1. La positivitat

Descripció de l'episodi:

Andrea Vilallonga conversa amb Emma Giner sobre positivitat.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

ANDREA: Hola a tots i benvinguts a Comunicar en positiu, un pòdcast on parlarem sense por ni complexos de la comunicació positiva i de la seva possible aplicació en totes les àrees de la nostra vida.

Jo sóc l'Andrea Vilallonga, experta en comunicació i impacte positiu, i durant aquests 14 episodis parlarem amb diferents convidats que ens aportaran una visió de com aplicar i treballar la positivitat en el nostre dia a dia. Ja sé el que esteu pensant: «Oh, ja, la positivitat! Ara arriba aquesta happy flowers amb els consells del Mr. Wonderful». Mira, si penseu això, que és molt legítim, us haig de dir que no sabeu realment el que és la positivitat. És una paraula molt utilitzada i molt poc definida o definida d'una manera incorrecta.

Per això, avui, en aquest primer capítol, ens centrarem en definir la positivitat. I, per fer-ho de la millor manera possible, hem triat la millor companyia i hem convidat una dona excepcional. Ella és especialista en desenvolupar operacions i equips multiculturals en entorns d'alta exigència. Sí, jo tampoc ho he entès, però ara ens ho explicarà. Ha treballat durant més de 20 anys en companyies com Mango o Inditex,i en rols com a directora global de desenvolupament o directora internacional de persones i operacions. I ha implementat projectes en ciutats com Shangai, Londres, Nova Delhi, París, Berlín, Dubai, Nova York o Ciutat de Mèxic.

Des del 2016 va decidir crear el seu propi projecte com a People and Organization Shaker, que tampoc sabem el que és, però també ens ho explicarà. Entre els seus clients podem trobar empreses com L'Oreal, Euroleague Basketball, Coca-Cola, Metges Sense Fronteres, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya o la Casa del Llibre.

Però, com li queda temps, a més de tot això, també és professora de l'School of Human Sciences and Technology i forma part del clússter d'experts del projecte Noves Maneres de Treballar de l'AEDP. Amb tots vosaltres, l'Emma Giner. Comencem.

Hola Emma, què tal?

EMMA: Hola Andrea, m'encanta aquesta presentació, però el que m'agrada més és ser la teva convidada.

ANDREA: T'ha quedat molt formal això.

EMMA: M'ha encantat.

ANDREA: Està molt bé. Has fet moltes coses, eh, Emma?

EMMA: Sí, és que tinc una edat ja.

ANDREA: Ens ha quedat molts dubtes, almenys a mi, d'això del People and Organizations Shaker. Ens has d'explicar què significa això.

EMMA: Home, sona molt exòtic, però al final és molt pràctic. Com a sacsejadora d'organitzacions, el que faig és ajudar organitzacions de tot tipus, de tota mida, públiques, privades, grans, petites, de totes les indústries, a aplanar les seves estructures, les seves maneres de treballar o fer-les més àgils, de manera que estiguin cada cop més a la vora dels seus clients o dels seus usuaris finals.

ANDREA: És una mica com apropar les persones de les organitzacions?

EMMA: Efectivament. Al final, tota organització, es dediqui al que es dediqui, treballa per oferir o bé productes o bé serveis a una audiència final. Depenent de la indústria, a aquesta audiència li podem dir clients, li podem dir consumidors, li podem dir fans, li podem dir pacients, li podem dir ciutadans i ciutadanes, però al final, tota organització està creant productes i serveis per oferir a aquest client final. I, evidentment, quan més curta és la distància entre l'organització i l'usuari final, millor és la relació i millors són els resultats.

ANDREA: I jo no sé si això té a veure amb el que parlarem avui, però em dóna la sensació que una miqueta, sí! Aquest primer capítol parlem de positivitat. I com tu saps, la gent posa la definició que vol.

EMMA: Ai, sí.

ANDREA: Però per a tu, Emma Giner, què és la positivitat?

EMMA: Mira, jo tinc una visió com molt pragmàtica de la positivitat. És veritat aquesta intro que has fet, que moltes vegades la gent associa el tema de la positivitat a estar sempre content o a estar sempre amb un somriure. Bé, està bé, somriure de tota manera. Però per a mi, la positivitat està molt vinculat amb acció, fer coses. Al final, el símbol de la positivitat, el signe positiu, vol dir això, afegir, sumar.

