Accessibilitat comercial
És un dels tres grans pilars de l’urbanisme comercial juntament amb els serveis i la imatge comercial. L’accessibilitat s’entén com les mesures necessàries per afavorir i facilitar l’accés als municipis i al seu espai comercial urbà. Entre moltes grans accions, inclou mesures de millora de la mobilitat, la senyalització, la definició del model d’aparcament…
Activitat comercial urbana
L’activitat comercial urbana fa referència a totes les activitats comercials en planta baixa que es troben ubicades en els espais urbans dels municipis. L’activitat comercial urbana està formada per comerços, serveis, activitats de restauració i qualsevol altre negoci ubicat en l’espai urbà.
Associació de Comerciants
Entitat amb personalitat jurídica pròpia que agrupa els titulars dels establiments de comerç, restauració i serveis d’un municipi o barri, amb una junta que dirigeix el treball de representació davant del govern local i les institucions d’interès, amb diferent grau de professionalització pel que fa a la seva gestió i provisió de serveis als comerciants agrupats.
Associacionisme comercial
Moviment pel qual es fomenta la col·laboració entre el teixit comercial urbà d’un municipi o territori. L’associacionisme comercial és indispensable per promoure un treball de consens entre l’administració pública i la part privada.
APEU
Són un model de gestió publicoprivat aprovat amb rang de Llei pel Parlament de Catalunya. L’acrònim incorpora el significat de les àrees de promoció econòmica urbanes d’un municipi. El seu objectiu es focalitza en modernitzar i professionalitzar la gestió de l’espai comercial urbà, per mitjà d’una entitat gestora legitimada per votació del 50% dels titulars de l’activitat econòmica del territori delimitat, i redacta i impulsa un projecte per a l’àrea delimitada, que també ha de comptar amb l’aprovació posterior del ple municipal.
BID
Acrònim del model anglosaxó de gestió publicoprivada d’un espai comercial urbà legitimat per una votació dels titulars dels establiments ubicats en el territori d’actuació prèviament delimitat. Compta amb un pressupost i pla aprovats que habitualment incorpora la millora de la neteja, la seguretat, la promoció i comunicació comercial, la responsabilitat comunitària, l’impuls de la marca de l’espai comercial, entre d’altres. L’acrònim aixopluga la definició dels Business Improvement Districts originaris dels països anglosaxons.
Cens comercial
Eina de mesura i anàlisi de la realitat comercial de l’espai urbà, que compta, categoritza i analitza diferents paràmetres sobre la densitat i continuïtat dels establiments comercials.
Clonatge comercial
Procés de pèrdua de singularitat dels establiments comercials, per l’absència de viabilitat o de relleu en establiments tradicionals, emblemàtics o centenaris i la proliferació de models de negoci estandarditzats, sovint gestionats per franquícies. Impacta negativament en la qualitat i densitat del paisatge comercial urbà i propicia una banalització d’aquest.
Delimitació comercial
És el procés pel qual un municipi concreta la ubicació de la seva oferta comercial. La disposició d’una bona delimitació comercial d’un municipi és un instrument molt important perquè les regidories puguin projectar mesures de planificació comercial molt més ben definides.
Diagnosi comercial
Instrument metodològic per determinar les conclusions d’un determinat projecte. Tot i existir múltiples instruments de diagnosi, l’anàlisi DAFO és un dels més habituals i dels que millor ens poden ajudar a realitzar un diagnòstic acurat del comerç d’un municipi.
Dinamització comercial
Conjunt de polítiques públiques i privades orientades a millorar la competitivitat d’un municipi. La dinamització comercial requereix polítiques valentes, transversals, que vagin dirigides a l’impuls de l’activitat comercial urbana d’un municipi.
