostenibles.
• ODS 13 L’acció pel clima.

Entre les mesures que les regidories podran aplicar per enfortir responsablement el sector, destaquen les següents:

• En la igualtat de gènere, de manera concertada, es poden impulsar mesures per contribuir a la conciliació de la vida laboral i familiar de les persones ocupades en el sector.
• Moltes vegades les empreses unipersonals són conduïdes per dones que han de conciliar la vida treballadora amb la vida familiar, i el temps per a la pròpia vida (ODS 5).
• Els responsables municipals poden fomentar la qualitat de l’ocupació en les activitats econòmiques urbanes (ODS 8) i incorporar en el discurs econòmic la importància d’aquestes, que sovint representen entre el 10 i el 15% del PIB, a banda de les sinergies amb altres sectors.
• El comerç, la restauració i el serveis prescriuen als visitants i consumidors bones pràctiques sostenibles de consum i poden fomenten la producció local de béns i serveis. Aporten valor en la comunicació amb el veïnat i impulsen la cultura, la identitat i les tradicions dels petits i grans municipis. Per últim, són aliats per emprendre projectes publicoprivats d’economia circular (ODS 11 i 12).
• Els responsables de les regidories, com a responsables de l’activitat econòmica urbana, poden portar a terme mesures de millora de l’eficiència en l’ús de l’energia, programes de formació, i poden fer servir la xarxa econòmica associativa per posar en valor les bones pràctiques i les accions que ja es realitzen contra el canvi climàtic (ODS 13).
• L'ús de les tecnologies digitals i, molt concretament, la tecnologia anomenada 4.0 (inclou eines com la ciberseguretat, el cloud, la geolocalització, l’analítica web i el big data…), poden contribuir a posar les persones al centre del seu benestar personal i alhora afavorir el procés cap a una transició més sostenible.

El paper de les administracions locals ha evolucionat en els darrers anys. Des de començament de segle i degut a l’elevada competitivitat, alguns municipis van començar a dissenyar plans de dinamització del comerç urbà que tenien com a objectiu la realització d’actuacions públiques i privades, orientades a la millora de la competitivitat del comerç.

Aquests projectes eren impulsats en bona part per l’administració autonòmica i també per algunes administracions locals. Les activitats anaven des de la realització de campanyes de sensibilització i impuls de l’associacionisme comercial, fins a accions d’imatge comercial, comunicació i màrqueting. Els plans de dinamització també incloïen actuacions d’altres àmbits com l’urbanisme comercial, però que sovint eren realitzades sense un marc de col·laboració previ tant a nivell públic com privat.

El model d’enfortiment i de dinamització comercial dona pas a noves polítiques públiques de comerç que es caracteritzaran per ser actuacions valentes i amb una visió molt més transversal. Són polítiques que contemplen la participació del sector privat d’una manera molt més activa i consensuada.

Més enllà del bon funcionament que van tenir gran part aquestes polítiques, l’evolució comercial i les pautes de consum van propiciar que molts municipis reorientessin el seu model de dinamització comercial. Tot i això, no ha estat fins fa poc temps que els governs locals han vist com el model de dinamització tradicional comença a presentar símptomes d’esgotament i alguns municipis ja han començat a redefinir algunes polítiques públiques locals de comerç.

El comerç de proximitat atresora uns valors que el distingeixen del comerç electrònic i dels valors que representen les grans plataformes en línia. S’està avançant cap a unes polítiques públiques locals que donen suport al comerç local i alhora milloren la forma urbana i l’entramat de relacions socioeconòmiques del municipi. Es caracteritzen per tenir una visió molt més transversal, amb participació del sector privat i d’altres actors comunitaris de manera activa i consensuada.

El marc associatiu, que fins ara havia estat un model més voluntariós, donarà pas a un de més professionalitzat que miri més enllà de l’activitat comercial de les ciutats i opti per treballar i erigir-se com un agent de promoció econòmica dels barri de la ciutat. Les administracions públiques i el mateix sector, a través del seu braç associatiu, hauran de treballar conjuntament i vetllar per la definició de polítiques públiques més audaces, que potenciïn els espais urbans de les ciutats sense perdre els seus valors més singulars.

El comerç haurà de contribuir a la vertebració de la ciutat i els seus barris. Un comerç que haurà de cercar noves fórmules per empoderar el seu principal actiu: els comerciants, les persones que dia a dia treballen per al desenvolupament, no només de la seva activitat, sinó en favor de la ciutat i de la ciutadania.

La millora de les competències, la modernització del comerç, l’adaptació al fenomen digital, la cerca d’un nou marc de col·laboració publicoprivada i l’impuls de la responsabilitat social i ciutadana del comerç, seran part dels principals reptes del futur del comerç dels municipis.