La regidoria de comerç

3. Principals reptes del comerç avui dia

El comerç, junt amb els serveis i l’hoteleria, ha esdevingut el sector vertebrador de l’economia local. Un sector amb un pes molt important en la generació d’ocupació, però també en la cohesió, la integració i el desenvolupament social. A partir d’ara, s’enfronta a nous reptes, imprescindibles per a la seva projecció.

3.1. Espais vius, espais amables, espais d’experiències

L’espai urbà és un dels elements més importants en la definició de les polítiques públiques de comerç. Els serveis, la imatge i l’accessibilitat resulten clau pel que fa a l’atractiu comercial d’un municipi. Al mateix temps, les polítiques de modernització i preservació també són elements indispensables en la construcció d’espais comercials vibrants.

Entre les mesures per promoure la creació d’espais comercials vius, trobem les següents:

Mesures de millora de l’accessibilitat
Es tracta de mesures per projectar una millor senyalització comercial de l’espai comercial, una millora de la mobilitat urbana, així com impulsar un model d’aparcament del municipi que faciliti que les persones puguin passejar, de manera amable, dins l’espai comercial urbà.

Passejar de manera amable significa també fer l’espai accessible per a les persones amb diferents capacitats. L’espai públic ha de ser accessible per a les persones que van en cadira de rodes, però també per a les persones grans, les que duen un cotxet de bebè o un carretó de la compra. També cal pensar en les persones que tenen hàndicaps visuals o d’altres.

Mesures de millora de la imatge comercial
Per millorar la imatge dels carrers, l’estat de les façanes i del paviment, els elements ornamentals o el mobiliari urbà, i aspectes com ara la neteja, la seguretat, la il·luminació, la cura dels infants.
Mesures de millora dels serveis dins l’espai comercial urbà
Són mesures com ara la dotació d’equips d’emergència per a la salut cardíaca; dispositius per a la distribució de mercaderies en la “darrera milla”; un servei públic de bicicletes; punts de càrrega elèctrica per a una mobilitat més sostenible; o l’optimització de la recollida de la brossa, pensada per al comerç i la restauració.

3.2. Preservació i singularitat del comerç

Les administracions locals han de promoure mesures d’incentivació de nova oferta comercial de proximitat, així com mesures de protecció i prevenció del comerç singular. Entre les mesures que es poden portar a terme, destaquen les següents:

  • Mesures i accions que impulsin la preservació dels comerços històrics, comerços arrelats al territori, comerços amb valors patrimonials.
  • Mesures per incentivar l’obertura de comerços que projectin el model comercial de proximitat d’un municipi.
  • Mesures d’empoderament i projecció del sector per enfortir el sentit de pertinença, la motivació i la identitat del comerç. Comptar amb els productors, artesans i creadors locals per singularitzar el municipi.

Per saber-ne més

El programa Reempresa és un programa promogut per la Diputació de Barcelona i la Fundació CECOT Innovació amb l’objectiu de potenciar la transmissió empresarial d’establiments comercials dels municipis petits, de parades de mercats municipals i d’espais comercials de titularitat municipal de la província de Barcelona.

3.3. L’associacionisme comercial

L’associacionisme comercial és un aspecte fonamental pel que fa a la dinamització comercial d’un municipi. És molt important que des d’una regidoria de comerç es prenguin amb molta consideració els moviments associatius del comerç del municipi. Per aquest motiu, és important saber què és i què abasta el món de les associacions de comerciants.

S’entén per associacionisme comercial l’existència d’un teixit comercial cohesionat, implicat i associat que permet disposar d’una unió de comerciants forta i amb autosuficiència econòmica. Això atorga diversos avantatges:

  • La unió sòlida dels comerciants propicia bons resultats als projectes de dinamització comercial d’un municipi.
  • L’associacionisme comercial genera beneficis per als comerços i influeix de manera directa en el desenvolupament de la mateixa zona comercial.
  • L’associacionisme comercial serveix per tenir un sol interlocutor davant les administracions i, si és fort, es pot convertir en un cercle de pressió social important.

Els comerciants i els ens locals en general han d’ajudar-se per impulsar noves polítiques de millora que promoguin la competitivitat del sector i el municipi.

  • Treballar economies d’escala.
  • Afavorir serveis per als associats.
  • Compartir i poder treballar des de tots els sectors comercials.
  • Gaudir de subvencions.
  • Treballar polítiques integradores.
  • Treballar polítiques per a la utilització dels espais buits.
  • Treballar els maridatges comercials.
  • Millorar la dinamització comercial.
  • Millorar l’adaptabilitat del comerç i del seu espai.
  • Crear polítiques d’ocupació.

En resum, cal fer més atractiu l’espai comercial i atreure nous operadors.


L’existència d’una associació de comerciants pot ser un dels factors d’èxit per dinamitzar comercialment un municipi, per això ha de vetllar per la implicació dels comerços en les mesures de dinamització comercial que es duguin a terme.

En funció del tipus d’associació hi ha diferents tipologies de col·laboració amb l’administració.

