L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el concepte d'envelliment actiu com:
El procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen (OMS, 2002).
Aquesta definició, que primàriament s’aplicava a la participació en activitats socialment productives i treball útil, pren una nova dimensió en referir-se a la participació en afers socials, culturals, econòmics, espirituals, cívics o polítics. L’OMS també planteja un ampli ventall de factors determinants de l’envelliment actiu des d’una perspectiva multidisciplinària. D’una banda, parla de la cultura i el gènere com a determinants transversals, amb capacitat per a influir sobre tots els altres determinants i distingeix sis grups de determinants: els econòmics, de salut i socials, conductuals, personals, d’entorn físic i relacionals.
Les polítiques adreçades a les persones grans estan estretament vinculades al repte demogràfic de l’envelliment global de la població i l’increment de la longevitat; les persones viuen cada vegada més anys i cada cop en condicions més bones.
En aquest context ens trobem amb reptes vinculats a la cohesió social, els vincles i la participació, com la soledat no volguda, la vinculació de les persones grans amb el municipi i la mateixa comunitat, la concepció entorn de l’envelliment, el repte de la solidaritat intergeneracional i els canals de participació a l’esfera pública. Així mateix, les persones grans, com el conjunt de la societat són cada vegada més diverses i reivindiquen el reconeixement, contribució i atenció des de la diferència, així com la lluita contra les discriminacions pel que fa a la diversitat cultural, d’origen, diversitat sexo-afectiva, etc., tenint en compte que cada persona té necessitats, expectatives i aspiracions diferents en relació amb les administracions. I finalment, cal parlar de la necessària transformació de l’entorn segur, que prevegi les diferents necessitats i que promogui hàbits saludables en el col·lectiu.
A escala normativa, els drets de les persones grans es veuen reflectits a l’ordenament jurídic i se’n fa referència específicament tant a la Constitució espanyola com a l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Els drets es desenvolupen i concreten també a partir de normatives especifiques com:
Aquest corpus legislatiu regula les prestacions socials a la dependència, principalment amb la Llei 12/2007, d’11 d’octubre, de serveis socialsi la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. A banda de les anteriors, disposem de punts de referència supramunicipals específics per a les polítiques locals de persones grans. De fet, les polítiques de persones grans disposen —a escala internacional, estatal i catalana— d’òrgans i programes fonamentalsque fan una tasca prolífica de publicació d’orientacions i propostes que són d’inspiració i aplicació al món local.
Principals òrgans i programes supramunicipals que orienten les polítiques de persones grans:
A escala internacional, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’any 1991 la Resolució 46/91 sobre els drets humans de les persones d’edat. Aquesta resolució especifica els principis de l’actuació política envers les persones grans, que són:
-
Promoure la independència (autonomia i llibertat d’elecció) de les persones grans.
-
Facilitar-ne la participació social, associativa i política.
-
Potenciar les oportunitats de desenvolupament de les capacitats pròpies i la seva utilitat social.
-
Garantir les prestacions de cura, salut i protecció.
-
Lluitar contra totes les formes de maltractament, abandonament i discriminació contra la gent gran.
Posteriorment, les Nacions Unides han mobilitzat constantment l’agenda dels governs nacionals i locals, així com el sector privat i associatiu, per atendre els drets de les persones grans seguint aquests principis d’actuació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) és un organisme internacional de referència en les polítiques de persones grans, que ha contribuït a operativitzar-les a escala local, promovent des de 2010 laXarxa mundial de ciutats amigables amb les persones grans, de la qual formen part nombroses ciutats catalanes. Formar part de la Xarxa comporta adherir-se a la metodologia coneguda com a Protocol de Vancouver, que indica el marc conceptual i el procés participatiu que ha d’orientar la definició d’una política local de gent gran.
Àrees temàtiques de les ciutats amigables amb les persones grans segons el protocol de Vancouver:
Clica la imatge per ampliar-la
Per saber-ne més:
L’OMS posa a disposició dels pobles i ciutats un sistema de certificació (ciutats amigables amb la gent gran) que comporta una revisió transversal de les polítiques locals en clau de persones grans i les ajuda a planificar una estratègia integral d’envelliment actiu.
Tal com indica l’OMS,
Una ciutat amigable amb les persones grans promou l’envelliment actiu mitjançant l’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones a mesura que envelleixen.
Així, una ciutat amiga amb les persones grans:
-
Reconeix la diversitat existent entre les persones grans.
-
En promou la inclusió i contribució en tots els àmbits de la vida comunitària.
