L’objectiu és allò que esperes aconseguir com a conseqüència de l’exposició i es concreta en modificacions de la conducta o de l’actuació de les persones del públic. L’objectiu no és el que faràs durant el temps de què disposes, sinó el que els i les assistents s’emportaran per poder-ho aplicar després.
L’objectiu és la teva diana, allà on vols arribar. Tots els recursos expressius que facis servir, verbals i no verbals, seran eficaços si aconsegueixes la teva diana.
En realitzar presentacions en públic, pots perseguir quatre objectius generals:
Aquests objectius no són excloents, però normalment un d’aquests objectius sol dominar sobre els altres.
Pel que fa als objectius específics, són objectius que delimiten el general al·ludint al tema concret de la presentació i al resultat que aquesta ha de tenir en els i les oients.
És útil escriure un objectiu específic amb una frase que inclogui una indicació de l’objectiu general, l’aspecte del tema que es tractarà i, opcionalment, una referència a la composició de l’auditori.
Aquesta és la fase inicial del procés de preparació: la d’anotar idees que et serveixin per a l’exposició, sense seleccionar-les, jutjar-les ni ordenar-les, de moment.
Has de decidir:
Has de tenir clar l’objectiu, durant tota l’exposició, perquè ha de servir per prendre decisions durant l’exposició, com ara: tallar o no tallar una discussió, afavorir o no una actuació, insistir més o menys en les intervencions, etc.
Actuar sense públic és el mateix que cantar en una sala sense ressonància… Actuar davant un públic total i que respon és com cantar en una sala amb acústica excel·lent… El públic proporciona la nostra acústica espiritual com un tornaveu que ens retorna emocions humanes». (Stanislavski, 1981).
Abans de preparar-te l’exposició, analitza el públic al qual et dirigiràs i adequa’t a les seves característiques. Si no ho fas, podries resultar poc interessant i avorrit, i fins i tot podries dir alguna cosa que ofengués el públic.
Per obtenir la informació sobre el públic, pots parlar amb algú que el conegui o amb algun membre del mateix auditori. Les persones et proporcionaran amb gust informació perquè la teva exposició sigui el més profitosa i interessant possible.
Per saber-ne més
Pots ampliar la informació llegint el llibre de Constantin Stanislavski (1981) Manual del actor (pàg. 115).
Una vegada definit l’objectiu, arribes al: què he de dir en concret?
Els continguts són el mitjà per arribar a l’objectiu. Hauràs de seleccionar els continguts en funció dels i de les assistents i dels objectius establerts, sense oblidar el mètode de treball que utilitzaràs, ni el temps disponible.
Partint de tots els continguts possibles, caldrà que decideixis quins són estrictament necessaris i quins són complementaris. No oblidis que és més fàcil donar massa informació que no pas no donar-ne prou, i que sempre pots repartir documentació complementària sense necessitat de gastar el temps del grup comentant-la.
Per a la transmissió d’informació, és més efectiva la llengua escrita; la llengua oral és més efectiva per a l’establiment de la relació.
La informació rellevant, la que cal que donis durant la intervenció, és la imprescindible perquè el públic arribi a l’objectiu que t’has proposat.