  • Pot ser una associació que treballi conjuntament amb el municipi. En aquest cas, entre les dues parts decidiran la polítiques de dinamització que són necessàries.
  • Pot ser que treballi individualment sense el suport de l’ajuntament i només rebi una subvenció per dur a terme les accions de dinamització.

En ambdós casos, l’ajuntament ha de treballar transversalment per marcar un rumb adequat en les polítiques comercials d’un municipi i això requereix considerar els elements següents:

  • Debat constant. Inici d’un procés de reflexió amb els moviments associatius del municipi en què es debati la importància de la cohesió en el món comercial i es destaqui l’associacionisme i el treball conjunt com una de les bases per aconseguir-ho.
  • Planificació i consens. El disseny i la posterior execució d’aquestes actuacions han de generar en el sector la motivació per promoure l’associacionisme, el debat i el treball col·laboratiu amb les entitats.
  • Projecte. És important construir un projecte sòlid entre ens local i moviments associatius que sigui capaç de promoure el sentit de pertinença.
  • Sostenibilitat. És important que des del mateix ens local o regidoria s’impulsi un treball conjunt sostenible. La definició de mesures que tinguin continuïtat en el temps i que es trobin alineades amb els objectius de la ciutat resulta indispensable.


Tot seguit, es proposen una sèrie de recursos que us poden ajudar a cercar mecanismes per promoure el treball col·laboratiu amb el sector comercial:

  1. Taules de comerç per a l’impuls del sector.
  2. Firma d’un pacte per a l’estabilitat amb el sector.
  3. Sessions de networking associatiu.
  4. Programes de mentoring per a la professionalització de les associacions.
  5. Premis al reconeixement i la trajectòria de les associacions.

3.4. Col·laboració publicoprivada i social comunitària

La col·laboració entre el sector públic i privat, amb les entitats i els centres de coneixement, esdevé cada dia un element més important en la dinamització del comerç i dels territoris. Així doncs, és necessari apostar, encara més, pel treball de la corresponsabilitat dels sectors tant públics com privats.

Les administracions locals han de treballar en l’enfortiment de les relacions entre el sector públic, el privat i el tercer sector. En concret, són tres els nivells de col·laboració que cal explorar:

El lideratge i col·laboració entre el sector públic es basa en mesures que permeten la cooperació entre àrees o bé entre diferents institucions, entitats i/o nivells administratius del sector públic. Entre els principals beneficis a l’hora d’establir aquest marc de treball, destaquen:

  • Major visibilitat de les diverses àrees o institucions.
  • Major capacitat d’afrontar problemàtiques des de diverses perspectives.
  • Possibilitat d’alinear objectius per part de l’administració pública.
  • Debat sobre els efectes que una actuació produeix en el conjunt global.
  • Foment de la presa de decisions coherents.
  • Governança multinivell: no només la col·laboració abasta departaments i regidories del govern local, també els diferents nivells de govern.

Pel que fa al lideratge i col·laboració en el sector privat, constitueixen totes aquelles mesures i instruments pensats per promoure la col·laboració entre esferes privades (entre diverses associacions, entitats, grups empresarials, etc.).

  • Possibilitat d’afrontar problemàtiques o reptes de manera conjunta.
  • Major representativitat dels sectors en qüestió.
  • Major visibilitat i empoderament del sector privat.
  • Possibilitat de convertir-se en grups de pressió o d’influència respecte a d’altres organitzacions o davant l’administració pública.
  • El valor del treball conjunt amb entitats socials, culturals i esportives clau en la vida local per a l’impuls del comerç i l’economia local.

Quant al lideratge i la col·laboració publicoprivada, es fonamenta en aquells sistemes que permeten la creació de diàleg, debat i reflexió entre les esferes públiques, privades i comunitàries.

  • Impuls de l’escolta activa entre àrees públiques i privades.
  • Foment de la presa de decisions coherents i consensuades.
  • Foment del treball transversal i la implementació de polítiques horitzontals (en detriment de les verticals).
  • Major capacitat d’avaluació de les actuacions realitzades.
  • Disseny de polítiques públiques locals de comerç des de la lògica bottom-up.
  • Afrontar reptes locals generals com la sostenibilitat, la lluita contra el canvi climàtic, les emergències humanitàries amb actors de diferents sectors.

3.5. La llei de les APEU

Sabies que…

Les APEU tenen el seu origen en el model anglosaxó conegut com a Business Improvement Districts (BID), organitzacions de cooperació pública i privada que tenen com a objectiu la dinamització i millora dels centres comercials urbans. Aquestes organitzacions, sense ànim de lucre, inclouen una determinada àrea urbana on els comerços i empreses que hi estan ubicats acorden pagar una quota de manera obligatòria (i previ procés de votació) que cobreix els serveis que contribueixen a dinamitzar la zona en qüestió.

