12. El flow

Descripció de l'episodi:

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Andrés sobre el «flow».

Transccripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

ANDREA VILALLONGA: Hola, com esteu? Benvinguts de nou a aquest podcast de comunicació positiva. Soc Andrea Vilallonga, experta en comunicació i impacte positiu.

Avui tenim un episodi especial en què parlarem de com sortir de la roda de hàmster, de la rutina. Sí, sabeu aquest moment de misèria, de desànim, que ens passa a tots de tant en tant. Pot passar a qualsevol en qualsevol moment del dia. Potser comences el dia bé, però després hi ha alguna cosa desagradable que et succeeix: un correu electrònic amb un to estrany, una trucada que et molesta, un embús al carrer, no trobar aparcament… Són petites coses que et molesten. Pot ser, a vegades, una discussió amb algú que es queda en el teu cap i no et deixa en pau durant tot el dia… I comences a remugar una vegada i una altra i aquesta petita misèria que eren deu minuts de la teva vida, et deixa fatal durant setmanes. A vegades, el teu pensament no s'atura.

Però tinc una solució, amics! Hi ha una solució contra aquest run-run de la roda de de hàmster. Hi ha un concepte científic molt important anomenat «flow», que significa fluir. És deixar que alguna cosa flueixi. I per parlar del «flow» he convidat una persona que en té molt, molt, molt que és la Laura Andrés, pianista i compositora que ha dedicat molts anys a la pedagogia. De fet, és una de les poques diplomades superiors en la metodologia Dalcroze i ha realitzat formacions per a alumnes i professors a tot l'Estat.

En un moment donat de la seva vida, va decidir canviar la seva situació i es va traslladar de Girona a Barcelona amb l'afirmació: «Vull que em passin coses a Barcelona». I així va ser. Va començar a treballar amb companyies de teatre com Dagoll Dagom i La Cubana, i ha estat pianista i professora a l'Institut del Teatre, acompanyant grans artistes. Actualment, ha deixat la docència per dedicar-se professionalment a tocar el piano. És una intèrpret que toca a tot Europa i té diversos repertoris per encàrrec. També té el seu propi projecte musical. Us recomano buscar els seus discs a Spotify. El primer disc, titulat «Blanc», va ser llançat el 2021 i va guanyar un premi Enderrock. Aviat presentarà el seu segon disc, anomenat «Kintsugi», que ens explicarà el significat aviat. Estem molt contents de tenir-la aquí, perquè a la Laura l'apassiona apassionar i l'emociona emocionar.

Comencem, doncs. Laura Andrés: benvinguda!

LAURA ANDRÉS: Moltes gràcies, Andrea.

ANDREA VILALLONGA: Estic molt contenta perquè la Laura, a més de ser una dona excepcional amb molt de «flow», és una gran amiga i una gran artista. Abans de començar a parlar del «flow», ens pots explicar què significa «Kintsugi»?

LAURA ANDRÉS: Doncs «Kintsugi» és una paraula japonesa que fa referència a una tècnica japonesa per a reparar ceràmica trencada. En comptes de llençar l'objecte trencat, com sovint fem, els japonesos el reconstrueixen amb una pasta feta de resina i or, amb paciència i cura. Aquest procés transforma l'objecte trencat en una peça més forta i valuosa, perquè és una peá única. Em sembla una gran metàfora del creixement personal.

ANDREA VILALLONGA: I també és una gran metàfora del «flow». Parlem una mica més d'aquest concepte. El «flow» és aquella acció que fem en què perds la noció del temps, en la qual pots deixar de banda les emocions negatives i reconstruir noves emocions per afrontar la situació amb visió perifèrica més gran, amb una perspectiva més àmplia. El «flow» pot ser qualsevol cosa, com fer un full de càlcul.

LAURA ANDRÉS: Exactament! O, de cop i volta, pot ser rascar una porta que fa temps que la vols recuperar i, sense adonar-te'n, estàs allà rascant i ja han passat dues hores. Ha de confessar que això no em passa amb les portes.

ANDREA VILALLONGA: Tens algun «flow» a la teva vida?

LAURA ANDRÉS: Sí, la veritat és que sí, en tinc dos de molt forts de «flow» i tinc la sort de poder dedicar-me a un dels meus «flows= preferits, que és la música.

ANDREA VILALLONGA: ÉRs que la música és el «flow» de molta gent. Molts diuen: »Quan estic neguitós o trist, poso una cançó i ja està. Se'm passa sempre, és increïble«.

LAURA ANDRÉS: Sí, la música té aquest poder, ja que és un llenguatge que tots entenem. Però no l'entenem només des d'una perspectiva purament mental. És cert que tenim estructures que provenen del formatejats així i, per això entenem la música occidental. Però va més enllà: arriba a les emocions i aquí és igual d'on siguis. Vull dir, hi ha una cosa que es desperta, la màgia de la música, que és el llenguatge de l'ànima. Això ho deia també Pau Casals: «Tots els homes, vinguin d'on vinguin, entenen el llenguatge de la música que brolla del cor».

