Les migracions internacionals a l’Estat espanyol prenen força a finals dels anys 90 i principis del segle XXI. Arran d’aquest nou context, totes les administracions comencen a treballar en el desplegament d’accions d’acollida i gestió de la diversitat, especialment els governs locals, com a administració més propera a la ciutadania.
Les ciutats i els pobles són l’escenari on persones de diferents procedències i condicions construeixen una vida en comú, comparteixen espais veïnals, estableixen relacions als espais públics, duen a terme intercanvis comercials, educatius i culturals en entorns de proximitat diversos i complexos.
Amb els anys, en paral·lel, s’ha desplegat un marc normatiu:
-
El Reial decret 557/2011 que la desenvolupa
L’acollida de la població i la promoció d’una ciutadania intercultural continuen sent reptes cabdals per als ens locals. El Servei ofereix acompanyament a la gestió local de l’acollida i suport per a la incorporació de la perspectiva intercultural en el conjunt de polítiques, actuacions i programes per garantir la igualtat en la diversitat, lluita contra les discriminacions, el racisme i la xenofòbia.
Els ens locals tenen competències específiques en acollida, així com en la gestió del padró municipal, garantint l’accés als serveis i pas per al posterior reconeixement de la ciutadania. Així mateix els ens locals també tenen competències reconegudes en el foment de les polítiques per a garantir la cohesió social de la població i l’acollida i la integració dels estrangers immigrats, els sol·licitants d’asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats; coordinar l’activitat de les entitats públiques i privades que tenen responsabilitats d’acollida i integració, per mitjà de mecanismes de foment de la participació o altres que es considerin adequats; participar en l’elaboració dels plans i els programes i promoure la participació dels immigrats i dels retornats.
Acollida
La Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya exigeix desplegar a escala local circuits de primera acollida estables per afavorir la inclusió de la població estrangera des de la seva arribada al territori. La Llei defineix les competències que tenen els ens locals en matèria d’acollida, així com la gestió i el finançament. A partir de la norma cal tenir en compte que els municipis de més de 20.000 habitants han de prestar el servei d’acollida; així mateix els municipis menors i els ens supramunicipals poden prestar-lo (en aquest cas per delegació o encàrrec). D’altra banda els municipis poden, segons la llei, promoure i prestar els serveis necessaris per a garantir la cohesió social de la població i l’acollida dels estrangers immigrats, els sol·licitants d’asil, els refugiats, els apàtrides i els retornats; coordinar l’activitat de les entitats públiques i privades que tenen responsabilitats d’acollida; participar en l’elaboració dels plans i els programes; i promoure la participació dels immigrats i dels retornats.
Més enllà dels mínims que els exigeix la Llei 10/2010, els ajuntaments poden idear circuits d’acollida més complets, amb serveis i recursos per tal de:
-
Acompanyar les persones nouvingudes en el seu desenvolupament personal i social.
-
Facilitar, oferir i posar a l’abast els recursos i els serveis públics per a la plena inclusió de les persones. No només d’acord amb les obligacions que es deriven de la Llei d’acollida, sinó tenint present el conjunt de les dinàmiques socials existents.
-
Orientar en tots els tràmits exigibles per regularitzar la situació administrativa de residència al país i municipi, organitzar els cursos per a l’aprenentatge de les llengües del país d’arribada i el coneixement de l’entorn i acompanyar i garantir l’exercici dels drets.
En el procés d’acollida i d’adaptació de les persones que arriben a un municipi els ens locals han de facilitar l’empadronament en tant que obligació de totes les persones d’informar de la seva residència en el terme municipal i obligació dels ajuntaments de comptabilitzar a totes les persones que hi viuen per a saber quins recursos ha de mobilitzar.
S’hauran de tenir en compte les diferents necessitats de les persones atenent al gènere i l’edat en relació amb les persones joves, sobretot; però també altres realitats que poden implicar circuits d’acollida adaptats.
Els circuits i serveis d’acollida a més, han d’adaptar-se a la constant transformació dels moviments migratoris que origina noves necessitats. Així, els llocs d’origen, el perfil demogràfic, les causes canviants de les migracions, així com també les dinàmiques de reagrupament familiar, etc. Com a exemple, en la darrera dècada, els conflictes bèl·lics d’àmbit internacional han impulsat l’arribada de persones sol·licitants de refugi i de menors sense referents adults: una situació nova que ha requerit crear dispositius específics d’acollida i col·laboració entre els ens locals i la resta d’administracions amb caràcter urgent.