ANDREA: Exacte.

EMMA: Jo sóc molt fan d'això, de fer accions, de construir consensos, de fer que les coses passin.

ANDREA: Sí, doncs és exactament la definició que jo també tinc. Quina casualitat. No ens havíem posat d'acord.

EMMA: No, crec que no.

ANDREA: Que consti. Per a mi, el mateix que tu: la positivitat és prendre acció, saber analitzar la situació i decidir fer alguna cosa per canviar-la, arriscar-se, moure's. De fet, el que m'has dit abans no és un estat d'ànim, és una decisió.

EMMA: Sí. És decidir, si una cosa no et fa feliç, intentar buscar una manera de sortir d'aquesta situació i fer alguna cosa, el que sigui.

ANDREA: 100%.

EMMA: No significa deixar la feina, perquè molta gent…

ANDREA: Ah, no…

EMMA: Ja ho sé, però molta gent és com: «Ja, però si a mi la feina no em fa feliç, què haig de fer? Deixar-la i marxar?» No. És construir el que parlarem ara, una organització positiva.

ANDREA: Això mateix.

EMMA: Has vist?

ANDREA: Molt bé, m'agrada molt això.

EMMA: Has vist com he fet això?

ANDREA: Molt ben analitzat. I de fet, les organitzacions són la teva especialitat. Llavors, tu ens pots dir què caracteritza l'organització positiva?

EMMA: Mira, les organitzacions al final no són un organigrama. Moltes vegades, quan en un moment com el que estem ara de tanta evolució social, això impacta les organitzacions i sovint les organitzacions el que intenten és, per evolucionar, canviar primer el dibuix del seu organigrama. L'organigrama és un mapa, és un dibuix, això arriba al final. Jo sempre dic que les organitzacions reals són les relacions de les persones que estan dins d'aquesta organització.

Per mi, les organitzacions positives o que es construeixen en positiu són les organitzacions que anomeno organitzacions conversacionals. És a dir, no sé si això existeix tècnicament o si m'ho acabo d'inventar, però és molt descriptiu d'un tipus d'organització que em trobo. He de dir també que cada vegada me la trobo més sovint, aquesta organització. És un bon tema aquest. Són organitzacions on hi ha molta conversa. La gent parla molt, i parla molt a tots els nivells. En l'antiguitat, les organitzacions parlaven però dins de determinats nivells. La gent d'estratègia parlaven amb estratègia, la gent de tàctica parlaven amb tàctica, la gent d'operativa o de la primera línia parlaven entre ells, però eren com tres mons o tres esferes de l'organització totalment diferents.

ANDREA: Entre els nivells diferents…

EMMA: No eren vasos comunicants. Evidentment, les estratègies en realitat es fan perquè es reflexin en l'operació, en el negoci o en la primera línia. Si no hi havia connexió entre estratègia i operació, entre estratègia i primera línia, evidentment es feien estratègies que eren impossibles d'accionar o impossibles d'implementar.

A les organitzacions conversacionals no hi ha aquest forat entre estratègia, tàctica i operativa. Com que les converses són naturals, passen en tots els sentits. Passen de dalt a baix, d'esquerra a dreta i en diagonal. Passen d'una manera intergeneracional, passen entre totes les posicions, entre tots els rols, la qual cosa dóna, com a resultat, estratègies, productes, solucions molt diversos, amb molt polièdrics, perquè al final una conversa es converteix en una conversa coral. I, com que tenim diferents perspectives i diferents maneres d'entendre la vida, les relacions, tot, evidentment totes les decisions i, per tant, totes les accions que es prenen són molt més rodones. Per tant, molt més orientades a sumar.

ANDREA: O sigui: una organització positiva és una organització que fomenta la conversa entre totes les persones.

EMMA: Efectivament. I és una cosa tan simple!

ANDREA: Molt senzilla. A les famílies que diuen falta de comunicació.

