Presentacions orals en públic

4. El llenguatge no verbal: la veu

4.1. La importància de la veu

L’expressió oral i la qualitat de la veu es poden educar. Les persones que es dediquen al teatre o a la música ho saben bé: quan canten i actuen no parlen i prou, sinó que ho fan amb tot el cos i l’ànima. La veu expressa, d’aquesta manera, la teva forma de ser.

No és només important el que es diu, sinó també com es diu: la mateixa frase pot tenir un significat molt diferent segons el to de veu amb què es pronuncia. Les veus que es diu que són “musicals” fan que, efectivament, quan les sentim, el cor experimenti i bategui de forma similar a quan escoltem música. Per això, la persona que és experta en l’art de l’oratòria pot aconseguir, si ho vol, que el públic es relaxi, es neguitegi, senti por, etc.

La teva conducta vocal i no verbal pot repetir, potenciar, complementar, substituir, contradir o regular el contingut del que dius. Aquesta conducta influeix en la teva imatge i en la teva credibilitat i en l’impacte que tindrà sobre els i les oients el teu discurs.

La teva veu es pot veure afectada per la tensió, pel nerviosisme o per la mala respiració, cosa que provoca un augment o una disminució sobtats del to que afectaran la teva forma de comunicar.

Activitat. Importància de la veu

Realitza l’activitat següent extreta de La comunicació més enllà de les paraules (Albadalejo, 2007).

Com diries les frases següents per transmetre el nivell de la relació que s’indica entre parèntesis?

Et suggerim que llegeixis cada frase en veu alta, com si tinguessis l’alumnat al davant, parant una atenció especial al to de veu i als gestos. Si pots, fes-ho al davant d’un mirall o, encara millor, enregistra’t amb una càmera, i així podràs observar després els resultats. Fes diversos intents amb cada frase, fins que el resultat t’agradi. Et proposem que experimentis.

FRASES COMUNICACIÓ VERBAL	NIVELL DE LA RELACIÓ PER TRANSMETRE AMB LA COMUNICACIÓ NO VERBAL
T’has descuidat el treball?	(M’estàs prenent el pèl.)
T’has descuidat el treball?	(Això sí que em sorprèn, no m’ho esperava de tu.)
Veig que no saps com fer-ho.	(Sóc bon/a professor/a, comprenc que no ho entenguis i vull que ho entenguis molt bé.)
Veig que no saps com fer-ho.	(Ara veuràs com quedaràs en ridícul al davant de tothom.)
No pots presentar el treball fora de termini.	(Estic disposat/ada a acceptar-te’l perquè em caus molt bé.)
No pots presentar el treball fora de termini.	(Pots estar segur/a que no cediré.)
Com és que ahir no vas venir?	(M’importes i em preocupo quan no hi ets.)
Com és que ahir no vas venir?	(Estic tip/a de la teva informalitat i no penso facilitar-te les coses, seré estricte/a.)
M’alegro de veure’t.	(Estic sincerament content/a de veure’t.)
M’alegro de veure’t.	(No tenia cap ganes de tornar-te a veure.)
Que bé que jas has acabat!	(Estic sincerament content/a de la teva rapidesa, del teu progrés, etc.)
Que bé que jas has acabat!	(Estic tip/a que siguis tan lent/a.)

Frases de comunicació verbal i relació amb la seva comunicació no verbal.

Pots consultar alguns comentaris sobre l’activitat:

Com deus haver observat, no és fàcil transmetre intencionadament el matís de l’actitud amb la comunicació no verbal, si no és que ets molt bon actor o molt bona actriu. T’hem proposat aquesta pràctica perquè observis des del teu cos mateix –i no únicament des de la racionalitat– com en són, de subtils, les diferències comunicatives que transmeten la nostra actitud en la relació amb l’alumne/a. Sempre, malgrat que no ho vulguem, estem transmetent una determinada actitud, la que sigui.

L’activitat ens permet observar, també, com, en gran mesura, el missatge no verbal té a veure amb l’emoció que sentim, mentre que amb el missatge verbal transmetem el que racionalment volem transmetre.

Sabies que…

La veu és específicament humana, mentre que el comportament no verbal de l’ésser humà és força similar al de la resta d’animals (principalment al dels primats). Cap animal pot emprar la veu amb la complexitat amb què ho fan les persones.

4.2. Timbre, volum, vocalització, to i ritme

Algunes recomanacions per parlar a un auditori són fer servir:

Un volum suficient.
Una velocitat adequada.
Una vocalització acurada dels sons.
Unes vocals nítides.
Una varietat en l’entonació.

Timbre

Cadascú té el seu timbre, com el seu color d’ulls o la seva manera de gesticular. El timbre és l’expressió de la personalitat.

Podem reconèixer una cantant malgrat que faci anys que no la sentim cantar o encara que canti una cançó que no hem sentit mai. El timbre és la característica de la veu menys variable i menys educable.

Pot ser que el teu timbre sigui més o menys agradable a l’oïda de determinades persones, com pot ser que el teu físic agradi més a uns que a uns altres. Necessites acceptar el teu timbre tant com el teu físic, és el que tens, és la matèria primera del teu discurs.

