5. Els negatius

Descripció de l'episodi:

Andrea Vilallonga conversa amb Laura Rossell sobre els negatius.

Transcripció:

Transcripció literal de l’àudio. Si trobeu cap error agrairem que ho reporteu a ds.formació@diba.cat

ANDREA VILALLONGA: Hola a tots, com esteu? Benvinguts a un nou capítol de comunicació positiva. Jo soc Andrea Vilallonga, experta en comunicació i impacte positiu.

Avui vull parlar de la tipologia negativa. Com bé indica el nom, parlem de comportaments negatius. A vegades utilitzem aquest terme amb facilitat i crec que seria interessant entendre realment què significa ser una persona negativa o comportar-se de manera negativa. Hauríem de reflexionar si això ens defineix i si està afectant el nostre entorn. I, fins i tot, si no som negatius. Crec que la persona convidada ens pot ajudar a sobreviure en un entorn amb persones negatives. Ja la coneixeu, ja l'he convidat anteriorment, per parlar de les tipologies pessimistes. Us presento la Laura Rossell, psicòloga, psicoterapeuta, periodista i professora col·laboradora de la UOC i de la Universitat Carlemany d'Andorra. Amb tots vosaltres, Laura Rossell. Comencem,

Laura, gràcies per estar de nou amb nosaltres.

LAURA ROSSELL: Gràcies a tu per convidar-me, és un plaer estar aquí.

ANDREA VILALLONGA: Ara parlarem d'un tema intens. Com sempre, des d'una perspectiva professional, com definiries a una persona negativa?

LAURA ROSSELL: Per a mi una persona negativa és aquella que mira el món amb un filtre extremadament lleig.

ANDREA VILALLONGA: Lleig en quin sentit?

LAURA ROSSELL: Si tu pots impactar-te per la bellesa del món, oi? També pots tenir un filtre que et fa veure un món lleig, un món terrible.

ANDREA VILALLONGA: I com afecta aquesta manera de comunicar-se la persona amb aquest filtre?

LAURA ROSSELL: Depèn del grau de negativitat de cada persona i del tipus de negativitat.

ANDREA VILALLONGA: Hi ha diferents tipus de negativitat?

LAURA ROSSELL: Sí, sobretot n'hi ha tres. Una és la persona molt negativa, la víctima. Segurament n'has vist moltes d'aquestes…

ANDREA VILALLONGA: Crec que molta gent que ens escolta la pateix o fa patir a causa d'això. Perquè, atenció, potser us sentireu identificats i podeu corregir alguna cosa.

LAURA ROSSELL: Has utilitzat una paraula molt important, «pateixen» o «fan patir». Abans parlàvem del pessimista, que no fa patir.

ANDREA VILALLONGA: És cert, ho recordo.

LAURA ROSSELL: En canvi, el negatiu fa patir.

ANDREA VILALLONGA: Jo sempre poso aquest exemple als meus cursos: el negatiu té una tendència. És com el Titànic, s'enfonsa i et fa enfonsar també a tu.

LAURA ROSSELL: Exactament. És com una força negativa amb aquest filtre que intenta que tu també ho vegis d'aquesta manera.

ANDREA VILALLONGA: Doncs bé, comencem pel primer tipus: la víctima.

LAURA ROSSELL: La víctima té una actitud mental en la qual tot és horrible, tot és mala sort! Normalment, la culpa és de l'altre…

Després hi ha un altre grau, que seria la víctima per ocasió, ja que aquesta primera víctima es queixa, però pot quedar-se en aquest punt. El segon grau és la víctima que intenta manipular-te, demanant-te diners, per exemple, perquè tot li va malament a causa de no tenir feina, mentre que tu tens aquesta feina i quina sort que tens, així que prestem diners. També intenta que facis les seves tasques, com en una organització, on a mi em donen les pitjors tasques i a tu les millors. Almenys podries fer això. Intenta culpabilitzar-te.

ANDREA VILALLONGA: D'acord, així que hi ha la víctima senzilla o la víctima culpabilitzadora.

