La polítiques locals de convivència, diversitat i cicle de vida es caracteritzen perquè:
-
Reconeixen les diferències i promouen els drets de la ciutadania, treballant per la igualtat en la diversitat. Aborden les desigualtats, ja sigui perquè pertanyen a un col·lectiu específic (definit per l’edat, l’origen, etc.), per ocupar una posició social determinada o per patir discriminacions. Aquestes polítiques treballen per reconèixer les diferències i posar-les en valor (igualtat en diversitat), treballant per tal de garantir l’equitat, la igualtat (d’oportunitats, tracte i resultats) i per fomentar espais i relacions lliures de discriminacions.
-
Operen transversalment, ja que essencialment es desenvolupen per mitjà de la influència en altres àmbits de política pública de caràcter sectorial (finalistes). Treballen a partir d’instruments específics com les regulacions normatives, plans, xarxes d’agents, accions d’investigació i sensibilització, informació, formació, assessorament, mediació, promoció d'incentius i sancions, avaluacions d’impacte, entre d’altres. Es relacionen entre si gràcies a l’enfocament interseccional que té en compte la interacció entre les diferents diversitats i entre els múltiples eixos de discriminació (per exemple: l’eix raça, origen, edat, gènere…). Identifiquen les necessitats, demandes, aspiracions i drets de diferents col·lectius de població i com s’interrelacionen entre si.
-
Incorporen l’acció comunitària, atès que comparteixen un caràcter fortament comunitari i preventiu, estrenyen aliances amb els agents que operen al territori i en clau de proximitat. Es considera que uns territoris forts i cohesionats socialment esdevenen entorns d’oportunitat i de millora de les condicions de vida.
En aquest sentit, es proposa impulsar l’acció comunitària com a eix vertebrador de les polítiques socials, amb vocació transversal, orientada a la dimensió relacional de les persones i a l’empoderament de la ciutadania en el si de la comunitat” (Fantova, 2021).
-
Treballen des de la garantia del dret a la ciutat. Les polítiques de convivència, diversitat i cicle de vida troben en la ciutat i els barris el seu entorn natural d’intervenció per mitjà dels espais de proximitat com són: els equipaments, els espais públics (carrers, places…) i les comunitats veïnals. I ho fan a partir d’estratègies d’innovació social i de manera eminentment comunitària.
-
Aposten per la cultura del diàleg i la pau. No eviten el conflicte sinó que el reconeixen com a fet inherent de la vida en comunitat i l’aborden. Incorporen eines com la mediació i se serveixen de pràctiques de caire restauratiu i socioeducatiu.
Amb aquest denominador comú, les polítiques de convivència, diversitat i cicle de vida tenen com a finalitats (Fantova, 2021):
Garantir la igualtat i l’equitat
Evitar la discriminació, el maltractament i les violències
Promoure la inclusió i evitar l’exclusió social
Reconèixer la diversitat com a eix d’identitat col·lectiva i d’apoderament
Promoure la ciutadania
Treballar per a promoure la convivència