La regidoria de comerç

El comerç es troba en un moment complex. L’oferta comercial existent, la irrupció de les tecnologies digitals, el context actual de crisi energètica, sanitària i ambiental han contribuït a modificar les pautes de comportament i compra dels consumidors. En el context dels ens locals, cal fomentar un seguit de mesures, com ara:

• Impulsar la formació.
• Impulsar la competitivitat.
• Impulsar la transformació digital.
• Reactivar locals disponibles.
• Treballar la distribució urbana de mercaderies.

L’enfortiment en les competències i la capacitat d’adaptació dels comerços al nou context comercial i econòmic són, en l’actualitat, un dels principals reptes als quals s’enfronta el comerç. Aquests reptes s’han d’entomar, necessàriament, des del reconeixement del valor de la professió comercial i la funció urbana que representa. És imprescindible ser-ne conscients i mantenir una actitud convençuda.

La irrupció de les tecnologies ha modificat la manera com les persones consumidores coneixen i s’informen sobre el producte, i la manera com prenen les decisions, com el seleccionen i realitzen l’acció de compra.

El comerç necessita una redefinició i la formulació de noves estratègies per tal de fer-lo més fort. Els ens locals han de vetllar per impulsar la proximitat i la innovació.

El grau de penetració del comerç electrònic ha anat creixent en els darrers anys, però també és cert que el lleure, el passeig i el tracte personalitzat són elements molt ben valorats pels consumidors.

Aquest binomi entre món digital i proximitat ens porta a la necessitat de redefinir i formular noves estratègies per enfortir el comerç dels municipis. En aquest sentit, es fa evident que la proximitat entre comerç i consumidor continuarà existint, avui, demà i en un futur a mitjà termini. Els valors de responsabilitat social i ambiental que comporta l’acció de compra en el comerç de proximitat té i tindrà molta rellevància.

Per tot plegat, cal que els municipis i els mateixos comerços reformulin noves polítiques comercials que ajudin a fer de les botigues i els seus espais comercials urbans, indrets atractius i seductors.

En aquest sentit, les necessitats per a la transformació digital dels comerços han de confiar en l’impuls de mesures que facin transitar el model de comerç de proximitat cap a un model comercial, també de proximitat, però amb un major ús de tecnologia. És el que anomenem omnicanalitat, un atribut que el comerç local ha de ser capaç d’oferir per adaptar-se als nous patrons de consum.

Molts comerços han tancat en els darrers anys, aquesta tendència ha generat la pèrdua d’atractiu d’un sector que ha vist com l’espai urbà reconfigurava un nou paisatge marcat per la presència de locals disponibles.

Els municipis han de fer una aposta ferma per a la recuperació i la reactivació d’aquests espais. I això vol dir que qualsevol regidoria ha de tenir en compte els reptes següents:

• Sensibilització de les parts implicades. Treballar la sensibilització i la mediació amb la propietat dels establiments, per tal de conèixer quin és l’estat de situació real de cada local.
• Millora de la imatge dels locals disponibles. Mesures per incentivar l’embelliment de l’espai comercial urbà i dels locals disponibles.
• Reactivació econòmica. Mesures específiques que contribueixin a la introducció de noves activitats econòmiques en l’espai comercial; tant l’impuls de projectes emprenedors com les accions formatives són essencials per incentivar la creació de nous negocis en locals disponibles.
• Reactivació amb d’altres sectors. Impulsar projectes de reactivació de tipus social, cultural i educatiu que afavoreixin la recuperació de locals disponibles dins l’espai comercial urbà, és l’objecte del quart i darrer gran àmbit.

La Distribució Urbana de Mercaderies és el procés logístic que descriu l’arribada de la mercaderia en el darrer tram, fins que és comprada pel client a l’establiment o bé la rep a domicili. Es tracta d’un procés de transport pel qual els béns que s’obtenen en el comerç de proximitat arriben als establiments o als domicilis procedents dels magatzems centrals de distribució, ubicats als afores, després que hagin arribat allí des dels centres logístics (d’importació) i/o dels punts de fabricació.

La distribució urbana de mercaderies té més afectació als mitjans i grans municipis, on els governs locals han de prendre en consideració el repte de la qualitat de l’aire, la vianalització i la mobilitat sostenible.

Per descongestionar els carrers i barris de trànsit, evitar càrregues i descàrregues que molesten el veïnat i desordenen els estacionaments, entre d’altres, és necessari repensar la distribució de les mercaderies en l’últim tram, des dels magatzems als establiments dels carrers de pobles i ciutats.

Així mateix, des dels consistoris, repensar la distribució urbana de mercaderies pot suposar treballar en diferents àmbits, com ara:

• Crear punts de magatzems descentralitzats en el municipi. Aprofitant comerços sense activitat, locals disponibles, des dels quals amb vehicles sostenibles es distribueix en el darrer tram la mercaderia als establiments i punts de venda.
• Estimular formes d’economia social i solidària. Amb cooperatives i empreses de transport amb bicicletes i furgonetes elèctriques o a pedal que s’encarreguin d’aquesta distribució en “l’última milla”.
• Involucrar les associacions de comerciants en la cogestió i disseny d’aquests projectes. Treure profit del reconeixement de la ciutadania als valors sostenibles i responsables del comerç de proximitat respecte del comerç electrònic de les grans plataformes globals.