ANDREA VILALLONGA: Que bonic, sí. I quin és l'altre «flow»?

LAURA ANDRÉS: L'altre «flow» per a mi és el ball, m'apassiona ballar. M'encanta moure el cos, suposo que això li passa a molta gent. La cosa és que estem massa en el cap. Vivim en una societat en què predominen els pensaments i, a vegades, creem perills que no són reals. Creem una noció del temps en què cada cop hem de fer més coses per segon. Crec que qualsevol cosa que ens connecti amb el cos ens ajuda a sortir d'aquest estat, sigui ballar, rebre un massatge o cuinar. Hi ha gent que li encanta cuinar. M'agradaria que m'agradés a mi, però no.

ANDREA VILALLONGA: Bé, jo tinc un «flow» que consisteix a tallar verdures i cuinar-les. No sé, posar-me a tallar-les com si fos un tall tipus japonés, allò taca-taca… això també ajuda. També és cert el contacte amb el cos, l'acció física, fer esport…

LAURA ANDRÉS: Sí, a vegades una bona conversa amb un bon amic, una llarga conversa, també pot ser un bon «flow». Estàs parlant, i de sobte, ha passat una tarda. Això també és pot ser un bon «flow».

ANDREA VILALLONGA: Sí, però no sobre el tema que et preocupa. La idea és trencar amb el que està bloquejat, amb aquesta emoció que vol sortir i que moltes vegades són ximpleries, eh?

LAURA ANDRÉS: Sí, totalment. És impressionant! Mira, tinc un secret que no li diré a ningú. El meu «flow» preferit, a part de la música, és mirar vídeos de neteja a TikTok.

ANDREA VILALLONGA: Bé! Tornem una mica a la música. Abans, parlaves sobre com influeix en les emocions. De fet, tenia preparada aquesta pregunta: com creus que la música afecta les emocions? Però si tens alguna cosa més per ampliar…

LAURA ANDRÉS: Sí, m'agradaria. Perquè crec que la música, a més, la utilitzem d'aquesta manera fins i tot en el món capitalista, i no vull dir que sigui perquè la gent sigui més productiva, per exemple, o quan vas a una botiga i al matí sona una música determinada i a última hora del dia sona una música molt frenètica perquè volen que la gent compri ràpidament. És clar, això també ens afecta. Ens fa triar el que fem en cada moment.

Però sí: la música influeix en les emocions des de fa molt de temps, des de l'època dels grecs i els romans, potser fins i tot des de l'època dels egipcis. És una cosa molt antiga i no l'hem de menystenir, és molt important. Perquè la música, a part d'ajudar-nos a treure les emocions que ens molesten, també ens ajuda a entrar en un «flow» i a transmutar-les, a convertir-les en alguna cosa diferent.

ANDREA VILALLONGA: És que no desapareixen, sinó que les transmutes, has dit la paraula adequada. Escolta, quan tu ets en el teu «flow» principal, que és la música, i estàs tocant en un concert, t'enfoques en l'emoció que vols que el públic experimenti?

LAURA ANDRÉS: La veritat és que no tinc aquest poder, és a dir: no puc decidir quina emoció sentirà qui m'escolta. El que intento sempre és tocar en el «flow», estar immersa mentre estic tocant i no pensar mai: «Oh, no sé què m'està molestant». No. Vull fluir i, sobretot, connectar amb humilitat amb el que estic fent, que és meravellós, que és fer música i comunicar des d'un lloc que no sé explicar amb claredat què és.

Així que vaig amb aquesta humilitat i busco l'emoció de la música, busco la bellesa del so. Perquè el piano acústic té una particularitat: el so és viu. Quan toques una tecla d'una determinada manera, aquesta tecla ressona d'una forma concreta i saps que allò que et ve a tu, segurament arribarà al públic, i això és molt bonic. Mai sé què passa a l'altra banda, però quan veus que això arriba, ho veus des de la gratitud i des de l'amor. No estic decidint què sentiran: «Ara els faré plorar.» No, simplement estic connectant amb l'emoció de la música en si mateixa.

ANDREA VILALLONGA: I del moment, sense fixar-te en l'objectiu. Vull dir, durant un concert, això et passa?

LAURA ANDRÉS: No, en aquest moment no. Ara estic aquí i estic explicant. Vull que el que estic dient arribi a l'altra persona, però no estic pensant en quina emoció generarà. És el mateix. Estic explicant alguna cosa i vull que arribi a l'altra persona, i espero que aquesta persona s'emocioni o es pressioni, o potser de sobte tingui ganes de viatjar o de recuperar el piano, o fins i tot li caigui una llàgrima perquè connecti amb alguna cosa.