DUM
Acrònim de Distribució Urbana de Mercaderies. Fa referència a l’organització òptima i amb menors externalitats negatives de la distribució dels béns i serveis en el darrer tram. Des dels magatzems logístics al seu trasllat als eixos comercials i establiments comercials. Per reduir l’impacte sobre la contaminació atmosfèrica, acústica, la congestió del trànsit, l’afectació al veïnat en els processos de càrrega i descàrrega, és un espai òptim per a la innovació, amb vehicles elèctrics, entitats d’economia social i solidària, reutilització de locals disponibles com a punts urbans d’emmagatzematge i distribució de proximitat de les mercaderies.
Espai comercial urbà
Agrupació d’establiments d’activitats econòmiques urbanes que es concentren en un carrer o via amb suficient continuïtat i densitat comercial, i que es constitueixen en una associació de gestió professionalitzada.
Fires
Exposició d’oferta comercial amb un màxim de dues edicions a l’any, que se celebra durant una jornada o amb un màxim de quinze dies consecutius, que pot ser especialitzada en donar a conèixer i difondre productes o serveis locals. És un esdeveniment d’atracció de visitants, de projecció de la marca territorial i un factor dinamitzador de l’activitat econòmica local.
Imatge comercial
Mesures que contribueixen a millorar l’espai urbà. Com a tals, tenen un efecte molt important en l’atractiu del comerç dels municipis. Inclou un ampli ventall de mesures de millora de la imatge dels carrers, la imatge externa dels punts de venda…
Locals disponibles
Espais ubicats en planta baixa que no es troben ocupats per cap negoci ni activitat comercial. En els darrers anys, els locals disponibles han anat incrementant en els municipis, fet que ha contribuït que aquests, cada vegada més, es vegin obligats a dissenyar accions específiques per a la seva reactivació.
Mercat municipal
Equipament públic d’abastiment de productes alimentaris frescos i de béns quotidians necessaris, conformat per establiments concessionaris agrupats en una associació privada. L’edifici forma part del domini públic i la regulació i règim de concessió dels establiments o parades es regeix per una ordenança municipal. La seva gestió pot ser directa o indirecta, amb la concessió de la gestió a una empresa privada.
Mercat setmanal
Mercat no sedentari, habitualment, amb una oferta comercial diversa (alimentació, tèxtil, parament de la llar) que esdevé fonamental en l’abastiment dels petits municipis, contribueix a la cohesió urbanística local i pot ser motiu d’atracció de visitants.
ODS
Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per les Nacions Unides en la seva Agenda 2030. Consta de 17 objectius que pretenen implicar la societat civil mundial, des de les organitzacions governamentals, no governamentals, les empreses i el tercer sector. Des del punt de vista governamental, comprometen des de les organitzacions internacionals, als governs dels estats, els supramunicipals i els locals. La Nova Agenda Urbana i les agendes urbanes nacionals pretenen aterrar a cada país, tenint en compte els seus municipis i els actors que componen aquests objectius.
Omnicanalitat
Espai múltiple de relació entre l’oferta i la demanda comercial per mitjà de diferents canals de comercialització tant presencials o físics com digitals o en línia. Modernitzant la relació comercial, l’omnicanalitat vol capturar els nous patrons i hàbits dels consumidors i apropar l’oferta comercial a noves generacions de visitants i consumidors, també en l’àmbit digital per mitjà de les xarxes socials, espais web i marketplaces, sense perdre l’essència de contacte humà perdurable del comerç i les activitats econòmiques urbanes, com a tret tradicional i singular del sector.
Ordenances
Normes d’obligat compliment que regulen una activitat urbana, aprovades pel Ple municipal en virtut del principi d’autonomia local. En el cas del comerç de proximitat, endrecen aspectes com ara l’ocupació de l’espai públic, les terrasses en la restauració, la mobilitat i el trànsit o la fiscalitat, entre d’altres.
