A partir de la Llei 19/2020 per a la igualtat de tracte i la no-discriminació* els ens locals adquireixen noves competències com la recollida d’informació robusta i sistematitzada o la formació als professionals, així com la possibilitat de crear oficines d’atenció a les persones que han sofert discriminacions. La norma orienta als ens locals i marca responsabilitats i obligacions a partir de la protecció, l’atenció i la promoció.
Les polítiques d’igualtat de tracte i no-discriminació han de vetllar per la igualtat en relació amb tots els eixos de diversitat que reconeix la normativa i les disposicions sobre drets humans que són expressió de la diversitat social. La discriminació per raó de gènere ha estat la desigualtat més àmpliament incorporada a les polítiques públiques des que la democràcia es va instaurar a l’Estat espanyol. Gaudeix de normativa específica, dispositius i recursos i és un referent per a abordar els altres eixos de discriminació, com són ara:
-
Origen territorial o nacional i xenofòbia
-
Orientació o identitat sexual, i qualsevol forma d’LGBTI-fòbia o de misogínia
-
Edat
-
Raça, origen ètnic o color de pell (antigitanisme)
-
Conviccions religioses, condició social o econòmica
-
Situació administrativa, professió o condició de privació de llibertat, i qualsevol manifestació d’aporofòbia o d’odi a les persones sense llar
-
Discapacitat física, sensorial, intel·lectual o mental o altres tipus de diversitat funcional
-
Alteracions de la salut, estat serològic o característiques genètiques
La intersecció de diferents eixos de discriminació o desigualtat determinen la realitat i la situació de les persones en cada context. Per a poder treballar aquesta complexitat s’ha de partir de la interseccionalitat com la perspectiva que ha d’orientar totes les intervencions. Interpel·la directament a la responsabilitat política que ha d’integrar aquesta mirada en el desplegament de les polítiques locals i una metodologia que ha d’impregnar el treball tècnic en totes les fases: disseny, execució i avaluació.
Implica un esforç per canviar les dinàmiques vigents i les inèrcies de treball existents i necessita accions formatives i de capacitació prèvies.
Per saber-ne més:
Sobre la interseccionalitat i com s’aplica a les polítiques locals recomanem conèixer el projecte Igualtats Connectades de l’Ajuntament de Terrassa i la Universitat de Girona. Una iniciativa pionera que planteja com aplicar l’enfocament interseccional en les polítiques públiques locals de no-discriminació
La incorporació de la igualtat de tracte i la no-discriminació com a política pública s’ha de sostenir en els pilars següents:
-
Enfocament de Drets Humans
-
Acompanyament i integració amb la resta de polítiques en totes les seves fases
-
Orientació a la justícia social i amb voluntat de transformació social
-
Integració del principi d’equitat com la manera d’actuar davant les situacions de desavantatge social
Promoure el treball per a la no-discriminació i la igualtat de tracte a partir de la implicació de les diferents àrees i serveis dels ens locals comporta considerar en la planificació de polítiques, en la definició de serveis i recursos, i en l’atenció a les persones. Cal, per tant, engegar projectes de diagnosi, activar instruments de detecció, formar els professionals municipals, concretar recursos i accions, i definir i posar en marxa serveis d’atenció, denúncia i reparació per a les persones que hagin estat víctimes de discriminacions
Cal determinar com operen les discriminacions al municipi i per tant disposar d’eines per a la detecció i la diagnosi.
Les administracions han de conèixer quines són les discriminacions existents, qui les pateix i per quin motiu i en quin àmbit tenen lloc. Igualment important és detectar i determinar si es pot actuar de manera discriminatòria o bé contribuir a discriminar de manera indirecta a través de la pràctica: revisar programes i actuacions, processos de comunicació i atenció per veure si es reprodueixen estereotips, quins prejudicis hi són presents i qui pot quedar exclòs dels serveis i recursos públics.
