Comunicació no verbal |
Veu: Com és? Quins trets en destacaries? |
Entonació, volum i musicalitat adequades.
Silencis que reforcen el contingut del discurs.
El timbre de la veu desprèn una gran energia. |
Mans i mirada: Com les empra? |
Les mans li serveixen per fer entendre les explicacions i per mantenir l’atenció del públic
Mirada: Sembla que miri atentament al conjunt del públic en tot moment.
Fa gestos il·lustradors en alguns moments, per exemple quan “escenifica” els minuts que va portar la torxa olímpica. |
Territori: En quin espai es mou? |
Pràcticament no surt de darrere el faristol, fa moviments poc amplis, però naturals. |
Mitjans audiovisuals: Quins mitjans empra? Hi parla en consonància? Com són les imatges que s’hi projecten? |
No fa servir cap suport audiovisual. Només utilitza els seus gestos en algun moment. |
Públic |
Quins recursos s’empren per mantenir l’atenció del públic? |
Crea complicitat, sobretot amb les dones.
Comença el discurs parlant a “vosaltres” (els més intel·ligents) i acaba fent servir el “nosaltres” per apel·lar a les transformacions que podem fer al món.
Fa riure el públic, i això el manté atent. S’empren molts exemples per fer entretinguda i interessant l’exposició per a tothom. |
Com reacciona el públic? |
L’atenció que aquest mostra és total.
La conferenciant emociona el públic amb històries reals. Provoca tota mena de reaccions emocionals (humor, fàstic, tristesa, culpa…) |
Guió |
Creus que la conferència té una introducció, un desenvolupament i una conclusió adequades? |
Sí.
El fil conductor de l’aparició de la conferenciant als jocs olímpics aporta una estructura cronològica al discurs, que va avançant al mateix temps que avancen els altres temes i dóna un punt d’intriga. |
Quin creus que és l’objectiu que persegueix el conferenciant? |
Commoure, fer conscient d’algunes injustícies i transmetre ganes de participar en la transformació de la realitat. |
Estructura |
Creus que improvisa en algun moment? |
No. |
Quin vocabulari fa servir? És fàcil de comprendre? |
Precís, comprensible i adaptat a la situació (no utilitza vocabulari especialitzat, ja que l’ocasió no ho requereix). |
Usa exemples o anècdotes per fer comprensible l’exposició? |
Constantment. Basa el desenvolupament de la conferència a explicar històries reals amb força realisme narratiu. Fa bromes amb la finalitat de crear complicitat. |
Detectes mots crossa en algun moment? |
No. |