La convivència és el fet de viure compartint un mateix habitat en un espai d’encontre dinàmic. La vitalitat és una característica intrínseca de les ciutats i pobles, fet que obliga a buscar, contínuament, mecanismes que ajudin a l’entesa i a cercar acords per a fer possible la vida en comú.
Els espais públics, les comunitats de veïnat i els equipaments es conceben com els principals espais d’intercanvi i relació veïnal. Aquests entorns fan del municipi un lloc de cruïlla, trobada i encontre on persones diverses habiten, organitzen i comparteixen la vida. La vida als pobles i ciutats no sempre s’expressa de manera ordenada, harmònica i previsible, sinó que ho fa de manera desordenada, imprevisible i, de vegades, conflictiva. La interacció implica saber combinar interessos, formes de vida i necessitats pròpies de les persones i territoris. Les ciutats i pobles regulen la convivència a partir d’un conjunt de normes que a l’àmbit municipal acostumen a ser les ordenances de convivència i civisme.
Una estratègia de promoció de la convivència impulsada des dels governs locals requereix unes actuacions adreçades a construir un «nos-altres», que potenciïn el sentiment de pertinença i d’identitat col·lectiva que permeti vincular social i culturalment persones diverses entre sí i amb el conjunt de la ciutat. Està relacionada directament amb l’exercici de la ciutadania i el dret a la ciutat que s’articula a partir dels drets i els deures.
La promoció de la convivència passa, també, per saber abordar el conflicte entre persones i el xoc d’interessos d’una manera constructiva, orientada a assolir pactes i compromisos. La mediació ciutadana, les mesures alternatives i les pràctiques restauratives, entre altres, són instruments bàsics que formen part d’aquesta política de convivència.
Les polítiques de promoció de la convivència es desenvolupen en diferents entorns on es produeix la relació social i es vertebra bona part de la vida social i cultural als municipis:
Les polítiques de convivència han de dotar-se d’instruments orientats al coneixement i planificació de les actuacions, entre les quals destaquem:
-
Diagnosi de convivència (espais públics, comunitats veïnals i equipaments municipals) a fi de conèixer la situació de la convivència a escala ciutat, poble i barri; una plaça o entorn; edificis i equipaments; i permetre identificar prioritats, agents a fi d’orientar accions i estratègies.
-
Planificació estratègica de les polítiques de convivència és una eina fonamental en el disseny d’estratègies amb caràcter integral. Orientades principalment a municipis grans, aquests instruments ajuden en la priorització de reptes, identificació d’agents i responsabilitats, coordinació d’accions i la seva implementació.
Les taules per a la convivència són un dispositiu organitzatiu de caràcter transversal que té com a finalitat donar resposta des de l’Ajuntament a situacions de conflicte, malestar i desavinença veïnal al municipi de manera col·laborativa, coordinada i participativa. També treballa per alinear l’estratègia municipal en pro de la convivència, identificant projectes i definint estratègies, actuacions i respostes.
A part de fomentar el treball en xarxa dins de l’Ajuntament, en el marc de les taules també és important implicar els agents del territori en la cerca de respostes, ja sigui entitats i col·lectius o persones a títol individual. Parteixen de la convicció que cal incorporar les diferents visions en relació amb el tema que s’està treballant, donar-hi agència i fomentar la corresponsabilitat de tots i totes en la promoció de la convivència.
Les ordenances municipals i reglaments són els mecanismes legals a partir dels quals els ajuntaments regulen la convivència als espais públics i equipaments, essencialment, per definir quins comportaments es consideren com a infraccions i quines han de ser les sancions o respostes.
Als ajuntaments els pertoca exercir el rol d’autoritat pública en la definició, aprovació i acompliment de les ordenances de civisme reguladores dels usos dels espais i equipaments públics, que garanteixin: el respecte entre les persones usuàries, el mobiliari urbà, l’accessibilitat, la convivència i la inclusió social.
Aquesta funció reguladora, no obstant, no s’ha d’exercir exclusivament en l’aplicació de l’ordenança, la imposició d’una sanció o la prohibició de l’exercici d’una activitat, sinó també amb la intervenció des d’una mirada alternativa a la sanció. Les ordenances i la seva aplicació han de garantir l’accés universal als espais públics d’una població altament diversa i ser conscients de les desigualtats i les discriminacions que es donen pel que fa al seu accés i usos: en aquest sentit és necessari treballar per oferir oportunitats d’accés, promoció, reconeixement i gaudi a tots els col·lectius.