Amb les dades obtingudes les administracions públiques hauran d’establir mesures específiques per a revertir les situacions de discriminació que puguin ser detectades tant en l’àmbit social com en el funcionament, organització i procediments de l’administració local.
S’ha de facilitar assistència, assessorament, acompanyament i disposar de les mesures necessàries per a la recuperació integral de la víctima.
Les administracions locals poden personar-se en els procediments penals per fets delictius motivats per odi o discriminació. La Llei 19/2020 posa al centre les persones i per tant considera la mediació amb capacitat restauradora i un règim sancionador. La Llei crea l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació (OPPITND), que és el responsable del desplegament de la Llei i la porta d’entrada per a iniciar el tràmit de denúncies.
És competència dels ens locals promoure la sensibilització i fer divulgació dels drets i de la normativa, com també organitzar formació per al personal tècnic i professionals que treballen a l’Administració.
La Llei introdueix les accions positives com les mesures que pot implementar un ens local per contribuir a superar situacions de desigualtat.
Per saber-ne més:
Els serveis per a la no-discriminació i la igualtat de tracte són una eina possible a l’abast dels municipis per dotar-se d’una estructura destinada específicament a vetllar per aquesta qüestió.
La Diputació de Barcelona va publicar l’any 2019 la guia Serveis per a la no-discriminació i la igualtat de tracte. Guia orientativa per a la seva implementació, per facilitar als ajuntaments la posada en marxa d’aquest tipus de servei.
Cal destacar el següent:
A l’àmbit internacional, la Convenció Internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial de 1965 és el primer tractat de referència mundial per a lluitar contra la discriminació racial, i obliga els estats signants a perseguir l’odi racial. El text de la Convenció defineix el concepte de discriminació racial i adopta un criteri ampli que engloba discriminació, distinció, restriccions o preferències, ja sigui per motiu de «raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic». No obstant això, el tractat remarca que la convenció no afecta les normes internes dels estats en matèria de ciutadania i immigració, pel fet que no s’estableixen discriminacions en contra de certes nacionalitats.
En l’àmbit català, l’aprovació de la Llei d’igualtat de tracte i no-discriminació dibuixa el marc de competències, responsabilitats i possibilitats de les administracions públiques, i hi inclou específicament els ens locals.
La norma incorpora mesures que han de complir en setze àmbits diferents: ocupació i funció pública; negociació col·lectiva; organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, professionals i d’interès social o econòmic; espais de participació política, cívica i social; educació; salut; serveis socials; atenció a infants, adolescents, joves, gent gran i persones amb discapacitat; habitatge; establiments i espais oberts al públic; mitjans de comunicació social i societat de la informació; cultura; esport; llibertat religiosa; administració de justícia; cossos i forces de seguretat.
Així mateix, defineix els diferents eixos de discriminació i crea diferents organismes com: l’Organisme de Protecció i Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació, el Centre de Memòria Històrica i Documentació de la Discriminació, l’Observatori de la Discriminació i la Comissió per a la Protecció i la Promoció de la Igualtat de Tracte i la No-discriminació.
La Llei té per objecte garantir i promoure el dret la igualtat de tracte i la no-discriminació, respectar la igual dignitat de les persones desenvolupant els articles 9.2, 10 i 14 de la Constitució.
Modifica diferents lleis i crea organismes com l’Autoritat Independent per a la Igualtat de Tracte i la No-discriminació.
Tot i la importància de la norma, cal remarcar que només s’aplica als territoris on no hi hagi una normativa autonòmica en el mateix àmbit, tal com dicta l’article 14 de la Disposició Final vuitena:
«14. La presente ley tiene carácter supletorio en las comunidades autónomas con competencias propias en la materia que hayan legislado sobre la misma»
L’Àrea de Sostenibilitat, Cicle de Vida i Comunitat per mitjà del Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida, promou el treball per a la no-discriminació i la igualtat de tracte a partir de la implicació de les diferents àrees i amb l'objectiu de que formin part en la planificació de polítiques, definició de serveis i recursos també en l'atenció a les persones. Aquesta perspectiva comporta engegar projectes de diagnosi, activar instruments de detecció, formar els professionals municipals, concretar recursos i accions, i definir i posar en marxa serveis d’atenció, denúncia i reparació per a les persones que hagin estat víctimes de discriminacions.
