El guió no és res més que un pla dels temes que s’hauran d’anar succeint en l’exposició. Per tant, és l’itinerari a seguir per arribar a l’objectiu plantejat en la preparació.
En el procés de preparació de l’exposició, una vegada ja has definit l’objectiu i has establert el pla de desenvolupament, ja pots dissenyar-ne el guió. Per elaborar-lo hauràs d’establir:
Hi ha dos tipus de guions, segons estiguin basats en:
Són aquells guions que donen una informació permanent d’allò que cal fer en cada moment, un ordre cronològic dels passos a seguir durant l’ exposició.
Es basen en tres variables:
Mitjançant aquestes tres variables, saps què s’ha de fer (activitat), i quins són els mitjans audiovisuals que faràs servir en cada moment de l’exposició.
El PowerPoint també ens ofereix aquesta possibilitat. Els avantatges d’utilitzar aquest sistema són:
Uns altres mètodes de dissenyar guions fan referència a l’objectiu de l’exposició. Has vist que una exposició té diferents fases: introducció, desenvolupament i final.
Un objectiu sempre es pot segmentar en subobjectius, els quals són necessaris per entendre’l. Així, qualsevol tema d’exposició es pot dividir en subtemes necessaris per entendre el tema original. Aquests subtemes, a més, els pots subdividir en diferents arguments.
Quan tinguis el guió i el text escrit de la presentació, arriba el moment de memoritzar el text.
Hi ha gran varietat de tècniques per memoritzar un text. De manera intuïtiva, ja sigui per pròpia inventiva o per recomanació d’una altra persona, tothom ha desenvolupat tècniques per a la memorització.
Hi ha dues tècniques que, al mateix temps que et faciliten la memorització i et permeten consultar còmodament la informació durant la representació de la conferència:
Aquestes dues tècniques tenen en comú que associen al component verbal del text el component visual. Ja hem dit que allò que es veu i que se sent (o que es llegeix) es recorda millor que si no es veu. Per això, representar un text gràficament t’ajudarà a recordar-lo i, al mateix temps, la representació que obtindràs et servirà en el moment de l’exposició per consultar el text més fàcilment i sense risc de perdre’t.
A la majoria de persones, ens ha passat que en un examen ens hem quedat en blanc i no recordàvem alguna dada, però sabíem perfectament en quina zona i en quina pàgina del llibre apareixia. Els estudis que investiguen com funciona la memòria demostren que les tècniques que associen els conceptes a llocs en l’espai permeten una millor memorització. Això és a causa que la ment emmagatzema el coneixement en una espècie d’estructura jeràrquica o hologràfica (funcionament analògic).
Cada vegada que escrius un text, has de transformar la informació d’estructura jeràrquica en informació d’estructura lineal (digital) i al revés, quan escoltes un missatge has de transformar les seqüències lineals en una estructura jeràrquica per poder-les assimilar en la ment.
Per saber-ne més
El recurs mnemotècnic per a recordar dates va ser inventat per Henry Herdson (Cambridge, segle XVII). Cada nombre es representa per una figura que se li assembli:
D’aquesta manera, la memòria fa servir les imatges visuals per retenir el contingut.
Un diagrama sol (o mapa conceptual) és un dels mitjans que facilita aquesta operació lingüístico-psicològica, un sistema d’ordenació de les diferents parts de l’objectiu inicial molt eficaç per a l’exposició d’una xerrada. En un sol full, pots tenir tota la planificació d’una exposició, independentment del temps que duri.
La metodologia per realitzar-lo és la següent:
És recomanable que facis servir diferents colors per a cada branca d’un subtema, segons la importància que aquest subtema tingui. D’aquesta manera, es pot visualitzar ràpidament la zona que estàs exposant en aquell moment o la zona on hi ha el tema següent a exposar. El diagrama sol et permet llegir només els arguments i les idees que pertoca treballar en aquell moment només girant el full.
Els avantatges més importants que té aquest sistema són que:
Les fitxes temàtiques són un sistema de resum de les diferents parts de l’exposició.
La metodologia per realitzar-les és la següent:
Núm. ordre/exposició Tema i subtema |
TÍTOL | Durada Audiovisuals |
IDEES CLAUS (resum esquemàtic del que explicaràs) |
Els avantatges més importants que té aquest sistema són:
Les fitxes temàtiques solen contenir per si mateixes l’exposició o poden articular-se amb un diagrama-teatre o amb un altre tipus d’esquema únic.