Hi ha tot un seguit d’eines d’investigació comercial que ens poden ajudar en el reconeixement comercial del nostre municipi. Aquestes eines han de permetre disposar d’informació actualitzada per poder dur a terme les futures polítiques públiques en matèria de comerç.
| Instrument comercial | Descripció |
|---|---|
| Els cens comercial | Un cens comercial és una eina que permet obtenir una radiografia acurada de l’estat quantitatiu (nombre total de comerços, nombre de comerços segons sectors) i qualitatiu (estat dels comerços, imatge dels comerços) de l’oferta comercial d’un determinat municipi, zona i/o eix comercial. |
| Sistema d’Informació Geogràfica | El cens ha de ser més que un llistat actualitzat de comerços amb les seves dades corresponents, sinó que és un punt de partida perfecte per cartografiar l’àrea urbana comercial. Aquesta cartografia s’ha d’elaborar amb un SIG, programari informàtic que permet crear capes d’informació geolocalitzant els comerços sobre un plànol, per entendre encara més la seva distribució, detectar els patrons que s’hi puguin donar i tenir eines per a planificacions futures. |
| Els indicadors comercials | Són una sèrie d’indicadors que es calculen a partir de la disposició d’un cens comercial. Entre els més destacats, podem considerar l’índex d’ocupabilitat comercial o l’índex d’impuls comercial. |
| L’índex de satisfacció comercial | L’índex de satisfacció comercial és un instrument que permet saber quin és el nivell de satisfacció dels compradors respecte al comerç d’un municipi o d’un eix comercial. |
| L’enquesta d’hàbits de compra | L’enquesta d’hàbits de compra és un document en format d’enquesta oberta que pretén conèixer els hàbits de compra dels consumidors d’un municipi o d’un eix comercial en qüestió. |
| L’estudi de clima comercial | Un estudi de clima comercial és un instrument molt útil per conèixer les impressions i l’estat actual del teixit comercial d’una zona determinada. Cal destacar que aquesta eina és complementària amb altres instruments d’anàlisi, com ara els censos comercials. |
| L’estudi d’impacte econòmic | L’estudi d’impacte econòmic és un instrument que permet identificar l’impacte econòmic generat pels visitants durant la realització d’alguna campanya o esdeveniment comercial. |
A la web de la Gerència de Serveis de Comerç es troba l’Espai Observatori del Comerç i Serveis, on es poden localitzar les principals dades relacionades amb l’activitat comercial de la demarcació de Barcelona, les quals permeten analitzar i avaluar, segons el cas, des de les diferents dimensions que ens permeten mesurar el potencial i el grau d’adequació comercial del municipi.
Exemple
Alguns exemples d’eines de suport d’investigació comercial generades des de la Gerència de Serveis de Comerç, són:
Mapa de posicionament comercial
Té com a finalitat definir els trets més destacats que conformen el grau d’atracció municipal per ajudar els municipis a avaluar la seva adequació actual al seu potencial comercial.
L’aplicatiu web es distribueix en 6 blocs, amb un total de 51 preguntes, amb capacitat de posicionar el municipi a nivell de la seva estructura comercial i de serveis mitjançant una anàlisi complexa de tot allò que envolta aquesta activitat.
El qüestionari que es demana de contestar és una eina autoperceptiva, tot i que es demanen també dades objectivables que permetin equilibrar el biaix que poden suposar les impressions i valoracions de caire subjectiu.
Mapa de posicionament comercial
Estudi de clonatge comercial a Catalunya
Els comerços juguen un paper important en el paisatge urbà i són actors de pes en el teixit econòmic dels nostres pobles i ciutats. Al llarg dels darrers anys, s’està vivint un procés de transformació dels eixos comercials urbans en què es pot apreciar la tendència a assemblar-se entre ells.
En aquest sentit, la Gerència de Serveis de Comerç de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb la Xarxa El Perfil de la Ciutat, ha elaborat l’estudi de clonatge comercial a Catalunya, el qual està enfocat a analitzar el grau de similitud i singularitat entre els principals eixos comercials de 30 municipis de Catalunya. L’any 2022 s’ha presentat la tercera edició de l’estudi, comptant així amb una sèrie històrica que facilita l’anàlisi.
Estudi de clonatge comercial a Catalunya
Dades x Mercats
És una eina digital basada en fonts de dades obertes sobre les franges horàries en què les persones visiten els mercats municipals de la demarcació de Barcelona, per ajudar a l’anàlisi i la presa de decisions basades en dades.
Dades x Mercats
Enquesta d’hàbits de consum i compra
La Gerència de Serveis de Comerç vol contribuir en el coneixement de l’estat del comerç dels nostres municipis. Amb aquest objectiu s’ofereix l’anàlisi dels hàbits de consum i compra en la demarcació de Barcelona, un contingut basat en una enquesta telefònica realitzada als responsables de compra d’unes 8.000 llars familiars principals (residències habituals). L’enquesta es basa en el coneixement dels diferents perfils de llars i consumidors, les seves preferències, hàbits i motivacions de compra.