Amb aquest objectiu els recursos que s’ofereixen en l’àmbit treballen per donar resposta a aquest encàrrec, així mateix, s’incorpora la perspectiva al conjunt de recursos promoguts pel Servei. Té com a eix transversal la garantia de la igualtat de tracte i la no-discriminació, a partir d’una mirada àmplia que preveu els diferents eixos de desigualtat amb perspectiva interseccional.
El suport en l’àmbit s’estructura a partir de les següents línies estratègiques:
-
Coneixement de les discriminacions als pobles i ciutats (diagnòstics territorials), així com en els mateixos ens locals a partir de diagnosis (diagnòstics interns).
-
Accions de sensibilització i conscienciació a la població.
-
Formació per a professionals dels ens locals.
-
Promoció per a la igualtat d’oportunitats, treball intern als propis ens locals per fer-hi efectiu el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats en totes les accions (disseny de serveis, protocols, provisió, atenció, etc.), així com promoure les accions positives.
El suport es concreta en les línies següents:
Es un suport econòmic en concurrència. Es dona suport a programes i actuacions encaminades a:
-
Posar en valor la diversitat cultural dels veïns i veïnes dels municipis i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació.
-
Promoure accions d’afavoriment dels vincles socials i culturals que posin en valor la ciutadania intercultural, entre d’altres.
-
Acompanyar el desplegament d’accions d’acollida.
-
Promoure la convivència als espai públics, comunitats de veïns i veïnes i equipaments municipals, tenint com a marc normatiu les ordenances de convivència i civisme.
Suport tècnic als ens locals en el disseny, elaboració i implementació d’accions per a la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació, la prevenció del racisme, la xenofòbia i altres formes d’intolerància, amb la incorporació al context municipal dels principis i obligacions de la Llei 19/2020 de 30 de desembre d’Igualtat de tracte i no-discriminació.
Actualment s’ofereix als ens locals suport per a:
-
Realitzar diagnòstics (interns —sobre programes, processos i atenció a la ciutadania— i externs —sobre la percepció de la discriminació a la ciutat).
-
Orientar sobre la creació de serveis i/o oficines per a la igualtat de tracte i la no-discriminació segons les possibilitats de l’ens local.
-
Acompanyar en la realització d’altres projectes específics en l’àmbit.
En activitats adreçades directament a la ciutadania a través dels ens locals.
Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.
La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei. Un dels reptes principals per a promoure les polítiques d’igualtat de tracte i no-discriminació és la sensibilització i formació dels professionals de les diverses àrees dels ens locals.
Amb aquesta idea s’ofereixen des de formacions breus i generals per a tot el personal d’un ens local fins a formació més específica i/o avançada. Actualment s’ofereix la formació següent en aquest àmbit:
-
Llei 19/2020 d’igualtat de tracte i no-discriminació: responsabilitats i oportunitats dels ens locals.
-
Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació a les polítiques locals: orientacions per a càrrecs electes.
-
Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació en la planificació i gestió dels ens locals: orientacions per a professionals tècnics.
-
Incorporació de la igualtat de tacte i la no-discriminació: orientacions per a personal de primera atenció a la ciutadania.
-
Comunicar per transformar: un enfocament des de la interculturalitat i la interseccionalitat.
-
Com afrontar el racisme, la xenofòbia i els delictes d’odi des de les administracions locals.
-
Com afrontar el racisme la xenofòbia i els delictes d’odi des de les administracions locals: orientacions i estratègies per a la policia local.
-
La interseccionalitat: reflexions i apunts per a incorporar aquesta perspectiva de treball.
Banc d'accions formatives:
