La regidoria de comerç

6. Àmbits de gestió del comerç en els municipis de la província

6.1. Els mercats municipals

Els mercats han estat des de sempre un format comercial amb una llarga tradició. La seva immillorable situació dins les ciutats i el seu marcat caràcter d’aprovisionament i venda de productes de proximitat han contribuït a convertir-los en un dels principals motors de generació d’ocupació comercial i desenvolupament econòmic dels municipis.


La titularitat i direcció del servei públic de mercats municipals correspon als municipis. Les administracions locals són els responsables de vetllar pel correcte funcionament de l’equipament a través de les ordenances fiscals i el reglament de funcionament intern del mercat.

El desenvolupament i el bon funcionament dels mercats municipals va associat, de manera clara, a les dinàmiques comercials, econòmiques i socials dels municipis i les seves trames urbanes. Així, la revitalització dels mercats ha contribuït clarament, en els darrers anys, a la recuperació i millora dels eixos urbans que, sens dubte, esdevenen espais amables, pacífics i atraients, on comprar acaba sent una autèntica experiència prou atractiva per a la ciutadania.

Si en els grans municipis els mercats recorden la seva pluricentralitat i la connexió amb l’alimentació saludable, als petits i mitjans municipis, els mercats són centre de relacions humanes a més de polaritat econòmica i d’atractiu territorial.

En el context de les crisis sanitàries i energètiques que se succeeixen actualment, la seguretat de l’abastiment i de les cadenes de subministrament fan renovar la prioritat en la proximitat de la producció, la distribució i el consum alimentari, i els mercats esdevenen una de les baules principals d’aquesta prioritat.


En l’actualitat hi ha 92 mercats municipals a la demarcació de Barcelona distribuïts entre 58 municipis (Barcelona capital exclosa), amb un total de 2.700 parades que donen ocupació a 5.940 persones.

A l’hora de definir els principals aspectes que determinen la funció actual dels mercats, se’n poden destacar els següents:

  • Sociabilització. Els mercats municipals no són únicament uns equipaments públics on es desenvolupa una determinada activitat econòmica, sinó que són espais amb un gran potencial per transmetre valors cívics i de relació social i humana. Són nodes d’ecologia emocional, de memòria familiar i comunitària.
  • Dinamització comunitària. Els mercats són espais aglutinadors de veïnatge amb sensibilitat per l’alimentació, la salut i el consum responsable. La seva centralitat en barris i pobles i el públic familiar que apleguen, confereixen als mercats una potent dimensió educadora i una oportunitat de fer xarxa amb ambulatoris, biblioteques, centres cívics, poliesportius i entitats privades.
  • Proximitat. Es tracta d’un espai amb un fort arrelament en la compra de proximitat, com ho demostren les xifres obtingudes, entre les quals la despesa generada per la clientela en aquest tipus de format comercial.
  • Sostenibilitat. Les experiències recents posen en relleu que les administracions públiques i els diferents nivells de govern, començant pel govern local, han de concebre els mercats municipals com quelcom més que un equipament per al proveïment de productes alimentaris. En aquest sentit, valors com la sostenibilitat, la seguretat alimentària, el civisme i, especialment, el caràcter saludable, fan dels mercats un potencial referent del futur comercial tant de les ciutats com dels municipis petits.
  • Vertebració i projecció. Els mercats municipals són els equipaments públics de titularitat municipal amb una afluència constant d’usuaris més alta, que reconeixen el seu valor públic, amb la qual cosa tenen un immens potencial per vertebrar i cohesionar l’economia de les ciutats. En última instància, poden esdevenir aparador del territori, per la singularitat dels productes, per la seva arquitectura, etc.
  • Transversalitat. Els mercats també han de ser dinamitzats de manera transversal. Cal que des de la regidoria s’interpreti el mercat com un motor econòmic i social del municipi. La capacitat que el mercat esdevingui aquest gran pol d’atracció dependrà, sempre, de la capacitat de treballar conjuntament amb les àrees d’urbanisme, cultura, medi ambient, etc.
  • Innovació. S’incorporen tecnologies al mercat per facilitar l’experiència de compra i arribar a diferents segments de la població mitjançant la incorporació de plataformes de venda en línia, de repartiment a domicili o sistemes de control d’aforament. Aquesta innovació també ateny el producte a l’incorporar elements de cinquena gamma i de consum immediat.
  • Nous usos. Totes les característiques anteriors fan dels mercats un equipament públic idoni per incorporar nous usos a espais disponibles per mitjà de l’economia col·laborativa (tallers i activitats amb entitats), alimentària, educadora (aules de cuina), sostenible (reutilització d’envasos, distribució en “darrera milla”, taquilles refrigerades), entre d’altres.


Recorda

Els mercats municipals són el cor comercial dels municipis, actuen com a motors socials i econòmics de les ciutats, els barris i els pobles. Són, per tant, espais de relació social i de memòria intergeneracional.