Incorporació de la perspectiva intercultural
Pel que fa a la gestió de la diversitat cultural, les administracions locals han de treballar amb perspectiva intercultural i fer-ho de manera transversal.
Intercultural Cities del Consell d’Europa defineix una ciutat intercultural com aquella en la qual:
«… viuen persones de diferents nacionalitats, orígens, idiomes i religions. On les responsables polítiques i la majoria de la ciutadania valora la diversitat de manera positiva, com un recurs. La ciutat combat de forma activa la discriminació i adequa la seva governança, institucions i serveis a les necessitats d’una població diversa. La ciutat disposa d’estratègies i eines per a tractar els conflictes culturals relacionats.»
L’àmbit local és l’espai per excel·lència on fer efectiva la interculturalitat com un dels principis rectors del disseny de les polítiques. És també l’àmbit on valorar-ne resultats com a estratègia transversal, ja que tota política necessita compromís polític, lideratge i equips impulsors. L’administració local ha de reflectir i expressar la diversitat de la població i, per tant, ha de ser capdavantera i exemple per a la ciutadania .
L’any 2015, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar una recomanació sobre la integració intercultural, per als estats membres, s’hi fixaven els principis següents:
-
Igualtat: compromís bàsic per promoure la igualtat de drets, deures i oportunitats, en el marc d’un concepte inclusiu que implica polítiques actives contra la discriminació i, en general, per trencar les barreres que poden dificultar la mobilitat i l’ascensor social per motius relacionats amb la diversitat sociocultural.
-
Reconeixement de la diversitat: considerar la diversitat com un element estructural de la societat, visibilitzant-la i reconeixent-la és clau en l’enfocament intercultural. La diversitat és una realitat en les nostres societats, i alhora, es pot entendre com a una oportunitat, sense obviar les complexitats que genera. Alhora cal treballar per posar en valor els elements comuns i les semblances que uneixen al conjunt de la ciutadania.
-
Interacció positiva: posar l’èmfasi a la importància de facilitar el contacte, les relacions interpersonals i la interacció positiva entre persones de perfils i orígens socioculturals diversos, es contraposa a la segregació i la coexistència. La relació i el vincle s’entenen com una necessitat intrínseca de la convivència, que fomenta el coneixement i reconeixement mutu i també com el procés pel qual es redueixen els prejudicis i es permet reconèixer les similituds, generar un sentit de pertinència compartida.
La incorporació de la perspectiva intercultural es concreta en diferents possibles línies d’acció que poden portar a terme els ens local a través de diversos instruments, com poden ser:
-
Instruments de planificació: plans específics que a partir d’una diagnosi de la realitat del territori i la proposta d’un pla que contempli diferents accions dibuixi un full de ruta que permeti avançar en aquest objectiu.
-
Taules i espais de participació en què intervinguin els diferents agents presents a l’ens local, com entitats, persones concretes, àrees de l’ens local, altres institucions, etc. que participin en el disseny, impuls i seguiment de les accions des de diferents mirades i posicions.
-
Accions de sensibilització: accions a l’espai públic, a les escoles, als equipaments o campanyes, que posin en valor la diversitat existent al municipi.
-
Formació a professionals dels ens locals perquè incorporin la perspectiva intercultural en totes les tasques.
-
Accions en àmbits concrets o col·lectius específics com pot ser la incorporació de la perspectiva intercultural en la planificació i gestió dels recintes funeraris perquè totes les persones, amb independència de les seves creences en puguin fer ús.
Igualtat de tracte i no-discriminació
Treballar per la igualtat de tracte i la no-discriminació implica promoure i garantir la igualtat efectiva de totes les persones, partint de la igualtat d’oportunitats i tracte que reben en tots els espais de la ciutat; així mateix implica lluitar contra qualsevol discriminació en les seves múltiples expressions (racisme, edatisme, xenofòbia, homofòbia, aporofòbia, entre d’altres).