Paisatge comercial urbà
Conjunt de la imatge exterior dels establiments, amb els seus aparadors, rètols i senyalística exterior, sumat a la imatge del mobiliari urbà, voreres, zones enjardinades, presència d’equipaments o edificis patrimonials i zones infantils que caracteritzen físicament l’espai comercial. La qualitat estètica d’un espai, amb la seva netedat, comoditat i singularitat dels establiments (amb comerços històrics), és un factor rellevant per atreure la demanda comerciaI i sobre el qual cal actuar des del govern local.
Pla d’acció comercial
Eina de transformació, gestió i modernització del teixit comercial urbà, impulsat per les regidories de comerç, de manera concertada amb el sector associatiu. S’adreça — amb anàlisi, coneixement del cens comercial i obtenció de diagnosi acurada previs— a la millora de l’oferta comercial, la seva competitivitat, la millora del paisatge urbà, la seva accessibilitat, el reforç de l’associacionisme comercial, entre d’altres.
Pla estratègic del comerç
Treball d’anàlisi i propostes de línies de treball que tota regidoria de comerç ha de disposar. El pla estratègic del comerç i l’activitat comercial urbana és l’instrument que les regidories de comerç han de seguir any rere any com a base de referència per a la promoció del teixit comercial urbà del municipi.
Pla d’acció anual
Més enllà del pla estratègic, la regidoria ha de preparar, any rere any, un document de resum del pla amb les accions que caldrà portar a terme durant aquell any en curs.
Reactivació econòmica
La reactivació econòmica dins l’àmbit del comerç urbà l’entenem com les mesures, necessàries, que qualsevol regidoria ha d’impulsar per promoure una millor activitat econòmica i comercial del seu comerç. Qualsevol regidoria ha de tenir en el seu pla d’acció anual tot un seguit de mesures dirigides a la reactivació econòmica.
Serveis comercials
Aspectes mitjançant els quals es pretén millorar l’espai comercial urbà. De serveis n’hi ha de moltes tipologies, però en tot cas són serveis com la il·luminació o la neteja, la seguretat, alguns dels serveis propis que les administracions locals han de tenir molt en compte per afavorir el seu comerç.
Sinergies
Externalitats positives que s’estableixen com a resultat de la col·laboració entre entitats i sectors econòmics locals. La gestió publicoprivada del sector, amb el lideratge de les regidories de comerç, ha de buscar les col·laboracions intersectorials necessàries per propiciar el desplegament dels seus efectes positius. També es poden produir en el marc de les col·laboracions entre entitats privades i institucions de la societat civil local. Es pretén millorar el funcionament d’un espai comercial urbà.
Singularitat comercial
Conjunt d’elements ubicats dins l’espai comercial urbà susceptibles de contribuir a la preservació i la diferenciació del teixit comercial d’un municipi. La presència de productors i productes locals, comerços emblemàtics, històrics, així com nous formats comercials que impulsin la proximitat, resulten elements singulars que cal posar en valor si es vol promoure el comerç.
Sostenibilitat
En el comerç, la sostenibilitat té una dimensió polisèmica. Fa referència a aspectes diferenciats com ara la pervivència de comerços històrics, amb productes, oficis i mètodes d’elaboració arrelats; l’ús de sistemes de reutilització d’envasos i formes de producció d’economia circular; l’ús de la tecnologia per a l’eficiència energètica i en l’ús dels recursos naturals; una millora de la distribució de les mercaderies en l’última milla”; la responsabilitat social del sector en relació amb projectes i iniciatives solidàries que fan comunitat, entre d’altres.
Transversalitat
Metodologia de treball, de gestió pública i associativa que considera l’àmbit d’abordatge d’una política o d’un sector d’activitat, com el comerç local, amb la màxima amplitud possible d’abast, amb la participació de diferents regidories (comerç, promoció econòmica, urbanisme, participació, cultura, medi ambient, etc.) i departaments de l’administració pública local.
Urbanisme comercial
Conjunt de mesures que es porten a terme per tal de millorar la imatge comercial urbana d’un municipi. Les seves tres grans línies de projecció són l’accessibilitat, els serveis i la imatge comercial urbana d’un municipi o territori.