Els principals agents que hi intervenen són la policia local i els agents cívics. 1) Policia local, que potencia el contacte amb la ciutadania, entitats i agents, i estableix canals de comunicació per avançar en la cooperació i corresponsabilitat; de manera objectiva incrementa la seguretat i evita la comissió de delictes; de manera subjectiva contribueix en fer augmentar la percepció de seguretat. 2) Els agents cívics, que promouen el civisme i desenvolupen tasques preventives; vetllen perquè es compleixin les normatives de civisme, informen, fan sensibilització i conscienciació sobre els usos dels espais públics.
Per saber-ne més:
-
Àrea d’Igualtat i Ciutadania (2007), Elements per a una actuació municipal de promoció del civisme. Barcelona: Diputació de Barcelona.
-
Àrea d’Igualtat i Ciutadania (2008), Polítiques locals de civisme: jornades 2006 i 2007. Barcelona: Diputació de Barcelona.
-
Vídeo de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat: Civiteques
Les mesures alternatives a la sanció econòmica són un conjunt d’accions que l’ajuntament ofereix a les persones infractores com a alternativa a la sanció econòmica prevista en una ordenança municipal de convivència i civisme.
Aquestes alternatives es caracteritzen per tenir una funció socialitzadora: restaurativa i/o educativa en la mesura que es promou la convivència entre les persones que habiten al municip; ja que potencien una relació propera i de col·laboració entre la ciutadania, l’Administració i la xarxa d’entitats locals; corresponsabilitzen la ciutadania en el respecte als espais comuns i públics, en el vincle i compromís envers el municipi i la comunitat.
Principis:
Les MASE es defineixen com a actuacions voluntàries amb finalitats educatives, reparadores, restauratives i/o de reinserció social.
La implementació de les mesures alternatives a la sanció econòmica s’estableix a partir de tres agents dins l’organització municipal:
-
Agent sancionador (policia local)
-
Agent instructor del procediment administratiu
-
Agent educatiu i/o restauratiu
Per saber-ne més:
-
Veure infografia Impulsem alternatives a la sanció econòmica als nostres ajuntaments.
-
Servei de Convivència, Diversitat i Participació Ciutadana (2018). Les mesures alternatives a la sanció econòmica: guia orientativa per a la implementació. Barcelona: Diputació de Barcelona.
-
Servei de Convivència, Diversitat i Cicle de Vida (2021). Guia de pràctiques inspiradores MASE: accions educatives, restauratives i comunitàries. Barcelona: Diputació de Barcelona.
-
Millorar les relacions socioafectives entre iguals per fomentar capacitació individual de gestió de conflictes i/o situacions de malestar i les relacions entre iguals (habilitats de comunicació, acceptació de les diferències: les pròpies i les dels altres); promoure l’educació en la cultura del respecte, el diàleg i la diversitat; emprendre, restablir i restaurar les relacions amb els iguals.
-
Millorar les relacions socioafectives amb els altres pel fet que són diferents: cal treballar habilitats per a manegar-se amb la diversitat; emprendre, restablir, restaurar relacions: com viure amb els altres i oferint eines per abordar l’assetjament i bulliyng.
-
Millorar la relació social i cultural amb l’entorn: a partir del coneixement i respecte dels entorns; interactuar amb el patrimoni social i cultural del poble, la ciutat i el barri; promoure el coneixement i fer propostes sobre possibilitats socials i culturals que ofereixen els entorns de proximitat; fomentar la participació i les relacions i, també, el respecte i la cura pels entorns de proximitat; promoure identitats de proximitat i abordar els usos abusius de les TIC i xarxes socials.
Per saber-ne més:
Servei públic gratuït d’atenció a tota la ciutadania, especialitzat en abordar el conflicte a partir del diàleg, l’escolta i el respecte mutu, amb el suport de professionals de la mediació. Aquestes figures, amb formació especialitzada en la resolució de conflictes, acompanyen les parts en conflicte perquè puguin expressar les seves inquietuds i necessitats i, alhora, puguin entendre les dels altres. D’aquesta manera, les persones participants en processos de mediació troben solucions en què totes les parts en surten beneficiades i es reforcen les bases d’una convivència harmònica com a element transformador de la societat.
Àmbits principals d’intervenció
-
Abordatge dels conflictes de convivència en l’àmbit veïnal, familiar de caire intergeneracional, escolar, associatiu, activitats econòmiques (conflictes resultants del desenvolupament de les activitats econòmiques, no de les transaccions), entre d’altres.
-
Actuació en l’àmbit comunitari per teixir els vincles, amb un alt grau de col·laboració i coordinació amb altres serveis de l’ens local i un treball conjunt en el disseny i construcció col·lectiva.
-
La mediació com a pràctica reparadora i/o restaurativa, mitjançant la participació de professionals de la mediació en el desenvolupament de les mesures alternatives a la sanció econòmica previstes a l’ordenança municipal de convivència, en cas que n’hi hagi.
