Gestionar l’estrès és un repte per a la majoria de persones. Davant l’estrès que suposa parlar en públic, hi ha una reacció fisiològica natural (ja en coneixes algunes de les sensacions: suor, boca seca, tensió muscular, respiració insuficient, tremolors, acceleració del ritme cardíac, etc.).
És el que et passa quan diem que ens posem nerviosos o nervioses. Però els nervis només et jugaran una mala passada els primers minuts, després, si coneixes el tema, tot anirà bé.
Hi ha alguns trucs que et poden ajudar a gestionar l’estrès amb èxit:
-
Haver preparat molt conscienciosament l’exposició. És a dir, reduir al màxim la incertesa de la situació.
-
Conèixer el local, haver-t’hi familiaritzat abans, encara que sigui arribant més aviat el mateix dia de la intervenció. Pot servir, també, tenir algú aliat entre el públic.
-
Recordar altres intervencions en públic que t’hagin anat bé. Et pots imaginar fent l’exposició perfectament, rebent felicitacions dels companys i de les companyes.
-
Tenir una actitud d’aprenentatge. Observar atentament totes les exposicions orals que presenciïs i valorar-les críticament: això anirà millorant la teva capacitat.
-
També pots aprofitar qualsevol ocasió que la vida t’ofereixi per intervenir en públic. Tingues en compte que com més vegades intervinguis en públic, més millorarà la teva habilitat comunicativa.
Els teus errors són esglaons imprescindibles cap a l’aprenentatge.
El millor que pots fer amb l’estrès és acceptar-lo i dissimular com puguis les reaccions del cos:
Sabies que…
La sensació de neguit que per a tu és evidentíssima perquè succeeix dins el teu cos, a una certa distància es nota molt poquet.
-
En primer lloc, no has de dir que ho estàs passant malament o que t’has equivocat. Si t’equivoques, has de rectificar i seguir com si res.
-
Comença a parlar quan el públic estigui en silenci. Estableix un contacte visual amb el públic abans de començar a parlar i, quan comencis, mira directament als ulls d’algunes persones. Has de memoritzar les primeres paraules, ja que el principi és el moment més perillós. No és important que siguin exactament les paraules que havies pensat, però han de sortir sense mirar cap guió.
-
Comença lentament. Els 2 o 3 primers minuts de sentir per primera vegada algú que parla són quan més costa d’entendre.
-
La respiració és un bon sistema per relaxar-se. Abans de començar, pots fer algunes respiracions profundes. Si notes que vas massa ràpid, fes pauses i aprofita-les per respirar profundament; si estàs de peu, pots aixecar lleugerament els talons perquè la sang circuli millor.
-
Per contrarestar la sensació de boca seca, pots beure aigua o col·locar la llengua entre les dents i moure-la suaument cap als cantons per segregar més saliva.
-
Per dissimular la suor, és recomanable portar roba més aviat lleugera, fresca, que no doni gaire calor i que no es taqui fàcilment amb la suor.
-
Tenir alguna cosa a les mans pot ser un bon ‘parallamps’ de la tensió. És millor que sigui una cosa com més petita millor; i mirar de no moure-la gaire. Si et filmen, evita els objectes metàl·lics que puguin provocar enlluernaments. Si agafes un paper, millor que sigui de mida petita. Si és una fitxa o una cartolina, millor encara, perquè no es notarà si tremoles.
-
Posar-se vermell/a és un avantatge comunicatiu, no es pot, ni cal, dissimular-ho. Els colors a la cara et presenten davant el públic com una persona més pròxima i més atractiva; això sí, més vulnerable, però aquesta vulnerabilitat mou més els sentiments d’identificació que els d’agressivitat.
-
Recolza el pes sobre les dues cames una mica separades, en comptes de fer-ho principalment sobre una. Així no et cansaràs tant.