ANDREA VILALLONGA: Això em fa pensar que podríem tenir un «flow» amb totes les coses que fem en el dia a dia. És a dir, si estic treballant a l'oficina i estic fent un informe, sense pensar si m'agrada o no, o si estic gaudint de l'objectiu, estar agraït pel que m'està passant en aquest moment, la gent encara diria: «Com ho fas?».

Però crec que és possible intentar trobar aquesta connexió amb el que estem fent en el moment, com dius tu: humilitat i amor. Tenim molta més sort del que ens pensem, i moltes vegades no som conscients que podem gaudir del moment.

LAURA ANDRÉS: De fet, això és el que diuen que és l'estrès. Estar en un lloc on no vols estar i tenir sempre aquesta sensació de voler fugir. I el «flow» senzillament aposta pel contrari: estar en aquest moment, estar sempre present en allò que estàs fent i tenir consciència de tot. Per exemple, de cop em vaig a començar a tocar les mans. Ostres! Com són les seves mans, quin tacte tenen? Aquesta acció em connecta directament amb el moment present i això fa possible que pugui estar en «flow».

ANDREA VILALLONGA I quan es tracta de coses que no m'agraden en el meu dia a dia, com ens passa a tots, intento trobar quelcom que em permeti connectar amb una altra emoció. Puc connectar amb aquesta acció diària, per exemple, quan torno a l'informe que no m'agrada, em poso aquella cançó.

ANDREA VILALLONGA: Exacte.

LAURA ANDRÉS: I aquesta cançó acompanya aquest moment. És una mica com quan vas al gimnàs o a córrer. Al principi pots pensar: «Quina mandra!». Però et poses les sabatilles i el cos té memòria, de sobte et sents «superwoman» i dius: «Ara aniré a córrer 20 quilòmetres». És una mentida, al final només en fas tres i ja no pots més. Però la sensació física és: quin moment genial. Això és el «flow» i ho podem aplicar a qualsevol tasca que fem. L'altre dia em va passar a mi, com et deia abans, que quan jo era docent i feiem molts informes i papers, aquell plaer havia desaparegut. Però l'altre dia vaig estar fent paperassa i vaig recuperar aquest plaer de forma inesperada: de sobte, estar davant de l'ordinador escrivint ja no era només una tasca, sinó que vaig pensar: quin gust viure-ho des d'aquí!

ANDREA VILALLONGA: És meravellós. Ara bé, si estic d'acord. Podem cercar en les petites coses que no ens agraden del que fem cada dia (perquè crec que el problema també és la monotonia), una excepcionalitat connectada amb el «flow». Sembla que estem parlant de metafísica, però estem parlant de coses molt ordinàries, molt reals.

LAURA ANDRÉS: A més a més, el món ens impulsa a estar constantment pensant en el següent. Quan entres a Instagram, és com: «Veuré un altre reel» o a TikTok: «Un altre vídeo». Hi ha aquesta compulsió. Estic fent una cosa, però ja estic pensant en el moment de fer el cafè. No. Gaudeix d'aquest moment que estàs fent-ho. Aquesta frase és irrefutable. Les petites victòries del dia a dia. Crec que això és el que realment et permet entrar en «flow». Si intentes escapar tota l'estona, és perquè no t'agrada allò que fas. De fet, ja estic tornant a parlar de pedagogia, però és que hi ha teories pedagògiques que parlen d'això des de fa molts anys. Ja en parlaven els anys 90. Quan va sortir tot el tema de les intel·ligències múltiples, que hi havia allò de la intel·ligència lingüística, la intelligència músical, etc…) hi havia un pedagog, Mihaly Cszikzentmihalyi, parlava d'una cosa molt interessant: el «Focus and Flow». En l'àmbit d'aprenentatge, significa motivar els alumnes, plantejar l'objectiu d'aprenentatge com una cosa molt atractiva, plantejar una hipòtesi interessant o fer un joc que cridi l'atenció de l'alumnat. I, a partir d'aquí, posar-los en aquest estat de «flow». D'aquesta manera, no és aquella situació en què el professor et vomita informació, sinó que tu també ets partícip d'aquesta classe i l'hora passa volant.

ANDREA VILALLONGA: Clar, però com ho fem perquè l'alumne…

LAURA ANDRÉS: Per això, abans es van posar molt de moda les pedagogies actives i tornem una altra vegada a allò del cos: tot allò que tu sents primer i després passes al pensament analític, queda molt més imprès. És a dir, si tu ets capaç de sentir, comprendre d'aquesta manera intuïtiva, una operació matemàtica, per dir alguna cosa, llavors, quan l'apliques, al pensament analític es converteix en una fórmula. Ho entens, i això et queda per sempre.

