2. Els pessimistes

Descripció de l'episodi:

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Rossell sobre el pessimisme i els pessimistes.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

ANDREA VILALLONGA: Hola, com esteu? Avui ens trobem en un altre capítol de «Comunicació Positiva».

Vull parlar d'una tipologia interessant que segurament heu detectat en el vostre entorn, o potser en vosaltres mateixos, i aquesta és la tipologia del pessimista. Soc Andrea Vilallonga, experta en comunicació i impacte positiu.

Abans de presentar la nostra convidada, vull compartir la meva definició d'un pessimista. Per a mi, una persona pessimista és aquella que pensa que tot allò que fa acabarà malament. És aquella persona que diu: «Vull anar aquí, però no arribaré». Sempre m'imagino que, si estiguéssim en un embús amb una persona pessimista al nostre costat, miraria quant de combustible ens queda i diria que no arribarem, que tot serà un desastre. Però això, evidentment, és la meva opinió com a persona que no té idea. Per aquest motiu, vull sumar algú que sí que en sap. Ella és Laura Rossell, psicòloga, psicoterapeuta, periodista, professora i col·laboradora de la Universitat Oberta de Catalunya.

Laura, benvinguda! Com definiries tu una persona pessimista?

LAURA ROSSELL: Tu ets optimista o pessimista?

ANDREA VILALLONGA: Jo soc positiva, és a dir, optimista. Però no és el mateix.

LAURA ROSSELL: És cert, tampoc és el mateix ser pessimista que ser negatiu.

ANDREA VILALLONGA: Tens tota la raó. Però si haguéssim de triar entre ser pessimista o ser optimista, jo triaria ser optimista.

LAURA ROSSELL: D'acord, i per què?

ANDREA VILALLONGA: Perquè sempre tinc l'esperança que les coses acabin de la manera que a mi m'interessa.

LAURA ROSSELL: Exactament, has mencionat una paraula clau: «esperança». Les persones pessimistes tenen manca d'esperança. No confien en el món, no tenen esperança en el món.

ANDREA VILALLONGA: Ostres, això és molt trist…

LAURA ROSSELL: Però hi ha diferents graus. Això es veu sovint entre els estudiants, en els pessimistes defensius. Són aquells que acaben de fer un examen i diuen: «M'ha anat fatal!», i després resulta que obtenen una bona nota. El pessimista defensiu és aquell que té por a estar després decebut, fins i tot quan sap què ha de fer, ja sigui en un examen, en una cita o en una tasca.

ANDREA VILALLONGA: Com una forma de protecció?

LAURA ROSSELL: Exactament, com un escut. Però això no vol dir que aquesta persona sigui pessimista.

ANDREA VILALLONGA: No, perquè en definitiva, aquest pessimisme actua com un escut. Però, expliquem millor aquesta definició, ja que un pessimista real té desesperança.

LAURA ROSSELL: Una persona amb desesperança veu el món amb menys colors. Pensem en el clàssic exemple del got mig buit o mig ple. El got està en ambdues situacions, la qüestió és com l'interpretem. Depèn dels nostres pensaments, emocions i sentiments. Per a una persona amb desesperança, sempre hi haurà una mancança. Per aquest motiu, veuran el got mig buit. Aquesta no és una actitud defensiva, sinó una visió negativa. En canvi, un optimista dirà: «Que bé, queda la meitat!». És clar, si haguéssim de pintar una cara somrient en un dels dos, al pessimista o a l'optimista, a qui li posaríem el somriure?

ANDREA VILALLONGA: A l'optimista.

LAURA ROSSELL: Exactament. És per això que parlem de desesperança, ja que el pessimista interpreta el món des de la perspectiva del got mig buit.

ANDREA VILALLONGA: És interessant això que dius, perquè jo no ho havia interpretat així. Realment ets qui té el coneixement per explicar-ho. En el camp de la comunicació, sovint no parlem tan sobre com és la persona. Personalment, un pessimista no encaixa sempre dins d'un equip, per exemple. És clar que hi ha diferents graus de pessimisme. A vegades, et fa veure una perspectiva que potser tu no havies considerat i que t'ofereix una possibilitat que les coses podrien anar malament. No sé si m'estic expressant bé.

