Presentacions orals en públic

La postura i el moviment del teu cos parlen de tu, de qui ets, de què sents… Això és així perquè les emocions t’afecten i alteren el teu organisme, d’aquesta manera, produeixen alguna reacció exterior que mostraràs inevitablement.

D’altra banda, la teva postura expressarà la teva actitud davant la vida, la teva manera particular d’enfrontar-te als altres i a la vida.

Si mantens l’esquena encorbada o les espatlles caigudes i el cap enfonsat com una tortuga, estaràs mostrant amb el teu cos els signes de càrregues emocionals que suportes. Per tenir una bona postura que transmeti seguretat i confiança, mantingues una postura recta, oberta, però relaxada. No cal que estiguis quiet, pots desplaçar-te en el radi d’un metre, afegint animació i sensació de seguretat envers l’exposició.

Et pots dirigir a l’auditori de front, lleugerament cap enfora o, com sol passar quan s’utilitzen audiovisuals o s’escriu a la pissarra, totalment d’esquena. Si et situes de front, el nivell d’implicació i d’interès del públic augmentarà. Si és necessari donar-li l’esquena perquè has de fer notes en una pissarra o mostrar unes diapositives, intenta que sigui el mínim de temps possible.

La cinèsica és la disciplina que estudia el significat dels moviments i els gestos humans. La manera com una persona es mou i gesticula, ens “parla”.

Una presentació realitzada sense gestos resulta monòtona i perd interès. Com més a prop estiguis del públic, més importància prendrà la comunicació no verbal. Amb la distància, aquest tipus d’informació disminueix. Amb l’ajuda dels gestos, podràs mostrar millor el que dius (com ara, la mida d’un objecte) i això t’ajudarà a mantenir l’atenció del públic.

El teu cos, quan parlis en públic, és el primer i millor audiovisual: no només se t’escolta, també se’t veu.

De vegades, no obstant això, el que es veu no reforça o ajuda a percebre el que dius. És aleshores quan ens trobem davant de gestos que no tenen sentit i que podem anomenar gestos paràsits. Una gran part d’aquests gestos i postures només obeeixen una necessitat: alleujar la por o tensió. Són inútils pel que fa a la comunicació.

Alguns gestos paràsits que has d’evitar són:

A través de l’expressió de la cara expresses les emocions, els estats d’ànim, l’alegria, la por, la tristesa, el dubte, etc.

A continuació, indiquem 8 suggeriments perquè el gest ens ajudi a mantenir el contacte amb l’auditori:

1. Hem d’estar atents i atentes als gestos del públic per captar-ne l’actitud.
2. Fem gestos visibles perquè es puguin captar bé.
3. Fem gestos que expressin sinceritat: (ser natural i ser tu mateix). No hem d’imitar la manera de gesticular d’altres persones, ja que no queda natural. Hem de fer servir els gestos que ens quedin millor.
4. Fem gestos oberts: per exemple, ensenyar els palmells de les mans és demostrar que es va de bona fe, que no es porta res amagat, neutralitza l’agressivitat, és el gest de demanar que ens disculpin, de demanar caritat, etc.
5. Els gestos han de mostrar respecte cap al grup i cap al paper que hi desenvolupem (encara que hi hagi confiança). Els gestos de les mans que ho mostren són a l’alçada de la meitat del cos.
6. La nostra postura ens ha de permetre estar còmodes i mantenir la correcció segons el grau de formalitat de la situació comunicativa.
7. Somriguem sempre que el tema de l’exposició ho permeti. És la millor manera de transmetre una disposició emocional positiva.
8. Acceptem els moviments espontanis i recordem que anem més ben preparats que els i les oients.

La recerca de les emocions humanes universals ha portat a confeccionar diverses llistes d’emocions bàsiques, emocions que individus de cultures molt allunyades poden interpretar correctament simplement veient una fotografia d’una cara.

Algunes expressions populars indiquen que a la cara es reconeix el que sents:

• Ho porta escrit a la cara.
• La cara és el mirall de l’ànima.

Aquestes expressions constaten el que ja saps: si dius verbalment el contrari del que realment sents, se’t nota.

El somriure autèntic i espontani implica moviments subtils dels músculs del voltant dels ulls i, si somrius a una persona estimada, se’t dilataran les pupil·les; aquest somriure de felicitat tarda més a aparèixer i també tardarà més a desaparèixer.

En general, el contacte visual s’ha d’establir abans que l’auditiu. El contrari és antinatural (donar la mà sense mirar als ulls, per exemple). Mantenir el contacte visual et facilitarà la comunicació.

• Passeja la mirada per tot el grup abans de començar a parlar amb la finalitat de familiaritzar-te amb el públic i captar-ne l’atenció.

• Durant tot el desenvolupament de l’exposició, mira a tothom, si més no, alguna vegada, i percep la reacció de cadascú.

Generalment dirigim la vista cap als ulls o la cara de l’altra persona. La intensitat o el grau de la mirada mostra l’interès o el desinterès de les persones amb qui parles. Amb la mirada de les persones podràs obtenir informació, saber si el públic ha entès el missatge que vols transmetre i si li interessa el que estàs dient.