Igual que recordes anècdotes, per exemple, dhistòria de l'art, perquè tenies un professor que sempre estava parlant. Deia que Colón es va equivocar en 3.000 kilòmetres, com d'aquí a Moscú. Sempre ho he sabut. Vull dir, et recordes d'aquestes coses per com t'ho explicaven, perquè et feien entrar en «flow». Perquè de cop i volta viatjaves amb l'explicació. És com un viatge i el que hem d'aprendre és a fer aquest viatge diàriament.

Perquè ara potser hi ha gent que diu: »Ara a que aquestes dues, s'estan passant de volts, parlant de «flows» Però com tot, sempre és pràctica. Comencem amb «flows» que no tinguin a veure amb les nostres accions diàries, comencem amb «flows» d'això: escoltar música, córrer, mirar TikToks de neteja, el que sigui. I a poc a poc ho vas incorporant d'una certa manera.

Jo, per exemple, perquè tothom vegi que no soc una friqui, és a dir, jo soc tot el contrari. És a dir, soc una histèrica. I normalment, quan vaig estressada, em queixo de tot: que vaig tard, que el trànsit, que quin rotllo. Llavors, el que he hagut de fer és un acte actiu, és a dir, observar-me activament i dir: «Que tornes a estar un altre cop a la queixa. Surt d'aquí.» I la primera cosa que faig per sortir és mirar amunt. Perquè mirant cap amunt, vas a una part més creativa. Si intentes recordar alguna cosa o imaginar-la amb els ulls, comencem amb els ulls el moviment cap amunt. Ja ho veureu, si intenteu pensar en «què em ve de gust dinar», tots mireu cap amunt. Doncs això em connecta amb una part creativa i de cop, te'n vas a un altre lloc. Ja surts de la queixa. És com intentar anar recuperant el «flow» de mica en mica, i cada petit pas que fas és una victòria.

Avui, per exemple, tot el trànsit de la Via Laietana estava ple de cotxes per tot arreu. És Barcelona, ja ho sabeu. Però de cop i volta he decidit venir amb «flow».

ANDREA VILALLONGA: Exacte. I Mira, un bon consell que t'agafaré és aplicar el «flow»davant la queixa: sempre que surti una queixa de la nostra boca, a cada queixa, «flow» escolta.

Hem d'anar acabant perquè estaríem hores amb el «flow» d'aquesta conversa. T'anava a demanar una cosa que demano a tots els convidats, que és compartir una lectura, vídeo o cançó. Però en aquest cas, no deixaré que em recomanis res. Perquè jo vull recomanar de veritat la teva música, perquè és una meravella. I ho dic de veres, amiga, però us recomano que la mireu perquè és espectacular.

LAURA ANDRÉS: Doncs si l'escolteu, us farà entrar en «flow». Hi ha molta gent que m'ha dit que els ajuda, ja sigui a llegir, pintar, escriure o cuinar.

ANDREA VILALLONGA: Us ho recordo bé. El disc blanc ja està disponible, ja podeu escoltar-lo.

LAURA ANDRÉS: Però sobretot, compreu-lo. També el podeu adquirir a través de la meva web. Tinc una web molt bonica. S'ha d'anar amb el «flow». I si podeu visitar laurandres.com, tot junt amb una sola «a» al mig, allà hi trobareu tot. Tinc el disc, tinc les partitures. Mira, tocar el piano també és un bon «flow». Podeu aprendre a tocar el piano també.

ANDREA VILALLONGA: Estaria bé. I després, quan surti el teu disc, anem tots a l'estrena.

I l'última pregunta abans d'acabar. Bé, ja ens ho has explicat una mica, però potser hi ha alguna altra cosa. Tens alguna cosa que treballis o posis en pràctica diàriament per augmentar la teva positivitat?

LAURA ANDRÉS: Sí, tal com us he explicat, mirar cap amunt és precisament una cosa que faig. I adonar-me'n. Tinc una amiga de Xile que diu «cacharme». És com si em veiés a mi mateixa. Em faig consciència en tot moment. Quan em queixo, em veig i, des d'aquell moment, ho abordo de manera diferent. No em castigo, sinó que, amb autoconsciència, em parlo com si fos una amiga meva que diu: «Vinga, vinga…: mira cap amunt, posa música, balla i ja està».

ANDREA VILALLONGA: Ostres, m'encanta! Gràcies, Laura! M'ha encantat parlar amb tu.

Ara seguim. Positives, el «flow» no ha de ser només una activitat que us agradi. Recordeu que ha de ser alguna cosa que us permeti desconnectar del temps i de les emocions, que us ajudi a baixar els ritmes i sortir d'aquesta roda d'hàmster. Ara bé, si a més us agrada, ja és màgic.

Una gran abraçada, que tot vagi molt bé. I, sobretot, no oblideu que la positivitat és com l'esport, es practica.