LAURA ROSSELL: Entenc el que vols dir. No obstant això, aquesta perspectiva també pot ser present en persones que veuen el quadre sencer.

ANDREA VILALLONGA: Això és ser realista.

LAURA ROSSELL: Exacte, ser realista. Però el que estàs dient és molt important. Existeix una cosa anomenada extracció selectiva, que consisteix a fixar-se en un aspecte i extreure qualsevol detall. El pessimista sempre veu el problema. Si hi ha una ombra estranya en un escenari idíl·lic, el pessimista la destacarà dient: «Però hi ha una ombra!». Això és l'extracció, una distorsió cognitiva.

ANDREA VILALLONGA: És totalment cert. És molt interessant perquè tu creus que aquesta extracció és el problema, ja que l'obsessió de veure sempre el costat positiu pot ser contraproduent. No obstant això, crec que una petita dosi de pessimisme és necessària, no?

LAURA ROSSELL: Jo crec que és necessària una petita dosi de realisme. És rellevant reconèixer que les coses no sempre surten bé. En principi, un optimista no és algú que diu: «Oh, tot anirà bé perquè soc guapo i tinc sort». No. L'optimisme, a diferència del pessimisme, és un impuls que ajuda. Per exemple, en una entrevista de treball, un optimista no dirà: «Segurament m'agafaran perquè soc fantàstic», si no que dirà: «Confio en les meves habilitats i competències. M'he preparat bé per aquesta entrevista i hi aniré amb confiança i un somriure». Segurament serà considerat perquè demostra aquesta actitud. L'optimisme és un motor. D'altra banda, el pessimista anirà a una entrevista de treball amb la creença de: «Segur que no m'agafen. Hi ha altres persones millors que jo». Això és una altra distorsió cognitiva: la comparació. En conseqüència, no posarà tot el seu esforç en preparar-se per a l'entrevista. Després, evidentment, dirà: «No m'ha anat bé».

ANDREA VILALLONGA: Ja sé que estem parlant dels pessimistes, però la definició que has donat de l'optimista m'interessa. Per a mi, un optimista és algú que té una visió positiva de si mateix i, per tant, es prepara per aconseguir allò que desitja. També hi ha diferents graus, oi?

LAURA ROSSELL: Sí, ja que van junts. L'optimisme és el motor. Al capdavall, tant l'optimisme com el pessimisme són formes de pensament que ens impulsen.

ANDREA VILALLONGA: Bé, doncs com descriuries la positivitat?

LAURA ROSSELL: Jo diria que la positivitat és sinònim de confiança. Consisteix a tenir confiança i esperança en la capacitat de realitzar aquesta extracció selectiva de la qual parlàvem abans. Es tracta de tenir la capacitat de veure el bo, la llum. Com ja he dit abans, el pessimista treu colors de la vida, però el positiu ho fa al revés. Esborra molts colors i matisos. Això també és una distorsió cognitiva. El pessimista sovint té un pensament dicotòmic, no hi ha matisos, només blanc o negre, tot o res.

ANDREA VILALLONGA: Estàs descrivint el meu marit. D'acord, ara ja ho tinc clar. Extrems.

LAURA ROSSELL: Exactament, extrems. En canvi, una persona positiva no dirà: «Mira, aquí hi ha una barreja de blanc i gris que crea un color argentat».

ANDREA VILALLONGA: És clar, ja que el positiu és més resilient i veu tota la imatge.

LAURA ROSSELL: Exactament, veu tota la imatge. A més, com ja has dit abans, perquè vagin bé les coses tenir una dosi de pessimisme pensant en tot com pot anar, també vol dir veure el total de la foto.

ANDREA VILALLONGA: D'acord. Pot ser que hi hagi persones que ens escoltin i es puguin identificar, i pensin: «Tinc una tendència cap al pessimisme, i no m'agrada». Però també és possible ser pessimista i sentir-se bé amb un mateix.

LAURA ROSSELL: Certament, hi ha gent a qui aquesta actitud els funciona. I és genial!

ANDREA VILALLONGA: Hi ha una tipologia de víctima que es discuteix, però és cert que hi ha persones que no s'adonen de tenir aquesta visió esbiaixada del món. Si algú que està escoltant i diu: «jo vull veure tota la pel·lícula o tota la foto», què pot fer?

