La postura i el moviment del teu cos parlen de tu, de qui ets, de què sents… Això és així perquè les emocions t’afecten i alteren el teu organisme, d’aquesta manera, produeixen alguna reacció exterior que mostraràs inevitablement.
La ira, per exemple, provoca tensió en la part superior del teu cos, principalment en la zona dels braços i de les mandíbules, ja que és una emoció que et prepara per a l’atac. A més, la cara s’envermelleix per l’afluència de sang, els punys es tanquen i la boca es contrau.
D’altra banda, la teva postura expressarà la teva actitud davant la vida, la teva manera particular d’enfrontar-te als altres i a la vida.
Si mantens l’esquena encorbada o les espatlles caigudes i el cap enfonsat com una tortuga, estaràs mostrant amb el teu cos els signes de càrregues emocionals que suportes. Per tenir una bona postura que transmeti seguretat i confiança, mantingues una postura recta, oberta, però relaxada. No cal que estiguis quiet, pots desplaçar-te en el radi d’un metre, afegint animació i sensació de seguretat envers l’exposició.
Et pots dirigir a l’auditori de front, lleugerament cap enfora o, com sol passar quan s’utilitzen audiovisuals o s’escriu a la pissarra, totalment d’esquena. Si et situes de front, el nivell d’implicació i d’interès del públic augmentarà. Si és necessari donar-li l’esquena perquè has de fer notes en una pissarra o mostrar unes diapositives, intenta que sigui el mínim de temps possible.
Recorda
És bo que et puguis moure durant l’exposició, sempre que ho facis de manera natural.
Els gestos han de ser el més naturals possible, per això és molt útil conèixer de quina manera et mous més còmodament. Si la tensió impedeix que gesticulis amb naturalitat, corres el risc que els teus gestos entrin en contradicció amb les teves intencions i les teves paraules i que transmetis un missatge equivocat.
La cinèsica és la disciplina que estudia el significat dels moviments i els gestos humans. La manera com una persona es mou i gesticula, ens “parla”.
Una presentació realitzada sense gestos resulta monòtona i perd interès. Com més a prop estiguis del públic, més importància prendrà la comunicació no verbal. Amb la distància, aquest tipus d’informació disminueix. Amb l’ajuda dels gestos, podràs mostrar millor el que dius (com ara, la mida d’un objecte) i això t’ajudarà a mantenir l’atenció del públic.
El teu cos, quan parlis en públic, és el primer i millor audiovisual: no només se t’escolta, també se’t veu.
De vegades, no obstant això, el que es veu no reforça o ajuda a percebre el que dius. És aleshores quan ens trobem davant de gestos que no tenen sentit i que podem anomenar gestos paràsits. Una gran part d’aquests gestos i postures només obeeixen una necessitat: alleujar la por o tensió. Són inútils pel que fa a la comunicació.
Alguns gestos paràsits que has d’evitar són:
| DEMPEUS | • Mans a les butxaques. • Mans als malucs. • Vascular d’un peu a l’altre. • Moviments dels peus in situ. • Desplaçament d’un costat a l’altre. • Recolzar-te a la cadira, a la taula. |
|---|---|
| ASSEGUT | • Cap recolzat en una mà. • Braços sota la taula. • Balanceig de les espatlles. • Balancejar-te del davant al darrera amb la cadira. |
| ALTRES | • Enredar amb el bolígraf, les notes, les claus, etc. • Gratar-te el cap, fregar-te el nas. • Mans davant la boca. • Mossegar-te els llavis. • Mirar el rellotge. |
Activitat. Gestos paràsits
Pensa en alguna exposició oral que hagis fet o que hagis presenciat.
Fes un llistat dels gestos paràsits que pots observar i reflexiona:
A través de l’expressió de la cara expresses les emocions, els estats d’ànim, l’alegria, la por, la tristesa, el dubte, etc.
El rostre és una gran font d’informació.
A continuació, indiquem 8 suggeriments perquè el gest ens ajudi a mantenir el contacte amb l’auditori:
Sabies que…
Un punt important de l’expressió de la cara és el somriure, amb el qual pots obrir canals de comunicació que et poden ser molt útils a l’hora de crear empatia amb les persones.
La recerca de les emocions humanes universals ha portat a confeccionar diverses llistes d’emocions bàsiques, emocions que individus de cultures molt allunyades poden interpretar correctament simplement veient una fotografia d’una cara.
Algunes expressions populars indiquen que a la cara es reconeix el que sents:
Aquestes expressions constaten el que ja saps: si dius verbalment el contrari del que realment sents, se’t nota.
El somriure autèntic i espontani implica moviments subtils dels músculs del voltant dels ulls i, si somrius a una persona estimada, se’t dilataran les pupil·les; aquest somriure de felicitat tarda més a aparèixer i també tardarà més a desaparèixer.
En general, el contacte visual s’ha d’establir abans que l’auditiu. El contrari és antinatural (donar la mà sense mirar als ulls, per exemple). Mantenir el contacte visual et facilitarà la comunicació.
Generalment dirigim la vista cap als ulls o la cara de l’altra persona. La intensitat o el grau de la mirada mostra l’interès o el desinterès de les persones amb qui parles. Amb la mirada de les persones podràs obtenir informació, saber si el públic ha entès el missatge que vols transmetre i si li interessa el que estàs dient.
Per saber-ne més
Llegeix les pàgines 87 i 88 del llibre de Albaladejo (2007): La comunicació més enllà de les paraules, on es distingeixen les sis expressions de la cara universals.