LAURA ROSSELL: Exacte, i després…

ANDREA VILALLONGA: Hi ha una versió encara pitjor?

LAURA ROSSELL: Sí, la pitjor.

ANDREA VILALLONGA: Aquest és el capítol de l'horror.

LAURA ROSSELL: Aquest és l'horror total, és el crític constant. Recordes que en l'episodi del pessimisme vam parlar de l'abstracció selectiva, de què t'adones? Doncs aquest serà el crític constant. Tot el que has fet és magnífic, ho estàs presentant de manera genial, tot és interessant, però aquest individu és capaç de venir i dir-te: «Aquí el número 3 hauria d'estar en cursiva i l'has posat en negreta». O en una festa que tu has organitzat, vas amb un vestit fabulós, maquillada i somrient, i ell et dirà: «Ai! Quin granet t'ha sortit!». Aquest és el pitjor. Aquest és el negatiu agressiu.

ANDREA VILALLONGA: Agressiu i, a més, envejós. No sé, per què ho fa això?

LAURA ROSSELL: Tots tenen una cosa en comú, quan mires a l'essència. Tots tenen un ego molt dèbil, molt fràgil, amb moltes mancances i inseguretats.

ANDREA VILALLONGA: És curiós, perquè quan els escoltes, sembla tot el contrari. Penses: «Però, vaja, es creuen que estan per sobre de tot», i en realitat no ho estan.

LAURA ROSSELL: No. Recorda que els extrems en psicologia sempre es toquen. Bé, en general els extrems es toquen. I aquí seria: em sento tan malament que acabo projectant aquesta negativitat en el món, i per això ho fan. Per tant, és molt bo descol·locar aquests negatius. Per exemple, quan et diuen «T'ha sortit un granet», en comptes de deixar-te afectar, que seria el més normal, tu pots respondre: «Doncs tu has triat un vestit que et queda genial!» Amb aquesta resposta positiva, els deixaràs descol·locats. El mateix es pot aplicar en altres situacions, no?, o «recordo que vaig assistir a la teva presentació la setmana passada, que interessant!, quan tinguis un moment, podràs passar-me el PDF?»

ANDREA VILALLONGA: O sigui agafes la seva negativitat i li dónes una bomba de positivitat.

LAURA ROSSELL: Exactament, i d'amor. Perquè pensa que l'ego està per terra.

ANDREA VILALLONGA: Clar. És difícil, perquè provoca ràbia. Quan t'ho fan un cop, pots dir: «Bé, mira, puc fer això». Però si convius o estàs amb una persona que està sempre en aquesta dinàmica, al final et canses.

LAURA ROSSELL: Sí! Però aquí hi ha dos tipus de persones. Hi ha aquelles que aprofitaran aquestes oportunitats. Quan comences a tractar-les amb amor i positivitat, s'adonen d'això i van canviant. Així i tot, també hi ha aquelles persones que no ho faran. Continuaran amb les crítiques, la negativitat, jutjant, sense voler fer res. Llavors, l'única cosa que pots fer és protegir-te. I aquí hi ha una cosa que sempre expliques. Està bé que ho expliquis, si us plau, el «vestit de truita».

ANDREA VILALLONGA: Sí, en parlarem amb una altra persona més endavant. Crec que serà d'aquí a uns 4 o 5 capítols. Però expliquem què és el «vestit de truita».

LAURA ROSSELL: És la negativitat d'aquesta persona, que intenta projectar-la i fer-te sentir malament, perquè en el fons aquesta persona se sent malament. El «vestit de truita» és per a aquells que no volen canviar, que es queden en aquest estat. És com una metàfora per descriure aquesta actitud.

ANDREA VILALLONGA: I quin d'aquests personatges que ens estàs explicant és el que tothom considera «persona tòxica»?

LAURA ROSSELL: La «persona tòxica» és clarament aquella que és negativa i que, a més, no vol canviar. No vol fer cap esforç, es conforma i es manté en aquesta situació perquè li resulta més còmode. Evita assumir responsabilitats o fer cap canvi positiu.