Volum

El volum és la intensitat amb què parles.

Cal que sigui més o menys elevat en funció de la mida de l’auditori, de la sonoritat de la sala i del nivell de soroll ambiental. El volum ha de ser suficient: parla amb una veu prou clara i forta. La teva veu s’ha de sentir des del final de la sala: comprova-ho abans de començar (fes proves en relació amb la persona més allunyada):

Si el teu volum és excessivament baix, això farà perdre l’atenció del públic.
Contràriament, si parles massa alt, farà la impressió que vols dominar.

Modifica el volum de la veu durant la presentació, augmentant-lo o disminuint-lo, per fer èmfasi en certes paraules o idees, per expressar emocions o per captar l’atenció.

Vocalització

Una pronunciació i una vocalització clares són més eficaces que la potència de la veu. La pronunciació de les paraules ha de ser clara i correcta. La mala pronunciació acostuma a ser el resultat de parlar molt ràpid o de no obrir prou la boca i pot fer perdre l’atenció de l’auditori.

És important que no deixis caure els finals de frase i que es puguin entendre bé. Evita els allargaments innecessaris de vocals, que a vegades només serveixen per no fer una pausa i no tenen cap utilitat comunicativa. Si necessites uns petits instants per pensar, és millor que facis un breu silenci.

Recorda

Fes exercicis com la declamació de poesia o la repetició d’embarbussaments, perquè això t’ajudarà a millorar l’articulació dels sons i la dicció.

Prova de pronunciar la frase següent sense encallar-te:

“Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat, si el penjat es despengés, es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l’han jutjat«.

El to de veu

Adopta un to adaptat a allò que dius (familiar, dinàmic, etc.). Els tons de la veu són com els colors del discurs: si el discurs és monòton, el públic s’avorrirà. És preferible un excés de musicalitat, es mantindrà millor l’atenció.

El to indica si estàs fent una pregunta o una afirmació i expressa les emocions, actituds i estats d’ànim. Les persones que es dediquen a actuar saben comunicar missatges diferents dient les mateixes paraules. La clau es troba en la diferència d’entonació.

Una frase tan senzilla com “ja continuarem aquesta reunió demà” pot provocar en l’altra persona reaccions molt diferents depenent de quin hagi estat el to i l’entonació a l’hora de dir-ho.

Cal que la veu sigui ferma i segura. Si no ho aconsegueixes, el millor és parar un moment per respirar, tranquil·litzar-te i recuperar el control.

Per saber-ne més

Pots ampliar aquesta informació consultant el llibre de Meyerhold (1982). Teoría teatral (pàg. 127).

Un to agut i forçat indica que estàs sota pressió o simplement nerviós/osa.
Un to suau aparenta tranquil·litat.
Un to nasal crea una imatge negativa.
Un to tens transmet irritabilitat.
Un to vacil·lant i tremolós reflecteix falta de confiança i seguretat.

El ritme

Si l’atenció del grup disminueix, parla més de pressa o més lentament, però sempre de manera que et segueixin (algunes persones, al principi de l’exposició, parlen massa de pressa a causa de l’estrès). Vés més a poc a poc quan exposis un tema complex i trenca el ritme amb una pregunta.

L’estat d’ànim queda reflectit amb la velocitat de la parla: normalment es parla més lentament quan s’està avorrit o apàtic i, més ràpid quan s’està especialment interessat pel tema que s’està explicant.

El ritme no ha de ser ni massa ràpid ni massa lent:

Si el ritme és massa ràpid, el públic no entén res.
Si el ritme és massa lent, el públic es relaxa (i si coincideix un ritme lent i una entonació monòtona, el públic s’adorm).

El ritme adequat per a una exposició oral formal és d’unes 150 paraules per minut.

Recorda

Els canvis de velocitat en la presentació, igual com el volum, serveixen per mantenir l’atenció i l’interès de l’auditori.

4.3. El silenci en l’expressió oral

Sabies que…

Moltes vegades, la comunicació més efectiva és un silenci.

El silenci és a la llengua oral el que el paper en blanc és a la llengua escrita: un element de cohesió que facilita la comprensió i l’organització del discurs. Fes servir els silencis adequadament i aconseguiràs ser eficaç en la teva comunicació.

Les pauses són molt importants en tota comunicació oral: mentre que en una exposició més aviat lenta ocupen aproximadament un 30% del total del temps, en una conversa arriben a ocupar un 40% o un 50%.

Les funcions de les pauses són variades. Serveixen per marcar el final d’una frase o un punt, per fer èmfasi en una paraula, per donar temps al públic de pensar, o per observar-ne la seva reacció. També pots fer una pausa per pensar què diràs a continuació.

Els principals tipus de silencis comunicatius són:

Abans de començar (unit a la mirada).
Durant les interrupcions.
Per posar èmfasi abans d’un moment important.
Per marcar èmfasi després d’un moment important.
Després d’una pregunta retòrica.
Abans d’un canvi de tema.
Abans de les conclusions.