LAURA ROSSELL: Hi ha exercicis senzills i eficaços. Un d'ells és fer servir les estadístiques. El pessimista pot dir: «D'acord, faré una estadística de les coses que dic que passaran», però en la major part de les ocasions veurà que no es compleixen. Per exemple, si diu: «Demà aniré a la platja i segur que plourà», llavors pot fer una estadística.

ANDREA VILALLONGA: Quantes vegades has anat a la platja i hi plou? Alguna cosa així?

LAURA ROSSELL: Normalment, les estadístiques mostren que les coses no solen ser com les prediu el pessimista. Si aquest és una persona que no pateix cap malaltia, sinó que simplement té tendència al pessimisme, pot riure's de si mateix i dir: «Faré cas a aquestes estadístiques». Un altre exercici que també és útil és canviar de perspectiva. Si plou i el pessimista havia planejat anar a la platja, segurament hi haurà un pla B que pugui gaudir, com ara visitar una exposició que té pendent.

ANDREA VILALLONGA: Són alternatives a aquest final horrorós que s'espera. Buscar altres perspectives. D'acord.

LAURA ROSSELL: Són exercicis senzills que els pessimistes poden fer.

ANDREA VILALLONGA: Pot ser d'ajuda. De fet, és una cosa natural. El meu marit solia tenir una tendència natural a pensar que tot aniria malament. Per exemple, no agafava l'avió perquè estava convençut que l'avió en què viatgés s'estavellaria.

LAURA ROSSELL: Exacte! Aquest és un bon exemple per fer servir les estadístiques.

ANDREA VILALLONGA: Total! Em vaig passar anys dient: «Vinga, quantes vegades ha caigut un avió?». I al final va ser positiu, perquè havíem de viatjar al Japó, ah, no, a Nova York, i va decidir venir. Era la primera vegada, ja que jo ja estava farta…

LAURA ROSSELL: La seva primera experiència a agafar l'avió?

ANDREA VILALLONGA: Així és. Havia fet viatges curts, però sempre amb molta negativitat. De fet, s'havia pres una pastilla per si de cas quan va decidir venir a Nova York, i després va tenir un fort dolor de l'esquena. Llavors va quedar-se sol durant cinc dies. Sol, abandonat a casa, ja que jo vaig marxar. Li vaig dir: «Jo no t'acompanyo».

LAURA ROSSELL: Quin símptoma!

ANDREA VILALLONGA: Li vaig dir: «Som parella, però que et cuidi la teva mare». Vaig marxar, i aquesta introspecció de cinc dies quedant-se sol i penjat va provocar un canvi en ell.

LAURA ROSSELL: Exacte!

ANDREA VILALLONGA: Va canviar la perspectiva. Ara viatja constantment. No cal que sigui una experiència dolorosa. Però és cert que, a vegades, per a aquells que no s'han enfrontat a això, pot ser una mica difícil.

LAURA ROSSELL: Exactament. Crec que va ser molt conscient de les coses que perdia a causa del pessimisme. A partir d'aquell moment, va guanyar il·lusió, confiança i esperança.

ANDREA VILALLONGA: Clar. Parlant ara en un context més organitzatiu: jo soc una persona optimista, sempre veig el costat positiu de les coses. Com creus que pot afectar una persona o un equip pessimista dins d'una organització, d'una empresa?

LAURA ROSSELL: Si l'equip també és positiu, l'impacte no ha de ser molt gran, ja que agafaran precisament el costat bo del que dius. En canvi, si l'equip és pessimista, funcionarà com una anàlisi de riscos. Ara bé, si el pessimista comença a ser massa negatiu, es pot aïllar.

ANDREA VILALLONGA: Es podria dir que s'aïlla.

LAURA ROSSELL: Exactament, s'aïlla. Aquest és un aspecte negatiu que no fa falta que afecti els altres. M'estava recordant del personatge de Mafalda, Felipe, que era un personatge entranyable i pessimista. Al final, el pessimista no molesta gaire.

ANDREA VILALLONGA: D'acord, això significa que ho passa pitjor, ell o ella amb la seva anticipació. És a dir, en realitat és una qüestió personal dir: «No vull viure en un món on tot ho vegi gris».