ANDREA VILALLONGA: És una pregunta que em faig, perquè hi ha persones tòxiques que ja estan en un rol de víctima, que ho passen malament, i un ha d'aguantar-se una mica. Però després hi ha aquella persona que vol fer-te sentir malament, que t'arrossega.

LAURA ROSSELL: És aquella persona que sempre intenta arrossegar-te. Utilitza una tècnica anomenada identificació projectiva. A vegades, estàs amb algú i tot el que diu és negatiu. Més tard, quan te'n vas, tu et sents terrible i l'altra persona està molt bé perquè ha descarregat tota la seva negativitat sobre tu com si fossis un contenidor. I tu t'has quedat amb això. Això és la identificació projectiva. És per això que és tan important tenir el «vestit de truita».

ANDREA VILALLONGA: Jo sempre dic que quan em diuen «què en faig, amb una persona negativa». Per exemple, jo tinc la meva sogra, que és una dona molt negativa. És nivell 1.

LAURA ROSSELL: És la víctima. En aquests casos, normalment es pot fer alguna cosa.

ANDREA VILALLONGA: No, no es pot fer res. Jo et dic que no. L'única cosa que es pot fer, o almenys amb la meva sogra, i ho intentem sempre les persones com tu i com jo, que volem que la gent estigui feliç i contenta, és intentar canviar la seva perspectiva. Intentar donar-li opcions, perspectives i idees diferents, perquè ella es queixa d'una cosa. Si fes això i fes allò altre, intentes en aquesta conversa, però ella no vol prendre un cafè. Jo penso que això acaba esgotant-te perquè intentes treure aquesta persona del fang en què està encantada de quedar-se.

LAURA ROSSELL: Exacte, perquè hi ha gent que vol quedar-se en aquest estat.

ANDREA VILALLONGA: Jo crec que això és el que esgota, per què si tu escoltes a l'altra persona amb el «vestit de truita», no t'esgota?

LAURA ROSSELL: No t'esgota perquè no pot entrar dins teu. De tota manera, jo crec que per poder posar-te el «vestit de truita», primer, almenys un cop a la vida, has de passar per això, que t'hi posi dins.

ANDREA VILALLONGA: Sí, és molt difícil, has de viure-ho.

LAURA ROSSELL: Has de viure-ho, perquè si no, és impossible.

ANDREA VILALLONGA: Sobretot si és gent a qui estimes. És que és molt difícil, molt difícil. Una persona de fora, sense molta empatia, no importa, però amb una persona a qui estimes… Per això, sempre dic que els primers deu anys de vida amb la meva sogra, vaig patir molt per intentar canviar-la. Els deu anys següents, suposo que és normal, et molesta quan es queixa: «Ja n'hi ha prou, sempre estàs queixant-te» i tampoc funciona.

LAURA ROSSELL: No, no funciona perquè a més a més, inconscientment, és el que busca. També vol demostrar-te que el món és horrible. Si t'enfades, li estàs donant la raó de què el món és horrible.

ANDREA VILALLONGA: Exacte. Per això, jo utilitzo el «vestit de truita» i quan em diuen que el món és horrible, responc «espera que encara queda temps, qui sap què pot passar». Li dono peixet perquè vegi que sé defensar-me, però que això no m'afecta.

LAURA ROSSELL: És complicat. I què fas si té algun moment positiu?

ANDREA VILALLONGA: Aprofito aquest moment.

LAURA ROSSELL: Clar, és important magnificar els moments de lucidesa d'aquestes persones, quan tenen moments positius, i portar-ho al màxim.

ANDREA VILALLONGA: Sí, ho intento. Però és curiós, perquè quan li fas festes, com sent que surt de la seva zona de confort, no sé si passa amb els altres negatius, de seguida troben alguna cosa per restar-li importància. «Bé, tampoc està tan bé», «No és exactament el que volia». És curiós. Això els fa tornar al seu estat anterior.

LAURA ROSSELL: Sí, perquè ja han vist que hi ha una altra història i és alguna cosa. I a més, els pots recordar: «et recordes de l'altre dia, quan vas dir…?».