Enquesta d’hàbits de consum i compra
Cercles de comparació intermunicipals
Els Cercles de Comparació Intermunicipals són un instrument de suport a l’avaluació i millora de la prestació i la gestió dels serveis públics municipals, que dinamitza l’Àrea de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de la Diputació de Barcelona, conjuntament amb les àrees que treballen en els diversos àmbits d’anàlisi.
Pel que fa a l’àmbit de mercats i fires locals, en aquests moments hi ha dos cercles que estan funcionant: el Cercle de Comparació Intermunicipal de Mercats Municipals i el Cercle de Comparació Intermunicipal de Fires Locals.
El Cercle de Mercats Municipals funciona de manera ininterrompuda i amb un constant creixement de participants, des dels 12 municipis en el 2006 fins als 32 del 2018. El Cercle de Fires Locals es va iniciar l’any 2009 amb 14 participants i actualment en té 36.
Cercles de comparació intermunicipals
Per saber-ne més
La Gerència de Serveis de Comerç ofereix la publicació de diferents estudis per fomentar el coneixement del sector comercial i dels models de desenvolupament i gestió que ofereixen respostes diferents als reptes que afecten el teixit comercial dels municipis.
Una vegada realitzat el reconeixement comercial, cal fer una valoració general de les característiques del comerç. Aquesta valoració, també anomenada “anàlisi DAFO”, consisteix a identificar els punts forts i els punts febles del comerç, així com les oportunitats i amenaces que es plantegen en la seva promoció i desenvolupament a mitjà i a llarg terminis.
Són punts forts els elements d’excel·lència, allò que és diferencial respecte d’altres zones o espais comercials. Els punts forts cal explotar-los i convé aprofundir en el seu desenvolupament i millora, de manera dinàmica, en benefici de la projecció comercial del municipi.
Les febleses són els elements que actuen de fre per al desenvolupament del comerç, aquells factors en què l’activitat comercial es troba en desavantatge en relació amb altres espais comercials i, per tant, amenacen la seva capacitat de millora i de promoció.
Tant els punts forts com els febles corresponen a factors que anomenem “d’ordre intern”, aquells en què el comerç pot desenvolupar actuacions per aprofundir en les coses que ja van bé i corregir aquelles que no van tan bé, és a dir, les febleses.
Quan es consideren els aspectes que influeixen en el futur i que procedeixen de fora, ens trobem davant de factors “d’ordre extern”. Es tracta de variables i tendències amb impacte sobre el comerç del municipi i que generen oportunitats o amenaces amb vista al futur desitjat.
En síntesi, en l’anàlisi externa es prenen en consideració aquells factors que ja venen implícitament lligats al comerç, perquè tenen una incidència comercial en l’entorn més immediat: els hàbits dels consumidors, les tendències comercials, la competència, els serveis, etc.
Una vegada exposades les diferents actuacions que cal tenir en compte a l’hora de dinamitzar el comerç, és el moment de definir el pla amb les mesures per a l’enfortiment del sector. Per fer-ho, convé la confecció d’un pla d’acció amb abast estratègic. Un full de ruta de les accions que es portaran a terme.
En aquest sentit, per tal que aquest pla d’acció sigui coherent, ha de tenir present, almenys, els aspectes següents:
-
Definició d’objectius. Establir els objectius específics que es volen assolir dins del programa de dinamització comercial. Aquests han de tenir tant caràcter qualitatiu com quantitatiu i cal que siguin assolibles.
-
Definició dels pilars estratègics. Les estratègies que s’han de desenvolupar per tal d’aconseguir els objectius previstos dins el mateix programa de dinamització i els consegüents àmbits de treball que preveuen aquestes estratègies.
-
Definició de les mesures. Aquelles accions que es duran a terme, derivades dels objectius i de les diferents estratègies i àmbits proposats.
-
Consens ampli. Els plans d’acció responen a la realització d’una diagnosi exhaustiva. Per aquest motiu cal que els plans estiguin treballats de manera consensuada amb els agents privats, i han de ser realistes i concrets.
Recorda
El pla d’acció és el full de ruta que qualsevol ajuntament necessita per projectar el sector. El pla requereix una fase en la qual cal entendre com funciona el sector per tal de poder actuar de la manera més òptima possible. És desitjable que el pla en les seves diverses fases, des d’un inici fins al final, es pugui concertar i realitzar amb el coneixement i la participació de les associacions de comerç i dels actors que es consideri necessaris i rellevants. A més, el pla ha de ser transversal i ha de comptar amb la participació d’altres àrees de l’ajuntament (urbanisme, promoció econòmica, turisme).