EMMA: Efectivament. Moltes vegades la gent pensa que això depèn d'un software determinat, o que depèn d'un procés determinat, i no dic que està molt bé. Però tot això arriba al final. Al final que la gent es trobi per fer un cafè, o que la gent, en un moment donat, esmorçin junts, dinin junts, o fins i tot puguin… Una trucada de telèfon pot tenir un efecte superpoderós.

ANDREA: És que moltes vegades ens quedem en la individualització de les empreses. Jo només em preocupo del que em passa, del que jo faig, i llavors no em preocupo de com estan els companys, de no prendre cafès. Jo només vull fer allò meu. Jo crec que aquest tipus de persones potser no són les que construeixen les organitzacions positives.

EMMA: Sí. Per desgràcia, això també és una narrativa heretada. A mi m'ha passat trobar-me en organitzacions que potser estan en una oficina corporativa molt grossa, d'aquestes així com tradicionals, i trobar-me en una reunió, en un projecte meu, persones que potser porten deu anys treballant a la mateixa empresa i que saben qui són l'un i l'altre, que un treballava a la planta dos i l'altre a la planta sis, i que mai han parlat. Que no s'havien vist mai. O sigui, saben qui són.

ANDREA: Però no havien parlat mai.

EMMA: La primera vegada que parlen és en aquesta reunió amb mi.

ANDREA: És fort.

EMMA: Jo la primera vegada que ho vaig veure em vaig quedar bastant en xoc. Però la veritat és que després ho he estat veient més sovint. I això, al final, també és un tarannà que correspon a una narrativa i que es crea. És a dir: si tu tens una organització conversacional, ja t'ocuparàs d'estar creant espais de conversa, d'estar creant punts de trobada, d'estar creant esdeveniments que uneixin a la gent, en comptes d'aquests enfocs tan quadriculats d'empresa del segle XX, de «Vinga: aquesta és la meva oficina; aquest és el meu despatx; aquesta és la meva taula; aquest és el meu ordinador».

ANDREA: «Aquesta és la meva tasca i d'aquí no em moc»

EMMA: Exacte, i d'aquí no surto, que és un enfoc molt de la societat productiva.

ANDREA: No, i és cert que funciona. Jo estava pensant que potser les organitzacions tenen por que la gent es queixi massa. Tu creus que hi ha aquesta sensació (també una narrativa antiga) que a mi m'han d'arreglar la meva vida als els d'amunt?

EMMA: Sí, de nou, herència de la societat productiva. La societat del segle XX, de fet, heretada també del model social que es va crear amb tota la revolució industrial, crea un paradigma on tu tens una espècie de Gran Hermano, com el llibre de l'Orwell, el Big Brother, el gran germà que et vigila i, per tant, et controla, t'organitza. A les organitzacions del segle XX se les coneix amb l'anglicisme «commands and control». «Organitzo, mano, controlo». I evidentment això dóna com a resultat persones que no estan gens empoderades. Llavors, tu estàs continuament esperant que algú vingui i et digui què has de fer, i que algú vingui i et digui que aquesta és la teva feina i això arriba d'aquí a aquí.

Clar, quan hi ha problemes, aquestes persones estan avesades que algú de dalt vingui i els digui què han de fer. La realitat és que potser això en el segle XX podia funcionar, dic «podia», no ho sé, ho poso una mica en dubte, però la realitat és que passava.

Actualment, en el segle XXI, en el moment que estem vivint, on veiem que la innovació, la creativitat, el proposar idees és l'única manera de surfejar l'onada i d'anar evolucionant, i de fer-ho tots plegats, aquest model està totalment obsolet. Perquè, al final, si tu crees un equip que per innovar o per buscar solucions l'únic que fa és mirar cap a dalt, evidentment aquí l'evolució no arribarà mai.

ANDREA:Perquè no hi ha aquesta acció de la positivitat que dèiem al principi.

EMMA: Efectivament. La positivitat i l'acció passen a tots els nivells i passen a tots els entorns i passen a tots els cercles. De manera que és un moment fantàstic per començar a pensar, de manera individual, jo què puc fer? Fer-ho. I evidentment, a base d'aquest activisme individual, tu pots arribar a un activisme col·lectiu que esdevingui un moviment.

ANDREA: Sí, perquè moltes vegades pensem en arreglar el món i fer coses a nivell global i tu pots arreglar coses dia a dia.