Per saber-ne més
Vegeu l’apartat 7. Polítiques d’igualtat de tracte i no-discriminació
Reconeixement i posada en valor de la diversitat
Per la construcció de ciutats i pobles més inclusius, justos i equitatius és imprescindible reconèixer la realitat diversa com a un element estructural, reconeixement a què cal donar visibilitat.
Des d’un vessant simbòlic i institucional, cal que s’incorpori en la narrativa històrica (tenint en compte els processos migratoris o el paper de les diferents cultures) o als noms dels carrers i places, però també als espais de participació (com els consells de barri o els consells d’infància, per ex.), entre els treballadors dels ens locals (revisant les polítiques de recursos humans), als teixits associatius i comercials (promovent l’associacionisme també entre les persones de cultures diverses), a les escoles, casals o centres cívics (amb activitats de sensibilització) i els mitjans de comunicació (per no reforçar estereotips i conductes discriminatòries).
En els serveis, programes i actuacions dels ens locals cal garantir un accés i ús inclusiu per a totes les persones. En poden ser exemples l’oferta esportiva disciplines com el criquet, la incorporació als menús escolars de la cuina tradicional d’altres cultures o països, així com l’adaptació a les diverses creences o l’adaptació dels cementiris als requeriments d’una societat diversa.
I finalment en tots els actes culturals, i especialment en les celebracions populars i religioses, cal donar espai, veu i visibilitat a les diverses expressions culturals.
Promoció del vincle
Vivim en un context clarament marcat per les desigualtat i aquest fet dificulta el vincle entre persones diverses. En aquest sentit un dels majors reptes de les ciutats i els pobles és generar interaccions reals, significatives i positives: relacions que es generin des de la igualtat i en un context de cofinança i cooperació lliures de prejudicis i discriminacions.
En aquest aspecte hi tenen un paper fonamental els entorns de proximitat, els espais públics, les comunitats veïnals i els equipaments, així com, les entitats i el teixit associatiu.
Per fomentar el vincle cal identificar les barreres que en dificulten la generació i lluitar contra els processos segregadors, tant físics com mentals o simbòlics. D’una banda calen actuacions de caràcter estructural que permetin abordar i gestionar les complexitats que es deriven de la diversitat sociocultural per mitjà de les polítiques d’urbanisme, habitatge, escolar, etc. i de l’altra cal treballar amb accions de sensibilització i estratègies anti-rumors per a lluitar contra els estereotips i els imaginaris que generen la discriminació.
Garantia i promoció de la participació social
La participació és la base d’una democràcia activa i implica sentiment de pertinença i reconeixement mutu. Hom entén participació en un sentit ampli en les activitats que s’organitzen, en el teixit associatiu, en l’organització de la comunitat de propietaris o l’associació de famílies de l’escola, en l’ús dels espais públics i dels equipaments i en els espais de representació com ara les taules o consells i en processos participatius.
Tots els espais de participació, representació i presa de decisions de l’esfera pública cal que reflecteixin la realitat de les ciutats i pobles diversos, i tothom s’hi ha de sentir cridat, escoltat i tingut en compte per igual.
Compromís amb la garantia dels drets i llibertats fonamentals
Finalment cal visualitzar i reforçar el compromís global en la defensa de drets humans i cultura de la pau, per fomentar la cohesió social, tant en l’àmbit local com en l’àmbit global, a partir de l’adhesió en xarxes nacionals i internacionals o treballant pel reconeixement de la memòria històrica i rol que hi han tingut totes les persones i tots els col·lectius.
La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (en la seva última versió, de setembre de 2022 en el moment de redacció d’aquest document) i el seu reglament delimiten els drets i deures de les persones estrangeres i les funcions dels ajuntaments en la seva garantia.
A Catalunya, és d’especial importància la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya i el seu desplegament mitjançant el Decret 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.
Aquest decret determina com han de ser els serveis de primera acollida i preveu el traspàs de recursos econòmics als ens locals (ajuntaments o consells comarcals) perquè desenvolupin les seves competències.
Addicionalment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, va desplegar el Pla de ciutadania de les migracions entre 2017-2020, on tots els seus eixos d’acció es van adreçar la inclusió social.
Dins de les Nacions Unides, la UNESCO (United Nations Education, Scientific and Cultural Organization) ha impulsat la European Coalition of Cities against Racism (ECCAR), que és una xarxa de ciutats que intercanvien experiències en polítiques contra el racisme i la discriminació. Algunes ciutats com Terrassa, Barcelona o Badalona formen part d’aquesta xarxa.