LAURA ROSSELL: Exactament. M'agradaria veure més colors, o m'agradaria caminar amb més confiança. Una cosa molt interessant per recomanar els pessimistes, i a tothom en general és que, quan tinguin un pensament com «això no anirà bé», que es diguin a si mateixos «és avui? Això passarà avui? No?. Doncs, fora. Demà tornen a pensar-hi. Ara centrem-nos en l'avui, en el present». El pessimista, tot i ser pessimista, però no negatiu, dirà «d'acord».

ANDREA VILALLONGA: Interessant. Potser l'únic aspecte pessimista que tots tenim és el pessimisme defensiu. És aquesta forma de protecció. Per què creus que ho fem? Dir «anirà malament, m'ha sortit malament l'examen, o segur que demà no m'agafaran».

LAURA ROSSELL: Bé. Això té a veure amb l'autoestima. Hi ha moltes raons i, com sempre, hi ha graus. Quan algú té una baixa autoestima, sovint pensa que el món està ple de decepcions i posa l'escut per si de cas. També s'ha estudiat que les persones que tenen més tendència al pessimisme van ser nens i nenes que van ser molt sobreprotegits. Han crescut sense veure com poden passar coses.

ANDREA VILALLONGA: Entès! Interessant. Així doncs, els protegeixen per evitar que els passi res.

LAURA ROSSELL: Exactament, els protegeixen perquè no els passin res. És per això que és important desconstruir aquests pensaments, perquè puguin veure que en la vida…

ANDREA VILALLONGA: Passen coses, però no totes són dolentes. Les coses passen constantment.

LAURA ROSSELL: A tota hora. Quan passin, les enfrontaràs, no cal que les pensis amb antelació.

ANDREA VILALLONGA: Molt interessant, Laura. Moltíssimes gràcies! Escolta, em pots recomanar alguna sèrie, llibre o pel·lícula que creguis que ens pugui ajudar? No només per als pessimistes.

LAURA ROSSELL: A mi m'encanta una sèrie que recomano moltíssim, ja que està plena de tots els elements emocionals possibles, com ara l'optimisme. Es diu Ted Lasso. L'has vist?

ANDREA VILALLONGA: Soc la seva fan número 1! De fet, l'estic veient de nou. Mira! Se'm posa la pell de gallina. I la gent no la mira només perquè parla de futbol.

LAURA ROSSELL: I no té res a veure amb el futbol. El futbol és només una excusa. Jo crec que Ted Lasso encarna el positivisme.

ANDREA VILALLONGA: Exactament. Si podeu veure-la en versió original, encara millor. El contrapunt lingüístic entre els americans i els anglesos és impressionant. M'encanta que ho hagis mencionat, ja que jo també soc fan de Ted Lasso i del concepte que han creat. És excel·lent.

LAURA ROSSELL: Totalment, totalment!

ANDREA VILALLONGA: L'última pregunta que sempre faig. Què fas tu, Laura Rossell, per cultivar el positivisme cada dia?

LAURA ROSSELL: Jo faig una cosa que vaig començar a fer en un moment determinat fa molt temps , i curiosament un dia vaig descobrir que el meu cosí també ho feia. Quan em desperto, penso en alguna cosa positiva que passarà avui. Abans d'iniciar el dia. Que de bo passarà avui? Sempre hi ha alguna cosa.

ANDREA VILALLONGA: M'agrada molt que ho diguis. En general, les personeS que et donen consells t'aconsellen a elles mateixes que pensin en les coses positives abans d'anar a dormir, però tu ho anticipes. Quina cosa bona et passarà? Sense grans expectatives. A vegades, simplement veure la Laura avui.

LAURA ROSSELL: Exactament! O veure l'Andrea. Això és genial!

ANDREA VILALLONGA: Moltes gràcies, Laura! Ens veiem en un altre capítol.

Per tant, amics «positivers» quan adoptem una actitud pessimista, només veiem les mancances del món, i aquesta perspectiva ens fa perdre la motivació per fer coses. No ens permet veure la totalitat del món, la seva bellesa.

Recordeu «positivers»: el positivisme és com l'esport, s'ha de practicar! Adeu!