EMMA: A escala individual, cent per cent.

ANDREA: A escala individual, cent per cent. T'anava a dir quines són les persones que construeixen les organitzacions positives? Doncs són aquestes que prenen aquestes petites decisions de fer coses…

EMMA: Cent per cent. És el que jo dic perfils emprenedors.

ANDREA: Exacte. I et diré una cosa, no sé si hi estàs d'acord, independentment del resultat. És a dir, jo potser faig una acció a la meva empresa per aconseguir alguna cosa, no aconsegueixo exactament el que vull, però ja ho he mogut.

EMMA: Efectivament. Ja has sacsejat.

ANDREA: Ja s'ha sacsejat, sí.

EMMA: Ja ets un «shaker», veus?

ANDREA: Exacte. Ara estem parlant i potser els que ens escolten pensen que aquestes dues estan parlant d'empresa privada, però això es pot aplicar cent per cent a l'empresa pública?

EMMA: Home, i tant! Les organitzacions són organitzacions siguin públiques, privades, grans, petites, sigui quina sigui la indústria. Al final, el que comentava a l'inici, també les organitzacions i les institucions públiques tenen una audiència molt clara: els ciutadans i les ciutadanes. I, a més a més, és un paradigma organitzacional molt interessant perquè crec que realment unes institucions públiques orientades als seus usuaris finals és una cosa realment inspiradora que fa avançar la societat.

ANDREA: Usuari final, el propietari.

EMMA: Nosaltres.

ANDREA: I també, el client intern.

EMMA: Molt bon vist, això que dius, Andrea! Perquè al final tu arribaràs al cor de l'usuari final, de la ciutadania, a través del client intern de l'organització, que són les persones que la formen. Evidentment.

ANDREA: Primer són aquestes persones que has de cuidar.

EMMA: Evidentment.

ANDREA: I ara potser es pregunten: «què puc fer jo si el meu entorn no és un entorn positiu?». Què fem?

EMMA: Clar, primer, la percepció d'un entorn positiu és també molt subjectiva. Jo, sigui quina sigui la percepció, sempre recomano una cosa molt important, que és que tots, tots i cadascun de nosaltres, pensem quin és el nostre propòsit? Què és el que realment ens agrada? I què és el que realment s'adiu en com som nosaltres i el nostre talent real?

Totes les persones tenim talent. No hi ha persones amb talent o persones sense talent. Laboralment parlant, què passa? Hi ha persones que han aconseguit alinear els seus talents naturals amb la feina que fan. Llavors, aquestes persones ho «peten». Són fantàstiques i ho fan superbé. Hi ha persones que, per una cosa o per l'altra, els seus talents naturals no els tenen alineats amb la seva feina quotidiana, però al final els manifesten fora de la feina, amb els seus hobbies, per exemple.

Però jo sempre penso que, evidentment, és molt respectable decidir no alinear la teva feina amb els teus talents naturals. Però moltes vegades penso que al final passem moltes hores a la feina. Sigui quin sigui el rol que podem tenir cadascú de nosaltres, val la pena intentar trobar punts de connexió entre el que a nosaltres ens motiva humanament i com ho podem abocar a la feina que fem. És a dir: al final, en el nostre dia a dia nosaltres no som màquines. I els éssers humans deixem la nostra empremta, deixem el nostre llegat en allò que fem. Jo crec que no hi ha res més romàntic, si se'm permet l'expressió, que deixar aquesta part teva en allò que tu estàs fent i que algú rebrà. Un company, una companya, la persona a qui va adreçada aquesta feina. I crec que això, la voluntat de transcendir i de deixar una part teva en allò que fas. Jo crec que això és bonic i pot arribar a ajudar a donar la volta a situacions que poden ser, a priori, no gaire positives.

ANDREA: Estic d'acord amb tu, amb tot. Amb això del talent i de la feina, jo crec que hi ha persones que tenen una feina en la qual potser no se senten realitzades amb aquests talents perquè ho fan fora, com has dit tu, però no estan amargades, perquè ho fan amb carinyo. És a dir, que fan aquesta feina transaccional des de la generositat.