-
Respecta les seves decisions i eleccions respecte als seus estils de vida.
-
Preveu les necessitats i preferències relacionades amb l’envelliment i hi respon amb flexibilitat.
L’OMS ha declarat, també, el període 2021-2030 com la dècada de l’envelliment saludable i ha elaborat una proposta de pla d’acció en envelliment i salut que s’incardina en l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i el Pla d’Acció Internacional sobre Envelliment de les Nacions Unides.
Font: Organització Mundial de la Salut (OMS)
En l’àmbit espanyol, les polítiques de persones grans estan liderades per l’Instituto de Mayores y Servicios Sociales (IMSERSO). L’any 2011, l’IMSERSO va publicar el Libro blanco del envejecimiento activo, fruit d’un ampli procés consultiu, que ha guiat les polítiques adreçades a millorar la qualitat de vida de les persones grans. Les seves orientacions inclouen accions adreçades al conjunt de la societat i al sector econòmic, per facilitar les relacions de cura i la intergeneracionalitat entre persones. L’IMSERSO lidera la xarxa espanyola de Ciudades y comunidades amigables con las personas mayores i aglutina les activitats d’intercanvi i suport a les ciutats i pobles adherits per a dissenyar, implementar i avaluar les seves polítiques de persones grans, en coherència amb el marc de principis de l’Agenda 2030 i de l’OMS.
En l’àmbit de Catalunya, la Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya, aprovada al 2003 per la Generalitat de Catalunya i el Consell de la Gent Gran de Catalunya, recull els cinc principis temàtics proposats per les Nacions Unides. La Carta és fruit d’un treball consultiu previ que va donar lloc a dues obres publicades pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya:
-
Llibre blanc de la gent gran activa. El paper actiu de la gent gran en la nova societat (2002)
-
Llibre blanc de la gent gran amb dependència. Repensar l’atenció a la gent gran amb dependència (2002)
A partir del paradigma de l’envelliment actiu definit per l’OMS, els principis temàtics de la Carta dels Drets i Deures de la Gent Gran a Catalunya i del Projecte d’Innovació Social que es va portar a terme durant el 2022, el Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida estructura l’àmbit de les persones grans en quatre línies de treball:
A partir d’aquí els suports es concreten en:
Consisteix en un suport econòmic i acompanyament tècnic a les professionals dinamitzadores de municipis menors de 5.000 habitants. El programa consta de dues línies d’acompanyament, principals:
-
Finançament (suport econòmic) per al cofinançament de professionals i l’impuls d’accions de dinamització al territori,
-
Acompanyament tècnic a les professionals a través de sessions de formació , intercanvi d’experiències i suport individual especialitzat a la pràctica per al desenvolupament de projectes propis. Es disposa d’un espai/comunitat virtual.
Es pot sol·licitar a través del Catàleg de Serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona i consisteix en l’acompanyament i suport tècnic en l’impuls de polítiques adreçades a les persones grans a partir del concepte d’envelliment actiu. S’ofereix suport a:
-
La planificació estratègica en l’àmbit de les persones grans(que es pot fer o no seguint el Protocol de Vancouver —metodologia específica desenvolupada en el Programa de Ciutats amigues de les persones grans de l’OMS).
Permet realitzar diagnosis, plans o avaluacions.
-
El disseny i implementació de projectes singulars: estudis específics entorn de les persones grans; d’anàlisi dels serveis i recursos; suport en la promoció de la participació sociocultural de les persones grans; accions que lluitin contra el estereotips, les discriminacions i l’edatisme, etc.
Es pot sol·licitar a través del Catàleg de Serveis i consisteix en la participació en un cicle de sessions de treball i en un entorn virtual, amb l’objectiu de promoure la reflexió i millora a l’entorn de conceptes, metodologies i accions per a l’impuls de polítiques en l’àmbit.
Activitats adreçades directament a la ciutadania mitjançant els ens locals. Tenen com a finalitat promoure la reflexió, el coneixement i el debat i es porten a terme en formats de tallers, activitats lúdiques i culturals, xerrades i debats.
Aquest suport es pot sol·licitar al Catàleg de serveis que anualment publica la Diputació de Barcelona.
La formació s’ofereix per al conjunt d’àmbits de treball del Servei, en l’àmbit concret es disposa de la següent oferta de cursos:
-
El paradigma de l’envelliment actiu: implicacions per al món local
-
Entorns per envellir bé: claus per a promoure entorns saludables, segurs i generadors de vincle
-
La participació de les persones grans: drets, estratègies i instruments
Banc d'accions formatives:
