El moment central de la preparació de la teva exposició és el moment de redactar el text. En la redacció, pots fer servir algunes estructures lingüístiques útils.
Aquest és el moment central de la preparació de la teva exposició: el moment de redactar el text.
Ens poden sorgir algunes preguntes:
1. Cal escriure i llegir completament el text?
Has d’escriure el text de la conferència completament (si és formal). Això t’obligarà a determinar de quina manera aniràs enllaçant unes parts amb les altres i evitarà certs defectes de fluïdesa (allargament de vocals, repetició de mots, falta de vocabulari, etc.).
Però que escriguis el text no significa que el llegeixis! Això depèn de molts factors:
2. El text “escrit per ser dit” s’escriu igual que si fos un “escrit per ser llegit”?
En general, el “text escrit per ser dit” ha de ser més simple que un escrit habitual.
El vocabulari ha de ser:
Algunes paraules paràsits, són, per exemple:
Defectes que cal evitar:
Què has de tenir en compte sobre l’estil?
L’estil ha de ser natural. Les presentacions formals requereixen un registre estàndard de la llengua, però l’oralitat permet que facis servir trets del registre col·loquial si l’objectiu de la comunicació els fa necessaris. La prioritat és comunicar.
Les frases han de ser concises (estil periodístic).
L’estil que empris ha de ser personal, d’acord amb la teva manera de ser, per donar així a l’exposició un estil propi.
Com a persona que fas l’exposició, ets responsable d’aconseguir uns objectius en les persones que hi assisteixen. L’èxit no està en el teu lluïment, sinó que depèn del que aconsegueixis en els altres. Pel que fa a l’ús de la parla, pensa que sempre que parlis, la teva activitat està limitada, per definició. Quan parles, tens la paraula ‘en préstec’ i l’hauràs de tornar al grup quan et deixi de ser útil.
Recorda
Quan escriguis el text d’un discurs, adapta’t al teu auditori: utilitza un llenguatge senzill, paraules concretes, frases curtes, verbs actius, un estil de parla habitual.
Segur que tens un repertori de mots que fas servir quan comences, acabes o mentre dius una frase. Algunes d’aquestes paraules a vegades, inconscientment, les repetim en excés.
En diem mots crossa (i, aleshores, i també, després, etc.) L’efecte que tenen sobre el públic és negatiu. Es tracta, doncs, que prenguis consciència de si hi ha alguna d’aquestes expressions que repeteixes contínuament.
Normalment, això passa perquè no tenim en compte tot l’inventari de recursos de què disposem.
Recursos perquè el discurs no sembli una llista:
Quan escriguis el teu text, mira el quadre “Estructures lingüístiques”, i comprova que vas variant de connectors i que no fas servir sempre el mateix. Quan facis la teva exposició, de ben segur que no et sortirà igual, ni convé que passi, però haver fet l’exercici et donarà més fluïdesa.