ANDREA VILALLONGA: Bé, això és molt útil per a les persones que ens escolten. Si tenen companys de treball amb aquesta tendència, poden posar-ho en pràctica.

LAURA ROSSELL: Exacte, però és només una tendència. I això es pot fer i magnificar molt els moments positius. I també perquè hi ha persones que et diuen «però si tinc aquests pensaments de negativitat, que puc fer?».

ANDREA VILALLONGA: Era la pregunta que venia ara. I sí, ara m'identifico amb el que has dit abans, què faig?

LAURA ROSSELL: Clar, i vol sortir! Perquè hi ha molta gent que no vol sortir.

ANDREA VILALLONGA: Sí, perquè hi ha gent que diu: «No, jo no vull ser» però els encanta.

LAURA ROSSELL: Amb això l'únic que pots fer és protegir-te, però els que volen canviar, que també n'hi ha, no els pots dir que no tinguin pensaments negatius, perquè és el típic de l'elefant rosa. No pensis en un elefant rosa, tots pensant en l'elefant rosa. Doncs no, però sí que pots alliberar-te dels pensaments. Intentar explicar a aquesta persona que és possible. Per dues vies. Una més concreta. Fes alguna cosa que porti la teva pròpia energia i que t'agradi. Com pot ser córrer, anar a una classe de gimnàs si t'agrada, una sèrie apassionant, un llibre.

ANDREA VILALLONGA: Això és el que en un capítol que vindrà. Jo li dic el «flow». Fer alguna activitat que et faci desconnectar d'aquella emoció.

LAURA ROSSELL: Totalment, i de manera voluntària, dir «vaig a l'activitat que em ve de gust». I l'altra opció, que ja és com un nivell 2, és alliberar-te del pensament negatiu de manera més conscient. «No vull pensar, no vull continuar alimentant això». Llavors me'n vaig a alguna cosa que em doni plaer. Un pensament que m'agradi, un pensament bonic.

ANDREA VILALLONGA: És més difícil això.

LAURA ROSSELL: És més difícil, és un nivell 2, però es pot fer. Es pot fer de manera voluntària, i si torna l'altre pensament irremeiablement, torna sobretot a l'inici. Dius: «No, no, no ho he decidit voluntàriament». I al final, la capacitat de decisió de l'ésser humà és molt potent.

ANDREA VILALLONGA: Però no hi creiem, oi?

LAURA ROSSELL: No hi creiem prou.

ANDREA VILALLONGA: És veritat, tens tota la raó. Diuen «concentrat i fes meditació o canvia els pensaments», i penses «jo no puc fer això», però no ho has intentat.

LAURA ROSSELL: Exactament.

ANDREA VILALLONGA: Sí, sí, és interessant. És molt interessant.

LAURA ROSSELL: Recordo que vaig fer una entrevista a un cantant. El cito perquè, a més, m'agrada molt i per a mi és un referent de positivitat, que és Gilberto Gil. És una persona meravellosa.

ANDREA VILALLONGA: Només dir el nom ja somrius.

LAURA ROSSELL: Doncs, l'estàvem entrevistant i van venir persones a demanar-li un autògraf. I ell va ser diferent. He conegut molts divos que sembla que els demanin una casa a les Maldives. Ell estava somrient, amable. Els va signar l'autògraf. I quan va acabar li vaig dir: «Mira, m'ha emocionat la teva actitud amb aquestes persones que han vingut, tan il·lusionades, i els has donat també aquesta il·lusió, perquè jo també he vist molts altres que no han estat tan amables». I em va dir «Bé, un dia vaig decidir ser un bondadós radical». I li vaig preguntar com va decidir-ho. Va respondre que ho va decidir i que és una decisió com qualsevol altra, i té tota la raó.

ANDREA VILALLONGA: I les decisions es practiquen. No pensem que és només decidir això ara. No sé com planificar les accions que estaran vinculades a ser, com has dit?, un bondadós radical.

LAURA ROSSELL: Sí, un bondadós radical. I al final és un positiu radical, perquè si ets bondadós ets positiu.

