Presentacions orals en públic

3. Principis bàsics de la comunicació no verbal

3.1. No és possible no comunicar

Pots entendre la comunicació com un procés en el qual es transmet informació, sigui del tipus que sigui.

A grans trets, en la comunicació entre persones algú fa o diu alguna cosa i una altra persona (o unes altres persones) pensa o fa una altra cosa com a resposta al que ha entès de la conducta de la primera persona.

En la interacció més simple hi ha, com a mínim, dues persones i dos missatges: un d’anada i un de tornada.

També hi pot haver interaccions més complexes, amb més participants i més prolongades, com una entrevista de feina o una reunió, per exemple.

Un missatge pot ser verbal o no. Malgrat que no diguis res quan estàs en interacció amb algú, et comportes d’una manera concreta, fas “alguna cosa”, tens una conducta. I la conducta que tinguis, en una situació de comunicació, és un missatge, encara que sigui un missatge equívoc o involuntari.

Si reuneixes dues persones desconegudes i els indiques que no es diguin res ni es comuniquin de cap manera (com es va fer en un dels primers experiments sobre comunicació no verbal), patiran una gran tensió, no sabran què fer i se sentiran molt incòmodes, ja que és impossible complir la indicació. Si estàs esperant una persona que falta per començar una reunió, encara que no estiguis parlant amb les persones que hi ha presents, hi haurà comunicació a la sala i tu estaràs interactuant.

S’han realitzat molts treballs per intentar quantificar la importància de la comunicació no verbal, i en cap d’aquests treballs la comunicació verbal representa més d’un terç de la comunicació total. La més famosa i citada de les investigacions quantitatives, dirigida pel prestigiós psicòleg Mehrabian (1972), ofereix uns resultats força sorprenents:

La part estrictament verbal de la comunicació únicament aporta el 7% de la informació transmesa.

El 93% que resta es distribueix entre elements corporals (55%), com són el gest, el tacte o la mirada, i un 38% d’informació transmesa a través de la veu.

Si acceptes que no existeix el contrari de la conducta, que no hi ha la “no-conducta”, aleshores has d’admetre que no hi ha la possibilitat de no comunicar. Sempre que estiguis amb algú que et pot percebre, t’estaràs comunicant de manera no verbal: amb els gestos, amb el físic, amb els sons i silencis, etc.

3.2. Missatges no verbals: relació entre les persones que es comuniquen

Els missatges no verbals fan referència, sobretot, a la relació entre les persones que es comuniquen.

Tots els missatges tenen una part de:

Informació sobre el món, que alguns anomenen el contingut de la comunicació.

Imposició de conductes (conativa), que fa referència a la relació que hi ha entre les persones que es comuniquen.

La proporció entre aquests dos nivells de comunicació és variable: per exemple, hi ha missatges que principalment es refereixen a la relació, mentre que n’hi ha que se centren fonamentalment en la informació.

Els missatges no verbals que s’emeten en la comunicació es refereixen, majoritàriament, al nivell de la relació entre les persones.

D’una presentació oral, en retenim (Bell, 1987):

20% del que escoltem.
30% del que veiem.
50% del que escoltem i veiem.
80% del que veiem, sentim i fem.

Una explicació verbal és fins i tot un 30% més comprensible si es poden veure els senyals visuals de l’orador. L’expressió oral i corporal estan íntimament relacionades a l’hora de fer una exposició oral.

3.3. El missatge no verbal s’imposa al verbal

En la majoria de les situacions, el llenguatge no verbal és coherent amb el verbal, és a dir, transmet la mateixa emoció que transmeten les paraules. Però a vegades, el missatge verbal i el no verbal entren en contradicció.

	MISSATGE VERBAL	MISSATGE NO VERBAL
A	Que bé que ja hagis acabat!	Estic sincerament content de la teva rapidesa, del teu progrés, etc.
B	Que bé que ja hagis acabat!	Estic tip que siguis tan lent.

Missatge no verbal i missatge verbal.

En l’opció A es pot observar que les paraules transmeten el mateix missatge que el llenguatge no verbal.

En canvi, en l’opció B:

El missatge verbal transmet racionalment una aprovació, un reconeixement positiu a la persona que ha acabat.

El missatge no verbal (to de veu, expressió de la cara, mirada, etc. ) transmeten el missatge emocional sobre la relació entre qui ha acabat i qui li fa l’observació, i el missatge és contrari a allò que diu el missatge verbal. En realitat, el cos i l’entonació estan desaprovant, estan transmetent un reconeixement negatiu.

I què passa quan el missatge verbal i el no verbal diuen el contrari? Que el missatge que preval és el no verbal.

Sempre que estiguis amb algú que et pot percebre, estaràs comunicant de forma no verbal. Quan en una presentació en públic els teus missatges no verbals contradiguin les teves paraules, prevaldrà el missatge no verbal i les persones que t’escolten no creuran el que dius.

La teva expressió oral i corporal ha de reflectir allò que realment ets i què vols que el públic vegi.

Recorda

La teva credibilitat personal és fonamental per a la credibilitat del teu discurs. Sigues natural en la mesura que et sigui possible. De la mateixa manera que hi ha certa roba amb què et trobes especialment còmode/a, has de sentir-te igual de còmode/a quan t’expressis amb la paraula i el cos.