La regidoria de comerç

5. El marc competencial català

Tal com es desprèn del marc constitucional espanyol, les competències en matèria de comerç i fires a Catalunya són competència exclusiva de la Generalitat. L’article 121 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya descriu els termes en què aquesta competència és exclusiva del govern català.

El mateix govern disposa de diferents normes que li permeten regular el sector comercial a Catalunya. Són les següents:

  1. Decret llei 1/2009, del 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials. S’encarrega de regular la localització i la implantació dels equipaments comercials.
  2. Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
  3. Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires. Aquesta llei és la que es responsabilitza de regular l’exercici de l’activitat comercial, la dels serveis sense normativa específica, l’artesania i l’activitat firal.
  4. Llei 15/2020, de 22 de desembre, de les àrees de promoció econòmica urbana. Aquesta és la llei de més recent creació, la qual fa néixer les APEU i en regula la implementació a Catalunya.

5.1. La llei de comerç catalana

L’Estatut de Catalunya, en el seu article 121, especifica que:

Article 121

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de comerç i fires, que inclou la regulació de l’activitat firal no internacional i l’ordenació administrativa de l’activitat comercial, i que abasta:

a. La determinació de les condicions administratives per a exercir-la i dels llocs i els establiments on s’acompleixi i l’ordenació administrativa del comerç electrònic o del comerç per qualsevol altre mitjà.

b. La regulació administrativa de totes les modalitats de venda i totes les formes de prestació de l’activitat comercial, i també de les vendes promocionals i de la venda a pèrdua.

c. La regulació dels horaris comercials, respectant en l’exercici d’aquesta competència el principi constitucional d’unitat de mercat.

d. La classificació i la planificació territorial dels equipaments comercials i la regulació dels requisits i del règim d’instal·lació, ampliació i canvi d’activitat dels establiments.

e. L’establiment i l’execució de les normes i els estàndards de qualitat relacionats amb l’activitat comercial.

f. L’adopció de mesures de policia administrativa amb relació a la disciplina de mercat.

També correspon a la Generalitat el desplegament, l’aplicació i l’execució de la normativa de la Unió Europea quan afecti l’àmbit de les seves competències. En el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees.

Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires

  1. Compilar en un sol text la legislació vigent en matèria de comerç i fires que actualment es troba dispersa: la regulació general del comerç interior, els horaris comercials i les activitats firals.
  2. Millorar la regulació normativa ja existent mitjançant l’actualització, la sistematització i l’aclariment de conceptes, tenint en compte l’evolució que ha experimentat l’activitat comercial durant els darrers anys i la que es preveu que pugui experimentar en un futur immediat, i també incorporar les demandes del sector de la distribució comercial pel que fa referència a les necessitats d’ordenació per garantir la lleial competència com a eix a l’entorn del qual ha de quedar sotmès el lliure exercici de l’activitat.
  3. Simplificar la regulació i reduir algunes de les càrregues administratives encara existents d’acord amb els paràmetres establerts per la Directiva 2006/123/CE, del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, i amb les disposicions que l’han transposat a l’ordenament jurídic intern.
  4. Incloure els serveis en l’àmbit normatiu de l’activitat comercial, llevat dels que es troben reservats a professions que requereixen una col·legiació obligatòria o les activitats de serveis bancaris, de crèdit, d’assegurances i altres de naturalesa anàloga, que n’estan formalment exclosos.
  5. Regular aspectes i facilitar el desenvolupament d’instruments destinats a fomentar la professionalització del sector de l’activitat que s’exerceixi.
  6. L’establiment de principis i criteris que permetin d’avançar en el manteniment i la protecció de la funció de cohesió social i dinamització cultural del comerç de proximitat, en la integració de les noves formes de comerç, com el comerç electrònic, i els nous valors que s’hi poden incorporar, com el de l’economia circular, i també en el millorament de les condicions de la contractació en el sector i en la conciliació familiar.

Les principals novetats, vinculades a les temàtiques incorporades a aquesta llei, són:

  • Horaris comercials (augment de 72 hores/setmana a 75 hores/setmana, de dilluns a dissabte).
  • Municipi turístic (concreció del concepte amb més paràmetres de definició d’aquest).
  • Rebaixes (l’elecció de dates per realitzar-les és a càrrec del comerciant).
  • Àrees de promoció econòmica (es posa èmfasi en aquest aspecte associatiu publicoprivat).
  • Venda o oferiment de productes a domicili (és necessari que sigui realitzat amb previ avís).
  • Zones de degustació (permet la possibilitat que els establiments dedicats a la venda de productes d’alimentació, puguin oferir un total del 33% de la seva superfície a la degustació).

Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya

L’article 123 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de consum.

El Codi de consum de Catalunya té per objecte garantir la defensa i la protecció dels drets de les persones consumidores i establir, en l’àmbit territorial de Catalunya, els principis i les normes que les han de regir per millorar la qualitat de vida de les persones consumidores.

Els drets i els interessos de les persones consumidores protegits per aquesta llei són els següents:

a) El dret a la protecció de la salut i a la seguretat.

b) El dret a la protecció dels interessos econòmics i socials.

c) El dret a la indemnització i reparació de danys.

d) El dret a la protecció jurídica, administrativa i tècnica.

e) El dret a la informació, l’educació i la formació.

f) El dret a la representació, la consulta i la participació.

g) Els drets lingüístics.

Per saber-ne més

Podeu consultar:

5.2. Les ordenances municipals

La Llei 18/2017, de l’1 d’agost, de comerç, serveis i fires atorga als municipis les competències i obligacions següents:

  • Els ajuntaments han de regular i taxar per mitjà d’ordenances la distribució dels productes adquirits per Internet o a distància, d’acord amb llurs competències en matèria de mobilitat, sostenibilitat i seguretat en llur municipi.
  • Els ajuntaments han de promoure i regular l’emplaçament, la instal·lació i l’ús de les consignes o punts de recollida (drop box) per als productes comprats per Internet o a distància, d’acord amb els consells locals de comerç, si n’hi ha.
  • Els ajuntaments que disposen de mercat de venda no sedentària han de disposar d’una ordenança municipal que el reguli (article 15.4).
  • L’administració de la Generalitat, l’administració local i les entitats públiques han de col·laborar, dins l’àmbit de les competències respectives, per garantir l’aplicació d’aquesta llei. Amb aquesta finalitat poden formalitzar, si s’escau, convenis de col·laboració. Amb la mateixa finalitat, per raons d’agilitat i eficiència, també poden establir convenis de col·laboració amb les entitats que representen sectors professionals i les que representen àmbits territorials de la distribució comercial i la prestació de serveis.
  • El departament competent en matèria de comerç, juntament amb les polítiques de foment que duen a terme els ajuntaments en el marc de llurs competències, ha de posar en pràctica polítiques de foment de la competitivitat del comerç urbà per contribuir a millorar-ne l’eficiència, la competitivitat i la sostenibilitat, i posar a l’abast del sector les eines que permetin als seus integrants tenir més capacitat d’adaptació a l’entorn actual, de creixement i d’internacionalització. Aquestes polítiques s’han de concretar per mitjà de plans que desenvolupin objectius i actuacions per a períodes determinats.

Un dels elements importants a l’hora d’establir un procés d’impuls del comerç urbà és l’ús de mecanismes que regulin l’activitat comercial. L’autonomia dels governs locals els permet aprovar normes que afecten diferents àmbits incidents en el sector comercial. A continuació, s’indiquen algunes ordenances, l’estudi i anàlisi de les quals ha de contribuir a la dinamització comercial dels espais urbans:

  • Ordenances de regulació del trànsit: regular la circulació de vehicles pels principals espais comercials, regular la velocitat màxima permesa, l’establiment de zones de baixes emissions.
  • Ordenances de regulació de via pública: regular l’ús que es pot fer de l’espai públic i l’impacte que aquest pot tenir, ja sigui negatiu o positiu, sobre els usos comercials i els vianants.
  • Ordenances que regulen l’ocupació pública: regulació de terrasses, la seva ubicació, l’espai comercial que poden ocupar, els horaris.
  • Ordenances de regulació de l’activitat de càrrega i descàrrega: regulació de les zones de càrrega i descàrrega (pel que fa referència a horaris) a zones concretes de l’espai comercial urbà, per tal de facilitar el passeig i l’acte de compra amb el mínim impacte sobre el vianant i potencial usuari.
  • Ordenances que regulen l’activitat comercial: normativa que regula l’ús dels baixos comercials d’una determinada construcció i són les que poden incidir sobre la proliferació de més o menys usos comercials en un determinat carrer i zona comercial.
  • Ordenances que regulen la protecció del medi: normatives que regulen els nivells de contaminació acústica, la qualitat de l’aire, la recollida selectiva de residus.
  • Ordenances vinculades a la protecció publicitària: regulen el mobiliari i els espais destinats a la promoció, ja sigui mitjançant cartells, pancartes i altres elements vinculats a la publicitat.
  • Els plans d’usos comercials: és un instrument jurídic que regula les activitats comercials per tal d’obtenir el model comercial més adequat i coherent a cada zona o municipi. Es fonamenta en una sèrie d’articles i normes.
Pujar