El Consell d’Europa, al seu torn, impulsa el Programa Intercultural Cities, a través del qual dona suport a les ciutats en el desplegament de polítiques interculturals i promou l’intercanvi d’experiències entre elles. A Catalunya, en formen part Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, Manlleu i Salt.
En l’àmbit espanyol, el projecte LEARN (Local Entities Against Racism Network – Red de Entidades Locales Contra el Racismo) ha creat una xarxa d’intercanvi i aprenentatge mutu entre entitats locals per al desenvolupament de polítiques d’inclusió social i igualtat de tracte en l’àmbit de la diversitat. Fruit d’aquest projecte és l’estudi comparat sobre les actuacions de les administracions locals en inclusió, gestió de la diversitat i lluita contra el racisme i la xenofòbia. La xarxa LEARN ha estat cofinançada per la Unió Europea i liderada per l’Observatorio Español del Racismo y la Xenofobia (OBERAXE, Secretaría de Estado de Migraciones) i ha tingut la Diputació de Barcelona entre els seus socis.
L’acollida de la població i la promoció d’una ciutadania intercultural continuen sent reptes cabdals per als ens locals. L’Àrea de Sostenibilitat Social, Cicle de Vida i Comunitat, ofereix acompanyament a la gestió local de l’acollida i suport per a la incorporació de la perspectiva intercultural en el conjunt de polítiques, actuacions i programes per a garantir la igualtat en la diversitat, la lluita contra les discriminacions, el racisme i la xenofòbia.
El suport es concreta en les línies següents:
La Diputació de Barcelona, en col·laboració amb les entitats CITE i AMIC, posa a l’abast del territori 37 punts d’assessorament jurídic gratuït en matèria d’estrangeria que cobreixen la totalitat del territori de la demarcació.
Ès un servei d’assessorament integral adreçat a la ciutadania, centrat en tot allò relacionat amb l’estatus legal de la persona estrangera i la seva família, l’adquisició de la nacionalitat espanyola i el programa per al retorn voluntari.
Concretament, s’ofereix assessorament sobre:
-
Obtenció de permisos de residència i treball
-
Autorització per arrelament
-
Renovacions i modificacions de targetes de residència i residència i treball
-
Reagrupament familiar
-
Autorització de residència de menors a Espanya
-
Adquisició de la targeta de familiar de comunitari
-
Adquisició de la nacionalitat espanyola
-
Autoritzacions inicials i autoritzacions de llarga durada
-
Retorn voluntari
-
Informes d’arrelament, d’esforç d’integració i d’habitatge
Ès un suport econòmic en concurrència que s’ofereix per mitjà del Catàleg de Serveis.
Es dona suport a programes i actuacions adreçades a:
-
Posar en valor la diversitat cultural dels veïns i veïnes dels municipis i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació.
-
Promoure accions d’afavoriment dels vincles socials i culturals que posin en valor la ciutadania intercultural, entre d’altres.
-
Acompanyar al desplegament d’accions d’acollida.
-
Promoure la convivència en espai públics, comunitats de veïnatge i equipaments municipals, tenint com a marc normatiu les ordenances de convivència i civisme.
Consisteix en suport tècnic als ens locals en la gestió de les polítiques i accions d’acollida, d’una banda, i la incorporació de la perspectiva intercultural al conjunt de polítiques, actuacions i programes, de l’altra.
Actualment s’ofereix als ens locals suport per a:
-
Diagnòstics i aproximació a la realitat social i demogràfica local.
-
Planificació estratègica en acollida i interculturalitat.
-
Projectes específics. Suport i acompanyament tècnic especialitzat als municipis en la matèria.
Activitats adreçades directament a la ciutadania mitjançant els ens locals.
Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.
La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei. Actualment la formació es la següent:
-
Introducció al marc legislatiu i les competències dels ens locals en la gestió de la immigració
-
Els drets de les persones estrangeres: la gestió dels ens local en l’acollida i la garantia de drets
-
Els drets de les persones estrangeres: el dret a la residència i a l’accés al treball
-
La perspectiva intercultural a les polítiques locals
Banc d'accions formatives:
