Un dels elements més importants que cal tenir en compte per part de les administracions locals és la definició de polítiques públiques que impulsin el model de comerç de proximitat de les ciutats i municipis. És important, doncs, que cada ajuntament treballi per una planificació correcta de les seves polítiques comercials. Per això cal centrar l’objecte de les polítiques públiques de comerç, entesa la importància i la necessitat de la dinamització comercial i de tota l’activitat urbana.
Les polítiques concertades de dinamització comercial van alineades amb l’estratègia econòmica local i el projecte de municipi. És per aquest motiu que no es pot pensar, dissenyar i implementar una estratègia econòmica integral entre els sectors econòmics, la ciutadania i el govern local, sense el comerç de proximitat.
És precisament per aquesta raó que qualsevol municipi ha de disposar d’un full de ruta amb les polítiques i mesures comercials que l’ajudaran a dinamitzar el seu comerç.
La dinamització comercial s’entén com el conjunt d’accions públiques i privades dirigides a la millora de la competitivitat del sector. Aquestes poden ser polítiques públiques que porta a terme l’administració per contribuir a la millora del sector, però també poden ser agents privats els que puguin impulsar mesures de reactivació i enfortiment del sector.
Per tal de treballar en la dinamització del comerç del nostre municipi, és del tot necessari mantenir un enfocament integrador (amb la visió dels diferents agents del territori) i transversal (aplicant un punt de vista multidisciplinari que permeti abordar la complexitat dels espais comercials urbans).
D’aquesta manera, cal intervenir i escoltar en les tres esferes d’actuació, formades pels agents que contribueixen a la dinamització de l’activitat comercial urbana amb la seva activitat quotidiana.
Resum
El treball de consens i transversal entre administracions i els agents empresarials i socials és indispensable per portar a terme programes de treball que dinamitzin el comerç dels nostres municipis.
Així com el sector públic vetlla per l’interès general, el sector privat cerca l’eficiència i el benefici, i el tercer sector aporta el valor públic des d’una perspectiva més comunitària.
L’administració local ha d’interpretar l’impuls del sector des de l’òptica de cinc grans dimensions, la combinació de les quals ha de contribuir a la seva projecció.
-
Estructura de l’espai comercial urbà. Una primera radiografia de l’activitat comercial a partir de l’observació d’un conjunt d’aspectes que configuren l’espai urbà i la seva funció comercial, com la seguretat, la vida al carrer, la conversió de l’espai en una àgora de relació de la ciutadania amb l’espai públic.
-
Imatge. L’ajuntament té un paper important en l’adequació i visibilitat de la imatge de l’espai comercial urbà i la imatge de la part exterior dels establiments comercials, que configuren una imatge de marca global del municipi.
-
Accessibilitat. És un dels aspectes clau a treballar, la mobilitat de les persones, perquè puguin accedir amb facilitat i desplaçar-se amb comoditat per l’espai comercial urbà.
En cas de zona de vianants:
-
Preveure un sistema d’aparcaments per als ciutadans que obligatòriament han d’accedir en vehicle privat.
-
Adequar les vies al trànsit de bicicletes i altres vehicles similars.
-
Reforçar i millorar el transport públic per accedir a l’eix comercial.
En zona oberta al trànsit:
-
Preveure les places d’estacionament.
-
Preveure zona de càrrega i descàrrega.
-
Establir una zona d’estacionament limitat (click and collect).
-
Planificar la distribució urbana de mercaderies DUM.
En municipis petits:
-
Planificar vies d’accés al municipi comunicades amb la zona comercial.
-
Procurar transport públic per arribar al municipi.
-
Ús i dinamisme. La disponibilitat d’espais públics atractius complementen l’activitat comercial i formen part indissoluble de l’experiència de compra i de passeig de l’usuari. Analitzar en conjunt l’ús que es fa d’aquests espais.
-
Governança. Les relacions entre les tres esferes analitzades (esfera pública, esfera privada i ciutadania) en matèria de comerç, però també en d’altres àrees com promoció econòmica, urbanisme, habitatge o benestar, definiran l’activitat comercial urbana del municipi.