Recorda
No vulguis ser una altra persona, sigues tu mateix.
Per improvisar bé, no s’ha d’improvisar mai: deixar que l’èxit d’una intervenció depengui de la inspiració que puguis tenir en un moment determinat és molt arriscat.
És millor no improvisar. La previsió i la bona estructura del discurs i saber què espera el públic en un moment determinat són factors que has de dominar si vols tenir alguna garantia d’èxit.
De totes maneres, en cas d’improvisació, pots introduir frases fetes o marcadors discursius, per tal d’obtenir alguns segons per pensar el que diràs.
Quan hagis d’assistir a un acte, preveu una possible intervenció que tingui en compte les qüestions següents:
Porta sempre amb tu la fitxa de la improvisació, que podria tenir el contingut següent:
Durant la intervenció:
Si et fan preguntes en el col·loqui final, pots preparar algunes respostes a les qüestions que creus que sortiran. Si no tens preparades les respostes, queden alguns recursos d’escapatòria:
Les respostes han de ser breus i has d’aprofitar per donar dades concretes o per explicar exemples de la teva experiència personal (en concret, no puc respondre això, però sí que puc dir que una vegada que vaig tenir aquest problema vaig fer… i em va anar…).
Si no saps la resposta, has de reconèixer-ho honestament i oferir-te a contestar en un altre moment, per telèfon o per escrit. No has de mentir, per descomptat, i si hi ha informació que no pots revelar, has de dir-ho obertament.
Si hi ha preguntes que busquen polèmica o que et poden posar en compromís, no has de respondre-les (ja hem dedicat bastant temps al torn de preguntes i ara crec que té més valor per a tothom que parlem de…). Mai has de defensar-te d’una pregunta, perquè estaries reconeixent-la com un atac, ni has de ridiculitzar la persona que pregunta.
Quan et pregunten sobre el que has dit, has d’argumentar-ho i de cap manera establir un diàleg, ja que hi ha més persones del públic que desitgen intervenir. Si algú repeteix una pregunta que ja s’ha fet, has de contestar sense molestar-te, però posant en evidència la falta d’atenció (sento no haver-me explicat suficientment bé, permeteu-me que ho torni a explicar).
Al marge del moderador, si et fan preguntes molt llargues, has de frenar les intervencions (indica amb el llenguatge del cos que et disposes a contestar, reformula la part de la pregunta que la persona ja ha fet per forçar-la a acabar, interromp-la obertament i fes-li notar que hi ha altres persones que volen intervenir, etc.).
Les preguntes amb trampa són:
Ja que el seu consistori està sense pressupost, quines seran les línies d’actuació per als pròxims anys? En primer lloc, he de dir que el nostre pressupost és suficient per….
A les respostes de queixes has de:
Un discurs improvisat hauria de reunir les característiques següents:
Sabies que…
Un bon recurs és el de construir el discurs sobre una experiència viscuda.
L’estructuració del discurs improvisat està relacionada amb els factors d’oportunitat i els factors emotius.
Hi ha tres factors d’oportunitat bàsics, i dels quals dependrà el contingut del discurs:
Per estructurar ràpidament, o millor si ho fas prèviament, el nostre discurs, hauries de donar resposta a dues preguntes:
Els factors emotius estan determinats per tres tipus de qüestions:
Per a canviar-lo, Georges Grzybowski recomana, si l’últim ponent ha estat:
Recorda
Tingues en compte que el públic accepta millor els discursos quan es pronuncien amb naturalitat, sense artificis, quan és la persona ponent qui parla i no ‘un altra’ a qui s’està imitant o interpretant.