-
Activitats informatives, formatives i de sensibilització, adreçades tant a col·lectius determinats com a professionals municipals i càrrecs electes, escolars —AFA i equip docent—, comunitats de veïns, associacions, així com a la població en general.
Tipologies de conflicte:
Clica la imatge per ampliar-la
Els serveis de suport a les comunitats veïnals són serveis públics i disposen de personal especialitzat en diferents àmbits (jurídic, social, educatiu, comunitari) que desenvolupen pràctiques socials amb una doble finalitat:
-
Acompanyar a les comunitats de veïnat/propietaris en les tasques d’organització i presa de decisions envers el manteniment, conservació i gestió dels espais comuns de l’edifici d’acord amb la normativa vigent: habitabilitat, salubritat, medi ambient, eficiència energètica, etc.
-
Ajudar i implicar el veïnat en la millora de la qualitat de vida, impulsant actuacions a les seves respectives comunitats que promoguin la convivència, que faciliti l’abordatge dialogat dels conflictes i que promoguin la solidaritat, reciprocitat i les cures entre el veïnat per mitjà de la mediació, les accions comunitàries i les pràctiques restauratives.
En el quadre següent es detallen els quatre àmbits de treball sobre les quals pivoten les accions d’aquests serveis i les tasques que realitzen els seus professionals:
S’adrecen al conjunt de veïns i propietaris de les comunitats veïnals, en els àmbits de l’organització, la participació i la implicació de tot el veïnat en els aspectes comunitaris, la convivència, la gestió econòmica i la neteja, entre d’altres.
Àmbits de treball i funcions:
Clica la imatge per ampliar-la
En el capítol introductori Competències locals i marc normatiu compartit en convivència, diversitat i cicle de vida es complementa aquest apartat.
S’hi explica el marc normatiu dels Drets Humans Universals, la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea, la Constitució espanyola, l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la legislació específica en l’àmbit de les no-discriminacions.
Més concretament, pel que fa a la capacitat reguladora i punitiva dels municipis en l’àmbit de la convivència, la normativa està recollida en les lleis següents:
La Llei 57/2003, de 16 de desembre, de modernització del govern local, revisa alguns punts de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. En l’àmbit que ens ocupa, de convivència, és especialment important l’article 4, que determina la capacitat reguladora i sancionadora dels ens locals en l’àmbit del seu territori, i tot el títol XI, de tipificació de les infraccions i sancions aplicables pels ens locals en matèria de convivència: complementa tot allò no regulat per les lleis sectorials d’àmbit supraestatal. Així, l’article 139 del títol XI, diu:
«Artículo 139. Tipificación de infracciones y sanciones en determinadas materias.
Para la adecuada ordenación de las relaciones de convivencia de interés local y del uso de sus servicios, equipamientos, infraestructuras, instalaciones y espacios públicos, los entes locales podrán, en defecto de normativa sectorial específica, establecer los tipos de las infracciones e imponer sanciones por el incumplimiento de deberes, prohibiciones o limitaciones contenidos en las correspondientes ordenanzas, de acuerdo con los criterios establecidos en los artículos siguientes»
En els articles 140 i 141 de la Llei en qüestió es classifica el tipus de sancions que poden imposar els governs locals i la quantia màxima de les multes.
La Llei 4/2015, de 30 de març, de protecció de la seguretat ciutadana protegeix el lliure exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques. És una llei que delimita els procediments que han de seguir tots els cossos de seguretat i la col·laboració entre ells. Es tracta d’una llei d’àmbit supralocal i hi intervenen cossos policials supralocals, si bé s’estableix que les ordenances municipals poden introduir especificacions i graduacions en els quadres d’infraccions i sancions previstos per aquesta Llei. La policia local té assignada la competència de vetllar per l’acompliment de les ordenances de convivència i civisme municipals.
La Llei 15/2009, de mediació en l’àmbit del dret privat té com a objectiu fomentar la mediació i evitar que la manca d’informació i el desconeixement d’aquest mitjà de resolució alternatiu de conflictes inclini preferentment les parts i professionals a recórrer a la via del litigi.
En concret, es potencia en l’àmbit dels conflictes familiars, especialment en els que afecten els menors d’edat, atenent llur interès superior, establint l’obligatorietat de la sessió prèvia sobre mediació, llevat que estigui legalment exclosa. També es preveu la possibilitat que la sessió prèvia pugui continuar amb una exploració del conflicte, si així ho acorden les parts. La llei remarca l’obligació dels professionals col·legiats d’informar els clients sobre la mediació i altres fórmules de resolució de conflictes i de procurar resoldre’ls per mitjà de la mediació o altres formes extrajudicials de resolució de conflictes.