ANDREA VILALLONGA: Totalment. Això és l'efecte heliotropi, com les flors o les plantes, que es mouen cap al sol. Quan parles d'ells, dius el seu nom o entren per la porta, tot s'il·lumina i hi ha llum. No és que siguin sempre extremadament generosos o que estiguin sempre contents, però tenen aquesta bondat. I em sembla que tots podríem ser així.

LAURA ROSSELL: Exacte. En canvi, els negatius serien el contrari. Quan entren, tota la llum i l'energia baixen.

ANDREA VILALLONGA: O pitjor, crec, que és important destacar que si algú és negatiu, víctima o manipulador. Encara pots dir que aquesta persona té o ha tingut un problema d'autoestima o d'ego, o pot treballar-ho, però no és conscient.

Però les persones que utilitzen la negativitat per manipular-te o enfonsar-te en la misèria, a part de la negativitat, hi ha alguna cosa més, hi ha un punt de maldat?

LAURA ROSSELL: Bé, està claríssim. Hi ha una cosa que és la psicopatologia. És cert, podem parlar de tots els trastorns mentals o de les tendències, tant positives com negatives, però després hi ha una bondat o maldat bàsica. I això és real, no és una mentida.

ANDREA VILALLONGA: I això marca la diferència, Laura. Siguis negatiu, siguis positiu, siguis el que siguis.

LAURA ROSSELL: És l'essència.

ANDREA VILALLONGA: Creus que és educatiu? Social? O potser genètic?

LAURA ROSSELL: Mira, jo crec que és una combinació de les tres coses. Les persones som bio-psico-socials. I és clar, la genètica hi juga un paper. Hi ha una predisposició genètica, però només la predisposició genètica no genera res. El mateix amb l'entorn. Hi ha persones que provenen de contextos molt difícils i surten amb una gran resiliència, mentre que altres surten mentalment afectades, tot i que l'entorn no sigui prou dolent. Després hi ha el factor psicològic, les característiques de personalitat de cadascú. És una barreja i sempre cal que hi hagi alguna cosa, sobretot alguna cosa dolenta, perquè passi alguna cosa dolenta. Hi ha d'haver un còctel negatiu entre les tres.

ANDREA VILALLONGA: D'acord, i més tard pot ser que, a més de tot això, hi hagi la decisió, la responsabilitat pròpia, la consciència d'actuar?

LAURA ROSSELL: Totalment. Perquè, com ja hem dit abans, no estic parlant de persones que tinguin una mica de maldat, és clar. Hi ha la decisió de quedar-se en aquest punt, perquè sempre pots recular. Per això et dic que hi ha una cosa que és la psicopatologia i una altra cosa és la decisió. Hi ha persones que han fet coses terribles a la vida, parlem de psicopatia, però que han decidit canviar i ho han aconseguit. Hi ha persones que mai canvien perquè no volen.

ANDREA VILALLONGA: Exacte! És que podria estar parlant d'això durant hores, perquè després entraríem en temes més intensos de psicopatia, però bé…

LAURA ROSSELL: Per a un altre capítol.

ANDREA VILALLONGA: Per a un altre capítol.

Escolta, moltíssimes gràcies sempre per tota la informació tan real i per la teva visió que em fa molt feliç, perquè veig que no estava tan equivocada. Perquè, al final, la psicologia i com ho comuniques està completament vinculat i crec que és molt interessant.

No et demanaré llibres perquè l'altra vegada ja vam parlar de sèries i vam parlar de tot això. Crec que si no ho has vist des de llavors, ja vas tard! I recordar que, al matí hem de pensar que hi haurà de bo avui? Sempre hi ha alguna cosa.

Gràcies, Laura.

LAURA ROSSELL: Sempre! Gràcies a tu per convidar-me, Andrea.

ANDREA VILALLONGA: Un plaer. Doncs si coneixeu alguna persona amb aquesta tipologia de negativitat, ja sabeu: se li ha de poder donar la volta amb molt d'amor. La positivitat és com l'esport, es practica! Adeu.