Presentacions orals en públic

En el procés de preparació de l’exposició, una vegada ja has definit l’objectiu i has establert el pla de desenvolupament, ja pots dissenyar-ne el guió. Per elaborar-lo hauràs d’establir:

• Temps: la durada de la xerrada.
• Pauses: quan s’han de fer els intermedis.
• Mitjans: quin tipus de mitjans audiovisuals necessitaràs.

Hi ha dos tipus de guions, segons estiguin basats en:

• El desenvolupament.
• L’objectiu.

Són aquells guions que donen una informació permanent d’allò que cal fer en cada moment, un ordre cronològic dels passos a seguir durant l’ exposició.

Es basen en tres variables:

• El temps
• L’activitat
• Els mitjans a utilitzar

Mitjançant aquestes tres variables, saps què s’ha de fer (activitat), i quins són els mitjans audiovisuals que faràs servir en cada moment de l’exposició.

El PowerPoint també ens ofereix aquesta possibilitat. Els avantatges d’utilitzar aquest sistema són:

• Tenir un ordre establert.
• Saber què fer en cada moment.
• Tenir reunida tota la informació en poc espai.

Uns altres mètodes de dissenyar guions fan referència a l’objectiu de l’exposició. Has vist que una exposició té diferents fases: introducció, desenvolupament i final.

Un objectiu sempre es pot segmentar en subobjectius, els quals són necessaris per entendre’l. Així, qualsevol tema d’exposició es pot dividir en subtemes necessaris per entendre el tema original. Aquests subtemes, a més, els pots subdividir en diferents arguments.

Quan tinguis el guió i el text escrit de la presentació, arriba el moment de memoritzar el text.

Hi ha gran varietat de tècniques per memoritzar un text. De manera intuïtiva, ja sigui per pròpia inventiva o per recomanació d’una altra persona, tothom ha desenvolupat tècniques per a la memorització.

Hi ha dues tècniques que, al mateix temps que et faciliten la memorització i et permeten consultar còmodament la informació durant la representació de la conferència:

1. Mapes conceptuals.
2. Fitxes numerades.

Aquestes dues tècniques tenen en comú que associen al component verbal del text el component visual. Ja hem dit que allò que es veu i que se sent (o que es llegeix) es recorda millor que si no es veu. Per això, representar un text gràficament t’ajudarà a recordar-lo i, al mateix temps, la representació que obtindràs et servirà en el moment de l’exposició per consultar el text més fàcilment i sense risc de perdre’t.

A la majoria de persones, ens ha passat que en un examen ens hem quedat en blanc i no recordàvem alguna dada, però sabíem perfectament en quina zona i en quina pàgina del llibre apareixia. Els estudis que investiguen com funciona la memòria demostren que les tècniques que associen els conceptes a llocs en l’espai permeten una millor memorització. Això és a causa que la ment emmagatzema el coneixement en una espècie d’estructura jeràrquica o hologràfica (funcionament analògic).

La metodologia per realitzar-lo és la següent:

• Començaràs situant la tesi, la idea central, en el centre del “teatre” (marcar un objectiu inicial) i cada una de les parts o dels arguments principals, al final de la grada, en un ‘raig’ que anirà del centre fins a la circumferència exterior.

• Cada ‘raig’ d’aquest sol anirà avançant a través de cercles enllaçats per línies. A cada cercle hi situaràs els conceptes, els diferents subtemes que has d’anar tractant en els extrems dels radis que surten del centre on has col·locat l’objectiu de l’exposició, i en les línies (els radis) que els uneixen, les paraules d’enllaç o arguments que explicaran els subtemes (és el que es denomina línia argumental de cada subtema). Aquests arguments restaran ordenats, de menys a més complexitat, en el que es denominen les branques de cada radi principal.

• Per facilitar-ne la lectura, pots fer un dibuix que representi (per a tu) cada un dels conceptes que faràs servir.

• Quan hagis finalitzat totes les línies argumentals de tots els subtemes, assignaràs a cadascun un temps d’exposició segons la importància del subtema per a l’exposició oral i el temps total de l’exposició.

• A partir d’un diagrama d’aquest tipus podràs parlar durant hores i sempre tenint a la vista tota l’exposició.

És recomanable que facis servir diferents colors per a cada branca d’un subtema, segons la importància que aquest subtema tingui. D’aquesta manera, es pot visualitzar ràpidament la zona que estàs exposant en aquell moment o la zona on hi ha el tema següent a exposar. El diagrama sol et permet llegir només els arguments i les idees que pertoca treballar en aquell moment només girant el full.

Els avantatges més importants que té aquest sistema són que:

• Tens tota la informació en un sol full.
• Pots donar una ullada ràpida del que s’ha de dir.
• Tens una perfecta ordenació del material.
• Pots improvisar canvis de temps en l’esquema de l’exposició ràpidament.

La metodologia per realitzar-les és la següent:

• Disposa de fitxes de cartolina de mida petita (no han de ser gaire grans per tal de no distorsionar la visió dels espectadors i han de ser rígides).

• Reserva la part de dalt de cada fitxa per a la informació sobre l’estructura de l’exposició: el número d’ordre del tema o subtema, el títol i el temps orientatiu previst per a aquest tema.

• La part central, la destinaràs a posar les idees claus del tema que t’ocupa. Al mateix temps, pots posar xifres, dades o cites textuals que et seran necessàries i difícils de recordar.

• Pots ordenar les fitxes a sobre la taula o el faristol seguint l’ordre d’exposició.

• És recomanable que escriguis amb un tipus de lletra gran i que facis servir només una cara de la fitxa.

Els avantatges més importants que té aquest sistema són:

• Els pots tenir damunt la taula per obtenir una visió panoràmica de l’exposició, o bé els pots acumular per paquets, però també et permeten moure’t per la sala amb les fitxes a la mà, pots ser més autònom/a en l’exposició sense que les fitxes siguin un element de distorsió visual.

• Pots donar una ullada ràpida del que has de dir.

• Tens una perfecta ordenació del material.

• Pots disposar d’informació que s’ha de llegir (cites, xifres, noms complicats, etc.). Les fitxes poden contenir més informació que els diagrames. Si has de llegir textualment, fa més bon efecte que tu tinguis el text, que no pas que el text sigui projectat a la sala i el pugui llegir tothom.