Els mercats són espais d’innovació, projecció i d’impacte social, i pioners en pràctiques sostenibles per millorar l’atenció a la clientela.

6.2. Els mercats de venda no sedentària

Segons la Llei 18/2017, d’1 agost de Comerç, Serveis i Fires, es considera mercat de venda no sedentària la venda de mercaderies i prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada d’acord amb el que estableix aquesta llei i sense perjudici de la normativa reguladora de la venda directa de productes agroalimentaris per als productors o agrupacions de productors agraris.

Hi ha diferents modalitats de mercats de venda no sedentària. Els més habituals són els mercats de marxants, que tenen lloc en espais de titularitat pública, a càrrec d’un conjunt de professionals de la venda i de la prestació de serveis de manera no sedentària, mitjançant instal·lacions desmuntables o transportables, o en vehicles botiga, en els llocs degudament autoritzats dins el perímetre i ordenats per l’ajuntament de manera periòdica i preestablerta al llarg de tot l’any.


Hi ha altres tipus de mercats de venda no sedentària: mercats ocasionals, parades individualitzades, mercats itinerants, a l’entorn dels mercats municipals, en llocs annexos, mitjançant instal·lacions desmuntables.

És competència de l’ajuntament, a través d’una ordenança municipal, autoritzar la venda i la prestació de serveis mitjançant estructures o parades desmuntables o vehicles botiga en espais de titularitat pública, sigui quina sigui la modalitat, i determinar les dates i la periodicitat, delimitar el perímetre i el nombre total de parades, així com les dimensions i les condicions dels marxants per accedir-hi.


En el cas que un ajuntament no disposi d’ordenança municipal reguladora d’alguna de les modalitats de venda no sedentària, s’entén que el municipi no autoritza aquesta modalitat de venda en espais de titularitat pública.

Algunes de les funcions que els mercats de venda no sedentària han desenvolupat al llarg dels anys són les següents:

  • Funció social. Ofereixen una funció social perquè contribueixen a la vertebració dels municipis. Els mercats actuen en espais públics i faciliten les relacions socials esdevenint espais de trobada. De la mateixa manera, els mercats contribueixen a mantenir les tradicions i vivències antigues dels municipis, pobles i viles.
  • Funció comercial i d’abastiment. Els mercats també poden contribuir a generar un enfortiment de les estructures comercials dels municipis. Un òptim mix comercial en els mercats ens ajudarà a millorar la satisfacció dels usuaris i un millor assortiment en les seves compres setmanals, especialment en municipis petits.
  • Funció de millora de l’espai comercial urbà. En molts casos, podem trobar mercats en què la ubicació contribueix a millorar la continuïtat comercial del municipi, a tenir una major concentració comercial o disposar d’una millor connectivitat comercial i urbanística entre diferents barris o zones comercials del municipi. Els mercats, per tant, també poden contribuir a la millora dels espais urbans.
  • Funció econòmica. Els mercats també desenvolupen una important funció sobre l’activitat econòmica i en la connexió entre municipis i el seu entorn. La seva fortalesa pot contribuir a millorar el dinamisme de les ciutats i els municipis petits amb la generació de vendes creuades amb el comerç sedentari, i atreure visitants dels municipis de l’entorn. D’aquesta manera els mercats articulen una major ocupació, un increment de la riquesa, projecten el municipi i apropen la producció al consum alimentari, entre d’altres.




Infografia dels mercats de venda no sedentària de la província de Barcelona (2020)

6.3. Les fires

Les activitats firals formen part de la llarga tradició comercial de Catalunya i es poden arribar a considerar les primeres manifestacions de promoció econòmica local de la història, que amb el pas del temps han sabut mantenir la seva vigència i importància per als territoris.

Les activitats firals, les fires professionals i les fires mercats són instruments que permeten interrelacionar l’oferta i la demanda, en què la innovació en els productes, la difusió, la promoció de contactes i els intercanvis comercials són els principals objectius.


Des dels grans esdeveniments firals d’abast internacional, com el Mobile World Congress, fins a la fira mercat més petita i amb una incidència local, les activitats firals formen una xarxa d’interconnexió dels sectors productius que enforteixen les societats que les promocionen.

La combinació entre les tradicions i les tendències de futur, juntament amb el contacte humà, fan de les fires uns instruments únics per a la promoció dels sectors econòmics i la promoció del municipi.

Més enllà dels beneficis que les fires poden generar de forma directa al comerç, també trobem altres elements que poden beneficiar-lo, en aquest cas, però, de forma indirecta. Es tracta d’elements que, ben plantejats, poden fer que aquests formats contribueixin a la millora del dinamisme econòmic dels municipis i, en conseqüència, del comerç urbà. Ben sovint esdevenen, especialment en municipis petits i mitjans, aliats de la marca territorial. Els principals elements a tenir en compte són els que es detallen a continuació:

  • Integració en els eixos comercials. Un dels objectius associats de les fires es fixa en la seva integració en els eixos comercials i en plena consonància amb l’arquitectura urbana del municipi. Es tracta que la ubicació de les fires sigui percebuda per la ciutadania com una prolongació de l’eix comercial.