La llei de les Àrees de Promoció Econòmica Urbana (APEU) a Catalunya (15/2020, del 22 de desembre) regula la creació i implementació del comerç, i és la darrera de les normes desenvolupades pel govern català en aquesta matèria. Prenent com a referència el model dels Business Improvement Districts (BID), regula la creació d’un nou model d’impuls del comerç de proximitat basat en el pagament d’una quota obligatòria per a tots els comerços que formen part d’una àrea delimitada dels municipis catalans.

Una Àrea de Promoció Econòmica Urbana (APEU) és una zona geogràfica delimitada on el teixit comercial urbà i l’administració local treballen de manera conjunta per promoure i dinamitzar la zona. A través de la creació d’una entitat publicoprivada que s’encarrega de la gestió d’aquesta àrea, ambdues parts porten a terme un pla d’acció que té per objectiu la dinamització comercial i econòmica d’aquesta zona.

Les APEU són, per tant, un model de col·laboració i gestió publicoprivada que pretén aconseguir la professionalització i la millora competitiva de l’espai comercial urbà.

Les principals característiques de les APEU són:

  • Un projecte consensuat. És un projecte consensuat entre l’administració local i el teixit comercial urbà de l’àrea.
  • Cal una majoria. El projecte no es pot implementar sense el marc de col·laboració publicoprivat i sense l’aprovació d’una àmplia majoria del teixit comercial de l’àrea.
  • Amb quotes obligatòries. El finançament d’aquesta figura s’obté per mitjà de quotes obligatòries per a tots els negocis que es troben en aquesta àrea comercial delimitada.
  • Tres formes de promoció. Un 25% dels locals que pertanyen a la zona delimitada, una associació de comerciants que fa més de 5 anys que és present al territori o bé el mateix ajuntament.
  • Necessita un acord entre les parts. Totes les parts han d’estar d’acord en impulsar el desenvolupament de l’activitat comercial urbana d’una determinada zona comercial.
  • S’ha de votar. Com que cal un acord, la implementació d’una APEU requereix un procés de votació entre els locals comercials que formen part de l’àrea comercial urbana delimitada.
  • Necessita un pla d’actuació. Aquesta votació suposa que s’ha de comptar amb un projecte o pla d’actuació atractiu, que connecti amb les necessitats de l’àrea i susciti consens; i amb un lideratge fort amb capacitat de persuadir i comptar amb més del 50% dels vots participants.

Les funcions de les APEU més importants són les necessàries per desenvolupar una determinada àrea comercial delimitada. Tot i això, i segons les característiques pròpies de cada zona, qualsevol APEU pot cobrir les funcions següents:

  • Dinamització comercial urbana. Una de les possibles funcions de les APEU és vetllar per la implementació de campanyes de dinamització comercial de la zona, de manera que en permetin una major notorietat i comunicació. Aquest primer àmbit pot incloure tot un seguit de mesures relatives a campanyes de comunicació, promoció de la zona, impuls d’esdeveniments comercials, promoció conjunta amb altres sectors com cultura i turisme, i fins i tot l’industrial…
  • Competitivitat. S’hi inclouen totes aquelles mesures dirigides a la professionalització de la gestió dels comerços i qualsevol activitat comercial urbana que es faci dins l’àrea delimitada. S’hi poden incloure mesures relatives a formació del teixit empresarial, programes d’acompanyament a aquests negocis, impuls de la transformació digital dels locals, impuls de serveis directes com ara les centrals de compra…
  • Millora de l’espai comercial urbà i la seva imatge. La millora i modernització de l’espai comercial urbà fa referència a mesures dirigides a la millora de la imatge exterior dels comerços i els carrers de l’àrea objecte de l’APEU.
  • Inversions de millora de l’espai urbà. Implementar mesures que contribueixin a la recuperació i cerca de nous usos en els locals disponibles, la millora d’elements de la imatge de l’espai públic i l’experiència de l’usuari (com la il·luminació, la imatge externa dels locals, l’optimització de la senyalització comercial, la seguretat de la zona comercial delimitada…).
  • Propòsits específics a reptes endèmics. Proveir enllumenat de Nadal a un espai delimitat on històricament mai no s’havia fet; contribuir a fer emergir un espai sense atractiu; promoure un espai comercial urbà, especialitzat i clúster d’activitat; singularitzar, en definitiva, els atributs diferents de l’espai delimitat.


La professionalització de l’associacionisme comercial i la importància de la seva vitalitat associativa el pot fer esdevenir un actor clau, compromès amb la comunitat i amb la transformació urbana. Les associacions comercials empoderades són garants del model comercial, més enllà de les conjuntures dels mandats municipals.

Sabies que…

El Dia Europeu del Comerç de Proximitat ha estat impulsat per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europa des del 2019. També hi ha altres moviments internacionals, com ara el Love Your Local Market a Anglaterra, França, Catalunya, Espanya i Països Baixos, que també posen de relleu el vincle emocional entre la ciutadania i els establiments de proximitat:

Dia Europeu del Comerç de Proximitat, 9 de maig, de Barcelona Comerç.

Campanya Love Your Local Market.






La Gerència de Serveis de Comerç ha elaborat aquesta infografia en la qual es resumeix què és i com es crea una APEU.

Pujar