EMMA: Jo crec que aquest és el punt. Entenc que la meva feina no és la meva passió, ho faig perquè haig de menjar a final de mes, com tots, però ja que ho faig, ho faig amb amor. Fem-ho bé.

ANDREA: La positivitat, exacte! Perquè és molt trist si no, justament per aquest entorn.

EMMA: És la idea de contribuir. De nou, el segle XX ens parlava de la performance, de l'acompliment, que encara es continua utilitzant. Però més enllà d'això de l'acompliment o la performance, sempre és un número o és una xifra. A moltes organitzacions s'utilitza això per mesurar una sèrie de coses però, per damunt de tot això, hi ha la contribució, que és com les persones, efectivament, contribuïm. Deixem la nostra petjada, fem la nostra aportació i fem del nostre entorn, del nostre espai, un lloc una mica millor. Deixem un entorn una mica millor que com l'hem rebut. Això és inspirador.

ANDREA: Totalment i no ha de d'estar vincula al 100% amb la feina per la que et paguen.

EMMA: Sí. I, a més a més, t'has de treure aquesta patina d'heroisme o d'èpica que moltes vegades va relacionada a aquests diners.

ANDREA: Tu has de treballar en allò que t'apassiona.

EMMA: Tot això és molt relatiu.

ANDREA:Però fes-ho amb passió.

EMMA: Clar. O sigui, fes-ho per contribuir,fes-ho convençut. És un acte de generositat.

ANDREA: Si fem un resum, la positivitat és acció, passió i contribució.

EMMA: Exacte, mira, i tot rima.

ANDREA: Bé, ara et faré una pregunta que faré a tots els nostres convidats. De fet, són dues. La primera és, alguna lectura, vídeo, sèrie,pel·lícula que ens recomanis o documental, que sé que t'agrada molt veure documentals, vinculat al tema de la positivitat?

EMMA: Doncs mira, no està directament vinculat amb el concepte de positivitat, però sí amb tot el vincle entre positivitat i organitzacions, i noves organitzacions, i maneres d'evolucionar organitzacions de tot tipus.

ANDREA: D'acord.

EMMA: És un llibre que es diu //Reinventar las organizaciones//. Hi ha molts exemples: des d'una organització d'un grup d'infermeres, d'Holanda, fins a una escola concreta a Berlín. Hi ha molts exemples. I el va escriure un belga, el Frédéric Laloux. El llibre és boníssim. Tens dues versions, versió còmic i versió manual. I, a més a més, en Laloux té molt material audiovisual. Vull dir que si entreu a YouTube i hi poseu Frédéric Laloux, allà hi trobareu molta cosa.

ANDREA: Doncs ara hi anirem a mirar. I l'última pregunta, d'acord? Què fas tu, Emma Giner, per treballar la teva positivitat a diari? Quina petita acció fas per estar més positiva cada dia?

EMMA: Doncs mira, jo soc molt fan d'un concepte que és «picar pedra». Jo pico pedra d'una manera alineada amb allò que crec que puc aportar, amb el granet de sorra que puc aportar. El fet d'estar picant pedra, contribuint, ajudant el meu entorn, a la gent que conec, als clients, a fer realitat organitzacions diferents, organitzacions més evolucionades, gràcies precisament a la seva gent. Jo soc molt fan del concepte aquest de «power to the people».

ANDREA: Sí, és veritat, poder a les persones.

EMMA: Efectivament, tot passa a través de les persones. I això és el que realment em manté l'esperit, amb el xip positiu.

ANDREA: Amb l'activisme vaja…

EMMA: Sí, contribuir i veure, que cada vegada són més les persones que pensem això i que volem estar construint junts organitzacions, societats del segle XXI, que al cap i a la fi som al segle XXI.

ANDREA: Exacte, és el que toca, o ja aniria tocant. Moltes gràcies, Emma, per aquest xut de realitat, d'energia. Ha estat un plaer.

EMMA; Ai, gràcies a tu, Andrea! I a tothom que ens està escoltant, un plaer.

ANDREA: Sí! Molta gent, ja veuràs. Estimat positivers, (us diré així a partir d'ara). Us espero en el pròxim pòdcast. Mentrestant, no oblideu que la positivitat és com l'esport: es practica. Bueno, i a més, cansa menys. Adeu.