Des de les regidories de comerç, i per aquest motiu, cal estudiar amb detall la ubicació de la fira, i fins a quin punt contribuirà a millorar la imatge del comerç del municipi. Val a dir, en aquest sentit, que una bona ubicació de la fira es pot associar a molts beneficis com són la percepció d’un eix comercial més atractiu, la concentració comercial generada.

  • Complementarietat de l’oferta comercial. En referència a l’oferta de l’eix comercial, les fires poden ser un espai immillorable per complementar l’oferta del comerç d’un poble o ciutat. El disseny del mix comercial d’una fira ha d’anar associat a l’estudi de l’oferta sedentària existent al municipi. Cal entendre les fires, també, com un format de complementarietat a l’oferta comercial ja existent.
  • Aparador del territori. Les fires representen un destacat espai de projecció i mostra dels atributs del territori per als visitants. Poden servir per donar a conèixer els productes i serveis locals i, en definitiva, aquells elements singulars de l’activitat comercial del municipi. És aconsellable, doncs, plantejar fires en el mix comercial de les quals es puguin trobar productes gastronòmics del territori, una exposició dels recursos turístics, culturals, patrimonials, comercials i econòmics…
  • Participació activa del comerç del municipi. Les fires poden ser enteses com un format que contribueixi a millorar la vertebració econòmica d’un territori, la seva riquesa així com la capacitat de generar ocupació.
  • Reforcen el lleure en l’oferta comercial. Les fires enforteixen l’oferta de lleure i fan més amable i familiar l’experiència de compra. En moltes ocasions, recuperen temporalment per als vianants nous espais del municipi o del barri pacificant-los i fent-los més atractius.

Per tot plegat, l’organització dels esdeveniments firals ha esdevingut un servei més de prestar per molts ens locals, i ha anat desenvolupant un grau de complexitat i sofisticació que ha comportat la necessitat d’incorporar més recursos humans, econòmics i materials. Aquesta situació de major especialització, juntament amb la competència de l’activitat firal, porta a la conveniència de reflexionar i repensar l’estratègia dels esdeveniments per tal de millorar-los i modernitzar-los.






Infografia de les fires de la província de Barcelona (2020)

Per saber-ne més

Les fires projecten un territori aprofitant els seus atributs patrimonials, atreuen la ciutadania, els visitants i una potencial nova clientela cap a l’oferta comercial ja existent.

Cercador de fires locals de la província de Barcelona.

Cercles de Comparació Intermunicipal de fires locals.

6.4. El producte local en les estratègies de comerç

El producte local és el recurs propi vinculat al territori de què disposen els municipis més enllà de l’oferta comercial. És indispensable integrar el producte local a les estratègies d’impuls comercial.



Des de qualsevol regidoria de comerç és important que s’integri la funció del producte local en les seves estratègies d’impuls comercial.

Les mesures que caldrà tenir en compte són les següents:

  • Identificació dels recursos. La cerca i identificació dels diferents productors i productes locals existents per tenir un millor coneixement de les possibilitats reals de fer qualsevol campanya de promoció.
  • Anàlisi del teixit productiu. Identificar quins són els canals de comercialització i distribució d’aquests productes, l’existència de segells i/o marques de qualitat.
  • Promoció. Establir un programa de difusió i promoció dels productes locals, campanyes que impulsin el producte local a través del comerç.

Sabies que…

La Diputació de Barcelona impulsa i coordina la Xarxa Productes de la Terra, una agrupació voluntària d’ens locals d’àmbit comarcal, amb la finalitat d’enfortir el teixit empresarial de productes alimentaris locals i de qualitat de la terra i el mar de la província de Barcelona.

La Gerència de Serveis de Comerç presta suport als ens locals per a la realització d’accions que reverteixin tant en l’augment de la competitivitat de les empreses del sector comercial i els serveis del municipi, com en la millora de l’oferta comercial i de serveis existent.

6.5. Emprenedoria creativa

Igual que els productors locals, els creadors i els artesans del territori són un recurs de què disposen els municipis per ser singulars i diferenciar-se de la resta. Els oficis artesans, que no fa tant encara podíem veure pels carrers dels nostres pobles i ciutats, han deixat de ser una tradició que passava de pares a fils, per esdevenir una forma de vida.

Les persones creadores, artesanes o artistes que trobem avui dia han decidit dedicar-se a un ofici artesà o creatiu i la seva feina ha esdevingut un estil de vida que aposta per la sostenibilitat.


És imprescindible identificar els artesans i creadors que hi ha al territori, identificar els canals de distribució que utilitzen i fer-ne difusió i promoció a través del comerç local.

Pujar